T'AGRADARIA COL·LABORAR AL MANTENIMENT DEL BLOG?

Si t'agrada el blog i em vols convidar a un cafè, o contribuir al manteniment d'aquesta pàgina, (a partir de 1 €), pots fer-ho prement el botó DONAR que hi ha a continuació:
Gràcies!

SI EM VOLS CONVIDAR A UN CAFÈ, O AJUDAR A MANTENIR AQUEST BLOG, CLICA EL SEGÜENT BOTÓ. GRÀCIES !

dimarts, 21 d’agost de 2018

ICONOGRAFIA DE LA COBLA: ESCULTURES

👉  LLEGEIX, SISPLAU :
 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


ICONOGRAFIA: Estudi descriptiu de monuments figurats, estàtues, pintures, medalles, etc., en allò que concerneix l'objecte representat i la manera de representar-lo.

Aquest és l'objecte de la present entrada, on exposo una sèrie d' ESCULTURES que tenen com a subjecte principal la Cobla. En algunes hi veurem aquesta com a protagonista, en d'altres només hi veurem algun músic, i en d'altres la Cobla quedarà en un segon o tercer pla, però sempre present. N'excloc, òbviament, les fotografies pròpiament dites, que ja es poden veure en l'apartat corresponent a cada formació en aquest mateix blog.
Representar una Cobla sencera és difícil, fins i tot diria que a l'artista li pot arribar a fer una mica de mandra dibuixar, pintar, esculpir onze músics amb els seus dotze instruments. Potser és per això que a dins del món de la Sardana hi ha molta més representació artística dels balladors que no pas dels músics. I quan es plasma la Cobla en alguna obra, moltes vegades és incompleta.
Hi ha tres entrades més de ICONOGRAFIA, a les quals s'hi pot accedir clicant els següents enllaços:
Ho agrupo per autors, intentant ordenar-ho cronològicament; si sé l'autor i l'any, ho posaré, i si sé la procedència també.
Si algun lector sap més coses de les obres aquí exposades i m'ho vol comunicar ( jlm_54@hotmail.com ), estaré encantat d'afegir-ho.
Nota important: Els drets de les il·lustracions són dels respectius autors, reservats tots els drets. No fer-ne ús sense consentiment previ.


ESCULTURES
(28 obres)
  
Autor: PERE JOU*
Títol: EL BALL I LA MÚSICA POPULAR (LA SARDANA I LA COBLA)
Any 1920
Fris en relleu de pedra de Montjuïc que es pot veure al Casino Prado Suburense, façana del carrer de Francesc Gumà, de Sitges.
* El seu nom complet és Pere Jou i Francisco, nascut a Barcelona i molt vinculat a Sitges.


Autor: PERE JOU
Títol: LA SOLIDARITAT

Any 1924
Font presentada el mes d'Octubre de 1924 a les Galeries Laietanes, de Barcelona, projectada per a la finca La Fontana, de Rupit. Segons una crítica publicada a la Gaseta de les Arts, que reprodueixo parcial i literalment, amb el català de l'època:

La font és de pedra dura de Sitges, pedrera del recó d'en Robert, i representa "La Solidaritat". La columna està inspirada en els "Xiquets de Valls"; la conca en la "Sardana", la cobla de la qual sona al mig del brollador. L'obra és feta per a la casa "La Fontana", d'en Albert Fontana, a la regió de Collsacabra, terme de Pruit.


A
utor: IGNASI BUXÓ*
Títol: LA COBLA
Anys 20
Terracuita policromada, representant part d'una Cobla.
* El seu nom complet és Ignasi Buxó i Gou, que en alguns llocs ve referenciat com a Buixó, escultor d'Olot. Home enginyós i creatiu, ha passat a la història d'Olot com el millor escultor de tipus de la seva època. Juntament amb el seu germà Jeroni, va fundar la Industria Artística Buxó Hermanos, una empresa familiar dedicada a les figures de terracota. Les peces dels germans Buxó es feien per emmotllament amb argila de la zona de Sant Cosme que ells mateixos preparaven pacientment en els dipòsits del pati de casa. Gràcies al gran domini del dibuix que des de ben jove va demostrar, l’Ignasi va crear una sèrie de personatges molt expressius, als quals no els mancava cap detall, que feien les delícies del públic i que va escampar arreu. 
Són figures molt dinàmiques, plenes de vida; figures rialleres i simpàtiques que desprenen optimisme i que meravellen per la seva factura tècnica sempre impecable.
Foto: Biblioteca Pública Carles Rahola (Girona).


