👉 LLEGEIX, SISPLAU :
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:
jlm_54@hotmail.com
Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.
... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball:
Cobla-orquestra de L'Armentera fundada cap a l'any 1860 per Joan Duran i Llombart, barber procedent de Sant Pere Pescador, i el seu germà (de qui desconec el nom), que tenien el sobrenom de "Reis", i així és com es coneixia la formació, Cobla Els Reis o Orquestra Els Reis. Bàsicament amenitzaven les festes del poble i rodalies. En Joan Duran i Llombart, es va establir doncs al nº 2 del carrer de l'Església, on a més de la barberia, tenia un cafè a la planta superior que va funcionar fins l'any 1930.
Passats uns anys la va dirigir en Joan Duran i Deulofeu, fill del fundador.
En aquesta única foto existent dels Reis, s'identifica els músics, d'esquerra a dreta: Josep Pineda i Comas ["Pep Llúdrigo"] (no sé quin instrument tocava), Joan Armengol i Forcada (fiscorn i d'ofici fuster), Narcís Casanovas i Estragués (fiscorn, contrabaix i d'ofici esparter), Joan Duran i Deulofeu ["el Rei"] (tible, tenora, clarinet, director i barber d'ofici, com el seu pare), Miquel Vilà i Colombrera ["Miquel Uan"] (flabiol, flautí i d'ofici paleta) i Desconegut (podria ser el pare o l'oncle del director).
Altres components dels Reis van ser: Pere Ferrer ("Peret Sabater"), pare de l'excel·lent tiblaire Josep Mª Ferrer i Font i Miquel Albert, de Viladamat que a més de tocar la tenora sembla que tenia molt bona veu, cosa que el feia destacar quan acompanyaven els Oficis.
Tota la informació d'aquesta entrada és deutora de la Revista El Carbassó, de L'Armentera, que en el seus números 2 (Desembre de 2005) i 6 (Desembre de 2008) publicava sengles reportatges, amb textos de Joan Ramon Inglada i Gimeno, Pere Ros i Aulet i Joaquim Armengol i Llach, molt ben documentats, sobre Els Reis. Agraeixo també la col·laboració de l'armenterenc Josep Oliveras i Tubert, alcalde durant uns quants anys.
A continuació poso un detall de cada músic, per ordre d'aparició, amb alguna dada més.
Foto: Arxiu Joaquima Alsina i Cornellà.
Finals de segle XIX (2)
Josep Pineda i Comas ["Pep Llúdrigo"] (no sé quin instrument tocava). Era germà de Margarida Pineda, assassinada l'any 1894 juntament amb un dels seus fills pel mosso del molí que regentaven, en els que es coneixen com "els crims del Molí de L'Armentera".
Foto: Arxiu Joaquima Alsina i Cornellà.
Finals de segle XIX (3)
Joan Armengol i Forcada (fiscorn), pare de Juli Armengol i Aupí, a qui podem veure en aquest blog formant part de les Cobles-orquestres L'Art Gironí, Girona (en va ser fundador) i Bolero.
Foto: Arxiu Joaquima Alsina i Cornellà.
Finals de segle XIX (4)
Narcís Casanovas i Estragués (fiscorn).
Foto: Arxiu Joaquima Alsina i Cornellà.
Finals de segle XIX (5)
Joan Duran i Deulofeu ["el Rei", "L'avi Duran", "Duran Barber", "Duran de la barba"] (tible, tenora, clarinet, director i barber d'ofici, com el seu pare).
Va rebre les primeres lliçons de música del seu pare, i després, del mestre Francesc Mundi i Olivet o del seu germà Ramon, que ensenyaven música a l’Escala (veure aquest article de Jaume Nonell i Juncosa) on, a la vegada que aprenia l’ofici de barber a Can Vilabrú, feia els seus primers passos musicals tocant a la Sala de Ball La Cargolera d’aquesta població*.
