LA ARBUCIENCA

👉  LLEGEIX, SISPLAU :

 

Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 

Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball:

Any 1925 (1) - Díptic
Cobla-orquestra d'Arbúcies creada l'any 1925.

En el títol d'aquesta entrada hi poso expressament La Arbucienca i no L'Arbucienca, doncs a l'època de la seva creació estava escrit correctament. No obstant, més avall, a la imatge Any 1931 (l'únic any del que no en tinc cap fotografia), hi ha un anunci en el català que avui dia considerem normatiu.
Extrec la següent informació de la magnífica tesi doctoral LA MÚSICA A LA CIUTAT DE GIRONA (1888-1985), de Lluís Brugués i Agustí, en el capítol anomenat Panoràmica general de la música a les comarques gironines:
El 1900 es formen dues cobles a Arbúcies:
La Cobla-orquestra Els Serafíns del Baix Montseny, formada per Joaquim Jovanet Victori, i la Cobla-orquestra Els Castanyers, del barri del castell, dirigida per Enric Guasch i Poudevida, de Santa Coloma de Farners. De seguida es va establir una forta rivalitat entre totes dues. Els Serafins eren dirigits per Francesc Vilaró i Carbonell, i l'any 1914 es varen canviar el nom pel de Cobla-orquestra La Principal d'Arbúcies, mentre que, per imitació, Els Castanyers passaren a anomenar-se Cobla-orquestra La Moderna, però com que no volien perdre el seu origen i regust bosquetà, tomaren a agafar el nom d'Els Castanyers.
Les dues orquestres simbolitzaven dues formes de vida diferents. En realitat, la rivalitat anava més enllà de la música, ja que els dos barris representaven formes diferents d'entendre la vida: el de la carretera, amb més alfabetització i lligat a activitats menestrals; el del castell, un barri pobre i sense cultura, lligat a feines humils i de bosc. El 1910-11, es varen crear els cors de les respectives orquestres. El primer a aparèixer fou La Unió Arbucienca, que donava suport a La Principal. Un any més tard ja hi havia el cor Germanor, que representava la gent de Guasch. No cal dir que amb l'arribada dels cors la rivalitat es va encendre encara més. Fins i tot aquesta va arribar a agafar connotacions polítiques, ja que els respectius caps tenien també idees diferents en aquest sentit. Mentre que en Vilaró era de caire conservador, Guasch era anarquista. No és d'estranyar, doncs, que un cop es va instal·lar la dictadura de Primo de Rivera, Guasch hagués de tocar el dos. Tot i aquesta situació, l'any 1918 les dues orquestres es fusionaren gràcies a i l'impuls d'un dels deixebles de Vilaró, Francesc Riumalló, que s'encarregà de seleccionar els millors elements de les dues orquestres i va fundar la Cobla-orquestra Unió Arbucienca, que l'any 1925 va prendre el nom definitiu de Cobla-orquestra La Arbucienca.
Foto: Col·lecció Jordi Mestres.

Any 1925 (2) - Díptic
Segona pàgina del díptic.
Foto: Col·lecció Jordi Mestres.

Any 1925 (3) - Díptic
Tercera pàgina, amb el retrat dels músics.
Darrere: Agustí Talleda i Masferrer ["Agustí Ànima"] (2n cornetí), Josep Calzada i Marsal (1er cornetí), Josep Gou i Serra ["en Pepet Fiscorn"] (1er fiscorn), Manel Ferragut i Faró (contrabaix i 2n fiscorn) i Lluís Vilà i Pagès ["Lluís de can Quirze" o "Avi Tiga"] (violí, contrabaix i representant)
Davant: Josep ["Pepito"] Reus i Travé (violí i flabiol), Francesc Pol (clarinet i 2n tible), Francesc Riumalló i Caralt (director, flauta i 1er tible, i també representant), Joan Bosch i Mas ["Joanet del Camp de l'Oliver"] (clarinet i 1er tenor) i Jacint Ferriol i Giraut (violí i 2n tenor).
Foto: Col·lecció Jordi Mestres.

Any 1925 (4) - Díptic
Relació del personal artístic; si un músic toca dos instruments, en primer lloc hi consta el que tocava a l'Orquestra, i després el que tocava a la Cobla.
Foto: Col·lecció Jordi Mestres.

