NOIS D'OLESA (MONNÉ)

👉  LLEGEIX, SISPLAU :

 

Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 

Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball:

Any 1917 (1) És imprescindible llegir, abans de continuar, l'entrada Nois d'Olesa (abans de l'escissió), per a una bona comprensió de tot plegat.
Postal de 1917, on consta com a capdavanter (director, violí solista i representant) de la formació Francesc Monné i Casanovas ("Quico d'Olesa"), fill d'Agustí Monné i Batallé i cosí de Josep i Agustí Monné i Dinarés.

Llegeixo a la pàgina 95 de la Revista Resurgiment, edició de Gener de 1917, el següent:

OLESA DE MONTSERRAT
L'antiga i acreditada orquestra Nois de Olesa, d'Olesa de Montserrat, ha estat darrerament reorganitzada amb distingits i coneguts professors, el treball dels quals farà créixer segurament la popularitat i bona anomenada de que sempre ha fruit aquesta entitat musical.
La designació del càrrec de director i concertador ha recaigut en el distingit artista en Francesc Monné, conegut per Quico d'Olesa, de fama ben guanyada en aquests afers.

Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.

Any 1917 (2)

Tal com es pot llegir en el revers de la postal, hi va haver una escissió*, doncs aquest mateix any 1917 Llorenç Sales i Tost i d'altres músics van formar la Moderna Orquestra Nois d'Olesa.

Per cert, molt contundent el refrany final !

* Segons llegeixo en el text d'Anna Costal i Fornells que va il·lustrar el Cd de l'any 2012 de la Cobla Vila d'Olesa ELS BALLS D'ENVELAT A OLESA - Primers de segle XX:

El 1917, vuit músics de l’orquestra, liderats per Francesc Sales, van decidir escindir-se i fundar una nova orquestra: La Moderna Orquesta Nois [d'Olesa]. S’hi van afegir tres músics, el fill del director, Llorenç Sales, a més de Ramon Vidal i Pere Torruella [el cognom correcte és Tarruella]. Per altra banda, la resta de músics de l’antiga Orquestra, liderats per Francesc Monné i Casanovas ("Quico d'Olesa"), van continuar l’activitat sota el mateix nom, Nois d’Olesa. Mentre en altres contrades la separació de músics i refundació d’orquestres es va realitzar d’una manera més o menys pacífica, a Olesa el problema va sorgir quan les dues formacions van voler continuar amb la legitimitat de la marca comercial que durant anys havia donat prestigi: Nois d’Olesa. La de Llorenç Sales va apostar per afegir la paraula «moderna», i va ser de les primeres a canviar el repertori i els instruments pels americans; la dels Monné va defensar la via contrària, la de ser l’orquestra «veritable», «la de sempre».

Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.

Any 1918 (1)

Tarja editada l'any 1918 on hi podem veure la foto del patriarca de la nissaga, Fèlix Monné i Batallé ("El Fèlis"), i la del director, Francesc Monné i Casanovas ("Quico d'Olesa").

Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.

Any 1918 (2)

Paral·lelament a la seva activitat com a Orquestra, també actuaven en formació de septet (Septimino, en deien). Per aquestes actuacions s'anomenaven Septimino Monné.
D'esquerra a dreta: Remigi Grifell (flauta), Antoni Parera i Garrigó (clarinet), Manel Canals (contrabaix), Francesc Monné i Casanovas ["Quico d'Olesa"] (piano), Josep Monné i Dinarés (violí), Agustí Monné i Dinarés (violí) i Emili Poch i Garriga (violí).
Foto i informació: extretes del llibre Músics i Orquestres d'Olesa, de Lluís Duran i Duran.

Any 1919 (1)

Portada del díptic de l'any 1919.

Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.

Any 1919 (2)

Pàgines centrals del díptic. Cal destacar que passen a emprar el català, a diferència dels anys anteriors. Tot i així se'ls hi escapa alguna cosa, al final de la segona pàgina: Año 1919.

S'explica una mica els diferents tipus de música que interpreten, amb les frases propagandístiques de rigor, i es fa esment de la incorporació de Joaquim Llopis i Rius, que només amb disset anys ja començava a tenir anomenada com a violinista.

Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.

Any 1919 (3)

Darrera pàgina del díptic.

Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.

