T'AGRADARIA COL·LABORAR AL MANTENIMENT DEL BLOG?

Si t'agrada el blog i em vols convidar a un cafĂš, o contribuir al manteniment d'aquesta pĂ gina, (a partir de 1 €), pots fer-ho prement el botĂł DONAR que hi ha a continuaciĂł:
GrĂ cies!

SI EM VOLS CONVIDAR A UN CAFÈ, O AJUDAR A MANTENIR AQUEST BLOG, CLICA EL SEGÜENT BOTÓ. GRÀCIES !

diumenge, 3 de juny de 2012

NOIS D'OLESA (abans de l'escissiĂł)

👉  LLEGEIX, SISPLAU :
 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sĂ­, et convido a gaudir del meu treball:


Any 1882 (?)
Aquesta orquestra d'Olesa tenia el seu origen en la Societat de MĂșsics d'Olesa*, i tot i que es diu que va ser fundada l'any 1847* per Pau Cortada i Singla, organista de la ParrĂČquia d'Olesa des de 1848, procedent del Monestir de Montserrat i que va ensenyar mĂșsica a la mainada del poble, la veritat Ă©s que Ă©s entre 1856 i 1858 que va formar una orquestra de nois que van debutar per Pasqua Florida tocant caramelles amb el cor "Joventut Olesana", del qual Pau Cortada n'era mestre i director. Com que els components de l'orquestra eren molt joves van ser molt ben acollits, i la veu popular els va batejar com l'Orquestra dels Nois, nom amb el quan es van quedar i que va perdurar mĂ©s de cent anys. Alguns dels joves mĂșsics d'aquella primera volada eren: FĂšlix MonnĂ© i BatallĂ©** ("El FĂšlis"), nascut l'any 1840, el seu germĂ  AgustĂ­ MonnĂ© i BatallĂ© ("El noi Xic"), nascut l'any 1850, Jaume Duran, dos germans Ubach, Llorenç DinarĂšs, Josep FabrĂ©s, Salvador Alavedra ("Guindo") i Marian Boada ("Xelmo"). En aquest escrit no hi consta el nom de Francesc Sales, que mĂ©s endavant es va postular com a fundador, escindint-se juntament amb altres mĂșsics.
Tota aquesta informaciĂł l'extrec de la revista Vida Olesana de Novembre de 1930, publicada en el llibre MĂșsics i Orquestres d'Olesa, de LluĂ­s Duran i Duran.
Es pot llegit mĂ©s histĂČria a la pĂ gina 2 de la revista barcelonesa El Mirador, ediciĂł del dissabte 1 de Desembre de 1934, en un article que parla de molts temes relacionats amb la fĂ­ d'un tipus d'orquestra i el començament d'una Ăšpoca en que les formacions comencen a posar-se noms en anglĂšs, a incloure el jazz-band (bateria) i el saxĂČfon entre els seus instruments, a interpretar una mĂșsica molt influenciada per la que es fa a l'altre cantĂł de l'AtlĂ ntic, ben diferenciada de la vuitcentista.
* Sobre la data fundacional, llegeixo a la pĂ gina 196 del llibre Olesa al segle XIX, de Josep MÂȘ Cobos, on parla de les Societats Recreatives Culturals d'Olesa:
... Hem d'esmentar tambĂ© la societat mĂ©s antiga de totes, aquesta sense vinculaciĂł polĂ­tica, que fou la Societat de MĂșsics, fundada el 1850 per Jaume Pascual, Antoni Pascual, Ramon Benet, Josep Pascual, Nicolau Bou, GenĂ­s Geis i Jaume Casals, i fou embriĂł [l'any 1856] de l'Orquestra Nois d'Olesa.
Com a curiositat, podem dir que els seus estatuts contenien normes com una indemnitzaciĂł de 60 lliures a la Societat si un membre volia separar-se'n, o com que si un membre tocava amb altres mĂșsics quedava desterrat de la vila durant quatre anys
.
En alguns díptics dels Nois d'Olesa (Monné) s'esmenta la data de fundació com 1847 [en alguna tarja es van equivocar i van posar 1874], i a partir dels anys 30 passen a dir alternativament que van ser fundats l'any 1850 o el 1847. Crec que la data de fundació s'hauria d'establir, sense poder precisar-ho més, entre 1856 i 1858.
** No s'ha de confondre amb el seu germĂ  Feliu MonnĂ© i BatallĂ© (1864-1935); aquesta brometa dels padrins ha portat no poques confusions.
Aquesta entrada serĂ  relativament curta, doncs parla dels Nois d'Olesa abans de l'escissiĂł de 1916.
I a continuació poso els enllaços a les entrades que he fet de les dues formacions que en van resultar:

L'escissió es va produir l'any 1916, i la nissaga Monné al cap d'un temps es va veure privada de la denominació NOIS D'OLESA, fins que l'any 1930 van recuperar el nom.
Foto: Arxiu HistĂČric d'Olesa de Montserrat.


