T'AGRADARIA COL·LABORAR AL MANTENIMENT DEL BLOG?

Fons documental iniciat l'any 2012 que recull més de quinze mil imatges de Cobles, Orquestres i Conjunts de Catalunya. La més antiga és de 1876. Hi veurem la història de cada formació, i els noms i cognoms de la majoria dels músics. És un humil homenatge al gremi que ha estat el meu durant més de 40 anys. 

Diuen que no morim del tot mentre hi hagi algú que ens recordi. Llarga vida, doncs, als músics d'aquesta pàgina ! 

Josep Loredo i Moner
http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Loredo_i_Moner

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Si vols contribuir al manteniment d'aquesta pàgina (a partir de 50 €), pots fer-ho prement el botó DONAR que hi ha a continuació, o també em pots fer un bizum al 650 05 12 33 (posa-hi el teu nom si ho fas així), tal com han fet en el seu moment els PATROCINADORS DEL BLOG:

Amat i Pujol, David
Boada i Silvestre, Eduard
"Burlu", de "Sant Esteve de les Roures"
Casadellà i Turon, Josep
Cobla-orquestra Maravella
Comadevall i Prat, Miquel
Lavie, Marc
Molina i Membrives, Xavi
Nonell i Juncosa, Jaume
Roig de Llobet, Rafel

Ullate i Estanyol, Margarida
Vergés i Costa, Silvestre

... a tots:

Gràcies!

SI EM VOLS CONVIDAR A UN CAFÈ, O AJUDAR A MANTENIR AQUEST BLOG, CLICA EL SEGÜENT BOTÓ. GRÀCIES !

  
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris BARCELONA (10). Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris BARCELONA (10). Mostrar tots els missatges

diumenge, 1 de gener del 2017

COPACABANA

👉  LLEGEIX, SISPLAU :
 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball
:


Any 1945
Orquestra de Barcelona, fundada l'any 1944, tal com s'anunciava a La Vanguardia el dia 10 de Novembre de 1944 (pàgina 6), després d'una campanya d'anuncis fets al mateix diari des del mes d'Octubre:

SALON METROPOLITANO
SÁBADO PRÓXIMO:
Sensacional debut del conjunto de «hot» más perfecto,
el de las melodías y ritmos inolvidables,
la mejor orquesta de España:
ORQUESTA COPACABANA

O sigui que van debutar el dissabte dia 18 de Novembre de 1944 al Salón Metropolitano, de Barcelona. En aquesta Sala de Ball hi van tocar a diari fins l'any 1949, que ho fan en d'altres sales.
D'esquerra a dreta:
Part superior de la imatge: Desconegut (saxo tenor), Desconegut (saxo alt), Desconegut (saxo alt), Desconegut (contrabaix), Salvador Massó i Simon* (trompeta, més enlairat), Desconegut (trompeta) i Desconegut (trombó)
Part inferior: Alfons Oya i Simó* (piano i director), Desconegut (guitarra, i potser vocalista) i Desconegut (bateria).
L'any 1954, a la Sala Colón, porten un vocalista anomenat M. de Porto, i a la Festa Major de Sant Andreu del Palomar actuen amb un vocalista anomenat Francisco Manuel.
Després de 1954 no en trobo més notícies a les hemeroteques.
* Tan Salvador Massó com Alfons Oya provenien de la Cobla-orquestra Caravana. Alfons Oya n'havia estat un dels fundadors. Més endavant va formar Alfonso Rivero y su Orquesta, i a mitjans dels anys 50 marxa a Eivissa, on crea una nova orquestra. Al cap d'uns anys va esdevenir alcalde de Sant Antoni de Portmany (Eivissa).
Foto: Guirau

dijous, 29 de desembre del 2016

GALATEA

👉  LLEGEIX, SISPLAU :
 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball
:


Anys 40
Orquestra de Barcelona, formada l'any 1940, habitual a les Sales de Ball dels primers anys 40.
He pogut esbrinar la identitat d'algun dels músics:
En segon terme, d'esquerra a dreta: Desconegut (piano), Desconegut (contrabaix), Josep Montferrer i Planellas (bateria, director i representant), Desconegut (trompeta), Ramon Busquets i Bonet (trompeta, que més endavant va tenir orquestra pròpia) i Fernando Porredón (trombó)
Davant, a la dreta, el trio de saxos: Enric S. Lafont, Desconegut i Domènec Forroll.
Actuaven assiduament a les emissores de ràdio de Barcelona, i durant la seva presència al escenaris barcelonins van acompanyar cantants com Manuel Bianco (pseudònim que feia servir el violinista argentí Eduardo Vicente Bianco quan feia tasques de vocalista), Rudy Word i José Segarra (també especialitzat en cantar tango).
Com a informació complementària poso a continuació un article publicat al setmanari BARCELONA TEATRAL, el dia 8 d'Abril de 1943 (pàgina 4) :
MANUEL BIANCO Y LA ORQUESTA GALATEA
Como era de esperar, la reciente audición que a través de la emisora Radio Barcelona nos dedicó la Orquesta Galatea, de Variedades Catalán, con la colaboración del famoso cantor internacional Manuel Bianco, ha sido muy del agrado de los numerosos aficionados a la música de jazz. Bianco interpretó formidablemente el vals humorístico "Buen humor" y una serenata [Serenata celeste] dedicada a la colonia italiana, poniéndose de relieve su gran clase de cantor de melodías.
Por su parte, la Orquesta Galatea nos ofreció dos interesantes números, titulados "Spick Hugues", con los solistas Fernando Porredón, trombón, y Domingo Forroll, saxo tenor, y "El chico de la trompeta", donde el solista Ramón Busquets tuvo ocasión sobrada de lucir su extraordinario estilo.
Correspondiendo a requerimientos de sus muchos admiradores, el dinámico Montferrer prepara para el próximo día 15 una nueva audición por la antena de Radio España, en la cual nos ofrecerá las primícias de un número de hot titulado "Tom Collins", destacándose un solo de clarinete a cargo del solista [de saxo] mi bemol Enrique S. Lafont.
L'any 1944 deixen d'actuar, però l'any 1946 encara se'ls hi fa un homenatge, tal com es pot llegir a La Vanguardia, en la seva edició de 29 de Maig de 1946 (pàgina 4) :
GRAN SALÓN VERDI (Verdi, 32 y 34, Gracia). — Hoy, noche.
Festival homenaje a J. Montferrer y su Orquesta Galatea, tomando parte Raúl Abril, Rina Celi, Miguel Roselló, Orquestas Colonial y Orquesta de Picos Pardos, con su cantor Luis de Morent.
La fotografia és una reconstrucció que faig a partir de la portada d'un cançoner que he trobat per la xarxa.

