T'AGRADARIA COL·LABORAR AL MANTENIMENT DEL BLOG?

Si t'agrada el blog i em vols convidar a un cafè, o contribuir al manteniment d'aquesta pàgina, (a partir de 1 €), pots fer-ho prement el botó DONAR que hi ha a continuació:
Gràcies!

SI EM VOLS CONVIDAR A UN CAFÈ, O AJUDAR A MANTENIR AQUEST BLOG, CLICA EL SEGÜENT BOTÓ. GRÀCIES !

dijous, 31 de maig de 2012

LA PRINCIPAL DE PERALADA

👉  LLEGEIX, SISPLAU :
 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Posterior a l'any 1893
Cobla-orquestra de Peralada fundada l'any 1890 amb deixebles de l'Escola del Castell. Era coneguda també com La Cobla Nova, en contraposició a La Cobla Vella.
Aquesta és la foto més antiga que es conserva de La Principal de Peralada.
Darrere: Miquel Albreda i Casanovas ["el Llarg de Palaci"] (2n cornetí), Joan Mont i Buscató ["Manelet"] (1er cornetí), Josep Ferrer i Torres ["el Pacheco"] (1er fiscorn), Josep Serra i Bonal (2n fiscorn) i Miquel Serra i Bonal (contrabaix i director).
Davant: Martí Mont i Buscató (flabiol), Anton Mont i Guanté [?] (2n tible), Jaume Llongueras i Pla ["Met Santaló"] (1er tible), Josep Lleonsí i Casanovas ["Pep Noni"]* (1er tenor) i Josep Bigas i Llansó (2n tenor).
* Aquesta és l'única foto en que Josep Lleonsí fa el primer tenor i Josep Bigas el segon; al cap de poc temps es van intercanviar les posicions definitivament. Un detall poc conegut d'aquest músic és que el seu germà Pere Lleonsí i Casanovas va ser un dels integrants primigenis de la Cobla-orquestra Montgrins, entre 1895 i 1916.
Bona part de la informació dels noms dels músics d'aquesta foto i succesives, és extreta del llibre LA PRINCIPAL DE PERALADA, d' Inès Padrosa i Gorgot.
Trobaràs més informació d'aquesta cobla aquí i també a les pàgines 80 a 85 de l'article TRES COBLES EMPORDANESES, de Joaquim Gironella i Garañana.


Any 1902
Quins barrets! Quins mostatxos!
Drets: Martí Mont i Buscató (flabiol), Miquel Albreda (2n cornetí), Joan Mont i Buscató (1er cornetí), Hermenegild Marcè i Quintana (1er fiscorn, substitueix Josep Ferrer i Torres), Josep Serra (2n fiscorn) i Miquel Serra (contrabaix i director).
Asseguts: Francesc Pascual (2n tible), Jaume Llongueras (1er tible), Josep Bigas (1er tenor) i Josep Lleonsí ["Pep Noni"] (2n tenor).
Foto: Josep Esquirol i Pérez, feta després que la Cobla obtingués la Medalla d'Or en el Concurs de Cobles-orquestres de les Fires i Festes de la Mercè, a Barcelona, l'any 1902. És de la Col·lecció d'en Jordi Gallegos i Córdoba.


Any 1907 (1)
Artística portada del díptic editat la temporada 1907-1908.
L'original no està datat, però poso aquest any donat que aquesta temporada el fiscorn Hermenegild Marcè va marxar a la Cobla-orquestra Antiga Pep, essent substituït per Joan Mont i Pujol ("Xambó"), que va tornar a Peralada l'any 1906, procedent de Granollers, tal com s'explica en el peu de la foto Any 1907 (3).


Any 1907 (2)
A la segona pàgina s'indica la direcció i representació de La Principal de Peralada.
Foto: Fons Enric Mañosas i Barrera.


