Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.
... I ara sĂ, et convido a gaudir del meu treball:
Darrere: Joaquim Nadal i Riera ("Nyero" - alguna informaciĂł di que Ă©s Jaume Illa ...) [contrabaix], Mateu Nadal i Matas [2n cornetĂ, pare de Joaquim i Josep], Josep Nadal i Riera ("Burot") [1er cornetĂ], Josep Gou i Serra ("en Pepet Fiscorn") [1er fiscorn] i Manel Ferragut i FarĂł [2n fiscorn]
Davant: Francesc RiumallĂł i Caralt [flabiol], LluĂs VilĂ i PagĂšs ("de can Tiga") [2n tenor], Francesc VilarĂł i Carbonell [1er tenor], Pau Xxx ("nosoparĂ s") [1er tible] i Xxx Ferrer ("en Milda") [2n tible].
Extrec la segĂŒent informaciĂł de la magnĂfica tesi doctoral LA MĂSICA A LA CIUTAT DE GIRONA (1888-1985), de LluĂs BruguĂ©s i AgustĂ, en el capĂtol anomenat PanorĂ mica general de la mĂșsica a les comarques gironines:
El 1900 es formen dues cobles a ArbĂșcies:
La Cobla-orquestra Els SerafĂns del Baix Montseny, formada per Joaquim Jovanet Victori*, i la Cobla-orquestra Els Castanyers, del barri del castell, dirigida per Enric Guasch i Poudevida, de Santa Coloma de Farners. De seguida es va establir una forta rivalitat entre totes dues. Els Serafins eren dirigits per Francesc VilarĂł i l'any 1914 es varen canviar el nom pel de Cobla-orquestra La Principal d'ArbĂșcies, mentre que, per imitaciĂł, Els Castanyers passaren a anomenar-se Cobla-orquestra La Moderna, perĂČ com que no volien perdre el seu origen i regust bosquetĂ , tomaren a agafar el nom d'Els Castanyers.
Les dues orquestres simbolitzaven dues formes de vida diferents. En realitat, la rivalitat anava mĂ©s enllĂ de la mĂșsica, ja que els dos barris representaven formes diferents d'entendre la vida: el de la carretera, amb mĂ©s alfabetitzaciĂł i lligat a activitats menestrals; el del castell, un barri pobre i sense cultura, lligat a feines humils i de bosc. El 1910-11, es varen crear els cors de les respectives orquestres. El primer a aparĂšixer fou La UniĂł Arbucienca, que donava suport a La Principal. Un any mĂ©s tard ja hi havia el cor Germanor, que representava la gent de Guasch. No cal dir que amb l'arribada dels cors la rivalitat es va encendre encara mĂ©s. Fins i tot aquesta va arribar a agafar connotacions polĂtiques, ja que els respectius caps tenien tambĂ© idees diferents en aquest sentit. Mentre que en VilarĂł era de caire conservador, Guasch era anarquista. No Ă©s d'estranyar, doncs, que un cop es va instal·lar la dictadura de Primo de Rivera, Guasch haguĂ©s de tocar el dos. Tot i aquesta situaciĂł, l'any 1918 les dues orquestres es fusionaren grĂ cies a i l'impuls d'un dels deixebles de VilarĂł, Francesc RiumallĂł, que s'encarregĂ de seleccionar els millors elements de les dues orquestres i va fundar la Cobla-orquestra UniĂł Arbucienca.
* Joaquim Jovanet i Victori (Lloret de Mar, 17 de Novembre de 1848 - ArbĂșcies, 9 de Febrer de 1905) forma part d'una interessant nissaga de mĂșsics que l'historiador Jordi Bautista i Parra va recollir en el seu llibre LES COBLES D'EN COSTA I D'EN JOVANET DE CALONGE (1863-1866). Si hi estĂ s interessat, pots llegir-lo en aquest enllaç.
Foto: Arxiu Rafael Jiménez.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
PER RAONS LOGĂSTIQUES NOMĂS PUBLICARĂ COMENTARIS EN ELS QUALS S'INDIQUI UN CORREU DE CONTACTE
GrĂ cies!