dimecres, 21 de desembre del 2016

LA LIRA (Barcelona)

👉  LLEGEIX, SISPLAU :
 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball
:


Any 1985
Cobla de Barcelona fundada l'any 1984 per Isidre Prat i Suñol.
Aquí els veiem retrats a Ribarroja d'Ebre.
Drets: Isidre Prat i Suñol, Àngels Rahola i Martínez, Ferran Matarrodona i González, Joaquim Riera i Moreno, Alfred Gironès i Cervelló, Antoni Mateu i Gandia, Josep Díaz i Salvador Muntaner
Ajupits: Francesc Castellví, Lluís Pérez i Heribert Segalà i Ridameya.
Foto: Arxiu Àngels Rahola.


Any 1986
Darrere: Antoni Mateu, Salvador Muntaner, Desconegut, Francesc Castellví, Josep Díaz i Isidre Prat
Davant: Àngels Rahola, Joaquim Riera, Ferran Matarrodona, Alfred Gironès i Heribert Segalà.
Foto: Arxiu Àngels Rahola.


Any 1987
Darrere: Robert Planas i Ferrarons, Alfred Gironès, Ferran Matarrodona, Isidre Prat i Josep Díaz
Davant: Joaquim Riera, Jordi Sol i Codina, Desconegut, Àngels Rahola, Antoni Mateu i Lluís Pérez.
Foto: Arxiu Àngels Rahola.


Any 1989
Tocant a Esparreguera.
Darrere: Antoni Mateu, Jordi Sol, Lluís Pérez, Pere Montserrat i Camps, Manuel Sella i Marcet i Isidre Prat
Davant: Àngels Rahola, Joseph Maria Rojo i Pijoan, Alfred Gironès, Blai Fontanals i Argenter i Robert Planas.
Foto: Arxiu Àngels Rahola.


Any 1991
Seqüència de dues fotografies en una mateixa actuació.
Darrere: Jordi Blanch i Joseph, Xxx Robert, Lluís Pérez, Xavier Gasol, Josep Soler i Alomà i Isidre Prat
Davant: Núria Planas i Riera, Santi Diago i Prats [bolo], Alfred Gironès, Carles Soler i Cantón [bolo] i Robert Planas.
Fotos: Felip Vallejo i León. Arxiu Jaume Nonell.


Any 1993
Darrere: Jordi Blanch, Josep Domínguez ("Xumi"), Lluís Pérez, Josep Antoni ("Toni") Balada i Aguilà, Xavier Gasol i Isidre Prat
Davant: Núria Planas, Rafael Aguilar, Alfred Gironès, Xavier Torras i Robert Planas.


Any 1998 (1)
Tocant a Monistrol de Montserrat el dia 18 de Gener de 1998.
Darrere: Jordi Blanch, Josep Domínguez ("Xumi"), Lluís Pérez [?], Joan Moré i Anglada, Xavier Gasol i Lluís Farreny
Davant: Núria Planas, Rafael Aguilar, Joaquim Riera, Ramon Viader i Viñas i Robert Planas.
Foto: Anna Ballesteros.


Any 1998 (2)
Concert al pavelló de Navarcles el 14 d'Agost de 1998.
Darrere: Jordi Blanch, Josep Domínguez ("Xumi"), Lluís Pérez [?], Joan Moré, Xavier Gasol i Lluís Farreny [?]
Davant: Núria Planas, Rafael Aguilar, Joaquim Riera, Ramon Viader i Robert Planas.
Percussió: Desconeguda
Director: Josep Mª Descarga
Foto: Ramon Grané.

diumenge, 11 de desembre del 2016

NIC-FUSLY

👉  LLEGEIX, SISPLAU :
 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball
:


Any 1919
Orquestrina tzigane de Barcelona formada l'any 1919. A la pàgina 13 de L'Esquella de la Torratxa, del 24 d'Octubre de 1919, hi ha un article amb els noms del components, que transcric literalment, remarcant l'excel·lent català emprat, amb algunes diferències amb el català normatiu actual, això sí:

Havem tingut ocasió de sentir executar algunes peces musicals a la tan celebrada Orquestra Americana "Nic-Fusly", que acaba de debutar en el nou Hotel Ritz.
Els "Nic-Fusly" són uns simpàtics artistes de grans disposicions, que cridaran poderosament l'atenció dels parroquians del nou hotel. Formenla colla  de tzigans els distingits solistes Gustau Nicolau, Miquel Alfonso, Enric Solsona, Joan Prat, Miquel Fusellas, Isidre Paulí i Joan Duran.
El repertori de composicions que executen és molt notable i variadíssim. A base de instruments de corda, utilitzen per a determinades peces nombrosos instruments de caràcter exòtic i especial: el xilofon, els timbres, el campanòleg [instrument musical consistent en una gran roda de fusta proveïda de campanes a la banda exterior que es fa sonar mitjançant una manovella central que la fa rodar], la lira, l'arpheon [?], el timbal indu, la caixa xina, el grill i un grapat més de instruments originalíssims.
Només que per sentir eixos artistes, valdrà la pena d'anar a menjar sovint a l'Hotel Ritz.
 
