T'AGRADARIA COL·LABORAR AL MANTENIMENT DEL BLOG?

Si vols contribuir al manteniment d'aquesta pàgina (a partir de 50 €), pots fer-ho prement el botó DONAR que hi ha a continuació, tal com han fet en el seu moment els PATROCINADORS DEL BLOG:

Amat i Pujol, David
Boada i Silvestre, Eduard
"Burlu", de "Sant Esteve de les Roures"
Comadevall i Prat, Miquel
Lavie, Marc
Molina i Membrives, Xavi
Nonell i Juncosa, Jaume
Roig de Llobet, Rafel
Vergés i Costa, Silvestre

... a tots:

Gràcies!



SI EM VOLS CONVIDAR A UN CAFÈ, O AJUDAR A MANTENIR AQUEST BLOG, CLICA EL SEGÜENT BOTÓ. GRÀCIES !

  

dimarts, 8 de gener del 2019

ELS REIS

👉  LLEGEIX, SISPLAU :
 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sĂ­, et convido a gaudir del meu treball:


Finals de segle XIX (1)
Cobla-orquestra de L'Armentera fundada cap a l'any 1860 per Joan Duran i Llombart, barber procedent de Sant Pere Pescador, i el seu germĂ  (de qui desconec el nom), que tenien el sobrenom de "Reis", i aixĂ­ Ă©s com es coneixia la formaciĂł, Cobla Els Reis o Orquestra Els Reis. BĂ sicament amenitzaven les festes del poble i rodalies. En Joan Duran i Llombart, es va establir doncs al nÂș 2 del carrer de l'EsglĂ©sia, on a mĂ©s de la barberia, tenia un cafĂš a la planta superior que va funcionar fins l'any 1930.
Passats uns anys la va dirigir en Joan Duran i Deulofeu, fill del fundador.
En aquesta Ășnica foto existent dels Reis, s'identifica els mĂșsics, d'esquerra a dreta: Josep Pineda i Comas ["Pep LlĂșdrigo"] (no sĂ© quin instrument tocava), Joan Armengol i Forcada (fiscorn i d'ofici fuster), NarcĂ­s Casanovas i EstraguĂ©s (fiscorn, contrabaix i d'ofici esparter), Joan Duran i Deulofeu ["el Rei"] (tible, tenora, clarinet, director i barber d'ofici, com el seu pare), Miquel VilĂ  i Colombrera ["Miquel Uan"] (flabiol, flautĂ­ i d'ofici paleta) i Desconegut (podria ser el pare o l'oncle del director).
Altres components dels Reis van ser: Pere Ferrer ("Peret Sabater"), pare de l'excel·lent tiblaire Josep MÂȘ Ferrer i Font i Miquel Albert, de Viladamat que a mĂ©s de tocar la tenora sembla que tenia molt bona veu, cosa que el feia destacar quan acompanyaven els Oficis.
Tota la informaciĂł d'aquesta entrada Ă©s deutora de la Revista El CarbassĂł, de L'Armentera, que en el seus nĂșmeros 2 (Desembre de 2005) i 6 (Desembre de 2008) publicava sengles reportatges, amb textos de Joan Ramon Inglada i Gimeno, Pere Ros i Aulet i Joaquim Armengol i Llach, molt ben documentats, sobre Els Reis. Agraeixo tambĂ© la col·laboraciĂł de l'armenterenc Josep Oliveras i Tubert, alcalde durant uns quants anys.
A continuaciĂł poso un detall de cada mĂșsic, per ordre d'apariciĂł, amb alguna dada mĂ©s.
Foto: Arxiu Joaquima Alsina i CornellĂ .


Finals de segle XIX (2)
Josep Pineda i Comas ["Pep LlĂșdrigo"] (no sĂ© quin instrument tocava). Era germĂ  de Margarida Pineda, assassinada l'any 1894 juntament amb un dels seus fills pel mosso del molĂ­ que regentaven, en els que es coneixen com "els crims del MolĂ­ de L'Armentera".
Foto: Arxiu Joaquima Alsina i CornellĂ .