Any 1907 (3)
En el text de presentació d'aquesta tercera pàgina s'esmenta, per una banda, l'obtenció de la Medalla d'Or en el Concurs de Cobles-orquestra de les Fires i Festes de la Mercè, a Barcelona, l'any 1902; i també es destaca la reincorporació del fiscornaire Joan Mont i Pujol ("Xambó"), després del seu pas per les Cobles-orquestra granollerines La Catalana i La Moderna.
Aquest any 1907 van obtenir també el Primer Premi d'Honor en el mateix Concurs.
Foto: Fons Enric Mañosas i Barrera.


Any 1907 (4)
Darrera pàgina del díptic, on s'indica que es va fer a la Impremta de J. Serra (no sé si vinculada als germans Miquel i Josep Serra i Bonal).
Foto: Fons Enric Mañosas i Barrera.


Any 1910
Flabiol, tibles, tenors i cornetins, semblen els mateixos de la foto de més amunt (Any 1902).
Aquesta foto és feta a Susqueda, avui sota les aigües del pantà del mateix nom, molt a prop d'on visc.
Algú ha vist una cadira?


Any 1913 (1)
Actuant a Caldes de Malavella el dia 3 d'Agost de 1913. La imatge té bona resolució, de manera que si la obrim (clicant-la) podem veure que el flabiolaire i el contrabaixista toquen a terra, encarats cap a la resta de la Cobla, un a cada banda; el flabiolaire es pot veure millor, tocant, en la foto Any 1913 (3). En primer terme es veu dues rotllanes d'homes sols, més enllà una rotllana mixta, i al fons una rotllana de dones soles.
Foto: Arxiu Rafael Blanch i Via.


Any 1913 (2)
En aquest detall de la foto anterior intento la identificació dels músics. Els tenors estaven tan compenetrats que fins i tot vestien tots dos amb pantalons blancs.
Darrere: [1] Desconegut (2n cornetí), [2] Joan Mont i Buscató (1er cornetí), [3] Gregori Bosch i Cros (1er fiscorn) i [4] Joan Mont i Pujol ["Xambó"] (2n fiscorn)
Davant: [5] Martí Mont i Buscató (flabiol), [6] Jaume Llongueras i Pla ["Met Santaló"] (2n tible), [7] Francesc Pacual (1er tible), [8]  Josep Bigas i Llansó (1er tenor), [9] Josep Lleonsí i Casanovas ["Pep Noni"] (2n tenor) i  [10] Josep Serra i Bonal (contrabaix).
Foto: Arxiu Rafael Blanch i Via.


Any 1913 (3)
Trobo en el blog d'Eulàlia Petit i Vilà aquesta postal enviada l'any 1916. Aquesta foto està feta amb pocs instants de diferència en el mateix lloc i dia que la que veiem a Any 1913 (1), és a dir, a Caldes de Malavella el dia 3 d'Agost de 1913.
Foto: Arxiu Eulàlia Petit.


Any 1913 (4)
En aquest detall es pot veure millor el flabiolaire en actitud de tocar.
Foto: Arxiu Eulàlia Petit.