Any 1926

Darrere: Josep ["Pepito"] Reus (flabiol), Agustí Talleda ["Agustí Ànima"] (2n cornetí), Lluís Estañol i Arderiu (1er cornetí), Josep Gou ["en Pepet Fiscorn"] (1er fiscorn), Manel Ferragut (2n fiscorn) i Lluís Vilà ["Lluís de can Quirze" o "Avi Tiga"] (contrabaix i representant)
Davant: Francesc Pol (2n tible), Francesc Riumalló (1er tible, director i representant), Joan Bosch ["Joanet del Camp de l'Oliver"] (1er tenor) i Jacint Ferriol (2n tenor).
Nota: en aquesta entrada les fotos que no porten l'any les dato per aproximació.

Any 1927
Darrere: Desconegut (2n cornetí), Desconegut (1er cornetí), Josep Gou ["en Pepet Fiscorn"] (1er fiscorn), Desconegut (2n fiscorn) i Lluís Vilà ["Lluís de can Quirze" o "Avi Tiga"] (contrabaix i representant)
Davant: Josep ["Pitu"] Faixedas i Borrell (flabiol), Joan Ferriol i Giraut (2n tible), Francesc Riumalló (1er tible, director i representant), Joan Bosch ["Joanet del Camp de l'Oliver"] (1er tenor) i Jacint Ferriol i Giraut (2n tenor).
Foto: Arxiu Montserrat Cantalozella.

Any 1929
Darrere: Pere Coma i Güell ("Borinot"), Lluís Estañol, Josep Gou ("en Pepet Fiscorn"), Joan Planas, Joaquim Nadal i Riera ("Nyero") i Lluís Vilà ("Lluís de can Quirze" o "Avi Tiga")
Davant: Francesc Pol, Joan Ferriol, Francesc Riumalló, Joan Bosch ("Joanet del Camp de l'Oliver") i Jacint Ferriol.
Foto: Arxiu Rafel Jiménez i Molina.

Any 1930
Darrere: Pere Coma ("Borinot"), Lluís Estañol, Josep Vergés, Joaquim Nadal ("Nyero") i Lluís Vilà.
Davant: Josep ("Pepito") Reus, Francesc Pol, Francesc Riumalló, Jeroni Trayner i Josep ("Pitu") Faixedas.

Any 1931
Tal com comentava en el primer peu de foto d'aquesta entrada, a la pàgina 4 de la revista Baix Montseny, d'Agost de 1931, apareix aquest anunci en un català ben actual. No obstant, en el cartell de la imatge següent conserven la nomenclatura original. Són temes menors, però que val la pena comentar-los de tant en tant.

Any 1932 (1)

Cartell de la temporada 1932-1933.
Els representants eren Lluís Estañol i Francesc Riumalló.
Arxiu Maria Margarit.

Any 1932 (2)

Primer detall del cartell. En formació d'Orquestrina. Ja havia arribat la moda (i l'obligació professional) de convertirse en Cobla-orquestra-orquestrina.
D'esquerra a dreta: Joan Compañó i Balmaña [violinòfon], Arcadi Margarit i Casadevall [saxo tenor, en el seu primer any a La Arbucienca], Josep ("Pitu") Faixedas [saxo alt], Lliberat Juanals i Homs [trombó], Carles Juanola ("Verdolaga") [jazzband], Lluís Estañol [trompeta], Francesc Pol [banjo], Pere Coma ("Borinot") [contrabaix], Lluís Vilà [banjo], Francesc Riumalló [piano i director] i Josep ("Pepito") Reus [violinòfon]
Foto: Lux. Arxiu Maria Margarit.

Any 1932 (3)

Segon detall del cartell. En formació de Cobla.
Darrere: Lluís Estañol [2n trompeta], Carles Juanola ("Verdolaga") [1er trompeta], Lliberat Juanals [1er fiscorn], Pere Coma ("Borinot") [2n fiscorn], Joan Compañó [trombó] i Lluís Vilà [contrabaix]
Davant: Josep ("Pepito") Reus [flabiol], Francesc Pol [2n tible], Francesc Riumalló [1er tible], Arcadi Margarit [1er tenor] i Josep ("Pitu") Faixedas [2n tenor].
Foto: Lux. Arxiu Maria Margarit.

Any 1932 (4)

Tercer detall del cartell. En formació d'Orquestra.
Darrere: Lliberat Juanals [fiscorn], Lluís Estañol [trompeta], Carles Juanola ("Verdolaga") [trompeta], Lluís Vilà [violí] i Pere Coma ("Borinot") [contrabaix]
Davant: Arcadi Margarit [clarinet], Josep ("Pitu") Faixedas [clarinet], Francesc Riumalló [flauta], Josep ("Pepito") Reus [violí], Joan Compañó [violí] i Francesc Pol [violí].
Foto: Lux. Arxiu Maria Margarit.

