T'AGRADARIA COL·LABORAR AL MANTENIMENT DEL BLOG?

Si t'agrada el blog i em vols convidar a un cafè, o contribuir al manteniment d'aquesta pàgina, (a partir de 1 €), pots fer-ho prement el botó DONAR que hi ha a continuació:
Gràcies!

SI EM VOLS CONVIDAR A UN CAFÈ, O AJUDAR A MANTENIR AQUEST BLOG, CLICA EL SEGÜENT BOTÓ. GRÀCIES !

dissabte, 25 de març de 2017

LOS LOCOS DE ILLO TEMPORE

👉  LLEGEIX, SISPLAU :
 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball
:


Anys 60
Conjunt humorístic d'Amer. No tocaven cap instrument, i cantaven a capella, posant lletres  en italià macarrònic a temes ben coneguts, recordo per exemple la versió que feien de La donna è mobile, on ells cantaven "un automobile, dos automobile ..."
La foto és feta als paratges del Molí, a Amer.
Darrere: Josep Mª Gascon i Pallarès i Lluís Bosch i Plana
Davant: Miquel Collell i Campassol i Joan Clarà i Fontanils.

divendres, 24 de març de 2017

UNIÓN

👉  LLEGEIX, SISPLAU :
 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball
:


Any 1945
Tarja de presentació d'aquesta orquestra de Sarral, formada (aproximadament) l'any 1945. S'observa encara el nom no normalitzat del poble: Sarreal; de fet, la procedència del nom seria: en un principi era Sa vila real, i per abreviar es va deixar de dir vila, quedant Sa real, que al pronunciar-se tot junt s'hi va posar, per escriure-ho bé, el dígraf rr, quedant Sarreal. Al normalitzar el nom suposo que van prendre com a model Camino Real = Camí Ral, i per tant Sarreal = Sarral.
Quan es va dissoldre l'Orquestrina Melódicos Jazz, el seu director Isidre Mas i Puig decideix crear una nova formació amb els membres d'aquella orquestrina i amb alguns de l'Orquestrina Bonet, que s'havia desfet un temps abans. Com que hi havia algunes diferències entre els músics locals, Isidre Mas, irònicament, va proposar el nom d'Unión per a la nova orquestra. De totes maneres aquesta es pot considerar com una segona etapa de l'Orquestrina Melódicos Jazz.
Foto: Impremta Requesens.


Anys 40
Retratats a la Sala del Sindicat.
Darrere: Mario Albaigés i Camí (contrabaix), Ramon Freixas i Bonet (trompeta), Enric Furné i Orga (trompeta) i Josep Freixas i Bonet (trombó)
Davant: Moisès Mariano i Torrelles (bateria), Josep Civit i Prous (saxo alt), Josep Miró i Badia (saxo tenor), Isidre Valls i Puig (saxo alt, director i representant) i Daniel Furné i Orga (vocalista).
Va ser la primera orquestra sarralenca en portar un micròfon pel vocalista. En els primers anys també en va formar part Irene Sanahuja i Mateu* (piano).
Nascuda l'any 1911, era filla de Josep Sanahuja i Saura, a qui podem veure en aquest mateix blog, encara nen, a la Música de Sarral, orquestra existent entre finals del segle XIX i principis de segle XX. És un cas força inusual a l'època de dona integrada com a instrumentista en una orquestrina.
Foto: Revista El Baluard, nº 31. Sarral, Gener-Febrer de 1988, pàgina 14.


Any 1951
Cartell de la temporada 1951-1952, extret del programa de la revetlla de Sant Joan a Montblanc.
Van estar actius fins a finals dels anys 60.
Foto: Impremta Requesens.

