T'AGRADARIA COL·LABORAR AL MANTENIMENT DEL BLOG?

Si t'agrada el blog i em vols convidar a un cafè, o contribuir al manteniment d'aquesta pàgina, (a partir de 1 €), pots fer-ho prement el botó DONAR que hi ha a continuació:
Gràcies!

SI EM VOLS CONVIDAR A UN CAFÈ, O AJUDAR A MANTENIR AQUEST BLOG, CLICA EL SEGÜENT BOTÓ. GRÀCIES !

dimarts, 21 d’agost de 2018

ICONOGRAFIA DE LA COBLA: ALTRES SUPORTS

👉  LLEGEIX, SISPLAU :
 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


ICONOGRAFIA: Estudi descriptiu de monuments figurats, estàtues, pintures, medalles, etc., en allò que concerneix l'objecte representat i la manera de representar-lo.

Aquest és l'objecte de la present entrada, on exposo una sèrie de representacions artístiques anomenada ALTRES SUPORTS, és a dir, que no les enquadro en PINTURES, DIBUIXOS I GRAVATS o ESCULTURES, i que tenen com a subjecte principal la Cobla. En algunes hi veurem aquesta com a protagonista, en d'altres només hi veurem algun músic, i en d'altres la Cobla quedarà en un segon o tercer pla, però sempre present. N'excloc, òbviament, les fotografies pròpiament dites, que ja es poden veure en l'apartat corresponent a cada formació en aquest mateix blog.
Representar una Cobla sencera és difícil, fins i tot diria que a l'artista li pot arribar a fer una mica de mandra dibuixar, pintar, esculpir onze músics amb els seus dotze instruments. Potser és per això que a dins del món de la Sardana hi ha molta més representació artística dels balladors que no pas dels músics. I quan es plasma la Cobla en alguna obra, moltes vegades és incompleta.
Hi ha tres entrades més de ICONOGRAFIA, a les quals s'hi pot accedir clicant els següents enllaços:
Ho agrupo per autors, intentant ordenar-ho cronològicament; si sé l'autor i l'any, ho posaré, i si sé la procedència també. Unifico el criteri de mides, si les tinc, posant sempre alçada x amplada.
Si algun lector sap més coses de les obres aquí exposades i m'ho vol comunicar ( jlm_54@hotmail.com ), estaré encantat d'afegir-ho.
Nota important: Els drets de les il·lustracions són dels respectius autors, reservats tots els drets. No fer-ne ús sense consentiment previ.


ALTRES SUPORTS
(22 obres)
  
Autor: BAS*
Títol: II APLEC DE VALLVIDRERA
Any 1908
Vinyeta filatèlica** editada l'any 1908 amb motiu de la celebració del II Aplec de Vallvidrera. Em sembla adient també fer-ne un detall.
* El seu nom complet és Joaquim Bas i Gich.
** Una vinyeta filatèlica és un element similar en forma i fabricació a un segell però que no té valor facial ni altra informació que tenen el segells postals que tots coneixem. A més, la seva utilitat és per a causes benèfiques, propagandístiques o polítiques entre altres.
Foto: Arxiu Mel Villalbí.


A
utor: ROCA*
Títol: PERFUMS "LA SARDANA"

Any 1932
Etiqueta de paper fi, amb un grup de sardanistes ballant al voltant d'una font, i amb una Cobla "minimalista" damunt d'una senyera. És una serigrafia de color blau.
És l'etiqueta d'un perfum creat per Domènec Latorre i Soler, de Barcelona, que també era polític i activista catalanista, afusellat per aquest motiu per la púrria franquista l'any 1939.
En presento dues versions, la primera és d'una loció-colònia i la segona seria estrictament d'un perfum.
* El seu nom complet és Antoni Roca i Maristany, dibuixant humorístic i esportiu, pintor i ceramista. Més info en aquest enllaç.
Fotos: 1) Museu del Perfum. Fundació Júlia Bonet (Andorra). 2) Ramon Manent i RodonArxiu de l'autor.


Autor: DESCONEGUT
Títol: CONCURSO REGIONAL DE SARDANAS
Any 1957
Vinyeta filatèlica editada l'any 1957 amb motiu de la celebració d'un concurs de sardanes en el marc dels actes de la IVª Exposició Filatèlica i IIª Numismàtica, que va tenir lloc a Granollers entre el 30 de Maig i el 2 de Juny de 1957.
Es va editar en diversos colors.