Any 1914
El rètol és un bon indicatiu per establir la data, donat que La Viola d'Or és una faula poètica (sarsuela en tres actes, definida pels seus autors com una rondalla bosquetana) estrenada el 30 d'Agost de 1914 al bosc de Can Terrés, de La Garriga, en el marc de les representacions teatrals conegudes com el Teatre de la Naturalesa, que van tenir lloc entre 1911 i 1914. L'obra, escrita per Apel·les Mestres i Oñós, amb música d'Enric Morera i Viura, direcció coreogràfica de Pauleta Pàmies i Serra, direcció escènica d'Adrià Gual i Queralt, col·laboració escenogràfica de Maurici Vilomara i Virgili, i amb la participació de l'actor Josep Santpere i Pei, va ser pensada i interpretada per a Cobla i Cor. 
He trobat l'edició de 29 d'Agost de 1914 (un dia abans de l'estrena!) del setmanari EMPORDÀ FEDERAL, de Figueres, on a la pàgina 1 [tinc pendent de posar-hi l'enllaç] hi ha una petita crònica que parla de la visita que va fer Enric Morera a Figueres per assajar, a la Sala Edison, la música de La Viola d'Or amb La Principal de Peralada. La relació de Morera amb la formació de Peralada era molt bona, donat que el seu director, Josep Serra, li instrumentava moltes sardanes, i la Cobla les hi estrenava.
Fins aquest any en totes les fotos d'aquesta formació hi ha 10 músics (no incorporarien el trombó fins l'any 1925), i en aquesta n'hi ha 12. La raó d'aquest nombre inusual de músics és doble:
1) El músic de la dreta de tot, a darrere, crec que és en Genís Miàs, que quan va anar a la Cobla-orquestra L'Art Gironí, la temporada 1926-1927 (veure la pàgina 36 de L'Autonomista, Suplement Literari, de 1-10-1925), era anunciada la seva procedència com el "contrabaix suplent de La Principal de Peralada".
2) [Text extret de l'article d'Antoni Torrent L'ORFEÓ CATALÀ S'ESTRENA A PARÍS I A LONDRES. JUNY DE 1914, publicat l'any 2013 a la Revista La Sénia del Rellotge, de Vilassar de Mar, pàgines 62 a 88] ... El mes de Juny de 1914 l'Orfeó Català va fer una gira que els va portar a París i a Londres. En un principi els havia d'acompanyar la jove soprano Maria Barrientos i Llopis, però poc abans de començar la gira es va posar malalta, i el mestre Lluís Millet, assessorat per Josep Serra, decideix afegir al projecte a La Principal de Peralada.
... M’imagino la il·lusió que assaltava els components de La Principal de Peralada pel repte d’acompanyar tot un Orfeó Català en la seva primera sortida a l’estranger, que els portaria a actuar davant la flor i nata dels compositors i instrumentistes musicals d’arreu del món. Aquest era un cim que segurament mai havien somniat assolir.
En aquesta formació hi havia un "bolo" insigne. Un jove mestre de 26 anys, Josep Blanch i Reynalt, que substituiria el fiscorn Joan Mont i Pujol ("Xambó"). Sens dubte, aquesta sortida marcarà  la  vida  professional d’en Josep Blanch. L’any següent, en Josep Serra deixarà la cobla i anirà a viure a Barcelona, essent substituït per en Blanch i Reynalt com a director i instrumentista de fiscorn. Però durant tota l'excursió, i per darrera  vegada, ambdós fiscorns tocaren un al costat de l’altre a La Principal de Peralada.
L'alineació de la foto queda doncs així:
Darrere: Josep Blanch i Reynalt, Gregori Bosch i Cros, Joan Mont i Buscató, Miquel Serra, Joan Mont i Pujol ("Xambó"), Josep Serra (sense bigoti!) i Genís Miàs
Davant: Martí Mont i Buscató, Francesc Pascual, Jaume Llongueras, Josep Bigas i Josep Lleonsí ("Pep Noni").
Foto: Col·lecció Jordi Mestres.


Any 1917 (1)
Darrere: Gil Lloveras i Llindis, Joan Mont i Buscató, Josep Blanch i Reynalt (que substituia Josep Serra*, i que va exercir de director fins la dissolució de la Cobla-orquestra), Joan Mont i Pujol ("Xambó") i Miquel Serra
Davant: Martí Mont i Buscató, Francesc Pascual, Jaume Llongueras, Josep Bigas i Josep Lleonsí ("Pep Noni").
En Josep Serra va marxar a Barcelona.


Any 1917 (2)
Una imatge amb un lleuger toc d'informalitat o distensió.
Darrere: Gil Lloveras, Joan Mont i Buscató, Josep Blanch, Joan Mont i Pujol ("Xambó") i Miquel Serra
Davant: Martí Mont i Buscató, Francesc Pascual, Jaume Llongueras, Josep Bigas i Josep Lleonsí ("Pep Noni").


Any 1918 (1)
Festa Major de Calonge (l'any podria ser 1917). A la foto general es veu que hi ha dues cobles, situades al costat de l'entrada del Castell; no sé quina és la de la dreta.
Detall curiós els claus que sobresurten de la paret darrer dels músics, semblen posats expressament per a penjar-hi els barrets !
Darrere: Gil Lloveras, Joan Mont i Buscató, Josep Blanch i Reynalt , Joan Mont i Pujol ("Xambó") i Miquel Serra
Davant: Martí Mont i Buscató, Francesc Pascual, Jaume Llongueras, Josep Bigas i Josep Lleonsí ("Pep Noni").
Foto: Arxiu Montserrat Darnaculleta.