NOTA:
Aquesta entrada compta amb documentació extreta dels dos llibres següents, de Núria Medrano i Torres, i amb fotografies que m'ha cedit la pròpia autora:


MÚSICS I BALL A LA CONCA DE BARBERÀ
Un segle d'agrupacions instrumentals (1844-1936)
Els casos de Montblanc, l'Espluga de Francolí, Sarral i Solivella
Cossetània Edicions


BALLEM?
Les orquestres a la Conca de Barberà
(1936-1979)
Cossetània Edicions

MELÓDICOS JAZZ

👉  LLEGEIX, SISPLAU :
 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball
:


Any 1940 (1)
Primera pàgina del díptic de presentació d'aquesta orquestrina de Sarral, formada l'any 1940. S'observa encara el nom no normalitzat del poble: Sarreal; de fet, la procedència del nom seria: en un principi era Sa vila real, i per abreviar es va deixar de dir vila, quedant Sa real, que al pronunciar-se tot junt s'hi va posar, per escriure-ho bé, el dígraf rr, quedant Sarreal. Al normalitzar el nom suposo que van prendre com a model Camino Real = Camí Ral, i per tant Sarreal = Sarral.
Tot hi haver de posar el nom de l'orquestrina en castellà, encara van poder-hi afegir Jazz, cosa que tampoc era massa ben vista pel règim: I les coses no han canviat massa: actualment (2017), encara no hi ha hagut cap president espanyol que sàpiga parlar anglès o francès ...
Van coincidir encara uns mesos amb una altra formació sarralenca, l'Orquestrina Bonet, alguns membres de la qual es van integrar a la nova formació.
Foto: Arxiu Damià Amorós.


Any 1940 (2)
Segona pàgina del díptic, amb la salutació de l'Orquestrina.
Foto: Arxiu Damià Amorós.


Any 1940 (3)
Tercera pàgina del díptic, amb la instrumentació de l'Orquestrina.
Foto: Arxiu Damià Amorós.


Any 1940 (4)
Quarta pàgina del díptic, on s'indica el nom i adreça del representant, Isidre Mas i Puig, i el dels impressors, Impremta P. Mestres, de Montblanc.
Foto: Arxiu Damià Amorós.


Any 1942
Aquesta és l'única fotografia existent de l'Orquestrina Melódicos Jazz. Es va fer a cal Corcat, un café de Sarral que tenia una sala adequada per a fer-hi ball.
Com a curiositat estètica, el nom de l'orquestrina queda enquadrat entre dues torres d'electricitat.
Darrere: Manel Esplugas i Serra (contrabaix), Joan Miquel i Gatell (bateria i vocalista) i Irene Sanahuja i Mateu* (piano)
Davant: Moisés Mariano i Torrelles (tot i que apareix amb un trombó, tocava la bateria i el violí), Antoni Bonet i Potau (malgrat que surt amb una trompeta, no tocava en aquesta orquestrina; segurament només hi surt per fer-la semblar més gran),  Carles Conejero i Rodríguez (trompeta), Josep Bonet i Martí (saxo alt), Isidre Mas i Puig (saxo tenor i director) i Josep Miró i Badia (saxo tenor).
Es van dissoldre a mitjans dels anys 40, passant gairebé tots a formar part de la nova Orquestra Unión, també de Sarral.
Nascuda l'any 1911, era filla de Josep Sanahuja i Saura, a qui podem veure en aquest mateix blog, encara nen, a la Música de Sarral, orquestra existent entre finals del segle XIX i principis de segle XX. És un cas força inusual a l'època de dona integrada com a instrumentista en una orquestrina.
Foto: Arxiu Rosita Mas.

NOTA:
Aquesta entrada compta amb documentació extreta dels dos llibres següents, de Núria Medrano i Torres, i amb fotografies que m'ha cedit la pròpia autora:


MÚSICS I BALL A LA CONCA DE BARBERÀ
Un segle d'agrupacions instrumentals (1844-1936)
Els casos de Montblanc, l'Espluga de Francolí, Sarral i Solivella
Cossetània Edicions


BALLEM?
Les orquestres a la Conca de Barberà
(1936-1979)
Cossetània Edicions

RÍTMIC JAZZ

👉  LLEGEIX, SISPLAU :
 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball
:


Anys 30
Orquestrina de Sarral, que solia tocar al local La Societat, amb tendències d'esquerres, per contraposició a l'Orquestrina Bonet, que amenitzava els balls d'El Centro, de dretes. Aquesta divisió era bastant comuna arreu de Catalunya durant el primer terç del segle XX.
La foto es va fer a l'Ermita dels Sants Metges, de Sarral, abans de la guerra civil.
D'esquerra a dreta: Desconegut (sembla que dirigeix), Isidre Mas i Puig (saxo tenor), Manel Esplugas i Serra (saxo alt, tot i que no el tocava), Antoni Bonet i Potau (contrabaix), Josep Feixes i Bonet (trombó), Carles Conejero i Rodríguez (trompeta) i Lluís Poblet i Rosanes (violí).
Foto: Arxiu Rosita Mas.

NOTA:
Aquesta entrada compta amb documentació extreta dels dos llibres següents, de Núria Medrano i Torres, i amb fotografies que m'ha cedit la pròpia autora:


MÚSICS I BALL A LA CONCA DE BARBERÀ
Un segle d'agrupacions instrumentals (1844-1936)
Els casos de Montblanc, l'Espluga de Francolí, Sarral i Solivella
Cossetània Edicions


BALLEM?
Les orquestres a la Conca de Barberà
(1936-1979)
Cossetània Edicions

MÚSICA DE SARRAL

👉  LLEGEIX, SISPLAU :
 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball
:


Principis de segle XX
Primera orquestra de la que es té notícia de Sarral, activa entre finals del segle XIX i principis del XX, lligada a la presència del seu director Xxx Morelli, un músic italià exiliat que va viure uns anys a Sarral; quan va marxar, l'orquestra va tardar poc temps a desaparèixer. El terme "Música de ..." s'aplicava al concepte orquestra, és a dir, Música de Sarral equival a dir Orquestra de Sarral.
En aquesta foto destaca la pulcritud en la vestimenta i la joventut de bona part dels components, l'agrupació era també Escola de Música, sota el mestratge del seu director.
Drets: Josep Jové i Miró ("de cal Gilet"), Vicenç Andreu i Saura i Xxx Morelli
Asseguts, darrere: Desconegut*, Desconegut*, Josep Tardiu i Carbonell ("Tardiu"), Antoni Badia Cabal ("Ferrer de la Silò"), Desconegut i Josep Tarés ("Nadal")
Asseguts, davant: Jaume Giné i Serra ("Negociant"), Desconegut, Desconegut, Francesc Potau i Farré ("Salieta"), Josep Sanahuja i Saura, Daniel Giné i Serra ("Negociant") i Desconegut.
Un d'aquests dos desconeguts és Josep Fornés i Balañà ("Paio")
Foto i dades: Revista El Baluard, nº 6 (Novembre de 1983).

NOTA:
Aquesta entrada compta amb documentació extreta dels dos llibres següents, de Núria Medrano i Torres, i amb fotografies que m'ha cedit la pròpia autora:


MÚSICS I BALL A LA CONCA DE BARBERÀ
Un segle d'agrupacions instrumentals (1844-1936)
Els casos de Montblanc, l'Espluga de Francolí, Sarral i Solivella
Cossetània Edicions


BALLEM?
Les orquestres a la Conca de Barberà
(1936-1979)
Cossetània Edicions

dijous, 23 de març de 2017

NADAL

👉  LLEGEIX, SISPLAU :
 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball
:


Any 1914
Orquestra de Vimbodí formada l'any 1914 i que va tenir una primera etapa entre 1914 i 1922, any en que el seu director Josep Nadal i Martorell va marxar a viure a Valls.
En aquesta foto hi tenim, d'esquerra a dreta: Francesc Cuadras i Cardó, Desconegut, Desconegut i Desconegut.
Els noms dels tres desconeguts, sense poder fer-los coincidir amb les cares, són: Joan Dolcet, Antoni Torres i Pere Fort.
Foto: Arxiu Francesc Jiballí.