Autor: CARL NESJAR*
Títol: FAÇANA LATERAL DEL COL·LEGI D'ARQUITECTES DE CATALUNYA, A BARCELONA

Any 1962
Esgrafiat que forma part del fris de la part inferior de la façana de l'edifici del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, inaugurat a la Plaça Nova de la Catedral, de Barcelona, el 29 d'Abril de 1962; l'arquitecte va ser Xavier Busquets i Sindreu. Aquesta part concreta correspon al Carrer dels Arcs.
L'esgrafiat es va fer sobre uns dibuixos de Pablo Picasso (Pablo Ruiz Picasso). El genial pintor era amic de l'arquitecte Busquets, i va acceptar la seva proposta per realitzar els dibuixos per als frisos que presidirien la façana del COAC. L'artista malagueny va triar la tècnica de l’esgrafiat al doll de sorra, que havia estat utilitzada per primer cop a l’edifici del Govern a Oslo (Noruega). Per tal que Picasso tingués una clara idea de l’entorn de l’edifici, Busquets li va fer arribar fotografies i, fins i tot, una pel·lícula de 16 mm que recollia escenes de la fira de pessebres, trobades de gegants i de castellers realitzades a la plaça.
* Carl Nesjar era un pintor, escultor i fotògraf noruec.
Gairebé la totalitat de la informació d'aquest peu de foto procedeix de la pàgina web del Col·legi d'Arqutectes de Catalunya.
Foto: Yeagov. I entre nosaltres: fa vergonya que no hi hagi a Internet una sola fotografia decent, ben il·luminada i ben enquadrada d'aquesta part del fris, ni, posats a demanar, de les altres dues façanes. Hauré d'anar-hi un dia personalment o enviar-hi algun amic ...


Autor: CLAUDE DURRENS*
Títol: LA SARDANE
Any 1963
Segell posat en circulació a Andorra el 22 de Juny de 1963, dissenyat i gravat per Claude Durrens.
* El seu nom complet és Claude Robert Ernest Durrens, nascut a Cenon (Gironde, France), especialitzat en l'art del gravat aplicat als segells.


Autor: JORDI CURÓS*
Títol: VANO
Any 1977
Vano o ventall on hi va pintar quatre músics de cobla. Podem veure més pintures seves a l'entrada ICONOGRAFIA DE LA COBLA: PINTURES, d'aquest blog.
* El seu nom complet és Jordi Curós i Ventura, pintor olotí. Va plasmar la Sardana i la Cobla en diverses ocasions, sobretot a Cadaqués. Era amic de Salvador Dalí, i m'agradaria que llegissis aquesta entrevista de Genís Sinca a Jordi Curós tot passejant per la casa de Salvador Dalí l'any 2014. L'entrevista es titula: On són els grills?.


Autor: DESCONEGUT
Títol: HOMENATGE: COBLA LA PRINCIPAL DEL LLOBREGAT
Any 1978
Portada del disc editat l'any 1979, on la Cobla La Principal del Llobregat, amb la direcció de Lluís Lloansí i Marill va enregistrar deu sardanes que podem veure en aquest enllaç.


Autor: DESCONEGUT*
Títol: LA SARDANE
Any 1981
Sobre commemoratiu francès del primer dia d'emissió d'una sèrie de segells dedicats a la dansa; el matasegells, de Paris, porta data de 2 de Maig de 1981.
Faig també un detall del dibuix.
* El dibuix ve signat amb les inicials G. L.


Autor: G. JEANJEAN*
Títol: LA SARDANE

Any 1981
Sobre o postal que, tal com en la imatge anterior, commemora el primer dia d'emissió d'una sèrie de segells dedicats a la dansa; el matasegells porta data doble: 16-17 de Maig de 1981, especificant que és d'Amélie les Bains - Palalda
* No puc averiguar cap dada de l'autor del dibuix, ni tan sols el nom de pila.


Autor: JOAN SALVADOR
Títol: Vè APLEC DE LA SARDANA DE MATARÓ

Any 1981
Banderí del Vè Aplec de la Sardana de Mataró, celebrat el dia 11 d'Octubre de 1981.
Durant uns quants anys l'Agrupació Sardanista Santa Anna de Mataró va encarregar a Joan Salvador, que tenia una empresa que s'hi dedicava, la confecció de banderins que ajudaven a finançar les despeses de l'Aplec. Joan Salvador tenia bona mà amb el dibuix i la majoria els va dissenyar a partir d'alguna idea o foto que li facilitava l'Agrupació.
Foto: Arxiu Joaquim Dorda i Ventura, que també em proporciona la informació.


Autor: JOAN SALVADOR
Títol: 8è APLEC DE LA SARDANA DE MATARÓ

Any 1984
Banderí del 8è Aplec de la Sardana de Mataró, celebrat el 14 d'Octubre de 1984.
Foto: Arxiu Joaquim Dorda i Ventura.


Autor: JOAN SALVADOR
Títol: 10è APLEC DE LA SARDANA DE MATARÓ

Any 1986
Banderí del 10è Aplec de la Sardana de Mataró, celebrat el 12 d'Octubre de 1986.
Foto: Arxiu Joaquim Dorda i Ventura.


Autor: JOSEP VILÀ I CLARA*
Títol: PREMIS CONRAD SALÓ, 2ª EDICIÓ

Any 1985
Aquest plat ceràmic va ser un dels guardons lliurats en la segona edició del Premi Mestre Conrad Saló de Composició de Sardanes per a Cobla, convocat per l'ajuntament de La Bisbal d'Empordà en homenatge a Conrad Saló i Ramell.
Al mig del plat es pot veure una Cobla de tres quartans, precursora de la Cobla actual, i composta de Sac de gemecs, Tarota i Flabiol i Tamborí. Per això es deia de tres quartans, tres músics que toquen quatre instruments. Curiosament aquesta imatge està girada en aquest plat i en algunes pàgines de la Xarxa, però la posició correcta seria girant-la horitzontalment. Es pot veure en el primer volum del Costumari Català, del gran etnòleg i folklorista català Joan Amades.
* Podem veure informació de Josep Vilà i Clara, de La Bisbal d'Empordà, clicant damunt de l'enllaç.
Foto: Arxiu Jaume Nonell i Juncosa, que va ser presentador d'aquest Premi en vàries edicions del mateix.