Any 1918 (2)
Al mirar aquest retrat fet a Vic, convé recordar que el fet de que s'estés fent una fotografia era com un imant per a la gent que se'n donava compte ... els músics ja hi estaven acostumats, però el públic, en general, encara no, fet que es constata en la mirada atenta, expectant, d'aquest grup retratat al peu de la cobla.
Darrere: Gil Lloveras, Joan Mont i Buscató, Josep Blanch i Reynalt , Joan Mont i Pujol ("Xambó") i Miquel Serra
Davant: Martí Mont i Buscató, Francesc Pascual, Jaume Llongueras, Josep Bigas i Josep Lleonsí ("Pep Noni").
Foto: AMCE. Fons Josep Blanch Reynalt. Núm. 9852.


Any 1919 (1)
Darrere: Gil Lloveras, Joan Mont i Buscató, Josep Blanch i Reynalt , Joan Mont i Pujol ("Xambó") i Miquel Serra
Davant: Martí Mont i Buscató, Francesc Pascual, Jaume Llongueras, Josep Bigas i Josep Lleonsí ("Pep Noni").
Nota: Aquesta foto me l'envia l'Ignasi Muntada, i crec que és de l'arxiu de l'Eduard Boada; consta com de l'any 1915, però jo li poso 1919, basant-me en l'aspecte físic dels músics, que sí són els mateixos, i tinguent en compte també que en Josep Blanch i Reynalt va entrar l'any 1915.


Any 1919 (2)
Retratats novament a la Plaça Major de Vic, on i anaven sovint per aquella època.
Darrere: Gil Lloveras, Joan Mont i Buscató, Josep Blanch i Reynalt , Joan Mont i Pujol ("Xambó") i Josep Vicens i Mornau*(fill de Josep Vicens i Juli ["Xaxu"]), que substituia Miquel Serra i Bonal.
* Havent tornat del servei militar no es va poder reincorporar a la Cobla-orquestra La Principal de L'Escala perquè la plaça de contrabaix ja estava ocupada (i ben defensada) per Joan Esponellà i Saballs. Només va estar una temporada a La Principal de Peralada, doncs l’any 1920 es traslladà amb la família a Malgrat de Mar, on va dirigir la coral anomenada La Barretina i va col·laborar en altres iniciatives de la vila.
Davant: Martí Mont i Buscató, Francesc Pascual, Jaume Llongueras, Josep Bigas i Josep Lleonsí ("Pep Noni").
Detall curiós: els músics més veterans porten el barret de color fosc, i els més recents, de color blanc.
Foto: AMCE. Fons Josep Blanch Reynalt. Núm. 9853.


Any 1920
Crec que la foto també està feta a Vic.
Darrere: Gil Lloveras, Joan Daró i Olivet (substitueix Joan Mont i Buscató), Josep Blanch, Joan Mont i Pujol ["Xambó"] i Joan Mont i Roura ["Quendo"] (substitueix Josep Vicens i Mornau)
Davant: Martí Mont i Buscató, Cast Aiguabella i Fàbrega (substitueix Francesc Pascual), Jaume Llongueras, Josep Bigas i Josep Lleonsí ["Pep Noni"].


Any 1921
Actuant a la Plaça Major de Vic.
Darrere: Josep Carré i Roura (substitueix Joan Daró), Gil Lloveras*, Josep Blanch, Joan Mont i Pujol ("Xambó") i Joan Mont i Roura ("Quendo")
Davant: Martí Mont i Buscató, Cast Aiguabella, Jaume Llongueras, Josep Bigas i Josep Lleonsí ("Pep Noni").
A partir d'aquesta temporada, Josep Carré passa a segon cornetí i Gil Lloveras a primer. 