Basant-me doncs en aquestes dades, intento la identificació dels músics que surten a la foto, feta segurament a l'Hotel Ritz de Barcelona.
Darrere: Joan Duran i Alemany* (piano i jazzband), Miquel Fusellas (contrabaix), Isidre Paulí i Amat (piano) i Gustau Nicolau i Cosson (violí i director)
Davant: Enric Solsona i Gilabert (violí), Enrique Sanz Vila (viola i bandoneó, i que també tocava el violí el, tubòfon i jazzband) i Joan Prat i Forga (violoncel).

Explica l'escriptor Javier Barreiro Bordonaba en el seu blog:

L'ORQUESTRINA DEL RITZ
És curiós com amb tota la plèiade existent de llocs per a la diversió, la música i la perdició, la primera presa de contacte de Barcelona amb el jazz fora als salons d'un hotel de luxe. Amb la intenció d'acollir els estrangers adinerats que visitaven la ciutat buscant plaer i joc, l'octubre de 1919 es va inaugurar el luxós Hotel Ritz. La banda encarregada d'amenitzar les vetllades, formada per a l'ocasió, va ser l'Orquestrina Nic-Fusly, la primera a incorporar una primitiva bateria (gran bombo amb caixa, platerets i botzina a la part superior) entre els seus instruments, que seria tocada per un dels dos pianistes de la formació. En realitat el format ja existent de les orquestrines de Tziganes (zíngars) es componia de, a part dels dos pianos, una secció de corda amb tres violins, violoncel i contrabaix. L'Orquestrina Nic-Fusly va afegir també un banjo i fins i tot un saxo tenor. El so era més aviat un proto-jazz que intentava adaptar els ritmes sincopats de les jazz-bands nord-americanes per fer-los sofisticats, i adaptats al públic europeu.
El nom complet, tal com apareixia en els seus primers discos**, era Orquestrina Tzigan Americana Nic-Fusly; anys després també s'anunciaven com The Nic-Fusly's Band. La denominació*** va sorgir prenent fragments dels cognoms dels seus fundadors Gustau Nicolau (director), Miquel Fusellas (contrabaix i saxofon) i Isidre Paulí (piano i segon director). Al principi va constar de set membres que aviat es van convertir en nou. A més dels tres esmentats, figurava Enrique Sanz Vila (viola i bandoneó, i que també tocava el violí el, tubòfon i jazz-band), el després tan popular Joan Duran i Alemany, anomenat l'home del soroll, per tenir al seu càrrec quaranta instruments, Andreu Mogas (viola i flauta de vara [swan whistle, com una flauta dolça que produeix diferents sons fent anar amunt i avall un èmbol]), Jenaro [Gener] Oltra (saxòfon i clarinet), Santiago Margenat (violoncel), Ramon Domínguez (contrabaix) i, finalment, Miquel Alfonso (2n violí).
* Veure en aquest video el tema Pupupidú, de Joan Alemany, inclós al film de 1941 El difunto es un vivo. A l'inici surt ell tocant el piano.
** Van ser la primera formació d'Espanya en gravar Jazz (19 enregistraments per la marca anglesa Gramófono -després seria "La Voz de su amo"-, l'any 1920, amb predomini del fox-trot, però també one-step, marxa, vals o pericon)
*** Hi ha una altra hipòtesi proposada per José Maria García Martínez en el seu llibre Del fox-trot al jazz flamenco (pàgina 36), segons la qual el nom del director era Nicolás Fusly i diu que el nom de l’orquestra era el del seu fundador. Crec que no.


Any 1922 (1)
En pocs anys van assolir fama i un gran prestigi, i van actuar, a més de a Barcelona, a Madrid, i a la inauguració del Kursaal de San Sebastián (1921, aquí hi tocaven tots els estius), a França, Holanda i Alemanya.
Identifico, amb moltes reserves, d'esquerra a dreta: Gustau Nicolau, Santiago Margenat, Enrique Sanz, Ramon Domínguez, Jenaro Oltra, Andreu Mogas i Joan Duran.


Any 1922 (2)
Aquesta foto, ara ja en formació de nonet, no té gaire qualitat; identifico, amb reserves, de la següent manera:
Darrere: Isidre Paulí (jazzband), Ramon Domínguez (contrabaix), Joan Duran (piano) i Gustau Nicolau (violí)
Davant: Jenaro Oltra (saxo tenor), Andreu Mogas (banjo), Miquel Alfonso (violí), Enrique Sanz (bandoneó) i Santiago Margenat (violoncel).
Es pot escoltar un parell de peces enregistrades l'any 1927 per l'Orquestra Nic-Fusly en aquest enllac.
Pot ser que hi hagi algun nom intercanviat, però els músics que componen aquest nonet són els aquí exposats. La foto l'extrec d'una entrevista no exempta d'humor que els hi va fer l'escriptor i periodista Antonio Cases (diari Heraldo de Madrid, pàgina 2 de la seva edició de 21 de Novembre de 1922). Pel seu valor històric i documental  la transcric, sense corregir l'ortografia:

LOS NIC-FUSLY
LA ORQUESTA DE LOS GRANDES SOLISTAS
Aprovechando un descanso, los profesores de esta admirable orquesta relatan su pintoresca vida, que guía sólo el ideal de crear Arte.
Andrés Mogas. —Yo, como usted ve, toco la viola y la flauta de vara, es decir, que de todos estos compañeros, yo soy el más hombre, porque imito la voz humana.
Enrique Sanz.—Protesto en nombre de la colectividad.
Mogas. — Las protestas para los notarios.
Nicolau. — (Es el director. Dirigiéndose a Sanz.) Tú, a callar, porque si no, nos apedrea con otro chiste.
Mogas. —(Mirando triunfador en torno de sí.) Sigo. Fui concertista, y como tal inauguré en Barcelona el Círculo Gracienc, dando un concierto de violín que toda la Prensa elogió. Con el cuarteto La Asociación di dos conciertos mensuales en la Sala Mozart durante dos años. He sido profesor de la Escuela Marcet y de la Casa de Caridad. ¿Está bien todo esto con veintiséis años que tengo? Una usted que soy bajo de estatura y que siempre estoy alegre. Siendo un mozo como soy de este barítono, y no digo de este tenor porque eso está muy gastado y además tengo la voz ronca ...
Durán. —¿Pero cómo pruebas lo que dices?
Mogas. —Lo pruebo y lo como.
Enrique Sanz. —Yo toco el violín, viola, tubofón y jaz ban. En la orquesta sólo me encargo de la viola y del bandoneón, un instrumento con el que he recorrido el mundo. Aquí en Madrid dí hace catorce años, en la Zarzuela, un concierto con el bandoneón, llamando la atención de tal modo, que la infanta Isabel requirió en Palacio mi presencia. Deshice la orquesta que yo dirigía en el Palace de Barcelona sólo por formar parte de ésta.
Todos. —¡Muchas gracias!
Sanz. —¿Me dejáis seguir? Aquellos acogían con placer lo que vosotros hacíais, porque nada sabíais hacer que no les viniese de molde a ellos para reirse de vosotros, fastidiándonos a nosotros lo mismo que a vosotros los que nos aburrías a nosotros, por no pensar como vosotros, cuál si dependiera de nosotros...
Todos. —¡Se ha vuelto loco!
Sanz. —Soy también compositor y autor de las obras «El bancalico», «El niño de Córdoba», «La perfídia de la Encarna», «Tenorio de sangre azul», ésta en tres actos, y no he estrenado ninguna en Madrid, y éso que dicen que el teatro lírico está en decadencia. Tengo editadas innumerables obras para toda clase de instrumentos y para canto. Y hago en la orquesta todos los arreglos musicales. Esto sentado...
Nicolau (imperativo). —¡Que se siente!
Sanz (sentado ya). —Aprendí música a escondidas de la familia, ¡y con qué trabajo! Ante un acordeón de cuatro pesetas, pensé en modificarlo, creía que admitía reforma, y a los seis años logré dar con el magnífico instrumento que poseo, y para lo cual traje todo el material de Alemania. ¡Sólo yo lo toco en el mundo! He conseguido sacar el sonido antipático del acordeón y aproximarlo, dándole un sonido más dulce que el del órgano. Ya ve usted, en una época en que lo que no se falsea se falsifica, yo...
Nicolau (Hay que insistir en que es el director). —Tú, no filosofes.
Juan Durán. —¡Yo soy el hombre del ruido! Tengo a mi cargo cuarenta instrumentos que aplico a las obras, sin que ninguno de ellos tenga papel. Y no crea usted que hago lo que quiero, porque yo a cada obra le doy siempre los mismos ruídos, que confío a la memoria. Soy también compositor, y en Cataluña, casi todos los artistas de varietés llevan repertorio mío. En colaboración con el periodista Amichatis [Josep Amich i Bert "Amichatis"], he estrenado con éxito en el Teatro Nuevo revistas que he musicado. Soy hijo de compositor. Mi padre era el autor predilecto de casi todas las masas corales catalanas, y los Coros Clavé cantaban obras de él. Antes me dedicaba a compositor sólo; pero al formarse la orquesta me uní a ellos para correr mundo, pero como usted ve, entre todos no hay uno serio, todos son peores, y entre unos y otros me quedo con los primeros.
Mogas. —Ese chiste es muy malo.
Nicolau (muy serio). —Se empeñó en no decirlo como se debe decir, y se ha salido con la suya.
Durán.—Yo me uní a ellos con la condición de que hiciesen buena música, no el jaz-ban, que me sabe a perros. Mi ruído no es el de molestar, sino el de dar un aspecto típico a lo que mis compañeros interpretan. Por ejemplo, en «Albéniz» [van ser els primers en enregistrar música d'Isaac Albéniz passada pel filtre d'una orquestrina de jazz] vienen muy bien unos golpes de castañuelas, y en los poemas religiosos, campanadas, armonium, la lira, la celeste[a].
Nicolau (siempre serio). —¡Ah! ¡Ah! Este no dejaría de ser ingenioso... si tuviese ingenio.
Ramón Domínguez. —Yo tocaba antes la trompa, y como era muy estudioso, se me partió el labio superior. Y esto si que no es chiste. Me arregló el defecto un cirujano; pero apenas podía dar notas agudas, y como no podía ser así un primer trompa, me agarré al contrabajo. Antes me habían recomendado a una eminencia de la cirujía que acababa de hacer una cura prodigiosa en un enfermo que se le murió durante la operación, y cuando ponían en duda su ciencia por ese fracaso, respondía: «Señores, este enfermo murió cuando ya estaba curado.»