Autor: JAUME SOLDEVILA*
Títol: AL·LEGORIA DE LA SARDANA

Any 1987
Clauer que recrea la representació de la Cobla feta de bronze que es troba, juntament amb una Al·legoria a la Sardana, en el mural que forma part del Monument a la Nissaga dels Juanola, ubicat al Parc de Puigterrà, de Manresa. L'escultura original la podem veure en aquest mateix blog anant a aquest enllaç.
* El seu nom complet és Jaume Soldevila i Ribera, arquitecte tècnic i artista polifacètic de Manresa que ha realitzat nombroses escultures urbanes, així com monuments diversos, làpides, medalles, plaques commemoratives, murals i cartells.
Foto: Arxiu Anna Ballesteros i Garriga.


Autor: MANUEL CUYÀS*
Títol: XIè APLEC DE LA SARDANA DE MATARÓ

Any 1987
Banderí de l'XIè Aplec de la Sardana de Mataró, celebrat el dia 11 d'Octubre de 1987.
Durant uns quants anys l'Agrupació Sardanista Santa Anna de Mataró va encarregar a Joan Salvador, que tenia una empresa que s'hi dedicava, la confecció de banderins que ajudaven a finançar les despeses de l'Aplec. Joan Salvador tenia bona mà amb el dibuix i la majoria els va dissenyar a partir d'alguna idea o foto que li facilitava l'Agrupació. En aquest cas, però, el dibuix és de Manuel Cuyàs.
* El seu nom complet és Manuel Cuyàs i Duran.
Foto: Arxiu Joaquim Dorda i Ventura.


Autor: DESCONEGUT
Títol: LA COBLA
Any 2000 (APROXIMADAMENT)
Adhesiu. No en tinc la data de publicació.


Autor: DESCONEGUT
Títol: CULTURA POPULAR I TRADICIONAL CATALANA - COBLA
Any 2000 (APROXIMADAMENT)
Pin (insignia). No en tinc la data de publicació.
1ª Foto: Simbolscat.com.


Autor: DESCONEGUT
Títol: LA COBLA
Any 2000 (APROXIMADAMENT)
Pin (insignia). No en tinc la data de publicació.
Foto: Simbolscat.com.


Autora: CÉCILE MILLET*
Títol: LA SARDANE (LANGUEDOC-ROUSSILLON)

Any 2011
Dibuix que apareix en una sèrie de segells anomenada La France comme j'aime. Carnet "Fêtes et traditions de nos régions". Région Sud-Ouest. Es va posar en circulació el 30 de Maig de 2011. De fet, com es pot veure en la primera d'aquestes tres imatges, el dibuix de la Cobla (una mica naïf, val a dir, com moltes de les que són representades en les meves seccions d'Iconografia de la Cobla) no forma part de cap segell, sino de la làmina de presentació de la sèrie.
* Cécile Millet és una il·lustradora, professora d'anatomia artística de Paris, i amb una extensa titulació que podem llegir clicant l'enllaç.


Autors: PIERRETTE ET ALAIN PAGÈS*
Títol: COBLA BELLA

Any 2016
Muntatge formant una Cobla de les populares nines Bella, una marca de nines francesa existent entre 1946 i 1984, objecte de culte i de col·leccionisme. Es van exposar l'Agost de 2016 a la Sala L'Avenir, de Sant Llorenç de Cerdans, en els actes d'agermanament d'aquesta vila rossellonesa amb la garrotxina Tortellà. Podem veure l'article que parla d'aquest esdeveniment en aquest enllaç.
* No tinc dades dels encarregats de vestir i disposar les nines.
Foto: Jean Dabat.


Autor: DAVID FERNÁNDEZ*
Títol: COBLA DE CLICKS

Any 2017
Segons explica Anna Font en el seu article al Diari de Girona de 13 d'Octubre de 2017:
Els Clicks de Playmobil sobreviuen al pas del temps després de 40 anys des que es van començar a comercialitzar a Espanya i continuen movent aficionats de totes les edats. Els amants d'aquestes figures tenen una cita a la Casa Empordà de Figueres, on s'organitza la primera Fira dedicada a la joguina, organitzada per l'associació Riude&Clicks i Casino Menestral.
En aquesta seqüència de quatre fotografies veiem un diorama representant una Cobla i uns balladors.
* El seu nom complet és David Fernández i López, de Lloret de Mar.
Fotos: Riude&Clicks. David Fernández.