Autor: ARTUR NOVOA*
Títol: EL PASTOR I LA SIRENA

Any 1955
Baix relleu representant el Pastor. El Pastor i la Sirena és un idil·li empordanès que explicà el poeta Joan Maragall i Gorina en el seu poema inspirat en una vella rondalla empordanesa. L'any 1908 Enric Morera i Viura li va posar música en forma de sardana amb el títol de L'Empordà, que amb els anys ha esdevingut l'himne d'aquesta comarca.
No tinc clar, encara, on es troba aquesta obra; és molt possible que estigui a dins o a fora de l'antiga seu de la Caixa de Girona de Figueres (cantonada dels carrers de Monturiol, Ample i de Sant Rafel), inaugurada l'any 1955.
* El seu nom complet és Artur Novoa i Cabra, escultor i marbrista nascut a Espolla i establert de ben jove a Figueres. També va ser un dels fundadors de la Unió Esportiva Figueres, on no només era jugador i capità, sinó que també era entrenador i directiu.
Foto: Fotografia Sala. Publicada a la portada del número extraordinari (1388) de la revista figuerenca Vida Parroquial dedicat a les Festes de la Santa Creu de 1966.


Autor: MARTÍ - SABÉ*
Títol: MÚSICS I BALLADORS DE SARDANES
Any 1959
Plafó en alt relleu de ceràmica que forma part d'un grup de 33 relleus amb 113 figures que hi ha a les tres façanes d'un bloc d'habitatges del carrer de Barcelona, entre la plaça del Poeta Marquina i el carrer de Bailén, de Girona. El tema dels relleus és "Els oficis". Per a la execució d'aquest treball, iniciat l'any 1958, Martí-Sabé va comptar amb la col·laboració del conegut ceramista Josep Vilà i Clara.
* El seu nom complet és Josep Martí i Sabé, pintor, escultor i dibuixant de Santa Coloma de Farners.
Foto: Josep Casadellà i Turon.


Autor: RAMON SABÍ*
Títol: MONUMENT A LA SARDANA (L'HOSPITALET DE LLOBREGAT)

Any 1966
De fet, el nom del monument és L'Hospitalet Ciutat Pubilla 1966, i es coneix popularment com El músic solitari. Es troba a la Plaça de l'Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. Més info en aquest enllaç.
* El seu nom complet és Ramon Sabí i Serra, escultor d L'Hospitalet de Llobregat.
Foto 1: Ramón González Molina.
Foto 2: Deosringas (Xavi Carrasco).
Foto 3: Commemoració del 50è aniversari del nomenament de L’Hospitalet com a Ciutat Pubilla de la Sardana.
Foto 4: Commemoració del 50è aniversari del nomenament de L’Hospitalet com a Ciutat Pubilla de la Sardana.


Autor: MARTÍ CASTELLS*
Títol: COBLA EN MINIATURA

Any 1968
Escultura d'una Cobla en miniatura, de terracuita policromada, que es troba al Museu d'Història de Girona.
* El seu nom complet és Martí Castells i Martí, escultor i pessebrista de Barcelona.
Foto: Jordi S. Carrera. Ajuntament de Girona. CRDI.


Autor: MARTÍ CASTELLS
Títol: COBLA EN MINIATURA

Any 1968
Detall del 1er tenor de l'escultura que veiem en la imatge anterior.