Any 1915
No tinc cap identificació dels músics d'aquesta formació, coneguts també com l'Orquestra del Pep. En Pep era Josep Nadal i Martorell.
Foto: Arxiu Alfons Alsamora i Jiballí.


Any 1943
Encara no estaven constituïts com Orquestra Nadal, aquesta foto seria d'un dia d'assaig.
Drests, d'esquerra a dreta: Josep Mª Deutú i Pujol (trombó; va deixar de tocar abans de formar-se l'orquestra; era cosí dels germans Nadal Deutú), Ramir Caixal i Deutú (trompeta, cosí de Josep Mª Deutú i dels germans Nadal Deutú), Josep Jiménez i Constantí (trompeta), Oleguer Nadal i Deutú (saxo alt), Josep Mª Nadal i Deutú (clarinet), Anton Anglès i Nadal (vocalista i saxo alt, més cosins a l'orquestra !)
Assegut: Joan Carles Xxx (bateria).
El director, Josep Nadal i Martorell no surt a la foto (potser va ser el retratista).
Foto: Arxiu Josep Mª Nadal.


Any 1945
Retratats en la seva presentació en societat (tampoc hi surt el director, Josep Nadal i Martorell, que havia començat a patir greus problemes de salut) al pati del Foment Parroquial de Cultura de Vimbodí.
D'esquerra a dreta: Josep Mª Nadal i Deutú, Joan Carles Xxx, Oleguer Nadal i Deutú, Anton Anglès i Nadal, Lluís Nadal i Oliva (un altre cosí), Josep Jiménez i Constantí i Ramir Caixal i Deutú.
Foto: Arxiu Josep Mª Nadal.


Any 1950 (1)
Cartell de la temporada 1950-1951.
Foto: Arxiu Josep Mª Nadal.


Any 1950 (2)
Retrat que es va fer servir pel cartell anterior.
D'esquerra a dreta: Francesc Cuadras i Cardó (clarinet), Josep Mª Nadal i Deutú (trompeta), Domènec Padret i Nogués (percussió, segurament tocava algun altre instrument; era el representant a Valls), Anton Anglès i Nadal (vocalista, saxo alt i bateria), Francesc Mercadé i Vallverdú (percussió, segurament tocava algun altre instrument), Joan Moragues i Grinyó (trompeta) i Oleguer Nadal i Deutú (saxo alt, director i representant a Vimbodí).
L'any 1952 la fàbrica de vidre on treballaven alguins dels músics tanca les portes; alguns marxen a Barcelona, i l'orquestra es dissol.
Foto: Arxiu Francesc Jiballí.


NOTA:
Aquesta entrada compta amb documentació extreta dels dos llibres següents, de Núria Medrano i Torres, i amb fotografies que m'ha cedit la pròpia autora:


MÚSICS I BALL A LA CONCA DE BARBERÀ
Un segle d'agrupacions instrumentals (1844-1936)
Els casos de Montblanc, l'Espluga de Francolí, Sarral i Solivella
Cossetània Edicions


BALLEM?
Les orquestres a la Conca de Barberà
(1936-1979)
Cossetània Edicions

JIMSSON

👉  LLEGEIX, SISPLAU :
 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball
:


Any 1954
Orquestra de L'Espluga de Francolí formada l'any 1954 com a continuació de l'Orquestra Los Maniáticos del Ritmo. De fet en aquesta foto porten les mateixes bruses que l'any anterior en l'orquestra mencionada.
En segon terme: Salvador Palau i Turull (guitarra), Joan Bonet i Martorell (trompeta), Isidre Valls i Bosch (bateria) i Josep Tarrats i Andreu (piano i director)
En primer terme: Josep Mª Civit i Fonoll (clarinet), Joan Vilà i Sabaté (vocalista) i Anton Remolà i Solé (clarinet).
Foto: Arxiu Josep Tarrats.


