VÍCTORS

👉  LLEGEIX, SISPLAU :

 

Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 

Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball:

Any 1940

La creació a Sant Feliu de Guíxols de la Cobla-orquestra Víctors va escaure's poc temps després d'haver-se acabat la guerra civil espanyola, en plena repressió política i cultural de la dictadura militar del general Franco. Es formà el 30 de maig de 1939, després d'haver-se gestat inicialment a la tavema de Câ la Paleta del carrer de la Barceloneta, i consolidada posterioment al carrer de la Volta, nº 6, pels músics fundadors Valentí Rourich, Miquel Jacomet i Joan Dispès ("en Dispès del Cafè Debray"). S'anomenà Víctors a la nova orquestra - aleshores, potser l'única denominació viable i de clara pronuncia catalanoparlant -, i la censura del "Movimiento" interpretà erròniament el nom, creient que al·ludia a aquell any de la "victoria falangista". El nom inicial projectat per a l'orquestrina era el de Jadri's (és curiós, al cap dels anys hi hauria a Caldes de Malavella la Cobla-orquestra Jadris), però les autoritats governatives de l'època al·legaren reconèixer certa fonètica estrangera, no gaire recomanable en aquells precisos moments. Aleshores, el dibuixant, mestre i actor guixolenc Narcís Masferrer i Buixó ("Narmas"), batejà amb el nom de Víctors la novella agrupació musical.
Es van presentar oficialment davant del públic guixolenc els dies 1 i 2 d'Agost de 1939, a la terrassa del Casino "El Guixolense", resultant poc després com una de les formacions més contractades a les sales de ball de les comarques gironines.
Va estar activa fins l'any 1957.
A la fotografia podem veure l'Orquestra Víctors a la terrassa de Can Rius, dels Banys de Sant Elm, de Sant Feliu de Guíxols, l'any 1940.
A dalt: Arcadi Berga i Viladevall, Josep Isern i Arseni Roig i Ponsjoan. 

Asseguts: Joan Dispès i Figueras, Joan Pujol i Albertí, Narcís Nohé i Roqueta, Miquel Jacomet, Valentí Rourich i Nadal i Ramon Pla i Pla. Quina sort, aquells temps, en que els músics podien tocar asseguts ! Per més informació, clica aquí.
Foto: Col·lecció Arcadi Berga.

Any 1945

Drets: Ramon Pla (saxòfon), Santiago Irla i Sardó, Arcadi Berga (contrabaix), Joan Pujol (trompeta i violí), Josep Planas i Rafel Figueras i Auladell
Davant: Joan Dispès (trombó), Arseni Roig (piano) i Josep Isern (jazz-band).
Foto: Col·lecció Arcadi Berga.

Any 1948 (1)

A dalt: Lluís Grau, Arseni Roig, Rafel Figueras, Arcadi Berga i Josep Roig i Rigau (fill de l'Arseni)
A baix: Josep Planas, Ramon Pla, Josep Isern, Pere Pijoan i Joan Pujol.
Foto: Col·lecció Josep Roig i Rigau.

Any 1948 (2)

Sessió de Ball a la terrassa de l'antic Hotel Murlà.
En primer terme: Seràpi Lladó i Balateu (violí, músic de Palamós), Roser Roig i Rigau (filla de l'Arseni, i unes de les dones pioneres en el paper de cantant d'orquestra) i Joan Pujol (violí)
Darrere, a l'esquerra, el trio de ritme: Arseni Roig (piano), Rafel Figueras (contrabaix) i Arcadi Berga (jazz-band)
Al fons: Josep Roig i Rigau (trompeta), Josep Planas (trompeta), Pere Pijoan (clarinet) i Antoni Carbonell i Cosp (trombó de vares)
Al mig: Francesc Loubat (violí) i Joan Caner i Casanovas (violí, músic de Calonge)
Foto (blanc i negre): Col·lecció Gerard Bussot.