A
utor: FREDERIC MARÈS*
Títol: L'EMPORDÀ

Any 1971
Part esquerra del gran díptic de pedra que presideix l’entrada del Museu de l’Empordà, edificat a Figueres l'any 1971, però fundat el 1946 i promogut per l'autor de l’obra. El conjunt representa el mite de l'Empordà per una banda amb l’esment a les arrels grecoromanes, a la dominació franca des de Carlemany com a pertinença a Europa, seguit pels monjos com a transmissors de la cultura antiga i per l'altra banda ens parla de la sardana, que nasqué a l’Empordà en el segle XIX i el mite del pastor i la sirena, creat per Joan Maragall a començament del segle XX.
En aquesta part esquerra del díptic, amb un fons de muntanyes de les quals en sobresurten uns instruments de Cobla, a la part superior veiem tres dones que ballen una sardana. Al centre un pastor jove que toca el flabiol (amb la mà dreta, per cert ...) i entre les seves cames surten els caps de dues ovelles. A la part inferior una sirena, amb un vel al cap, mira al pastor. A la part inferior esquerra es veu un veler de tres pals sobre les ones del mar. Totes aquestes imatges acompanyades amb versos del poema L’Empordà de Joan Maragall i Gorina.
* El seu nom complet és Fredric Marès i Deulovol, escultor i col·leccionista d'art de Portbou.
La primera foto i la informació detallada són de Sandra Genís.


Autor: JOSEP BOSCH ("Piculives")*
Títol: MONUMENT AL MÚSIC (AMER A TOTS ELS SEUS MÚSICS)

Any 1975
"Amer, terra de músics i presidents", diuen ... Bé, jo sóc músic, i d'Amer, on sempre hi ha hagut una tradició musical ben arrelada des de mitjans dels segle XIX. En aquest mateix blog ho podem veure, clicant els enllaços següents:
AMER (1) : ORQUESTRA VELLA D'AMER; VICTÒRIA; AMER JAZZ; LA CATALANA; LA PRINCIPAL D'AMER; ELS PETITS i LA PRINCIPAL UNIÓ
AMER (2) : MODERNA
AMER (3) : ELS FERMS; FONTER'S; IAIOS GRUP; ESTRELLES BLAVES i LOS LOCOS DE ILLO TEMPORE
AMER (4) : AMERICAN-JAZZ; MUNDIAL i LA PRINCIPAL AMERENSE
No vaig poder assistir a la inauguració d'aquest Monument al Músic, doncs el 8 de Novembre de 1975 em trobava a Camposoto (Cádiz), fent el campament del servei militar, pocs dies abans de la mort del dictador Francisco Franco.
Per enaltir la inauguració es va fer una festa, amb una audició de sardanes a càrrec de músics del poble; hi ha un parell de fotos de l'esdeveniment en aquest enllaç.
* El seu nom complet és Josep Bosch i Puy ("Piculives"), nascut a Arbúcies. El vaig conèixer personalment a principis dela anys 70, quan vivia en un mas de Sant Martí de Llémena.


Autor: JOSEP BOSCH ("Piculives")
Títol: MONUMENT AL MÚSIC (AMER A TOTS ELS SEUS MÚSICS)

Any 1975
Amb el temps va desparèixer el flabiol, únic element metàl·lic de l'escultura, i així és com es troba en l'actualitat.
Foto: Soniettte [sic], pseudònim de Sònia Oliveras i Artau.


Autor: FRANCESC ANGLÈS*
Títol: LA COBLA

Any 1976
Escultura construïda fent servir benes d'escaiola, que es troba al Teatre-Museu Dalí, de Figueres, amb les figures de mida natural dels onze músics d'una Cobla i els seus instruments.
* El seu nom complet és Francesc Anglès i Garcia, metge i escultor.


Autor: FRANCESC ANGLÈS
Títol: MONUMENT A LA COBLA

Any 2007
Escultura de bronze construïda fent servir de motllo la que veiem en la imatge anterior, del Teatre-Museu Dalí. Està dedicada a Pere Ros i Salart, i en un principi es va col·locar a la Plaça de la Sardana, de L'Escala, el dia 2 de Juny de 2007.


Autor: FRANCESC ANGLÈS
Títol: MONUMENT A LA COBLA

Any 2007
L'any 2009, arran d'una aplicació Llei de Costes, l'escultura es va traslladar al final del Passeig Lluís Albert (trasllat que va comportar certa polèmica local). El nou emplaçament és el lloc on tradicionalment se celebra l'Aplec i és visible des del Passeig i des de l'Avinguda Ave Maria.