Any 1955
Fotografia artística de caire promocional, amb els instruments en primer terme, col·locats imaginativament.
D'esquerra a dreta: Jaume Manresa i Saltó, Isidre Valls i Bosch, Josep Ollé, Ramon Martí i Gaya, Joan Vilà i Sabaté, Josep Tarrats i Andreu, Josep Mª Civit i Fonoll, Josep Mª Civit i Torrell ["Josep Mª de l'Alls"] i Ramon Ciurana i Bové.
Foto: Arxiu Josep Tarrats.


Any 1956
Darrere: Ramon Martí i Gaya (contrabaix), Josep Benet i Esteller (trompeta), Joan Ollé (trompeta) i Emili Foguet i Pere (trombó)
Davant: Josep Ollé (bateria), Josep Tarrats i Andreu (acordió i director), Ramon Ciurana i Bové (saxo tenor), Leonor Roonel (vocalista, Roonel és un cognom artístic, anagrama de Leonor), Josep Mª Civit i Torrell ["Josep Mª de l'Alls"] (saxo alt) i Anton Remolà i Solé (saxo alt).
Es van dissoldre a principis dels anys 60, essent l'última de les orquestres de ball de L'Espluga de Francolí.
Foto: Arxiu Anton Remolà.

NOTA:
Aquesta entrada compta amb documentació extreta dels dos llibres següents, de Núria Medrano i Torres, i amb fotografies que m'ha cedit la pròpia autora:


MÚSICS I BALL A LA CONCA DE BARBERÀ
Un segle d'agrupacions instrumentals (1844-1936)
Els casos de Montblanc, l'Espluga de Francolí, Sarral i Solivella
Cossetània Edicions


BALLEM?
Les orquestres a la Conca de Barberà
(1936-1979)
Cossetània Edicions

LOS MANIÁTICOS DEL RITMO

👉  LLEGEIX, SISPLAU :
 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball
:


Any 1953
Orquestra de L'Espluga de Francolí formada l'any 1953 pels membres més joves de l'Orquestra Damian's Jazz, acabada de dissoldre. Durant els anys 40 hi havia hagut a Lleida una orquestra amb el mateix nom.
Darrere: Lluís Valderrama i Palacios (contrabaix), Salvador Tarrats i Andreu (piano, acordió i director) i Joan Bonet i Martorell (trompeta)
Davant: Isidre Valls i Bosch (bateria), Desconeguda (vocalista espontània)*, Josep Mª Civit i Torrell ["Josep Mª de l'Alls"] (saxo alt i clarinet) i Jaume Arbós i Palau ["de cal Bancal"] (saxo tenor).
Van durar només un any amb aquest nom, convertint-se la següent temporada en l'Orquestra Jimsson.
* Era habitual que en les sessions matinals dels diumenges celebrats a la Sala del Sindicat pugés a cantar gent del públic.
Foto: Arxiu Josep Tarrats.

NOTA:
Aquesta entrada compta amb documentació extreta dels dos llibres següents, de Núria Medrano i Torres, i amb fotografies que m'ha cedit la pròpia autora:


MÚSICS I BALL A LA CONCA DE BARBERÀ
Un segle d'agrupacions instrumentals (1844-1936)
Els casos de Montblanc, l'Espluga de Francolí, Sarral i Solivella
Cossetània Edicions


BALLEM?
Les orquestres a la Conca de Barberà
(1936-1979)
Cossetània Edicions

DAMIAN'S JAZZ

👉  LLEGEIX, SISPLAU :
 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball
:


Any 1932
Orquestrina de L'Espluga de Francolí formada l'any 1932 per membres de l'Orquestrina Quintet Jazz-Band Francolí Armónic [sic], que s'havia dissolt, i de l'Orquestrina Vernet's Jazz. El nom de la formació el van agafar del segon cognom dels germans Torruella Damiani. Tot i així, en una de les primeres actuacions que van fer del 22 al 24 de Gener de 1932 amenitzant el ball de les Fires i Festes de L'Espluga de Francolí eren anunciats com Orquestrina Tarruella.
Cartell signat per Roca, molt modern per l'època, amb catorze instruments retratats que tocaven els vuit músics següents, d'esquerra a dreta:
Josep Mª Bosch i Baró (saxo), Jaume Bosch i Baró (trompeta), Wenceslau Fonoll i Torrents (saxo), Josep Mª Farran i Oliva ["el Campaner"] (violí i jazzband), Josep Vernet i Saumell* (piano), Frederic Torruella i Damiani (violí, clarinet, saxo tenor i director), Josep Mª Torruella i Damiani (piano i trombó) i Joan Sales i Torrents (trompeta).
Havia tingut una formació pròpia, l'Orquestrina Vernet's Jazz, que possiblement ressorgís esporàdicament els anys 1933 i 1934).
Foto: Arxiu  Frederic Torruella i Piñol.


Any 1934 (1)
Cartell de la temporada 1934-1935 on s'esmenta que abans eren el Quintet Francolí, i que porten quinze anys d'existència (amb un nom o altre).
Foto: Arxiu Frederic Torruella i Piñol.


Any 1934 (2)
Detall del cartell anterior, on es constata que han passat d'octet a sextet, amb absència de contrabaix.
En segon terme: Josep Mª Farran ["el Campaner"] (jazzband), Joan Sales (trompeta) i Manel Vericat i Bel (trombó)
En primer terme: Josep Mª Bosch (saxo alt), Frederic Torruella (saxo tenor i director) i Josep Mª Torruella (piano).
Foto: Niepce. Arxiu Frederic Torruella i Piñol.


Any 1941
Durant la guerra civil van fer algunes actuacions a L'Espluga de Francolí. No hi ha cap foto dels músics d'aquell periode ni després de la guerra; sembla que el representant Frederic Torruella i Damiani tenia molta feina com a calderer, negoci familiar tan antic com el de la música, i no volia fer massa promoció, tocant en els lloguers que anaven sortint i prou.
Foto: Arxiu Frederic Torruella i Piñol.


Any 1942
Tarja de presentació on especifiquen que són set components.
Aquí ja han perdut l'apòstrof abans de la lletra essa, i més endavant, i fins la seva dissolució l'any 1953 van se l'Orquestra Damians (traient-se doncs el qualificatiu de Jazz).
L'any 1953 es dissolen, i es forma, amb els elements més joves, l'Orquestra Los Maniáticos del Ritmo.
Foto: Arxiu Frederic Torruella i Piñol.

NOTA:
Aquesta entrada compta amb documentació extreta dels dos llibres següents, de Núria Medrano i Torres, i amb fotografies que m'ha cedit la pròpia autora:


MÚSICS I BALL A LA CONCA DE BARBERÀ
Un segle d'agrupacions instrumentals (1844-1936)
Els casos de Montblanc, l'Espluga de Francolí, Sarral i Solivella
Cossetània Edicions


BALLEM?
Les orquestres a la Conca de Barberà
(1936-1979)
Cossetània Edicions

QUINTET JAZZ-BAND FRANCOLÍ ARMÓNIC

👉  LLEGEIX, SISPLAU :
 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball
:


Any 1919
Orquestrina de L'Espluga de Francolí formada l'any 1919 per membres de la família Torruella, el patriarca dels quals, Frederic Torruella i Codina provenia de les agrupacions musicals més antigues del poble, la darrera de les quals era la coneguda com Els Calderers (sobrenom del Torruella). En el títol d'aquesta entrada respecto l'ortografia de l'època.
Aquest quintet estava format principalment membres de la família Torruella, i també eren coneguts com Els Calderers:
Frederic Torruella i Codina (fiscorn, contrabaix, tuba i director), Frederic Torruella i Damiani (violí, clarinet i més endavant saxo), Pasqual Torruella i Damiani (trompeta), Josep Mª Torruella i Damiani (trombó i piano) i Josep Rosell i Inglés ["de cal Maset"] (jazzband)
Foto: Arxiu Frederic Torruella i Piñol.