De jove, en Joan s'incorporà als Reis junt amb el seu pare i el seu oncle i començà la tasca que el faria més popular a L'Armentera, el mestratge de música: durant més de 50 anys va formar una gran quantitat d'instrumentistes i compositors.
El sistema emprat per ensenyar els alumnes passava per complementar les lliçons pràctiques de l'instrument escollit per cada alumne amb classes teòriques de còpia a mà de les partitures de La Eslava (sarsuela, òpera?), mentre a qui li tocava, la cantava. El mestre Duran deia que reproduir la partitura ajudava a saber llegir-la, a la vegada que n'estalviava la compra. Iniciava els deixebles fins que s'especialitzaven en instruments tan diversos com la trompeta, el clarinet, el saxofon, la tenora, el tible, el fiscorn, el trombó i potser algun altre. No obstant, als alumnes que volien estudiar instruments de corda els enviava a d'altres mestres, com per exemple Enric Sans i Salellas.
De la seva escola en sorgiren multitud d'alumnes que van ser músics notables, molt ben preparats i també algun compositor de sardanes. Es va dedicar a l'ensenyament musical fins als anys cinquanta, quan ell ja en tenia cap a vuitanta.
Assolí alt prestigi, popularitat i estimació entre l'estament musical i durant uns anys rara era la cobla o formació en que no hi toquessin alumnes seus, alguns dels quals els podem trobar en aquest blog: Josep Mª Vilà i Saliner, Josep Coll i Ligora, Baldiri Coll i Ligora, Joan Saliné i Duran, Lluís Ripoll (de nom artístic: Luis Tamayo), Josep Masó i Quer, Josep Lafont i Gallart, Narcís Prats, etc.
* Nota: Aquest detall de l'article de Joan Ramon Inglada (Revista El Carbassó, L'Armentera, Nº 2 - Desembre de 2005) que diu que Joan Duran "feia els seus primers passos musicals a la Sala de Ball La Cargolera" és anacrònic, i per tant erròni. Segons m'explica l'historiador escalenc Jordi Gallegos, La Cargolera o Centre Protector de la Infància no es crea fins a finals de la dècada de 1910.
Foto: Arxiu Joaquima Alsina i Cornellà.
Finals de segle XIX (6)
Miquel Vilà i Colombrera ["Miquel Uan"] (flabiol i flautí).
Foto: Arxiu Joaquima Alsina i Cornellà, descendent d'aquest músic, no tinc clar si néta o besnéta.
Passats uns anys la va dirigir en Joan Duran i Deulofeu, fill del fundador.
En aquesta única foto existent dels Reis, s'identifica els músics, d'esquerra a dreta: Josep Pineda i Comas ["Pep Llúdrigo"] (no sé quin instrument tocava), Joan Armengol i Forcada (fiscorn i d'ofici fuster), Narcís Casanovas i Estragués (fiscorn, contrabaix i d'ofici esparter), Joan Duran i Deulofeu ["el Rei"] (tible, tenora, clarinet, director i barber d'ofici, com el seu pare), Miquel Vilà i Colombrera ["Miquel Uan"] (flabiol, flautí i d'ofici paleta) i Desconegut (podria ser el pare o l'oncle del director).
Altres components dels Reis van ser: Pere Ferrer ("Peret Sabater"), pare de l'excel·lent tiblaire Josep Mª Ferrer i Font i Miquel Albert, de Viladamat que a més de tocar la tenora sembla que tenia molt bona veu, cosa que el feia destacar quan acompanyaven els Oficis.
Tota la informació d'aquesta entrada és deutora de la Revista El Carbassó, de L'Armentera, que en el seus números 2 (Desembre de 2005) i 6 (Desembre de 2008) publicava sengles reportatges, amb textos de Joan Ramon Inglada i Gimeno, Pere Ros i Aulet i Joaquim Armengol i Llach, molt ben documentats, sobre Els Reis. Agraeixo també la col·laboració de l'armenterenc Josep Oliveras i Tubert, alcalde durant uns quants anys.