Autor: XAVIER IBORRA*
Títol: ADIFOLK

Any 2017
Xapa metàl·lica de 5 cm. de diàmetre, amb el dibuix d'un contrabaixista. Emprada pel merxandatge d'Adifolk, és obra de CREA2, estudi de disseny especialitzat en esdeveniments culturals.
* El seu nom complet és Xavier Iborra i Ribé, artista i dissenyador gràfic de Montblanc, i segons m'explica ell mateix el dibuix forma part d’un sistema d’identificació visual de les categories que ha definit Adifolk per a representar les tradicions de cultura popular catalana, i no té un suport específic.


A
utor: PASCAL COMELADE*
Títol: COBLISM 2.0

Any 2021
Collage que l'autor va realitzar per a la portada del disc COBLISM 2.0, de Raph Dumas amb la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona. Seria més aviat una Cobla Rossellonesa.
A darrere hi podem veure Batman (bombardí), Jacint Verdaguer i Santaló ["Mossèn Cinto Verdaguer"] (trompeta) i un personatge que és un ull amb barret de copa (contrabaix). 
A davant un altre personatge estrany que sembla un cargol (tible), Mickey Mouse (tible), Fèlix el Gat (tenora) i una calavera (tenora). Els personatges amb ulls estranys són obra del músic i dibuixant Daniel Johnston.
* El seu nom complet és Pascal Paul Vincent Comelade, músic, dibuixant i pintor de Montpeller, resident actualment a Ceret.

ICONOGRAFIA DE LA COBLA: ESCULTURES

👉  LLEGEIX, SISPLAU :
 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


ICONOGRAFIA: Estudi descriptiu de monuments figurats, estàtues, pintures, medalles, etc., en allò que concerneix l'objecte representat i la manera de representar-lo.

Aquest és l'objecte de la present entrada, on exposo una sèrie d' ESCULTURES que tenen com a subjecte principal la Cobla. En algunes hi veurem aquesta com a protagonista, en d'altres només hi veurem algun músic, i en d'altres la Cobla quedarà en un segon o tercer pla, però sempre present. N'excloc, òbviament, les fotografies pròpiament dites, que ja es poden veure en l'apartat corresponent a cada formació en aquest mateix blog.
Representar una Cobla sencera és difícil, fins i tot diria que a l'artista li pot arribar a fer una mica de mandra dibuixar, pintar, esculpir onze músics amb els seus dotze instruments. Potser és per això que a dins del món de la Sardana hi ha molta més representació artística dels balladors que no pas dels músics. I quan es plasma la Cobla en alguna obra, moltes vegades és incompleta.
Hi ha tres entrades més de ICONOGRAFIA, a les quals s'hi pot accedir clicant els següents enllaços:
Ho agrupo per autors, intentant ordenar-ho cronològicament; si sé l'autor i l'any, ho posaré, i si sé la procedència també.
Si algun lector sap més coses de les obres aquí exposades i m'ho vol comunicar ( jlm_54@hotmail.com ), estaré encantat d'afegir-ho.
Nota important: Els drets de les il·lustracions són dels respectius autors, reservats tots els drets. No fer-ne ús sense consentiment previ.


ESCULTURES
(28 obres)
  
Autor: PERE JOU*
Títol: EL BALL I LA MÚSICA POPULAR (LA SARDANA I LA COBLA)
Any 1920
Fris en relleu de pedra de Montjuïc que es pot veure al Casino Prado Suburense, façana del carrer de Francesc Gumà, de Sitges.
* El seu nom complet és Pere Jou i Francisco, nascut a Barcelona i molt vinculat a Sitges.


Autor: PERE JOU
Títol: LA SOLIDARITAT

Any 1924
Font presentada el mes d'Octubre de 1924 a les Galeries Laietanes, de Barcelona, projectada per a la finca La Fontana, de Rupit. Segons una crítica publicada a la Gaseta de les Arts, que reprodueixo parcial i literalment, amb el català de l'època:

La font és de pedra dura de Sitges, pedrera del recó d'en Robert, i representa "La Solidaritat". La columna està inspirada en els "Xiquets de Valls"; la conca en la "Sardana", la cobla de la qual sona al mig del brollador. L'obra és feta per a la casa "La Fontana", d'en Albert Fontana, a la regió de Collsacabra, terme de Pruit.


A
utor: IGNASI BUXÓ*
Títol: LA COBLA
Anys 20
Terracuita policromada, representant part d'una Cobla.
* El seu nom complet és Ignasi Buxó i Gou, que en alguns llocs ve referenciat com a Buixó, escultor d'Olot. Home enginyós i creatiu, ha passat a la història d'Olot com el millor escultor de tipus de la seva època. Juntament amb el seu germà Jeroni, va fundar la Industria Artística Buxó Hermanos, una empresa familiar dedicada a les figures de terracota. Les peces dels germans Buxó es feien per emmotllament amb argila de la zona de Sant Cosme que ells mateixos preparaven pacientment en els dipòsits del pati de casa. Gràcies al gran domini del dibuix que des de ben jove va demostrar, l’Ignasi va crear una sèrie de personatges molt expressius, als quals no els mancava cap detall, que feien les delícies del públic i que va escampar arreu. 
Són figures molt dinàmiques, plenes de vida; figures rialleres i simpàtiques que desprenen optimisme i que meravellen per la seva factura tècnica sempre impecable.
Foto: Biblioteca Pública Carles Rahola (Girona).