Any 1921
Posant, amb algun músic d'augment, davant de Cal Calderer el dia 30 de Juliol de 1921, per la Festa Major de L'Espluga de Francolí.
D'esquerra a dreta: Frederic Torruella i Damiani (clarinet), Joan Vilà i Gasol (platerets)*, Josep Mª Vives i Bartra (bombo)*, Salvador Agres i Alsina (fiscorn, en segon terme), Josep Mª Torruella i Damiani (trombó de pistons), Desconegut (trompeta) i Josep Civit ["el Talaixos"] (clarinet).
Les persones que tocaven aquests instruments no eren habituals i ni tan sols eren considerats músics, podia tocar-los qualsevol.
Foto: Arxiu Frederic Torruella i Piñol.


Any 1928
Tot i que en el bombo, on hi ha pintada la cara d'un dimoni, es pot llegir Quintet Francolí, aquest any van esdevenir sextet amb la incorporació d'un saxofonista format musicalment a la família Torruella.
Darrere: Pasqual Torruella i Damiani (trompeta), Josep Mª Bosch i Baró ["de câ la Biela"] (saxo tenor) i Frederic Torruella i Damiani (violí)
Davant: Frederic Torruella i Codina (contrabaix), Josep Rosell i Inglés ["de cal Maset"] (jazzband) i Josep Mª Torruella i Damiani (piano).
Van estar actius amb aquest nom fins la temporada 1931-1932. L'any 1932 alguns dels mebres van fundar l'Orquestrina Damian's Jazz.
Foto: Arxiu Frederic Torruella i Piñol.

NOTA:
Aquesta entrada compta amb documentació extreta dels dos llibres següents, de Núria Medrano i Torres, i amb fotografies que m'ha cedit la pròpia autora:


MÚSICS I BALL A LA CONCA DE BARBERÀ
Un segle d'agrupacions instrumentals (1844-1936)
Els casos de Montblanc, l'Espluga de Francolí, Sarral i Solivella
Cossetània Edicions


BALLEM?
Les orquestres a la Conca de Barberà
(1936-1979)
Cossetània Edicions

dimecres, 22 de març de 2017

HOMS

👉  LLEGEIX, SISPLAU :
 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball
:


Any 1945
Orquestra de Manresa fundada l'any 1945 per Marià Homs i Montserrat, tot un personatge. A la seva joventut va destacar com a futbolista, arribant a jugar amb el Barça la temporada 1921-1922, on va jugar 8 partits i va marcar 4 gols. Es va significar políticament a principis dels anys 30, militant a l'Estat Català, independentista, fundant l'any 1934 la revista revolucionària i catalanista Avançada, i aquell mateix any, el 20 de març fou ferit en un atemptat al carrer del Born de Manresa. Arran dels Fets del sis d'octubre, fou detingut com a cap dels Escamots d'Estat Català, essent el primer ciutadà manresà en ingressar a la presó de la ciutat. Després de ser alliberat el Nadal d'aquell mateix any, abandonà la política. En acabar la guerra va ser represaliat perdent la posició de funcionari de l'Ajuntament de Manresa i condemnat a 9 anys de presó por rebelión militar. Només en va complir tres. Es pot llegir un testimoni de primera mà d'aquests anys en una entrevista feta al seu fill Joan Miquel Homs i Oms.
Musicalment fou subdirector de l'Orfeó Manresà. L'any 1927 fundà el Trio Ars on hi tocava el violí. Als anys trenta tocà en diversos conjunts de ball, especialment a l'orquestra Els Fatxendes. El 1935, juntament amb Miquel Blanch i Roig i altres músics, crearen una orquestra simfònica sota la protecció de l'Associació de Cultura Musical. Després de l'assassinat del Mestre Blanch, el 1936, ocupà el càrrec de director de l'Escola Municipal de Música de Manresa. També fou president del Sindicat Musical de Manresa i president de la Societat d'Autors.
Durant el franquisme fou professor de violí i de guitarra i es dedicà a la música popular, fundant la seva pròpia orquestra, objecte d'aquesta entrada.
Alguns dels músics provenien de la recentment dissolta Orquestrina Cots, també de Manresa.
A dalt, d'esquerra a dreta: Santiago Cots i Coma, Xxx Roura, Xxx Samper, J. Suñé, Àngel Espada, Jaume Ribaudí i Riera, Xxx Serra*, Salvador Alapont i Masats i Àngel Tulleuda
A baix: Marià Homs.
* Podria ser un dels germans Domènec, Víctor o Manel Serra i Vilarasau.
Foto: Arxiu Mª Lluïsa Cots.


