HOMS

👉  LLEGEIX, SISPLAU :

 

Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 

Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball:

Any 1945

Orquestra de Manresa fundada l'any 1945 per Marià Homs i Montserrat, tot un personatge. A la seva joventut va destacar com a futbolista, arribant a jugar amb el Barça la temporada 1921-1922, on va jugar 8 partits i va marcar 4 gols. Es va significar políticament a principis dels anys 30, militant a l'Estat Català, independentista, fundant l'any 1934 la revista revolucionària i catalanista Avançada, i aquell mateix any, el 20 de març fou ferit en un atemptat al carrer del Born de Manresa. Arran dels Fets del sis d'octubre, fou detingut com a cap dels Escamots d'Estat Català, essent el primer ciutadà manresà en ingressar a la presó de la ciutat. Després de ser alliberat el Nadal d'aquell mateix any, abandonà la política. En acabar la guerra va ser represaliat perdent la posició de funcionari de l'Ajuntament de Manresa i condemnat a 9 anys de presó por rebelión militar. Només en va complir tres. Es pot llegir un testimoni de primera mà d'aquests anys en una entrevista feta al seu fill Joan Miquel Homs i Oms.
Musicalment fou subdirector de l'Orfeó Manresà. L'any 1927 fundà el Trio Ars on hi tocava el violí. Als anys trenta tocà en diversos conjunts de ball, especialment a l'orquestra Els Fatxendes. El 1935, juntament amb Miquel Blanch i Roig i altres músics, crearen una orquestra simfònica sota la protecció de l'Associació de Cultura Musical. Després de l'assassinat del Mestre Blanch, el 1936, ocupà el càrrec de director de l'Escola Municipal de Música de Manresa. També fou president del Sindicat Musical de Manresa i president de la Societat d'Autors.
Durant el franquisme fou professor de violí i de guitarra i es dedicà a la música popular, fundant la seva pròpia orquestra, objecte d'aquesta entrada.
Alguns dels músics provenien de la recentment dissolta Orquestrina Cots, també de Manresa.
A dalt, d'esquerra a dreta: Santiago Cots i Coma, Xxx Roura, Xxx Samper, J. Suñé, Àngel Espada, Jaume Ribaudí i Riera, Xxx Serra*, Salvador Alapont i Masats i Àngel Tulleuda
A baix: Marià Homs.
* Podria ser un dels germans Domènec, Víctor o Manel Serra i Vilarasau.
Foto: Arxiu Mª Lluïsa Cots.

Any 1946

Retratats a la Festa Major de Cervera.
D'esquerra a dreta: Joan Baptista Solans (trombó), Àngel Espada (fiscorn), Jaume Ribaudí (sense instrument), Santiago Cots (trompeta), Salvador Alapont (clarinet), Marià Homs (platerets), Josep Barrull i Cuenca (trompeta), J. Suñé [?] (caixa), Xxx Serra (saxo tenor) i Àngel Tulleuda (clarinet).
Foto: Gómez Grau. Arxiu Mª Lluïsa Cots.

Anys 40 (1)

Portada d'un cançoner de l'Orquestra Homs, on es fa esment del cantant [genial cantor] Alapont (Salvador Alapont i Masats).

Anys 40 (2)

I en el mateix cançoner hi sortia la foto de l'esmentat cantant, Salvador Alapont.

Anys 40 (3)

Actuant al Teatre del Conservatori de Manresa.
A l'esquerra, d'esquenes: Desconegut (piano)
Darrere: Àngel Espada (contrabaix), Santiago Cots (trompeta), Josep Barrull i Cuenca (trompeta) i Àngel Codorniu (trombó)
Davant: Desconegut (bateria), Àngel Tulleuda (saxo alt), Salvador Alapont (saxo alt) i Xxx Serra (saxo tenor)
En primer terme, dirigint: Marià Homs.
Foto: Arxiu Mª Lluïsa Cots.

Anys 40 (4)

Participant en unes Caramelles.
Drets: Jaume Ribaudí, Marià Homs, un cantaire, Santiago Cots, Àngel Codorniu, Àngel Espada i un cantaire
Ajupits: J. Suñé i Salvador Alapont.
Foto: Arxiu Mª Lluïsa Cots.

Anys 40 (5)

Processó de Corpus.
Davant: Santiago Cots (trompeta)
Darrere: Salvador Alapont i Àngel Tulleuda (clarinets, i que amb el temps van esdevenir consogres).
Foto: Arxiu Mª Lluïsa Cots.

Anys 40 (6)

Novament acompanyant Caramelles. El noi que aguanta la partitura del violí, ben conscient de que l'estan retratant !
D'esquerra a dreta: Àngel Codorniu (fiscorn), Santiago Cots (trompeta) i J. Suñé (trompeta).
Foto: Arxiu Mª Lluïsa Cots.

Anys 40 (7)

A vegades també tocaven sardanes "en castellà", és a dir, sense els típics instruments de la Cobla com són el flabiol, els tibles o les tenores.
Darrere: Santiago Cots (trompeta), J. Suñé [o Josep Barrull] (trompeta), Joan Baptista Solans (fiscorn) i Jaume Ribaudí (trombó)
Davant: Àngel Espada (contrabaix, no es veu, però gairebé segur que era ell), Marià Homs (amb una caixa petita, fent de tamborí i un puro gairebé consumit a la boca), Salvador Alapont i Sanz (clarinet), Salvador Alapont i Masats (clarinet, fill de l'anterior) i Àngel Tulleuda (clarinet).
A principis dels anys 50 hi va haver un conflicte entre els músics i el director, de manera que es va constituir una nova formació amb el nom d'Orquestra Casablanca; eren els mateixos, però sense Marià Homs.
Foto: Arxiu Mª Lluïsa Cots.