Autor: ARTUR NOVOA*
Títol: EL PASTOR I LA SIRENA

Any 1955
Baix relleu representant el Pastor. El Pastor i la Sirena és un idil·li empordanès que explicà el poeta Joan Maragall i Gorina en el seu poema inspirat en una vella rondalla empordanesa. L'any 1908 Enric Morera i Viura li va posar música en forma de sardana amb el títol de L'Empordà, que amb els anys ha esdevingut l'himne d'aquesta comarca.
No tinc clar, encara, on es troba aquesta obra; és molt possible que estigui a dins o a fora de l'antiga seu de la Caixa de Girona de Figueres (cantonada dels carrers de Monturiol, Ample i de Sant Rafel), inaugurada l'any 1955.
* El seu nom complet és Artur Novoa i Cabra, escultor i marbrista nascut a Espolla i establert de ben jove a Figueres. També va ser un dels fundadors de la Unió Esportiva Figueres, on no només era jugador i capità, sinó que també era entrenador i directiu.
Foto: Fotografia Sala. Publicada a la portada del número extraordinari (1388) de la revista figuerenca Vida Parroquial dedicat a les Festes de la Santa Creu de 1966.


Autor: MARTÍ - SABÉ*
Títol: MÚSICS I BALLADORS DE SARDANES
Any 1959
Plafó en alt relleu de ceràmica que forma part d'un grup de 33 relleus amb 113 figures que hi ha a les tres façanes d'un bloc d'habitatges del carrer de Barcelona, entre la plaça del Poeta Marquina i el carrer de Bailén, de Girona. El tema dels relleus és "Els oficis". Per a la execució d'aquest treball, iniciat l'any 1958, Martí-Sabé va comptar amb la col·laboració del conegut ceramista Josep Vilà i Clara.
* El seu nom complet és Josep Martí i Sabé, pintor, escultor i dibuixant de Santa Coloma de Farners.
Foto: Josep Casadellà i Turon.


Autor: RAMON SABÍ*
Títol: MONUMENT A LA SARDANA (L'HOSPITALET DE LLOBREGAT)

Any 1966
De fet, el nom del monument és L'Hospitalet Ciutat Pubilla 1966, i es coneix popularment com El músic solitari. Es troba a la Plaça de l'Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. Més info en aquest enllaç.
* El seu nom complet és Ramon Sabí i Serra, escultor d L'Hospitalet de Llobregat.
Foto 1: Ramón González Molina.
Foto 2: Deosringas (Xavi Carrasco).
Foto 3: Commemoració del 50è aniversari del nomenament de L’Hospitalet com a Ciutat Pubilla de la Sardana.
Foto 4: Commemoració del 50è aniversari del nomenament de L’Hospitalet com a Ciutat Pubilla de la Sardana.


Autor: MARTÍ CASTELLS*
Títol: COBLA EN MINIATURA

Any 1968
Escultura d'una Cobla en miniatura, de terracuita policromada, que es troba al Museu d'Història de Girona.
* El seu nom complet és Martí Castells i Martí, escultor i pessebrista de Barcelona.
Foto: Jordi S. Carrera. Ajuntament de Girona. CRDI.


Autor: MARTÍ CASTELLS
Títol: COBLA EN MINIATURA

Any 1968
Detall del 1er tenor de l'escultura que veiem en la imatge anterior.


A
utor: FREDERIC MARÈS*
Títol: L'EMPORDÀ

Any 1971
Part esquerra del gran díptic de pedra que presideix l’entrada del Museu de l’Empordà, edificat a Figueres l'any 1971, però fundat el 1946 i promogut per l'autor de l’obra. El conjunt representa el mite de l'Empordà per una banda amb l’esment a les arrels grecoromanes, a la dominació franca des de Carlemany com a pertinença a Europa, seguit pels monjos com a transmissors de la cultura antiga i per l'altra banda ens parla de la sardana, que nasqué a l’Empordà en el segle XIX i el mite del pastor i la sirena, creat per Joan Maragall a començament del segle XX.
En aquesta part esquerra del díptic, amb un fons de muntanyes de les quals en sobresurten uns instruments de Cobla, a la part superior veiem tres dones que ballen una sardana. Al centre un pastor jove que toca el flabiol (amb la mà dreta, per cert ...) i entre les seves cames surten els caps de dues ovelles. A la part inferior una sirena, amb un vel al cap, mira al pastor. A la part inferior esquerra es veu un veler de tres pals sobre les ones del mar. Totes aquestes imatges acompanyades amb versos del poema L’Empordà de Joan Maragall i Gorina.
* El seu nom complet és Fredric Marès i Deulovol, escultor i col·leccionista d'art de Portbou.
La primera foto i la informació detallada són de Sandra Genís.