Autor: JOSEP VILÀ I CLARA*
Títol: PREMIS CONRAD SALÓ, 1ª EDICIÓ

Any 1983
Figureta que forma part d'una sèrie amb tots els instruments de la Cobla; semblaria més un tible que una tenora...
Va ser un dels guardons lliurats en la primera edició del Premi Mestre Conrad Saló de Composició de Sardanes per a Cobla, convocat per l'ajuntament de la Bisbal d'Empordà en homenatge a Conrad Saló i Ramell.
* Podem veure informació de Josep Vilà i Clara, de La Bisbal d'Empordà, clicant damunt de l'enllaç.
Foto: Arxiu Jaume Nonell i Juncosa, que va ser presentador d'aquest Premi en vàries edicions del mateix.


A
utor: JOSEP VILÀ I CLARA
Títol: COBLA LA BISBAL JOVE

Any 1990
Cobla de ceràmica creada per Vilà Clara, Ceramistes, de La Bisbal d'Empordà, com a obsequi pels músics de la Cobla La Bisbal Jove, que debutava aquell any.
Foto: Arxiu Comarcal del Baix Empordà.


Autor: JAUME SOLDEVILA*
Títol: MURAL AL·LEGÒRIC A LA COBLA

Any 1987
Aquesta representació de la Cobla feta de bronze es troba, juntament amb una Al·legoria a la Sardana, en el mural que forma part del Monument a la Nissaga dels Juanola, ubicat al Parc de Puigterrà, de Manresa.
* El seu nom complet és Jaume Soldevila i Ribera, arquitecte tècnic i artista polifacètic de Manresa que ha realitzat nombroses escultures urbanes, així com monuments diversos, làpides, medalles, plaques commemoratives, murals i cartells.


Autor: GUILLEM DURAN*
Títol: COBLA

Any 1988
Conjunt escultòric de bronze, representant la Cobla, fet a Llançà l'any 1988 i donat al Museu d'Història de Girona l'any 1990.
* El seu nom complet és Guillem Duran i Suñer, escultor i pintor de Barcelona, afincat a Llançà.
Fotos: Jordi Busquets. Museu d'Historia de la Ciutat de Girona.


A
utor: GUILLEM DURAN
Títol: COBLA

Any 1991
Obra molt semblant a l'anterior, realitzada l'any 1991.
Foto: Arxiu Històric de Lleida. Fons personal de Sebastià Gràcia i Petit.


A
utor: JORDI ALSINA*
Títol: FLABIOLAIRE

Any 1990
Relleu en terracota de 28 x 15 cm. representant un flabiolaire, que es va publicar en el Llibre del XXVIIIè Aplec de la Sardana de La Bisbal d'Empordà, celebrat el 10 de Juny de 1990.
* El seu nom complet és Jordi Alsina i Aleñà, de La Bisbal d'Empordà, i és un dels artistes (poc reconeguts, diria jo) que més vegades ha plasmat la Cobla sencera, sense mandra, fent reconeixibles els instruments, i també els posats i els gestos dels músics.
Foto: Biblioteca Pública Carles Rahola. Girona.



A
utors: VENTURA & HOSTA*
Títol: ELS GEGANTS ESTEVE I ROSER
Any 1995

L'any 1995, commemorant el desè aniversari de l'Agrupació Sardanista de Riudellots de la Selva es va crear en el si d'aquesta agrupació una colla gegantera amb els seus grallers i timbalers, estrenant els gegants Esteve i Roser, i van ser apadrinats tots plegats pels gegants de Vilobí d'Onyar i els de Cassà de la Selva.
Els gegants representen dos músics de cobla, i van ser únics en aquest aspecte fins l'any 2017, com podem veure en la imatge següent. La Roser (40 kg, 3,50 m), anomenada així per un dels altars que hi ha a l'església de Riudellots, porta el flabiol i el tamborí i l’Esteve (45 kg, 3,60 m), batejat així en honor al patró del poble duu la tenora. Es va fer d'aquesta manera perquè aquests dos instruments són els més representatius de la cobla. Si ens hi fixem bé, l’Esteve porta una particel·la de tenora que és llegible i que correspon a la sardana “Gegants de Riudellots”, de Frederic Guisset i Fontourci; aquesta és la seva música característica i és tocada al centre de les places majors.
La informació l'extrec de la pàgina web dels fabricants.
* Ventura & Hosta Ã©s un taller de Navata especialitzat en la construcció i reparació de figures, objectes, gegants i cap-grossos, bestiari, etc., tant de cartró pedra com de resina. Els artífexs d'aquest taller són David Ventura i Bertran i Neus Hosta i Pascual.
Fotos: Colla Gegantera de Riudellots de la Selva.