A continuació poso un detall de cada músic, per ordre d'aparició, amb alguna dada més.
Foto: Arxiu Joaquima Alsina i Cornellà.
Josep Pineda i Comas ["Pep Llúdrigo"] (no sé quin instrument tocava). Era germà de Margarida Pineda, assassinada l'any 1894 juntament amb un dels seus fills pel mosso del molí que regentaven, en els que es coneixen com "els crims del Molí de L'Armentera".
Foto: Arxiu Joaquima Alsina i Cornellà.
Joan Armengol i Forcada (fiscorn), pare de Juli Armengol i Aupí, a qui podem veure en aquest blog formant part de les Cobles-orquestres L'Art Gironí, Girona (en va ser fundador) i Bolero.
Foto: Arxiu Joaquima Alsina i Cornellà.
Narcís Casanovas i Estragués (fiscorn).
Foto: Arxiu Joaquima Alsina i Cornellà.
Joan Duran i Deulofeu ["el Rei", "L'avi Duran", "Duran Barber", "Duran de la barba"] (tible, tenora, clarinet, director i barber d'ofici, com el seu pare).
Va rebre les primeres lliçons de música del seu pare, i després, del mestre Francesc Mundi i Olivet o del seu germà Ramon, que ensenyaven música a l’Escala (veure aquest article de Jaume Nonell i Juncosa) on, a la vegada que aprenia l’ofici de barber a Can Vilabrú, feia els seus primers passos musicals tocant a la Sala de Ball La Cargolera d’aquesta població*.
De jove, en Joan s'incorporà als Reis junt amb el seu pare i el seu oncle i començà la tasca que el faria més popular a L'Armentera, el mestratge de música: durant més de 50 anys va formar una gran quantitat d'instrumentistes i compositors.
El sistema emprat per ensenyar els alumnes passava per complementar les lliçons pràctiques de l'instrument escollit per cada alumne amb classes teòriques de còpia a mà de les partitures de La Eslava (sarsuela, òpera?), mentre a qui li tocava, la cantava. El mestre Duran deia que reproduir la partitura ajudava a saber llegir-la, a la vegada que n'estalviava la compra. Iniciava els deixebles fins que s'especialitzaven en instruments tan diversos com la trompeta, el clarinet, el saxofon, la tenora, el tible, el fiscorn, el trombó i potser algun altre. No obstant, als alumnes que volien estudiar instruments de corda els enviava a d'altres mestres, com per exemple Enric Sans i Salellas.
De la seva escola en sorgiren multitud d'alumnes que van ser músics notables, molt ben preparats i també algun compositor de sardanes. Es va dedicar a l'ensenyament musical fins als anys cinquanta, quan ell ja en tenia cap a vuitanta.
Assolí alt prestigi, popularitat i estimació entre l'estament musical i durant uns anys rara era la cobla o formació en que no hi toquessin alumnes seus, alguns dels quals els podem trobar en aquest blog: Josep Mª Vilà i Saliner, Josep Coll i Ligora, Baldiri Coll i Ligora, Joan Saliné i Duran, Lluís Ripoll (de nom artístic: Luis Tamayo), Josep Masó i Quer, Josep Lafont i Gallart, Narcís Prats, etc.
* Nota: Aquest detall de l'article de Joan Ramon Inglada (Revista El Carbassó, L'Armentera, Nº 2 - Desembre de 2005) que diu que Joan Duran "feia els seus primers passos musicals a la Sala de Ball La Cargolera" és anacrònic, i per tant erròni. Segons m'explica l'historiador escalenc Jordi Gallegos, La Cargolera o Centre Protector de la Infància no es crea fins a finals de la dècada de 1910.
Foto: Arxiu Joaquima Alsina i Cornellà.
Miquel Vilà i Colombrera ["Miquel Uan"] (flabiol i flautí).
Foto: Arxiu Joaquima Alsina i Cornellà, descendent d'aquest músic, no tinc clar si néta o besnéta.