Nicolau. —Seriedad, ¿eh? Seriedad.
Sanz. —Hay que ser formales.
Domínguez. —El contrabajo es lo que toco en la orquesta, y es muy difícil salir airoso aquí, porque el conjunto de mis compañeros es admirable, y como el mío es instrumento de unión en orquestas poco completas, la labor así es más ardúa. He estado seis años viajando en barcos de la Trasatlántica ...
Durán. —¡Habrás visto la mar ... de sitios!
Domínguez. —Me lo dejé todo por ir con esta orquesta ...
Todos. —¡Muchas gracias!
Domínguez. —Y he dado conciertos de contrabajo, acompañado del piano.
Isidro Paulí. —Soy el pianista, y entre Nicolau y yo hemos formado la orquesta. Ocupo el cargo de segundo director, y tengo hecho un repertorio que me deja muy satisfecho. Estuve seis meses alejado de «mi orquesta», y han sido los peores de mi vida. Me compensaba, el servir en aquellos momentos a la patria. Esto sirve para decirle ...
Sanz. —¡Tú, que ahora ya no estás en el cuartel!
Todos. —¡Que hable el director!
Gustavo Nicolau (es la figura de la orquesta, el alma de ella).— Soy hijo del maestro Nicolau [Antoni Nicolau i Parera], que era director de la Escuela Municipal [Escola Municipal de Música de Barcelona]. Él dió a conocer, en Barcelona, las sinfonías de Beethoven. Fuí concertista de violín, y gané premios y laureles. Sin embargo, me seducía la idea de formar una orquesta. ¡Y la he formado! Hace dos años nos trajo a Madrid un catalán protector del arte, D. Joaquín Llobet, para inaugurar Fornos [Fornos Palace]. Al principio nos entró mucho miedo: pero es tan bueno el público de Madrid ... Nosotros, excepción hecha de una salida que hicimos este verano a las playas del norte, nos quedamos aquí para siempre. Nos escriben desde los Estados Unidos, Niza, París, ofreciéndonos fabulosos contratos, y, sobre todo, desde Londres ...
Mogas. —Y no vamos a Londres porque, aunque la «onza» pesa menos que la «libra», en España la «onza» vale más.
Todos. — ¡Oh!
Miguel Alfonso. —Yo soy el violín segundo. Era antes el violín concertino del Principal, de Barcelona, y vine de «ripiano» [músic secundari]. Estoy encantado, porque una organización musical como ésta no existe en ninguna parte. Como cada uno tiene aquí un cargo, yo soy cajero. Aprendí en la Escuela Municipal, y desde muy niño tuve que desistir, porque mi familia necesitaba de mis trabajos. De todos los hermanos, yo era el mayor, y me impuse la obligación de atenderlos. Cuando estuve en condiciones de ganarme la vida con el instrumento, ingresé en una orquesta y me ayudé con bailes, misas, bodas. Fui a una escuela a aprender matemáticas, y cuando oí que a uno le preguntaban: «Una pava costó treinta mil duros; cada treinta mil años ponía un huevo: cada tres mil huevos valían una peseta. ¿Cuántos años tendría que vivir la pava para dar lo que había costado?», eché a correr, y todavía me están esperando.
Jenaro Oltra. —Soy saxofón y clarinete de las Bandas municipales de Barcelona y Madrid, y vivía en un pueblo que no tenía mar. A eso debo ser músico. Un día mi tía me dijo: «Mira., pequeño; los médicos dicen que te convienen las aguas minerales. Vete a un puerto de mar, y remójate lo que quieras».
Santiago Margenat. —Soy el violoncello, y no me considero con méritos hasta que no reúna dos mil duros, que son los necesarios para que a uno lo tengan por persona decente. ¡Para ser persona decente me faltan nueve mil pesetas!
Nicolau. —¡Ya lo ve usted! Estos somos nosotros. Nueve amadores del arte, a quienes no guía más afán que el del perfeccionar las orquestas. Ignoro si somos mejores o peores que los demás; pero nuestros sueldos eran desconocidos hasta ahora ... Además, en nosotros hay un mérito que debo realzar, y es que cada uno de los componentes fuimos solistas y concertistas antes de entrar en una orquesta. Buscamos la perfección del conjunto después de haber soñado en ser grandes y en recorrer el mundo envueltos en gloria, como lo visitan los solistas. Entre la alegria que nos acompaña siempre, destaca la añoranza por ese ideal de fama y popularidad ... ¡En fin! La orquesta está organizada como si fuera un Consejo de ministros, pues cada uno tiene su cargo.
El negro [?]. —Yo soy el ministro de Trabajo: barro, limpio, traslado los papeles. Voy con la orquesta a todas partes. ¡Quiero ser músico!
Durán. —Cuando la orquesta toca, el negro lleva el compás con el pie, y Nicolau, muy serio y haciendo un aparte, le dice: «Mira, Alberto Luis, que te vas a romper las botas».
Nicolau. —¡Saldrá músico! Todos queremos enseñarle nuestros instrumentos; pero él en el que más se fija es en el del ruído, porque es al único que nadie le dice nada, y toca el instrumento que le da la gana. Pero éste se especializará en aires regionales: seguidillas, jotas y otros aires muy sanos para los enfermos de hipocondría.
Todos. —¡Oh!
Nicolau (imitando el vuelo de un ave). — Ts, ts, (Se ha impuesto el silencio). Venga, que ya hemos estado mucho tiempo hablando y hay que cumplir con el deber. ¡Niños, a tocar!
Antonio CASES