Autor: JOSEP BOSCH ("Piculives")*
Títol: MONUMENT AL MÚSIC (AMER A TOTS ELS SEUS MÚSICS)

Any 1975
"Amer, terra de músics i presidents", diuen ... Bé, jo sóc músic, i d'Amer, on sempre hi ha hagut una tradició musical ben arrelada des de mitjans dels segle XIX. En aquest mateix blog ho podem veure, clicant els enllaços següents:
AMER (1) : ORQUESTRA VELLA D'AMER; VICTÒRIA; AMER JAZZ; LA CATALANA; LA PRINCIPAL D'AMER; ELS PETITS i LA PRINCIPAL UNIÓ
AMER (2) : MODERNA
AMER (3) : ELS FERMS; FONTER'S; IAIOS GRUP; ESTRELLES BLAVES i LOS LOCOS DE ILLO TEMPORE
AMER (4) : AMERICAN-JAZZ; MUNDIAL i LA PRINCIPAL AMERENSE
No vaig poder assistir a la inauguració d'aquest Monument al Músic, doncs el 8 de Novembre de 1975 em trobava a Camposoto (Cádiz), fent el campament del servei militar, pocs dies abans de la mort del dictador Francisco Franco.
Per enaltir la inauguració es va fer una festa, amb una audició de sardanes a càrrec de músics del poble; hi ha un parell de fotos de l'esdeveniment en aquest enllaç.
* El seu nom complet és Josep Bosch i Puy ("Piculives"), nascut a Arbúcies. El vaig conèixer personalment a principis dela anys 70, quan vivia en un mas de Sant Martí de Llémena.


Autor: JOSEP BOSCH ("Piculives")
Títol: MONUMENT AL MÚSIC (AMER A TOTS ELS SEUS MÚSICS)

Any 1975
Amb el temps va desparèixer el flabiol, únic element metàl·lic de l'escultura, i així és com es troba en l'actualitat.
Foto: Soniettte [sic], pseudònim de Sònia Oliveras i Artau.


Autor: FRANCESC ANGLÈS*
Títol: LA COBLA

Any 1976
Escultura construïda fent servir benes d'escaiola, que es troba al Teatre-Museu Dalí, de Figueres, amb les figures de mida natural dels onze músics d'una Cobla i els seus instruments.
* El seu nom complet és Francesc Anglès i Garcia, metge i escultor.


Autor: FRANCESC ANGLÈS
Títol: MONUMENT A LA COBLA

Any 2007
Escultura de bronze construïda fent servir de motllo la que veiem en la imatge anterior, del Teatre-Museu Dalí. Està dedicada a Pere Ros i Salart, i en un principi es va col·locar a la Plaça de la Sardana, de L'Escala, el dia 2 de Juny de 2007.


Autor: FRANCESC ANGLÈS
Títol: MONUMENT A LA COBLA

Any 2007
L'any 2009, arran d'una aplicació Llei de Costes, l'escultura es va traslladar al final del Passeig Lluís Albert (trasllat que va comportar certa polèmica local). El nou emplaçament és el lloc on tradicionalment se celebra l'Aplec i és visible des del Passeig i des de l'Avinguda Ave Maria.


Autor: JOSEP VILÀ I CLARA*
Títol: PREMIS CONRAD SALÓ, 1ª EDICIÓ

Any 1983
Figureta que forma part d'una sèrie amb tots els instruments de la Cobla; semblaria més un tible que una tenora...
Va ser un dels guardons lliurats en la primera edició del Premi Mestre Conrad Saló de Composició de Sardanes per a Cobla, convocat per l'ajuntament de la Bisbal d'Empordà en homenatge a Conrad Saló i Ramell.
* Podem veure informació de Josep Vilà i Clara, de La Bisbal d'Empordà, clicant damunt de l'enllaç.
Foto: Arxiu Jaume Nonell i Juncosa, que va ser presentador d'aquest Premi en vàries edicions del mateix.


A
utor: JOSEP VILÀ I CLARA
Títol: COBLA LA BISBAL JOVE

Any 1990
Cobla de ceràmica creada per Vilà Clara, Ceramistes, de La Bisbal d'Empordà, com a obsequi pels músics de la Cobla La Bisbal Jove, que debutava aquell any.
Foto: Arxiu Comarcal del Baix Empordà.


Autor: JAUME SOLDEVILA*
Títol: MURAL AL·LEGÒRIC A LA COBLA

Any 1987
Aquesta representació de la Cobla feta de bronze es troba, juntament amb una Al·legoria a la Sardana, en el mural que forma part del Monument a la Nissaga dels Juanola, ubicat al Parc de Puigterrà, de Manresa.
* El seu nom complet és Jaume Soldevila i Ribera, arquitecte tècnic i artista polifacètic de Manresa que ha realitzat nombroses escultures urbanes, així com monuments diversos, làpides, medalles, plaques commemoratives, murals i cartells.


Autor: GUILLEM DURAN*
Títol: COBLA

Any 1988
Conjunt escultòric de bronze, representant la Cobla, fet a Llançà l'any 1988 i donat al Museu d'Història de Girona l'any 1990.
* El seu nom complet és Guillem Duran i Suñer, escultor i pintor de Barcelona, afincat a Llançà.
Fotos: Jordi Busquets. Museu d'Historia de la Ciutat de Girona.