Any 1946
Retratats a la Festa Major de Cervera.
D'esquerra a dreta: Joan Baptista Solans (trombó), Àngel Espada (fiscorn), Jaume Ribaudí (sense instrument), Santiago Cots (trompeta), Salvador Alapont (clarinet), Marià Homs (platerets), Xxx Samper (trompeta), J. Suñé [?] (caixa), Xxx Serra (saxo tenor) i Àngel Tulleuda (clarinet).
Foto: Gómez Grau. Arxiu Mª Lluïsa Cots.


Anys 40 (1)
Portada d'un cançoner de l'Orquestra Homs, on es fa esment del cantant [genial cantor] Alapont (Salvador Alapont i Masats).


Anys 40 (2)
I en el mateix cançoner hi sortia la foto de l'esmentat cantant, Salvador Alapont.


Anys 40 (3)
Actuant al Teatre del Conservatori de Manresa.
A l'esquerra, d'esquenes: Desconegut (piano)
Darrere: Àngel Espada (contrabaix), Santiago Cots (trompeta), Ramon Barrull (trompeta) i Àngel Codorniu (trombó)
Davant: Desconegut (bateria), Àngel Tulleuda (saxo alt), Salvador Alapont (saxo alt) i Xxx Serra (saxo tenor)
En primer terme, dirigint: Marià Homs.
Foto: Arxiu Mª Lluïsa Cots.


Anys 40 (4)
Participant en unes Caramelles.
Drets: Jaume Ribaudí, Marià Homs, un cantaire, Santiago Cots, Àngel Codorniu, Àngel Espada i un cantaire
Ajupits: J. Suñé i Salvador Alapont.
Foto: Arxiu Mª Lluïsa Cots.


Anys 40 (5)
Processó de Corpus.
Davant: Santiago Cots (trompeta)
Darrere: Salvador Alapont i Àngel Tulleuda (clarinets, i que amb el temps van esdevenir consogres).
Foto: Arxiu Mª Lluïsa Cots.


Anys 40 (6)
Novament acompanyant Caramelles. El noi que aguanta la partitura del violí, ben conscient de que l'estan retratant !
D'esquerra a dreta: Àngel Codorniu (fiscorn), Santiago Cots (trompeta) i J. Suñé (trompeta).
Foto: Arxiu Mª Lluïsa Cots.


Anys 40 (7)
A vegades també tocaven sardanes "en castellà", és a dir, sense els típics instruments de la Cobla com són el flabiol, els tibles o les tenores.
Darrere: Santiago Cots (trompeta), J. Suñé [o Ramon Barrull] (trompeta), Joan Baptista Solans (fiscorn) i Jaume Ribaudí (trombó)
Davant: Àngel Espada (contrabaix, no es veu, però gairebé segur que era ell), Marià Homs (amb una caixa petita, fent de tamborí i un puro gairebé consumit a la boca), Salvador Alapont i Sanz (clarinet), Salvador Alapont i Masats (clarinet, fill de l'anterior) i Àngel Tulleuda (clarinet).
A principis dels anys 50 hi va haver un conflicte entre els músics i el director, de manera que es va constituir una nova formació amb el nom d'Orquestra Casablanca; eren els mateixos, però sense Marià Homs.
Foto: Arxiu Mª Lluïsa Cots.