Any 1922

Aquesta fotografia (un mar de barrets, la podriem subtitular) es va publicar a la pàgina 15 de la Revista Catalunya Gràfica, la primera quinzena de Juny de 1922, i reprodueixo a continuació -literalment- el peu de foto que l'acompanyava:
Homenatge a n'En Pep Ventura, 11 juny 1922.— Les quatre cobles tocant la sardana «Empordà» del mestre Morera a la plaça de S. Jaume; aquesta festa, organitzada per l'Ateneu Empurdanés, assolí un èxit remarcable.
Els dies 10 i 11 de Juny de 1922 es va celebrar a Barcelona un homenatge a Josep Mª Ventura i Casas ("Pep Ventura"), amb la participació de les Cobles La Principal de PeraladaLa Principal de La Bisbal, els Montgrins i la Barcelona
A continuació faig un resum del programa d'aquella Festa que va durar dos dies:
> A les 10 de la nit del dissabte dia 10 Joan Llongueras i Badia va donar una conferència, Pep Ventura i la seva obra, il·lustrada musicalment per la Cobla Barcelona. L'Albert Martí va tocar-hi amb la tenora d'en Pep Ventura.
> El diumenge dia 11, a les 11 del matí, les quatre cobles van oferir una audició a la Plaça de Sant Jaume, amb el següent repertori: Toc d'oració (Josep Mª Ventura i Casas, Pep Ventura) [La Principal de La Bisbal], La bola de neu (Pere Rigau i Poch, Barretó) [Montgrins], La rosada (Juli Garreta i Arboix) [Barcelona], La pubilla empordanesa (Josep Serra i Bonal) [La Principal de Peralada], i L'Empordà (Enric Morera i Viura) [de Conjunt, moment que recull la fotografia]
> A les quatre de la tarda hi va haver una segona audició al Palau de la Fira de Mostres, amb el següent programa: A en Pep Ventura (Enric Morera i Viura) [Barcelona], Parlant amb ella (Joan Llongueras i Badia) [Montgrins], Juny (Juli Garreta i Arboix) [La Principal de La Bisbal], Per tu ploro (Josep Mª Ventura i Casas, Pep Ventura) [La Principal de Peralada] i La Santa Espina (Enric Morera i Viura) [Conjunt].
> A les deu de la nit La Principal de La Bisbal va interpretar al local de l'Ateneu Empordanès (al carrer del Pi nº 11, de Barcelona) el següent programa: Jugant a monades (Ramon Rosell i Mestres), Primavera (Josep Baró i Güell), Sempre gentil (Josep Blanch i Reynalt), Dalt de la muntanya (Lluís Camós i Cabruja), La cirera (Enric Morera i Viura) i Flors de primavera (Francesc Vilaró i Carbonell).
> Més o menys a la mateixa hora d'aquell diumenge, les Cobles La Principal de Peralada i els Montgrins feien una doble audició al Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria.
Durant aquests dos dies, la tenora d'en Pep Ventura, propietat del notari figuerenc Salvador Dalí i Cusí, pare de l'artista Salvador Dalí i Domènech, va estar exposada a l'Ateneu Empordanès, així com els manuscrits de les sardanes d'en Pep Ventura, cedits per l'escriptor i polític figuerenc Josep Puig i Pujades.
Foto: Catalunya Gràfica. 


Any 1924
Ara ja en són onze, una mica més mudats ... aquest és l'any en que va néixer el meu pare.
Darrere: Josep Carré, Gil Lloveras, Amat Blanch i Reynalt (és el primer any que porten trombó), Josep Blanch i Reynalt, Joan Mont i Pujol ("Xambó") i Joan Mont i Roura ("Quendo")
Davant: Àngel Blanch i Reynalt (excel·lent violinista, que molt aviat agafaria el trombó, comença aquí com a flabiolaire), Josep Algans i Riera, Cast Aiguabella, Josep Bigas i Josep Lleonsí ("Pep Noni").
S'incorpora Josep Algans com a 2n tible, i Cast Aiguabella passa a fer el 1er tible.
Foto: Jaume Tort. Possiblement és l'única foto on coincideixen els tres germans Blanch i Reynalt en una mateixa formació ...