Autors: VENTURA & HOSTA
Títol: EL GEGANT PEP VENTURA
Any 2017

L'any 2017 el Govern de la Generalitat de Catalunya va declarar el bicentenari del naixement de Pep Ventura com a commemoració oficial, alhora que Figueres era denominada com a Capital de la Sardana. Aquesta celebració conjunta va estar organitzada per l’Ajuntament de Figueres, l’associació Foment de la Sardana Pep Ventura i la Confederació Sardanista de Catalunya, amb la col·laboració del Departament de Cultura, la Diputació de Girona i el Consell Comarcal de l’Alt Empordà.
El dia 2 de Febrer de 2017 es va iniciar oficialment l'Any Pep Ventura, amb la presentació oficial del Gegant Pep Ventura, culminant un procés que havia començat l'any anterior a proposta de la presidenta del Foment de la Sardana, Montserrat Mauné i Roca. Vaig tenir el goig de participar en l'esdeveniment tocant cinc sardanes de Pep Ventura en diversos carrers de Figueres amb la Cobla La Principal d'Olot, i estrenant el ball EN PEP DE LA TENORA (Ball del Gegantó), d'Ivó Jordà i Álvarez.
El Gegant Pep Ventura medeix 3,14 m. d'alçada i pesa 29 kg. A proposta del coordinador, Alfons Gumbau i Masó, es va preveure que el cap del gegant es pogués desmuntar i ser utilitzat, si calia, com a cap-gros, cosa no feta anteriorment en cap altre cas; amb aquest objectiu es va cosir un segon vestuari a mida, tot i que no s'ha fet servir gaire.
La tenora que porta el gegant i la que porta el cap-gros és obra del músic i lutier Joan Roca i Estany.
En aquest enllaç els fabricants expliquen el procés de creació del gegant. I a mi, que m'agraden les coincidències, em sembla prou curiós que el cognom Ventura es trobi duplicat en aquesta ocasió: Pep Ventura, protagonista d'aquesta història, i David Ventura, un dels constructors del gegant (que té un nét que es diu Pep Ventura !).
Foto: Confederació Sardanista.


Autors: VENTURA & HOSTA
Títol: EL GEGANT PEP VENTURA
Any 2017

Miniatures del Gegant Pep Ventura, que veiem en la imatge anterior. Serveixen com a marxandatge, per si algú en vol tenir un record. Són pintades a mà, de manera que no n'hi ha capd'igual.
Foto: Confederació Sardanista.


Autors: VENTURA & HOSTA
Títol: EL CAP-GROS PEP VENTURA
Any 2018

El Cap-gros Pep Ventura [veure text de la primera foto d'aquesta sèrie] ballant sardanes a l'Aplec de Sant Pau de la Calçada, el 28 de Gener de 2018.
Fotos: Martí Augé.


Autor: JOAN NOVICH*
Títol: COBLA D'ARGILA

Any 2008
Escultura d'una Cobla feta amb argila i pintada.
* El seu nom complet és Joan Novich i Palahí, ("en Joan de Can Blanxó"), de La Cellera de Ter, artista amateur vinculat estretament al teixit associatiu i cultural del seu poble.
Foto: Arxiu Família Novich.


Autora: ROSA SERRA*
Títol: LA COBLA

Any 2010
Escultura feta de poliester i fibra de vidre que es troba a la Ville de Thuir (Catalunya Nord).
* El seu nom complet és Rosa Serra i Puigvert, pintora i escultora nascuda a Vic i establerta a Olot.
Foto 1: Martine Sodaigui
Foto 2: Autor desconegut.