A
utor: GUILLEM DURAN
Títol: COBLA

Any 1991
Obra molt semblant a l'anterior, realitzada l'any 1991.
Foto: Arxiu Històric de Lleida. Fons personal de Sebastià Gràcia i Petit.


A
utor: JORDI ALSINA*
Títol: FLABIOLAIRE

Any 1990
Relleu en terracota de 28 x 15 cm. representant un flabiolaire, que es va publicar en el Llibre del XXVIIIè Aplec de la Sardana de La Bisbal d'Empordà, celebrat el 10 de Juny de 1990.
* El seu nom complet és Jordi Alsina i Aleñà, de La Bisbal d'Empordà, i és un dels artistes (poc reconeguts, diria jo) que més vegades ha plasmat la Cobla sencera, sense mandra, fent reconeixibles els instruments, i també els posats i els gestos dels músics.
Foto: Biblioteca Pública Carles Rahola. Girona.



A
utors: VENTURA & HOSTA*
Títol: ELS GEGANTS ESTEVE I ROSER
Any 1995

L'any 1995, commemorant el desè aniversari de l'Agrupació Sardanista de Riudellots de la Selva es va crear en el si d'aquesta agrupació una colla gegantera amb els seus grallers i timbalers, estrenant els gegants Esteve i Roser, i van ser apadrinats tots plegats pels gegants de Vilobí d'Onyar i els de Cassà de la Selva.
Els gegants representen dos músics de cobla, i van ser únics en aquest aspecte fins l'any 2017, com podem veure en la imatge següent. La Roser (40 kg, 3,50 m), anomenada així per un dels altars que hi ha a l'església de Riudellots, porta el flabiol i el tamborí i l’Esteve (45 kg, 3,60 m), batejat així en honor al patró del poble duu la tenora. Es va fer d'aquesta manera perquè aquests dos instruments són els més representatius de la cobla. Si ens hi fixem bé, l’Esteve porta una particel·la de tenora que és llegible i que correspon a la sardana “Gegants de Riudellots”, de Frederic Guisset i Fontourci; aquesta és la seva música característica i és tocada al centre de les places majors.
La informació l'extrec de la pàgina web dels fabricants.
* Ventura & Hosta és un taller de Navata especialitzat en la construcció i reparació de figures, objectes, gegants i cap-grossos, bestiari, etc., tant de cartró pedra com de resina. Els artífexs d'aquest taller són David Ventura i Bertran i Neus Hosta i Pascual.
Fotos: Colla Gegantera de Riudellots de la Selva.


Autors: VENTURA & HOSTA
Títol: EL GEGANT PEP VENTURA
Any 2017

L'any 2017 el Govern de la Generalitat de Catalunya va declarar el bicentenari del naixement de Pep Ventura com a commemoració oficial, alhora que Figueres era denominada com a Capital de la Sardana. Aquesta celebració conjunta va estar organitzada per l’Ajuntament de Figueres, l’associació Foment de la Sardana Pep Ventura i la Confederació Sardanista de Catalunya, amb la col·laboració del Departament de Cultura, la Diputació de Girona i el Consell Comarcal de l’Alt Empordà.
El dia 2 de Febrer de 2017 es va iniciar oficialment l'Any Pep Ventura, amb la presentació oficial del Gegant Pep Ventura, culminant un procés que havia començat l'any anterior a proposta de la presidenta del Foment de la Sardana, Montserrat Mauné i Roca. Vaig tenir el goig de participar en l'esdeveniment tocant cinc sardanes de Pep Ventura en diversos carrers de Figueres amb la Cobla La Principal d'Olot, i estrenant el ball EN PEP DE LA TENORA (Ball del Gegantó), d'Ivó Jordà i Álvarez.
El Gegant Pep Ventura medeix 3,14 m. d'alçada i pesa 29 kg. A proposta del coordinador, Alfons Gumbau i Masó, es va preveure que el cap del gegant es pogués desmuntar i ser utilitzat, si calia, com a cap-gros, cosa no feta anteriorment en cap altre cas; amb aquest objectiu es va cosir un segon vestuari a mida, tot i que no s'ha fet servir gaire.
La tenora que porta el gegant i la que porta el cap-gros és obra del músic i lutier Joan Roca i Estany.
En aquest enllaç els fabricants expliquen el procés de creació del gegant. I a mi, que m'agraden les coincidències, em sembla prou curiós que el cognom Ventura es trobi duplicat en aquesta ocasió: Pep Ventura, protagonista d'aquesta història, i David Ventura, un dels constructors del gegant (que té un nét que es diu Pep Ventura !).
Foto: Confederació Sardanista.


Autors: VENTURA & HOSTA
Títol: EL GEGANT PEP VENTURA
Any 2017

Miniatures del Gegant Pep Ventura, que veiem en la imatge anterior. Serveixen com a marxandatge, per si algú en vol tenir un record. Són pintades a mà, de manera que no n'hi ha capd'igual.
Foto: Confederació Sardanista.