Any 1925
Aquesta fotografia (mig tapada per una altra) surt a la pàgina 13 de la revista mensual Joventut Catalana, de 5 de Febrer de 1925, en un reportatge fotogràfic titulat La nostra dansa triomfant, però sense cap informació del lloc o del dia en que es va fer l'actuació. Sembla que aquell dia faltava en Josep Blanch, de manera que el seu germà Amat devia fer el paper de 1er fiscorn amb el trombó.
Darrere: Josep Carré, Gil Lloveras, Amat Blanch, Joan Mont i Pujol ("Xambó") i Joan Mont i Roura ("Quendo")
Davant: Àngel Blanch, Josep Algans, Cast Aiguabella, Josep Bigas i Josep Lleonsí ("Pep Noni").
Foto: J. Ens.


Any 1926
Hi ha alguns canvis respecte a la formació anterior.
Darrere: Josep Carré, Gil Lloveras, Miquel Roca i Julià (substitueix Amat Blanch; l'any 1913 havia estat un dels fundadors de la Cobla-orquestra Selvatana; veure foto de l'any 1927 de l' Orquestrina L'Artística, de Salt, on en el text del revers de la postal es fa esment de la seva procedència de la Principal de Peralada), Josep Blanch i Reynalt, Joan Mont i Roura ["Quendo"] (deixa el contrabaix i passa a fer el 2n fiscorn, substituint Joan Mont i Pujol ["Xambó"]) i Pere Llanta i Vergés*
Davant: Àngel Blanch i Reynalt, Josep Algans, Joan Badosa i Compte(substitut de Cast Aiguabella), Josep Bigas (que s'havia tret el bigoti) i Josep Lleonsí ["Pep Noni"].
* Aquests dos músics són els que s'incorporen aquesta temporada 1926-1927. Ull, el cognom Llanta no s'accentua.
Foto: Octavi Unal.


Any 1927 (1)
Darrere: Josep Carré (2n cornetí), Gil Lloveras (1er cornetí), Àngel Blanch i Reynalt (trombó, deixa el flabiol per substituir Miquel Roca), Josep Blanch i Reynalt (1er fiscorn i director), Joan Mont i Roura ["Quendo"] (2n fiscorn), i Pere Llanta (contrabaix).
Davant: Enric Cullell i Sagols (flabiol, ocupa el lloc d'Àngel Blanch, que passa a trombó), Josep Algans (2n tible), Josep Pallisera i Trèvol (1er tible, que es torna a incorporar), Josep Bigas (1er tenor) i Josep Lleonsí ["Pep Noni"] (2n tenor).
Foto: Valentí Fargnoli i Anneta (que sortosament posava l'any a la majoria de fotos que feia!). Arxiu Constantí Turró.
Més fotos també a l'Arxiu Municipal de Castelló d'Empúries.


Any 1927 (2)
Revers de la postal anterior, on es destaca la incorporació de l'excel·lent violinista Enric Cullell, que farà "parella" amb el ja consolidat Àngel Blanch, i del flautista i "tiblaire de mèrit" Josep Pallisera.
Foto: Arxiu Constantí Turró.


Any 1928 (1)
... I aquest és l'any en que va néixer la meva mare ...
Darrere: Josep Carré, Gil Lloveras, Amat Blanch i Reynalt (que retorna a la formació, substituint el seu germà Àngel), Josep Blanch i Reynalt, Joan Mont i Roura ("Quendo") i Pere Llanta
Davant: Josep Pagès i Quer (substitueix Enric Cullell), Josep Algans, Josep Pallisera, Josep Bigas i Josep Lleonsí ("Pep Noni").
Foto: Jaume Tort


Any 1928 (2)
Entre el 28 d'Octubre i el 5 de Novembre de 1928, durant les Fires de Girona, hi va haver diversos actes i exhibicions folclòriques, tal com es pot veure en aquest reportatge del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) del Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions (SGDAP) de l'Ajuntament de Girona. En aquestes cinc imatges preses a la Plaça de Braus podem veure les Cobles L'Art Gironí i La Principal de Peralada tocant una sardana de conjunt (en el vídeo es pot veure les seqüències en el minut 36:07 i el minut 36:39).
S'hi pot identificar gairebé la majoria de components indicats en la foto Any 1928 (1).