Finals de segle XIX (3)
Joan Armengol i Forcada (fiscorn), pare de Juli Armengol i AupĂ­, a qui podem veure en aquest blog formant part de les Cobles-orquestres L'Art GironĂ­, Girona (en va ser fundador) i Bolero.
Foto: Arxiu Joaquima Alsina i CornellĂ .


Finals de segle XIX (4)
Narcís Casanovas i Estragués (fiscorn).
Foto: Arxiu Joaquima Alsina i CornellĂ .


Finals de segle XIX (5)
Joan Duran i Deulofeu ["el Rei", "L'avi Duran", "Duran Barber", "Duran de la barba"] (tible, tenora, clarinet, director i barber d'ofici, com el seu pare).
Va rebre les primeres lliçons de mĂșsica del seu pare, i desprĂ©s, del mestre Francesc Mundi i Olivet o del seu germĂ  Ramon, que ensenyaven mĂșsica a l’Escala (veure aquest article de Jaume Nonell i Juncosa) on, a la vegada que aprenia l’ofici de barber a Can VilabrĂș, feia els seus primers passos musicals tocant a la Sala de Ball La Cargolera d’aquesta poblaciĂł*.
De jove, en Joan s'incorporĂ  als Reis junt amb el seu pare i el seu oncle i començà la tasca que el faria mĂ©s popular a L'Armentera, el mestratge de mĂșsica: durant mĂ©s de 50 anys va formar una gran quantitat d'instrumentistes i compositors.
El sistema emprat per ensenyar els alumnes passava per complementar les lliçons prĂ ctiques de l'instrument escollit per cada alumne amb classes teĂČriques de cĂČpia a mĂ  de les partitures de La Eslava (sarsuela, ĂČpera?), mentre a qui li tocava, la cantava. El mestre Duran deia que reproduir la partitura ajudava a saber llegir-la, a la vegada que n'estalviava la compra. Iniciava els deixebles fins que s'especialitzaven en instruments tan diversos com la trompeta, el clarinet, el saxofon, la tenora, el tible, el fiscorn, el trombĂł i potser algun altre. No obstant, als alumnes que volien estudiar instruments de corda els enviava a d'altres mestres, com per exemple Enric Sans i Salellas.
De la seva escola en sorgiren multitud d'alumnes que van ser mĂșsics notables, molt ben preparats i tambĂ© algun compositor de sardanes. Es va dedicar a l'ensenyament musical fins als anys cinquanta, quan ell ja en tenia cap a vuitanta.
AssolĂ­ alt prestigi, popularitat i estimaciĂł entre l'estament musical i durant uns anys rara era la cobla o formaciĂł en que no hi toquessin alumnes seus, alguns dels quals els podem trobar en aquest blog: Josep MÂȘ VilĂ  i Saliner, Josep Coll i Ligora, Baldiri Coll i Ligora, Joan SalinĂ© i Duran, LluĂ­s Ripoll (de nom artĂ­stic: Luis Tamayo), Josep MasĂł i Quer, Josep Lafont i Gallart, NarcĂ­s Prats, etc.
* Nota: Aquest detall de l'article de Joan Ramon Inglada (Revista El CarbassĂł, L'Armentera, NÂș 2 - Desembre de 2005) que diu que Joan Duran "feia els seus primers passos musicals a la Sala de Ball La Cargolera" Ă©s anacrĂČnic, i per tant errĂČni. Segons m'explica l'historiador escalenc Jordi Gallegos, La Cargolera o Centre Protector de la InfĂ ncia no es crea fins a finals de la dĂšcada de 1910.
Foto: Arxiu Joaquima Alsina i CornellĂ .


Finals de segle XIX (6)
Miquel VilĂ  i Colombrera ["Miquel Uan"] (flabiol i flautĂ­).
Foto: Arxiu Joaquima Alsina i CornellĂ , descendent d'aquest mĂșsic, no tinc clar si nĂ©ta o besnĂ©ta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

PER RAONS LOGÍSTIQUES NOMÉS PUBLICARÉ COMENTARIS EN ELS QUALS S'INDIQUI UN CORREU DE CONTACTE

GrĂ cies!