Any 1927 (aproximadament)
Si algú vol comprar aquest disc de pissarra on van enregistrar Alabama Jubilee, ho pot fer en aquest enllaç, que és d'on extrec la imatge.
Mentrestant, si us ve bé d'escoltar aquest one-step de George S. Cobb & James C. McCabe ho podeu fer aquí.


Any 1935
L'orquestra The Nic Fusly's Band després d'interpretar una selecció de peces musicals de la pel·lícula "Música i dones" dins de la competició d'orquestres de jazz celebrada a Ràdio Associació de Catalunya, de Barcelona, durant l'any 1935.
A principis de 1939 encara actuaven amb el nom de The Nic-Fusly's Band, però un cop consolidat el nou règim franquista els noms estrangers estaven prohibits, de manera que van continuar un parell d'anys més amb el nom d'Orquestra Nicolau. A partir de 1941 no en trobo més notícies.
Foto: Brangulí. Arxiu Nacional de Catalunya.

dimarts, 5 de juliol del 2016

UNIÓ ARTÍSTICA (Barcelona)

👉  LLEGEIX, SISPLAU :
 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball
:


Any 1897 (1)
Orquestra de Barcelona, fundada l'any 1891. Els músics formaven part d'Orquestres estables com la del Liceu o la Banda Municipal, i aprofitaven les vacances d'estiu per fer actuacions arreu de Catalunya, com per exemple Granollers, Cassà de la Selva, Santa Coloma de Farners o Llagostera.
Aquesta foto té tot el sabor d'una època: Concert a l'envelat, durant la Festa Major de Santa Coloma de Farners, concretament el dia 25 de Setembre de 1897. En aquell temps l'Ajuntament establia per a les entitats que volien muntar un envelat per la Festa Major tres condicions: la cessió de l'Orquestra per fer serenates davant de l'Ajuntament, l'obligació de dur vestits de gala per entrar a l'envelat, i l'entrada lliure pels forasters. Igual que avui dia, vaja ...
Foto: Francesc Xavier Aulí. Arxiu Comarcal de La Selva.


Any 1897 (2)
Detall de la fotografia anterior. Podria ser que el tercer músic començant per la dreta (dels que estan a la part dreta de la taula) fos el clarinetista Jaume Brunet i Berta ("Jaumet de Roses").
Foto: Francesc Xavier Aulí. Arxiu Comarcal de La Selva.


Any 1902 (1)
Portada del díptic editat l'any 1902.
Foto: Arxiu Rafel Jiménez i Molina.


Any 1902 (2)
Doble pàgina central del díptic, on s'anuncia la incorporació del concertista de cornetí Jaume Ribalta, que va debutar per les Festes de Pasqua de 1902 a Sant Hipòlit de Voltregà, tal com es pot llegir a La Vanguardia en la seva edició del dissabte 19 d'Abril de 1902 (pàgina 2).
A la pàgina dreta es relaciona el personal artístic: Valentí Marcet (violí director), Pere Jofre (violí solista), Joaquim Costa (1er violí), Alfons Dotras i Mañà (viola), Pere Valls i Duran (contrabaix solista), Josep Vila i Clariana (flauta i flautí solista, i representant), Jaume Brunet i Berta ["Jaumet de Roses"] (clarinet solista), Antoni Bretó (2n clarinet), Jaume Ribalta (cornetí solista), Francesc Coma (1er cornetí), Josep Salabarnada i Guadayol (2n cornetí) i Francesc Portell (fiscorn solista).
Foto: Arxiu Rafel Jiménez i Molina.


Any 1902 (3)
Darrera pàgina del díptic, on s'expressa que és el 12è any de la seva formació, i que està imprès a LA ACTIVA.
Foto: Arxiu Rafel Jiménez i Molina.


Any 1908
Els músics relacionats en aquest cartell són:
Alfons Vila i Piqué (violí director), Josep Vila i Clariana (flauta i flautí solista, i representant), J. Rovira (contrabaix solista), Joaquim Costa (1er violí), Josep Vila i Piqué, Alfons Dotras (viola), Jaume Ribalta (cornetí solista), Jaume Brunet ["Jaumet de Roses"] (clarinet solista), Josep Salabarnada (2n cornetí), Antoni Bretó (2n clarinet) i Francesc Portell (fiscorn solista).
Trobo una ressenya (pàgina 7 d'aquest enllaç) d'una actuació a Cornellà de Llobregat l'any 1949, amb presència a les seves files del gran clarinetista Josep Nori i Zavalloni.
El cartell és de Ferran Xumetra i Ragull. Biblioteca Nacional de España.

dissabte, 4 de juny del 2016

STERLING

👉  LLEGEIX, SISPLAU :
 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball
:


Any 1936
Orquestrina de Barcelona, de la que no en tinc cap dada. Només que van actuar a la Festa Major de Terrassa els dies 31 de Maig i 1 de Juny de 1936 al Cinema Imperial.

dissabte, 21 de maig del 2016

NOVA BARCELONA

👉  LLEGEIX, SISPLAU :
 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball
:


Any 1932 (1)
Cobla-orquestra creada l'any 1932 per Josep Gravalosa i Geronès. La denominació exacta de la formació que es pot veure en els pocs fullets de propaganda existents o en el bombo d'aquesta fotografia és La Nova de Barcelona, però a tot arreu eren anunciats com Nova Barcelona.
Aquesta fotografia en concret està dedicada i signada per tots els components a un cineasta la biografia del qual, avui oblidada, no té desperdici, Josep Amich i Bert ("Josep Amichatis"), amb un text escrit a la part superior de la imatge que diu:
Al ilustre autor de "La Borda", "Arlequines de seda y oro" y celebrado director cinematográfico José Amichatis con afecto y admiración.
Foto: Pellicer. Arxiu Jaume Nonell.