Finals del segle XIX (1895?)
Presento aquesta foto amb tres resolucions diferents.
Les identificacions dels mĂșsics (molt difĂ­cils, perquĂš hi ha una gran confusiĂł en la nissaga MonnĂ©) sĂłn fetes a partir de la informaciĂł que veig a la pĂ gina 2 de la revista barcelonesa El Mirador, ediciĂł del dissabte 1 de Desembre de 1934, on apareix aquesta fotografia amb els noms d'alguns mĂșsics. D'altres els identifico jo, basant-me en el dĂ­ptic de principis dels segle XX que hi ha mĂ©s avall. La foto podria ser de 1888, segons posa el llibre MĂșsics i Orquestres d'Olesa, de LluĂ­s Duran i Duran.
Darrere: Màrius Monné i Dinarés [?] (cornetí), Antoni Tarragó i Sanfeliu (cornetí), Agustí Monné i Batallé ["El noi Xic"] (trombó), Desconegut (fiscorn) i Pau Bernadí ("traginer oficial" del contrabaix, figura que avui ens és del tot desconeguda)
Davant: MĂ rius Simon i MonnĂ© (contrabaix), AgustĂ­ Simon i MonnĂ© (viola), Josep MonnĂ© i DinarĂ©s (violĂ­, fill del "FĂšlis"), AgustĂ­ MonnĂ© i DinarĂ©s (violĂ­), Josep Pujol i BatallĂ© [?] (flauta), FĂšlix MonnĂ© i BatallĂ© ["El FĂšlis"] (clarinet i director) i Antoni Parera i GarrigĂł (clarinet, casat amb Josepa MonnĂ© i Casanovas, una filla del "Noi Xic").
L'any 1885 Feliu MonnĂ© i BatallĂ© havia marxat dels Nois d'Olesa per formar la seva prĂČpia Orquestra a Esparreguera: la Cobla-orquestra Moderna MonnĂ©s.
Fotos: Arxiu Laia Monné.


Principis del segle XX (1) - Tarja
Aquest disseny modernista va posar-se de moda a partir de 1900. Jo dataria aquesta tarja entre 1900 i 1908. AquĂ­ ja es donen un prestigi, una "solera", indicant que sĂłn la Antigua Orquesta ...
Els representants eren Agustí Monné i Batallé ("El noi Xic") i el seu nebot Josep Monné i Dinarés.
Foto: Arxiu Artur Sala i LladĂł.


Principis del segle XX (2) - Tarja
Una altra tarja, amb disseny una mica diferent.
Foto: Arxiu Artur Sala i LladĂł.


Any 1905 (1)
Portada d'un díptic, també d'estil modernista, de principis del segle XX.
Foto: Biblioteca Nacional de España.


Any 1905 (2)
A la part central del dĂ­ptic hi tenim els components i el text de presentaciĂł.
Els mĂșsics eren: Francesc Sales i Llort (violĂ­ solista i director, possiblement un dels fundadors; substituia en la direcciĂł a FĂšlix MonnĂ© i BatallĂ© ["El FĂšlis"], mort l'any 1896), Jaume Rius i Navarro (violĂ­ solista), Josep MonnĂ© i DinarĂ©s (violĂ­ solista 1er), AgustĂ­ Simon i MonnĂ© (violĂ­ solista 2n), MĂ rius Simon i MonnĂ© (contrabaix solista), Antoni Parera i GarrigĂł (clarinet solista), Feliu Valldeperas i TornĂ© (clarinet solista), Josep Pujol i BatallĂ© (flauta i flautĂ­ solista), Josep Boada i Badia ["Selmu" o "Xelmo"]* (cornetĂ­ solista), MĂ rius MonnĂ© i DinarĂ©s (cornetĂ­ solista), AgustĂ­ MonnĂ© i DinarĂ©s (trombĂł: vaja a aquest no el posen com a solista, aixĂČ que nomĂ©s n'hi havia un !) i Gaspar Costa i Ribot (fiscorn solista).
* Es pot veure una mica de biografia d'aquest prestigiós cornetí, amb foto inclosa, a la pàgina 2 del setmanari El Mirador, edició del dijous 7 de Febrer de 1935, en aquest enllaç.
Foto: Biblioteca Nacional de España.


Any 1905 (3)
Part posterior del díptic, amb expressió dels representants. A diferÚncia de les targes de principis del segle XX, el representant a Olesa és Màrius Simon i Monné en lloc d'Agustí Monné i Batallé.
Foto: Biblioteca Nacional de España.


Any 1915 (1)
Els dies 5 i 6 de Setembre de 1915 van actuar a la festa major de Sant Quirze de Terrassa (actualment Sant Quirze del VallÚs), i el programa de la festa incloïa aquesta foto, la més antiga que tinc dels Nois d'Olesa.
Foto: Arxiu Artur Sala i LladĂł.


Any 1915 (2)
Detall de la foto del programa, que he netejat i filtrat una mica.
Drets: Desconegut, Felicià Boada i Alavedra*, Agustí Monné i Batallé ("El noi Xic"), Josep Torres i Font, Daniel Pujol i Batallé, Desconegut i Francesc Costa i Pascual
Asseguts: Feliu Valldeperas, Josep Pujol i Batallé, Francesc Sales, Pere Tarruella i Josep Monné i Dinarés.
Un dels dos desconeguts Ă©s Jaume Rius i Navarro
* CornetĂ­, fill de Josep Boada i Badia ("Selmu" o "Xelmo").
Foto: Arxiu Artur Sala i LladĂł.


Any 1915 (3)
Programa d'actes.
Foto: Arxiu Artur Sala i LladĂł.


Any 1915 (4)
PĂ gina central del programa, amb el repertori dels balls.
Foto: Arxiu Artur Sala i LladĂł.


Any 1915 (5)
Llista de preus, amb notes ben interessants. També es fa menció de la impremta: Tip. i Lit. Comas, de Sabadell.
Foto: Arxiu Artur Sala i LladĂł.


Any 1916
A principis de l'any 1916 encara no havien "partit peres", perĂČ el mes d'Octubre d'aquell mateix any ja es va produir l'escissiĂł, de manera que per seguir la histĂČria del Nois d'Olesa hem d'explorar els dos camins segĂŒents:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

PER RAONS LOGÍSTIQUES NOMÉS PUBLICARÉ COMENTARIS EN ELS QUALS S'INDIQUI UN CORREU DE CONTACTE (el correu no sortirà en el comentari)

GrĂ cies!