Any 1930 (1)
Anvers d'un sobre (per enviar correu, o per posar-hi propaganda) que em van proporcionar a Agullana, procedent dels arxius de la Societat La Concòrdia. En lloc destacat, la imatge d'Enric Morera, que com ja hem anat veient durant aquesta entrada tenia una estreta relació amb La Principal de Peralada.
Foto: Arxiu Joan Rimalló i Brugat.


Any 1930 (2)
Revers del sobre.
Foto: Arxiu Joan Rimalló i Brugat.


Any 1930 (3)
Detall extret del sobre de la imatge anterior.
Darrere: Josep Carré, Gil Lloveras, Amat Blanch i Reynalt, Josep Blanch i Reynalt, Joan Mont i Roura ["Quendo"] i Pere Llanta
Davant: Joaquim Bataller i Llonch (substitueix Josep Pagès), Josep Algans, Josep Pallisera, Josep Bigas i Josep Lleonsí ["Pep Noni"].
Foto: Jaume Tort. Arxiu Joan Rimalló i Brugat.


Any 1933 (1)
Postal de la temporada 1933-1934.
Foto: Arxiu Pere Lloveras i Casanovas.


Any 1933 (2)
Postal de la temporada 1933-1934. A fi d'una millor identificació dels músics, faig un detall de la postal, i el passo després per dos filtres diferents.
Darrere: Amat Blanch i Reynalt [trombó de vares], Josep Bigas [banjo], Pere Llanta [banjo], Josep ("Pepe") Núñez i Soler[violí], Josep Blanch i Reynalt [piano i director] i Joan Mont i Roura ("Quendo") [helicó]
Davant: Josep Carré [2n trompeta i representant], Josep Pallisera [jazzband], Gil Lloveras [1er trompeta], Josep Lleonsí ("Pep Noni") [saxo alt] i Josep Algans [saxo tenor].
* Josep ("Pepe") Núñez s'incorporava aquella temporada, i a la Cobla tocava el flabiol.
Foto: Arxiu Pere Lloveras i Casanovas.


Any 1933 (3)
Aquest revers de la postal és el que m'ha donat la pista per establir la data de la foto que veiem a les imatges immediatament anteriors, doncs està datat el 28 d'Abril de 1934, o sigui que la foto s'hauria fet l'any anterior.
Feien servir les postals com a rebut, i en aquest cas és de 400 pessetes per tocar els dies 27 i 28 d'Abril de 1934 a la festa de Vilamaniscle.
Foto: Arxiu Pere Lloveras i Casanovas.


Any 1935
D'esquerra a dreta: Pere Llanta i Vergés (contrabaix), Josep Blanch i Reynalt (1er fiscorn), Josep Algans i Riera (2n tible), Josep Carré i Roura (2n trompeta), Josep ["Pitu"] Túrias i Santaló (flabiol), Pere Angelet i Trèbol (trombó), Joan Mont i Roura ["Quendo"] (2n fiscorn), Josep Bigas i Llansó (1er tenor), Gil Lloveras i Llindis (1er trompeta), Josep Pallisera i Trèvol (1er tible) i Josep Lleonsí i Casanovas ["Pep Noni"] (2n tenor).
Fins ben entrada la guerra civil encara van tocar en alguns pobles de l'entorn més pròxim, també per la Catalunya Nord. Passada la contesa van fer la seva darrera actuació a Viladesens, l'any 1940. Al dissoldre's, alguns músics deixen l'activitat musical definitivament, i la resta van a d'altres formacions:
Gil Lloveras i Llindis, Josep Pallisera i Trèvol i Josep ("Pitu") Túrias i Santaló van a la Cobla-orquestra Antiga Pep.
Josep Blanch i Reynalt va a la Cobla-orquestra La Principal de L'Escala.
I Joan Mont i Roura ("Quendo") va a la Cobla-orquestra La Principal de Figueres.
Foto: Bosch (Figueres).

dimarts, 29 de maig de 2012

LA PRINCIPAL UNIÓ

👉  LLEGEIX, SISPLAU :
 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball
:


Any 1918 (1)
Cobla-orquestra d'Amer creada l'any 1904, i que era coneguda també com l'Orquestra d'en "Quel Bergit". També els veig citats en algun diari de l'època com La Unió Amerense. Segurament procedia de l'Orquestra Nova d'Amer, creada l'any 1882 per Salvador Masbernat i Comas.
Portada del quadern que van editar la temporada 1918-1919.
Foto: Arxiu Mª Pilar Casas.