Autors: VARIS
Títol: DANSA ALPENSINA - L'AIXECADA

Any 2012
Escultura de forja dedicada a la Dansa Alpensina, que van crear 135 forjadors a la Fira del Jovent d’Alpens durant la XIª Trobada internacional de forjadors, sota la supervisió de Miquel Xirau i Enric Pla, inaugurada durant la Festa Major d'Alpens, el mes de Setembre de 2012.
Molta més informació i més fotos en aquest enllaç.


Autor: MIQUEL PALOMERAS*
Títol: COBLA I BALLADORS
Any 2016

Escultura d'una Cobla i una rotllana de balladors feta amb fusta d'olivera i pintada.
* El seu nom complet és Miquel Palomeras i Peix, torner jubilat i un bon aficionat del món de la Sardana, de Vilafant.
Fotos: 1) Montserrat Mauné. La resta són de l'autor.


Autor: RAMON OMS*
Títol: LA COBLA
Subtítol (meu): FLABIOLAIRE REPOSANT

Any 2017
Escultura de bronze a tamany real d'una flabiolaire asseguda en un banc, que es troba al Parc Dalmau de Calella. Va ser inaugurada el 4 de Juny de 2017 pel president Carles Puigdemont, amb motiu del 90è Aplec de Calella. En aquest enllaç l'autor explica el procés de creació d'aquest monument.
* El seu nom complet és Ramon Oms i Pons, escultor de Manresa. Més informació a la seva pàgina web.
Foto: Joan Mª Arenaza.


A
utor: VINCENT PERALTA*
Títol: LA SARDANE CATALANE

Any 2018
Figures forjades representant una Cobla i els balladors.
* Vincent Peralta és un artista ceretà. Forja escenes de la vida quotidiana a Catalunya a principis i mitjans del segle passat.
Fotos: Arxiu de l'autor.


A
utor: VINCENT PERALTA
Títol: LA SARDANE CATALANE

Any 2018
Detalls del grup escultòric.
Fotos: Arxiu de l'autor.


Autor: JOSEP ALMAR (RATPENAT DE MASCANADA)*
Títol: NYDIA

Any 2019
Petit grup escultòric metàl·lic enllaçant un músic (tenora) i uns balladors (infant, home i dona) que s'enlairen tot dansant. En el cartró de la tenora, la paraula Nydia, sardana de Juli Garreta i Arboix estrenada l'any 1912 per la Cobla La Principal de La Bisbal.
* El seu nom complet és Josep Almar i Pujol, mestre artesà de Sant Feliu de Guíxols, que signa els seus treballs amb el sobrenom d'El Ratpenat de Mascanada. Té una casa-museu, Mascanada, que convido a visitar virtualment en aquest enllaç.
Foto: Josep Almar.


Autor: JOSEP ALMAR (RATPENAT DE MASCANADA)
Títol: TENORA

Any 2019
I aquí tenim una altra miniatura, en aquest cas un tenorista amb el seu instrument.
Foto: Josep Almar.


Autor: PERE FUM*
Títol: EL MÚSIC SARDANISTA

Any 2019
Segons descripció del mateix artista:
Aquesta figura representa un músic sardanista, equipat amb un tamborí i un flabiol. La xapa de cervesa forma el cap d’aquest amant de les sardanes. El filferro d’un antic estenedor en forma la silueta, i el coure del que havia estat una vella canal d’aigua i un tros de clau de ferro formen els clàssics instruments que es fan servir per tocar la música que acompanya la dansa típica de Catalunya. El sardanista es troba dempeus sobre un fragment d’una antiga rajola de bany.
* L'autor d'aquestes escultures minimalistes, nascut i resident a Òrrius (Maresme) no desitja revelar el seu nom. És un professional del sector de la construcció jubilat, i fa les seves obres reciclant tota mena de materials que ja han acabat la seva vida útil: amb l’ajuda d’eines com el martell, les alicates, el soldador d’estany, el tallacaps, el trepant o les tenalles, construeix manualment escultures decoratives tan úniques com aquesta, i que podem veure a la seva pàgina web.
Foto: Arxiu de l'autor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

PER RAONS LOGÍSTIQUES NOMÉS PUBLICARÉ COMENTARIS EN ELS QUALS S'INDIQUI UN CORREU DE CONTACTE (el correu no sortirà en el comentari)

Gràcies!