Any 1932 (5)

Aquesta foto, tot i no aparèixer en el cartell, semblaria feta en la mateixa sessió fotogràfica que les tres anteriors. Segurament la feien servir de postal; el lema publicitari és el mateix del cartell:

ELS INSUPERABLES EN CONJUNT I PRESENTACIÓ.

... Tot i que aquest lema també el podem veure l'any 1933.
M'encanta el posat amb les dues mans a les butxaques de l'americana, recorda una mica l'estil de les fotos de Carlos Gardel.

D'esquerra a dreta: Lluís Estañol, Carles Juanola ("Verdolaga"), Joan Compañó, Josep ("Pepito") Reus, Francesc Riumalló, Lluís Vilà, Pere Coma ("Borinot"), Arcadi Margarit, Lliberat Juanals, Francesc Pol i Josep ("Pitu") Faixedas.
Foto: Lux. Arxiu Eduard Boada.

Any 1933 (1)

Cartell de la temporada 1933-1934.
Arxiu Maria Margarit.

Any 1933 (2)

Detall del cartell.
Darrere: Josep ("Pepito") Reus [violinòfon], Lliberat Juanals [trombó], Lluís Estañol [trompeta] i Pere Coma ("Borinot") [helicó]
Davant: Rafel Farriol i Iglesias [banjo], Joan Torras ("Juanito") [banjo], Francesc Riumalló [piano i director], Antoni Farriol i Iglesias [saxo alt], Josep Mª Dalmau [saxo alt], Arcadi Margarit [saxo tenor] i Carles Juanola ("Verdolaga") [jazzband].
Foto: Arxiu Maria Margarit.

Any 1933 (3)

T'imagines l'efecte sonor de l'helicó darrere el jazzband? Devia acabar despentinat, l'home ! BOBO- BOP-BOP-BOBOP ...
A dalt: Pere Coma ("Borinot") [helicó i contrabaix], Josep ("Pepito") Reus [jazzband] i Francesc Riumalló [piano i director]
A baix: Joan Torras ("Juanito") [trombó, violí i cantant -amb embut, és clar-], Rafel Farriol [trombó i violí], Lliberat Juanals [trombó], Lluís Estañol [trompeta i banjo], Carles Juanola ("Verdolaga") [trompeta i banjo], Arcadi Margarit [saxo tenor i clarinet], Antoni Farriol [saxo alt] i Josep Mª Dalmau [saxo alt i clarinet].

Any 1934

Aquests vestits devien costar una picossada ! També és probable que fossin llogats només per fer-se la foto ...
Darrere: Rafel Farriol, Josep ("Pepito") Reus, Pere Coma ("Borinot") i Francesc Riumalló
Davant: Pere Vergés, Lluís Estañol, Carles Juanola ("Verdolaga"), Josep ("Pitu") Faixedas, Josep Mª Ferrer i Font, Miquel Faig i Solana i Josep Mª Dalmau.

Any 1935

Retrat de la temporada 1935-1936. Encara no sabien que tot allò se'n anava en orris ...
Darrere: Pere Coma ("Borinot"), Francesc Mas i Jené, Rafel Farriol i Francesc Riumalló
Davant: Pere Vergés, Carles Juanola ("Verdolaga"), Lluís Estañol, Josep ("Pepito") Reus, Josep ("Pitu") Faixedas, Josep Mª Dalmau i Miquel Faig.
La formació, com moltes d'altres, es va desfer l'any 1939, però segons veig a la pàgina 2 del diari Los Sitios, de Girona, de 20 d'Octubre de 1943, en l'apartat "Vida Nacional Sindicalista" un llistat d'Orquestres autoritzades pel Sindicat de l'Espectacle, on hi consta L'Arbucienca.

No obstant, no la trobo més endavant, i l'any 1952, en Francesc Riumalló, que estava al càrrec de l'Escola de Música d'Arbúcies, per a poder donar sortida als seus alumnes, formà una orquestrina amb el nom L'Arbucienca que tocava en festes locals i en les poblacions de l'entorn. Aquest conjunt acabà les seves activitats el 1955, quan ell es posà malalt.
Foto: Arxiu Montserrat Cantalozella.