Any 1920 (1)

Postal de 1920. Molt d'èmfasi en lo de "única", "verdadera", "la de sempre", "únic representant" ... L'escissió de 1916 [veure peus de foto 1917 (1) i (2)] era una forta amenaça de competència per ells.

Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.

Any 1920 (2)

En el revers de la postal s'insisteix en el tema de la genuïtat de l'Orquestra (reglamentada i registrada al Govern Civil), insistint en que qui vulgui contractar-la ha d'adreçar-se a Francesc Monné ("Quico d'Olesa").

Aquesta postal està caligrafiada amb exquisidesa, i m'atreviria a dir que per fer aquest text hi van estar moltes hores ! Llàstima que se'ls va escapar l'accent de la paraula Atenció.

Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.

Any 1922 (1)

Postal de 1922, feta a l'Impremta A. Galceran, d'Esparreguera.

Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.

Any 1922 (2)

Revers de la postal anterior, on es destaca que també els poden contractar com a septet.

Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.

Any 1924 (1)

Part exterior del tríptic editat l'any 1924.

Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.

Any 1924 (2)

Tríptic exterior, detall 1. Cal destacar dos temes importants:

1) Posen (Monné) al costat de Nois d'Olesa.

2) Ja no posen com a data fundacional l'any 1847, sino l'any 1850. Tot i així, com es pot veure més endavant, ells mateixos tenien els seus dubtes, i en algun lloc tornen a posar 1847.

Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.

Any 1924 (3)

Tríptic exterior, detall 2. Tal com ja s'albirava en la tarja de 1922, diversifiquen la seva oferta musical.

Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.

Any 1924 (4)

Tríptic exterior, detall 3. Excel·lent disseny de la Impremta Benages, de Barcelona.

Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.

Any 1924 (5)

Part interior del tríptic, amb les tres presentacions possibles que poden oferir al públic.

Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.

Any 1924 (6)

Tríptic interior, detall 1. Composició de l'Orquestra per fer Concert i Ball. El terme Jazz Band devia fer més refrència al repertori que no pas a la instrumentació, en la qual encara no hi ha els instruments més moderns com els saxos, trombó de vares, banjo o bateria.

Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.

Any 1924 (7)

Tríptic interior, detall 2. Composició del Septet (Banda), imagino que per fer concert.

Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.

Any 1924 (8)

Tríptic interior, detall 3. Composició del Quartet, per fer concert en petit format.

Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.

Any 1924 (9)

Postal de 1924. Als impressors se'ls hi va escapar la "t" final de Representant ...

Darrere: Desconegut, Desconegut, Josep Monné i Dinarés, Desconegut* i Desconegut

Davant: Desconegut, Desconegut, Francesc Monné i Casanovas ("Quico d'Olesa"), Emili Poch i Garriga i Agustí Monné i Dinarés.
* Podria ser Felicià Boada i Alavedra

Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.

Any 1924 (10)

Revers de la postal anterior, també de la Impremta Benages, de Barcelona.

Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.

Any 1925 (1)

Postal de 1925, de Gràfiques Vich, d'Esparreguera. Francesc Monné i Casanovas ("Quico d'Olesa"), que conserva la representació, deixa la direcció en mans del seu cosí Josep Monné i Dinarés. Tenen representació a Olesa (Francesc Monné i Casanovas ["Quico d'Olesa"]), Esparreguera (Josep Monné i Dinarés), Martorell (Emili Poch i Garriga) i Barcelona (Agustí Monné i Dinarés).

Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.

Any 1925 (2)

Revers de la postal anterior. Aquesta mateix any veig a la pàgina 8 de La Vanguardia, edició del 6 d'Octubre de 1925, que s'anuncia pel diumenge dia 11 l'actuació de l'Orquestra Nois d'Olesa (Sales) a la festa major de Les Corts, a Barcelona.

Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.

Any 1926 (1)

Portada del quadern que van editar l'any 1926, on remarquen tres puntals de la nissaga Monné fins aquell moment: Fèlix Monné i Batallé ("El Fèlis"), Agustí Monné i Batallé ("El noi Xic") i Francesc Monné i Casanovas ("Quico d'Olesa"). Tornen a posar 1847 com l'any de formació, i per primera vegada no fan servir la "marca" Nois d'Olesa: el litigi entre els Monné i els Sales estava en plena ebullició.

Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.

Any 1926 (2)

Primera pàgina del text interior. A la primera línia, errada de l'impressor, que posa 1874 en lloc d 1847.

Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.

Any 1926 (3)

Segona pàgina del text interior, continuant amb la publicitat. A destacar (al final del text) que, ara sí, disposen d'un "explèndid JAZZ-BAND", o sigui, que ja havien comprat una bateria !!!

Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.

Any 1926 (4)

Retrat de Josep Monné i Dinarés, fill del fundador Fèlix Monné i Batallé ("El Fèlis").

Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.

Any 1926 (5)

Contraportada del quadern.

Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.

Any 1926 (6)

Detall de la contraportada del quadern, que presento en la versió original i amb una resolució alternativa.

Drets: Desconegut, Desconegut, Desconegut, Desconegut, Desconegut, Desconegut i Desconegut

Asseguts: Desconegut, Emili Poch i Garriga, Josep Monné i Dinarés i Agustí Monné i Dinarés.

Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.

Any 1926 (7)

Fotografia informal, amb algun músic que només hi surt parcialment.

Darrere: Desconegut, Desconegut, Desconegut i Agustí Monné i Dinarés

Davant: Desconegut, Emili Poch, Desconegut, Josep Monné i Dinarés, Desconegut i Desconegut (no surt del tot).

Foto: Arxiu Municipal d'Olesa de Montserrat.

Any 1929 (1)

Portada del quadern editat l'any 1929. A remarcar:

- Tornen a indicar 1850 com a any fundacional

- Continuen sense poder emprar el nom de Nois d'Olesa

- El director és Josep Monné i Dinarés

- A més de Francesc Monné i Casanovas ("Quico d'Olesa") també tenen com a representant a Feliu Monné i Batallé, que ja havia deixat de dirigir la Cobla-orquestra Moderna Monnés, d'Esparreguera.

Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.

Any 1929 (2)

A dins del quadern es repeteix la portada, en un altre color.

Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.

Any 1929 (3)

Text de presentació.

Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.

Any 1929 (4)

Repertori de Concert (1).

Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.

Any 1929 (5)

Repertori de Concert (2).

Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.

Any 1929 (6)

Anunci del repertori general. Les sardanes, com moltes orquestres de l'època, les feien amb l'instrumental orquestral, no amb instruments de cobla.

Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.

Any 1929 (7)

Anunci del repertori religiós.

Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.

Any 1929 (8)

Contraportada del quadern.

Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.

Any 1930 (1)

Comunicat imprès per Impremta A. Galceran, d'Esparreguera, on, tornant a posar 1847 com a data fundacional, expliquen que recuperen el nom de Nois d'Olesa; això sí, l'han de compartir amb l'altra orquestra liderada per Llorenç Sales, i cadascuna portarà el cognom identificatiu darrere del nom, de manera que a partir de 1930 queda oficialitzada l'existència de l'Orquestra Nois d'Olesa (Monné) i l'Orquestra Nois d'Olesa (Sales). També es fa menció en aquest folletó de la seva participació en el Gran Concurs d'Orquestres de Catalunya en l'Exposició Internacional de Barcelona celebrada l'any 1929. Val a dir que també hi van participar els Nois d'Olesa (Sales).

En l'edició de La Vanguardia del 30 de Març de 1930, pàgina 10, podem llegir:

Reapertura de una sociedad
El Ayuntamiento de Olesa de Montserrat ha recibido un comunicado del Gobierno civil autorizando la apertura de la sociedad «Orquestra Nois d'Olesa», de la que era presidente don José Munné [sic] Dinarés, y que hacía tres años estaba clausurada.

Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.

Any 1930 (2)

Portada del quadern editat l'any 1930.

Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.

Any 1930 (2)

Text interior (1).

Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.

Any 1930 (3)

Text interior (2).

Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.

Any 1930 (4)

Contraportada del quadern, amb expressió del repertori.

Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.

Any 1930 (5)

Tarja de 1930 en la que desitgen un bon any nou 1931.

Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.

Any 1931 (1)

Sembla que això de posar el cognom identificatiu darrere del nom de l'Orquestra ho obviaven tan com podien, segons podem veure en les imatges de 1930 i en aquest folletó, fet per la Impremta Galceran, d'Esparreguera. A més de les dades ja conegudes, destaco que tenen com a representant a Barcelona a Joan Noguera i Solé (crec que ell ho escrivia així, no Soler). Algú haurà de fer algun dia la biografia d'aquest sardanista, periodista, publicista, compositor i representant de moltíssimes cobles i orquestres.

Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.

Any 1931 (2)

Folletó de propaganda de 1931.

Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.

Any 1932 (1)

Díptic ben original, signat per F. Serrá.

Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.

Any 1932 (2)

El mateix cartell del díptic anterior, dissenyat per F. Serrá, amb una mica de color. El dato l'any 1932 per la frase "85 anys d'èxits", basant-me en 1847 com a data fundacional; ara bé, com que canviaven tot sovint de criteri, aquest cartell podria ser de 1935 ...

Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.

Any 1933 (1)

I per fi fan el tomb ... Totes les Orquestres adopten la formació d'Orquestrina, amb instruments moderns, i si volien continuar essent competitius, ells també ho havien de fer. Però no es limiten al canvi d'instruments i de repertori, sino que a més incorporen dues noies a la formació, Faustina i Paquita, filles de Josep Monné i Dinarés.

Part superior de la foto, d'esquerra a dreta: Desconegut (trompeta), Desconegut (contrabaix), Francesca ["Paquita"] Monné i Subirana (saxo alt), Desconegut (trompeta), Desconegut (trombó) i Desconegut (violí)

A la part inferior: Miquel Jacomet (xaxo tenor, de Sant Feliu de Guíxols), Desconegut (saxo alt), Desconegut (jazz-band), Josep Monné i Dinarés (banjo) i Faustina Monné i Subirana (piano, àvia d'Artur Sala i Lladó, que em proporciona una bona quantitat de fotos i informació per aquesta entrada).

Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.

Any 1933 (2)

Revers de la postal anterior.

Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.

Any 1933 (3)

Retrat original que van emprar per fer la postal.
Foto: extreta de l'article Los músicos Monné de Olesa y de Esparreguera, de Montserrat Castellví, Teresa Soler i Rafel Mitjans.

Any 1934 (1)

La mateixa postal de 1933, amb un altre color.

Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.

Any 1934 (2)

Revers de la postal anterior, on donen un pressupost de 250 pts. per Concert i Ball de nit, especificant que els beures i el ressopor van a càrrec de qui els contracti.

Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.

Any 1935 (1)

Els onze components surten dues vegades: al mig, en formació d'Orquestra, i en cercle en formació d'Orquestrina.

Començant per dalt i seguint en sentit horari: Desconegut (jazzband), Desconegut (helicó), Desconegut (trombó), Desconegut (trompeta), Desconegut (saxo alt), Faustina Monné i Subirana (piano), Francesca ["Paquita"] Monné i Subirana (saxo alt), Josep Monné i Dinarés (saxo tenor), Miquel Jacomet (saxo tenor), Desconegut (saxo alt) i Desconegut (trompeta).

Foto: Josep Masana i Fargas. Arxiu Artur Sala i Lladó.

Any 1935 (2)

Tarja de 1935, on el representant a Barcelona, que també podem veure en el cartell anterior, és Bartomeu Roca.

Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.

Any 1938

Aquesta postal de propaganda de 1933 o 1934 es va fer servir com a carta l'any 1938, en plena guerra civil; a baix a l'esquerra s'hi pot llegir, com a comiat: 11/10/38  ¡ VIVA LA REPÚBLICA !

El que no acabo d'esbrinar és si la carta l'escriu Francesca ["Paquita"] Monné i Subirana (exiliada a Toulouse, on va formar més tard una Escola de Música) al seu pare Josep Monné i Dinarés o viceversa.

A dalt, a l'esquerra, Josep Monné i Dinarés.

Any 1939

Aquest document és "la repera" ! Els fills de puta dels franquistes volien anihilar el català fos com fos (de fet, els hereus d'aquests fills de puta -perdoneu-me, prostitutes del món, només és un dir- encara "están en ello") i els hi van fer posar NIÑOS DE OLESA (Monné). Era el "putu" any de la Victória (amb accent castellà, només faltaria !), 1939. Algú va escriure a dalt Año 1941, però la data és ben clara en el folletó.
No tinc més documentació d'aquesta formació a partir d'aquesta data.

Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.