Autors: VENTURA & HOSTA
Títol: EL CAP-GROS PEP VENTURA
Any 2018

El Cap-gros Pep Ventura [veure text de la primera foto d'aquesta sèrie] ballant sardanes a l'Aplec de Sant Pau de la Calçada, el 28 de Gener de 2018.
Fotos: Martí Augé.


Autor: JOAN NOVICH*
Títol: COBLA D'ARGILA

Any 2008
Escultura d'una Cobla feta amb argila i pintada.
* El seu nom complet és Joan Novich i Palahí, ("en Joan de Can Blanxó"), de La Cellera de Ter, artista amateur vinculat estretament al teixit associatiu i cultural del seu poble.
Foto: Arxiu Família Novich.


Autora: ROSA SERRA*
Títol: LA COBLA

Any 2010
Escultura feta de poliester i fibra de vidre que es troba a la Ville de Thuir (Catalunya Nord).
* El seu nom complet és Rosa Serra i Puigvert, pintora i escultora nascuda a Vic i establerta a Olot.
Foto 1: Martine Sodaigui
Foto 2: Autor desconegut.


Autors: VARIS
Títol: DANSA ALPENSINA - L'AIXECADA

Any 2012
Escultura de forja dedicada a la Dansa Alpensina, que van crear 135 forjadors a la Fira del Jovent d’Alpens durant la XIª Trobada internacional de forjadors, sota la supervisió de Miquel Xirau i Enric Pla, inaugurada durant la Festa Major d'Alpens, el mes de Setembre de 2012.
Molta més informació i més fotos en aquest enllaç.


Autor: MIQUEL PALOMERAS*
Títol: COBLA I BALLADORS
Any 2016

Escultura d'una Cobla i una rotllana de balladors feta amb fusta d'olivera i pintada.
* El seu nom complet és Miquel Palomeras i Peix, torner jubilat i un bon aficionat del món de la Sardana, de Vilafant.
Fotos: 1) Montserrat Mauné. La resta són de l'autor.


Autor: RAMON OMS*
Títol: LA COBLA
Subtítol (meu): FLABIOLAIRE REPOSANT

Any 2017
Escultura de bronze a tamany real d'una flabiolaire asseguda en un banc, que es troba al Parc Dalmau de Calella. Va ser inaugurada el 4 de Juny de 2017 pel president Carles Puigdemont, amb motiu del 90è Aplec de Calella. En aquest enllaç l'autor explica el procés de creació d'aquest monument.
* El seu nom complet és Ramon Oms i Pons, escultor de Manresa. Més informació a la seva pàgina web.
Foto: Joan Mª Arenaza.


A
utor: VINCENT PERALTA*
Títol: LA SARDANE CATALANE

Any 2018
Figures forjades representant una Cobla i els balladors.
* Vincent Peralta és un artista ceretà. Forja escenes de la vida quotidiana a Catalunya a principis i mitjans del segle passat.
Fotos: Arxiu de l'autor.


A
utor: VINCENT PERALTA
Títol: LA SARDANE CATALANE

Any 2018
Detalls del grup escultòric.
Fotos: Arxiu de l'autor.


Autor: JOSEP ALMAR (RATPENAT DE MASCANADA)*
Títol: NYDIA

Any 2019
Petit grup escultòric metàl·lic enllaçant un músic (tenora) i uns balladors (infant, home i dona) que s'enlairen tot dansant. En el cartró de la tenora, la paraula Nydia, sardana de Juli Garreta i Arboix estrenada l'any 1912 per la Cobla La Principal de La Bisbal.
* El seu nom complet és Josep Almar i Pujol, mestre artesà de Sant Feliu de Guíxols, que signa els seus treballs amb el sobrenom d'El Ratpenat de Mascanada. Té una casa-museu, Mascanada, que convido a visitar virtualment en aquest enllaç.
Foto: Josep Almar.


Autor: JOSEP ALMAR (RATPENAT DE MASCANADA)
Títol: TENORA

Any 2019
I aquí tenim una altra miniatura, en aquest cas un tenorista amb el seu instrument.
Foto: Josep Almar.


Autor: PERE FUM*
Títol: EL MÚSIC SARDANISTA

Any 2019
Segons descripció del mateix artista:
Aquesta figura representa un músic sardanista, equipat amb un tamborí i un flabiol. La xapa de cervesa forma el cap d’aquest amant de les sardanes. El filferro d’un antic estenedor en forma la silueta, i el coure del que havia estat una vella canal d’aigua i un tros de clau de ferro formen els clàssics instruments que es fan servir per tocar la música que acompanya la dansa típica de Catalunya. El sardanista es troba dempeus sobre un fragment d’una antiga rajola de bany.
* L'autor d'aquestes escultures minimalistes, nascut i resident a Òrrius (Maresme) no desitja revelar el seu nom. És un professional del sector de la construcció jubilat, i fa les seves obres reciclant tota mena de materials que ja han acabat la seva vida útil: amb l’ajuda d’eines com el martell, les alicates, el soldador d’estany, el tallacaps, el trepant o les tenalles, construeix manualment escultures decoratives tan úniques com aquesta, i que podem veure a la seva pàgina web.
Foto: Arxiu de l'autor.