Any 1932 (2)
Detall de la foto anterior, identificant els músics. Poso l'instrument que sé segur que tocaven (tot i que en devien tocar un a la Cobla i un a l'Orquestra):
D'esquerra a dreta: Antoni Vidal i Compte (trompeta), Tomàs Sarañana i Sentís (clarinet, saxo alt i tible), Josep Gravalosa i Geronès (flabiol, violí i possiblement jazzband), Josep Mª Arenas i Lladó (flauta, saxo alt i clarinet), Ramon Rosell i Mestres (tenora, saxo tenor i flauta), Genoveva Riba i Simó* (saxo alt i violí, potser també vocalista? -entre els instruments hi ha un embut-), Domènec Oristrell i Fàbregas (piano, viola i director), Joan Riba i Trepat (trompeta, pare de la Genoveva), Salvador Massó i Simon (trompeta, parent de Màrius Simon?), Josep Torres i Font (fiscorn i trombó) i Màrius Simon i Monné (contrabaix).
Segurament per la íntima relació de Josep Gravalosa amb Sant Feliu de Guíxols, una de les moltes actuacions de prestigi que van tenir va ser en la inauguració del monument a Juli Garreta a la vila ganxona el dia 1 d'Agost de 1932. Trobo informació de les seva trajectòria musical en audicions i aplecs a les hemeroteques fins l'any 1935.
* A partir de 1934 Genoveva Riba va tenir orquestra pròpia, actuant preferentment en Sales de Ball de Barcelona, era tota una novetat el fet de que una noia fos músic i capdavantera d'una orquestra !
Foto: Pellicer. Arxiu Jaume Nonell.


Any 1932 (3)

Parts exterior i interior del díptic editat per al programa de les Fires i Festes de Sant Cugat del Vallès, celebrades del 8 a l'11 e Setembre de 1932. Detallo la fotografia a continuació.
Fotos: Arxiu Jaume Nonell.


Any 1932 (4)

Un parell de detalls de la foto del programa, fent servir dos filtres. Identifico els músics amb alguna reserva.
Darrere: Josep Torres (trombó), Salvador Massó (trompeta), Màrius Simon (contrabaix), Joan Riba (trompeta) i Ramon Rosell [?] (piano)
Davant: Josep Mª Vilaró i Pascual [?] (saxo alt), Josep Mª Arenas (saxo alt), Tomàs Sarañana (saxo alt), Genoveva Riba (saxo alt), Domènec Oristrell (banjo) i Josep Gravalosa (violí).
Fotos: Arxiu Jaume Nonell.


Any 1933 (1)
Actuant a la Plaça de la Cascada de la Ciutadella, de Barcelona, el dia 13 de Desembre de 1933, amenitzant la festa de les "llucietes" o modistes, que se celebrava cada any en aquest indret per Santa Llúcia.
Identifico els components amb alguna reserva, comparant amb la foto anterior:
Darrere: Joan Riba (trompeta, només se li veu l'instrument i la part de davant del cos), Salvador Massó (trompeta), Josep Torres (1er fiscorn), Domènec Oristrell [?] (2n fiscorn), Josep Gravalosa [?] (trombó) i Desconegut (contrabaix, potser de bolo?)
Davant: Genoveva Riba* (flabiol), Josep Mª Arenas (2n tible), Màrius Simon (1er tible), Ramon Rosell (1er tenor) i Tomàs Sarañana [?] (2n tenor).
* Una de les primeres dones que va formar part d'una Cobla, encara que no l'única: el 15 de Juny de 1933 (diari L'Autonomista de 16 de Juny de 1933, pàgina 2) també hi ha documentada l'actuació de Blanca Nadal i Collell a la Cobla-orquestra La Principal de Girona. A la Cobla tocava el flabiol; i era filla del fiscornaire d'aquella formació, Joaquim Nadal i Riera ("Nyero"), membre d'una nissaga musical d'Arbúcies.
Foto: Josep Brangulí. Arxiu Nacional de Catalunya. Arxiu Jaume Nonell


Any 1933 (2)
Per les mantes que hi ha penjades a les parets i el micròfon que hi ha damunt dels músics, es pot deduir que estan en un estudi de gravació. Desconec qui són les dues persones que estan a la dreta de la imatge. L'home que està en mànigues de camisa té un rellotge a la mà, i tots dos l'estan mirant. En la següent imatge intento establir la identitat dels músics.
Foto: Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, Fons Josep Gravalosa i Geronès.


Any 1933 (3)
Detall de la foto anterior.
En el faristol del violoncelista hi ha una mena de carpeta, on es veu unes lletres. Investigant, he arribat a la conclusió de que es tracta d'algun dels molts temes de la banda sonora de la pel·lícula EL LOCO CANTOR (The Singing Fool), de 1928
Darrere, set instruments de vent: Ramon Rosell (clarinet), Josep Torres (fiscorn), Tomàs Sarañana (clarinet), Joan Riba (trompeta), Salvador Massó (trompeta), Josep Mª Arenas (flauta) i Desconegut (semblaria que toca un clarinet o un saxo)
Al mig, tres instruments de corda: Josep Gravalosa (violí), Genoveva Riba* (violí) i Desconegut (violí o viola)
Davant: Desconegut (violoncel), Desconegut (contrabaix), Desconegut (harmònium) i Desconegut (director).
Van participar, juntament amb les cobles Antiga Pep i Unió Artística de Palafrugell, en el VIè Aplec de la Sardana de Mollet del Vallès, celebrat el 10 de Juny de 1934 als paratges del bosc de Can Pantiquet. Els honoraris de les cobles, que tenien les despeses pagades, inclós el viatge, van ser:
Unió Artística: 455 Pts.
Antiga Pep: 550 Pts.
Nova Barcelona: 366,50 Pts.
* La temporada següent Genoveva Riba va marxar per formar una orquestra pròpia.
Foto: Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, Fons Josep Gravalosa i Geronès.


Any 1935 (1)
Exterior i interior del díptic que van editar per a la temporada 1935-1936.
Aquest díptic l'he reconstruït a partir d'unes imatges molt deficients que vaig trobar a internet.


Any 1935 (2)
Portada del díptic, on podem llegir que aquesta és la quarta temporada de la seva existència, i que hi ha hagut noves incorporacions.