Any 1918 (2)
Elaborat (i una mica recargolat, a l'estil de l'època) text de presentació, en el que es recalca que no hi ha variació de personal respecte a la temporada anterior.
Foto: Arxiu Mª Pilar Casas.


Any 1918 (3)
Segons aquesta tercera pàgina del quadern, "l'alineació" (per què serà que les Cobles i els equips de futbol tenen onze components?) seria la següent (poso primer l'instrument d'Orquestra i després l'instrument de Cobla) :
Lluís Vila i Padrosa [1er violí i contrabaix], Enric Roura i Comas ("Sagal", pare del conegut tenorista, retirat ja fa temps, Josep Roura i Padrosa, que comparteix també el sobrenom), [2n violí i 1er tenor], Juli Giralt i Corominas [3er violí i 2n tenor], Jaume Moiset i Comas ("Llens") [flauta i 2n tible], Esteve Vila i Padrosa [1er clarinet i 1er tible], Pere Tintó i Puig [2n clarinet i flabiol], Miquel Costa i Font ("Quel Bergit") [1er cornetí i 1er cornetí], Pere Aragonès i Ramió [2n cornetí i 2n cornetí], Pelegrí Ter i Seriñà ("Pelegrí Pereter") [fiscorn i 1er fiscorn], Pere Moner i Serrat ("Tonic") [trombó de vares i trombó de pistons -podria ser que toqués el trombó de pistons en les dues modalitats, Orquestra i Cobla-] i Pere Ter i Seriñà ("Peret Pereter") [contrabaix i 2n fiscorn].
Foto: Arxiu Mª Pilar Casas


Any 1918 (4)
Darrere: Jaume Moiset ("Llens"), Pelegrí Ter ("Pelegrí Pereter"), Pere Moner ("Tonic"), Enric Roura ("Sagal"), Pere Ter ("Peret Pereter") i Juli Giralt
Davant: Esteve Vila, Pere Aragonès, Miquel Costa ("Quel Bergit"), Lluís Vila i Pere Tintó.
Tinc una altra possible alineació, que Pere Fontàs i Puig va escriure en una còpia d'aquesta mateixa foto, però crec que és més correcta la primera:
Darrere: Artur Reverter i Saus, Pelegrí Ter ("Pelegrí Pereter"), Pere Moner ("Tonic"), Enric Roura ("Sagal"), Narcís Corominas i Vilamitjana ("Siset Peradalta") i Juli Giralt
Davant: Esteve Vila, Pere Ter ("Peret Pereter"), Lluís Vila, Miquel Costa ("Quel Bergit") i Pere Aragonès.
Foto: Arxiu Mª Pilar Casas.


Any 1918 (5)
I per tancar el quadern, el nom del representant, Miquel Costa, i el de la impremta, Franquet, de Girona.
Foto: Arxiu Mª Pilar Casas.


Anys 20
Ben relaxats, envoltats de gent del poble, abans o després de dinar, a la Festa de Sant Corneli, parròquia de Sant Climent, d'Amer.
Mirant la foto de 1918 es pot reconèixer uns quants músics: Esteve Vila, Lluís Vila, Enric Roura ("Sagal"), Pere Aragonès, Pere Tintó ...
Marcat amb un òval de color grog: Esteve Molas i Trasfí*
* Podem veure un petit esboç biogràfic d'aquest músic ripollenc establert a Olot a la tercera pàgina d'aquest enllaç. El trobem en aquest blog en diverses formacions olotines.
Foto: Arxiu Antoni Domènech i Domènech.