Any 1935 (3)
Segona pàgina del díptic, amb un retrat del pesonal artístic que intento identificar en la fotografia Any 1935 (6).


Any 1935 (4)
En aquesta tercera pàgina del díptic veiem el tipus de repertori que oferien, així com el nom del representant, Màrius Simon, i l'adreça on vivia aquest.
També hi consta l'impressor: Impremta Riera, del Carrer Consell de Cent, 351. A l'original no es veu bé el segon dígit, per tant podria ser 301 o 381.


Any 1935 (5)
Quarta pàgina que tanca el díptic, amb expressió de la temporada, 1935-1936, Amb l'arribada de la guerra incivil es van desfer, com tantes altres formacions.


Any 1935 (6)
Detall de la foto que veiem a Any 1935 (3), i he d'insistir en la mala qualitat que vaig trobar d'aquesta imatge a la xarxa, perquè es fa molt difícil identificar els músics, i més tinguent en compte que hi va haver noves incorporacions aquell any.
Drets: Desconegut, Desconegut, Desconegut, Desconegut i Tomàs Sarañana
Asseguts: Desconegut, Desconegut, Domènec Oristrell [?], Desconegut, Josep Torres i Màrius Simon.

dimecres, 4 de maig del 2016

CABANAS

👉  LLEGEIX, SISPLAU :
 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball
:


Any 1908 (1)
Cobla-orquestra de Barcelona fundada l'any 1899, formada per músics del Gran Teatre del Liceu que, quan acabaven la temporada operística i concertística al teatre, treballaven amb aquest nom.
L'any el poso per aproximació, basant-me en l'única informació que he trobat a la xarxa, un programa de 1908 de la Festa Major de la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló, on hi fan Concert, Ball, Serenata i Sardanes. Suposo que les Sardanes les tocaven amb instruments de Concert.
Només trobo notícies d'aquesta formació durant l'any 1908.
Foto: Biblioteca Nacional de España.


Any 1908 (2)
Relació del personal artístic (poso els noms en castellà, doncs em sembla que ja aleshores al Gran Teatre del Liceu la majoria dels músics eren de fora de Catalunya; ara també): Agustín Arista (violí director i representant), José Creus (violí solista), Fernando Grau (1er violí), Juan Figueras (viola solista i representant), Fernando Cabeza (contrabaix solista), Pedro Morante (flauta solista), Jesús Cabanas (clarinet solista i representant), Antonio Coma (2n clarinet), Lorenzo Domingo (cornetí solista), Ángel Hernández (2n cornetí) i José Font (fiscorn solista).
Foto: Biblioteca Nacional de España.

dimarts, 1 de desembre del 2015

LOS CAMAGÜEY'S

👉  LLEGEIX, SISPLAU :
 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball
:


Any 1954
Orquestra de Barcelona, formada a principis dels anys 50.
Segons un article de Joan Surroca i Sens, l'any 1954 van patir un greu accident d'automòbil entrant a Girona, morint dos dels músics i quedant greument ferits els altres. El mes de febrer d'aquell any es va fer un festival en record dels músics morts i a benefici dels seus familiars al Teatro Cómico, de Barcelona, presentat pel famós locutor Joaquin Soler Serrano.
Un cop refets, en aquesta foto i les següent els podem veure al Casino de Châtel-Guyon, on acompanyaven varietats i artistes francesos de renom, com Gilbert Bécaud, Charles Aznavour o Maurice Chevalier.
A dalt de tot: Desconegut i Josep Mª Grabalosa i Tomàs*
Segon nivell: Joan Pujol i Amat, Danielle Génault (Miss França i Miss Europa) i Juli Puerto i Oliveras
A baix: Salvador Dabau i Caussa, José ("Pepe") Gonzalo i Daniel Donal.
El fet de que hi hagi quatre músics gironins (Grabalosa, Puerto, Dabau i Pujol) és degut a que a ran de l'accident en "Pitu Grabulosa", que vivia a prop de l'hospital on estaven ingressats els músics ferits, els va anar a veure i es va oferir per ajudar-los a acabar de complir els contractes que tenien pendents Los Camagüey's, i al acceptar aquests va aconseguir la col·laboració dels altres tres. Si no hagués estat així, la formació s'hauria desfet definitivament.
En Salvador Dabau va demanar tres mesos d'excedència del seu treball com a mestre, i tot i que van guanyar més diners en aquells tres mesos que no pas tocant tres anys en una orquestra d'aquí, ell i els seus companys gironins ho van deixar després de la gira francesa.
* Tothom li deia "en Pitu Grabulosa"- . Va tenir molts d'anys una petita botiga de música a la Plaça del Jardí de la Infància de Girona; a més de vendre material musical i instruments, també en llogava, i el primer saxo tenor que vaig tenir a les mans era un Orsi llogat a en "Pitu Grabulosa" per 100 Pts. al mes).
Foto: Arxiu Família Dabau.


Any 1955 (1)
En segon terme: Desconegut (violí), Juli Puerto (violí), José ["Pepe"] Gonzalo (guitarra i cantant) i Salvador Dabau (piano)
Davant: Daniel Donal (acordió i animador), Joan Pujol (violí) i Josep Mª Grabalosa (acordió).
Foto: Museu de la Mediterrània.


Any 1955 (2)
De la mateixa sessió fotogràfica que la imatge anterior.
D'esquerra a dreta: Joan Pujol (percussió), Daniel Donal (flauta), Juli Puerto (percussió), José ["Pepe"] Gonzalo (cantant i maraques), Salvador Dabau (piano), Desconegut (trompeta) i Josep Mª Grabalosa (percussió).
He trobat que Los Camagüey's van estar tocant a Cuba l'any 1960.
Foto: Museu de la Mediterrània.