Any 1949 (1)

L'any 1949 van convertir-se en Cobla-orquestra. Aquí els veiem en formació de Cobla a la Festa Major d'Esclanyà.
Darrere: Josep Roig, Joan Pujol, Joan Dispès, Josep Isern i Arcadi Berga
Davant: Josep Planas, Santiago Irla, Arseni Roig, Ramon Pla i Rafel Figueras.
Foto: Col·lecció Josep Roig i Rigau.

Any 1949 (2)
A dalt del camió de la Brigada d'Obres de l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, una manera més còmoda de fer la Cercavila ... encara que una mica perillosa a l'hora de tenir l'instrument a la boca (ho dic per experiència)
Drets: Josep Planas, Ramon Pla i Josep Isern
Asseguts: Arcadi Berga, Arseni Roig, Francesc Loubat, Joan Pujol, Antoni Carbonell, Santiago Irla i Rafel Figueras.
Foto cedida per en Manel Planas, fill d'en Josep Planas, i que em fa arribar en Joan Carbonell i Carreras, nét de l'Antoni Carbonell.

Any 1949 (3)
Foto del mateix esdeveniment que l'anterior.
Foto: Arxiu Joan Carbonell i Carreras.

Any 1950

Cartell publicitari de la temporada 1950-51.
A dalt: Seràpi Lladó, Pere Pijoan, Arcadi Berga, Francesc Loubat i Pere Carreras
Al mig: Josep Planas, Arseni Roig, Roser Roig, Rafel Figueras i Santiago Torrent i Magrià
A baix: Joan Pujol i Antoni Carbonell.
Foto: Col·lecció Carles Carbonell i Fornós.

Any 1951

Cartell de la temporada 1951-1952, obra d'Eduard Almar i Riera, maquetista naval i destacat aquarel·lista ganxó, que presento en la versió original (blanc i negre) i amb un excel·lent filtre que he trobat navegant per la xarxa.
A l'esquerra, en diagonal, de dalt a baix: Arseni Roig, Rafel Figueras, Francesc Loubat i Arcadi Berga
Al mig, en diagonal, de dalt a baix: Pere Carreras, Pere Pijoan i Santiago Torrent
Destacada en primer terme: Roser Roig
A la dreta, de dalt a baix: Antoni Carbonell, Josep Planas, Joan Fontanella i Joan Pujol
Foto (blanc i negre): Arxiu Joan Carbonell i Carreras.

Anys 50 (1)

Un dels treballs de les Cobles-orquestra que també té la seva importància és el de les Cercaviles i Processons; en aquest cas els Víctors acompanyen musicalment la processó de Corpus Christi, a Sant Feliu de Guíxols. Amb l'ajuda d'en Joan Carbonell, nét de l'Antoni, identifico alguns músics:
En primer terme: Rafel Figueras (saxo)
En segon terme: Desconegut (tapat) i Pere Pijoan (saxo)
En tercer terme: Antoni Carbonell (fiscorn), Josep Roig i Joan Fontanella (fiscorn)
A darrere: Arseni Roig (mirant cap a un costat), Arcadi Berga (bombo) i Josep Isern (caixa)
A darrere de l'Arcadi Berga hi ha un músic també, que no es pot identificar.

Any 1953 (1)

Cartell de la temporada 1953-1954, degut també al disseny d'Eduard Almar i Riera.
Destacats, a l'esquerra, a banda i banda del rètol que els proclama com a vocalistes: Francesc Reixach i Samí i Arcadi Berga
Al mig, en diagonal, de dalt a baix: Antoni Carbonell, Rafel Figueras, Arseni Roig, Joan Pujol, Josep Planas, Pere Pijoan i Juli Esteve i Homs
A la dreta, en diagonal, de dalt a baix: Pere Carreras, Amadeu Cuadrado i Santiago Torrent.
Foto: Arxiu Joan Carbonell i Carreras.

Any 1953 (2)

Darrere: Josep Planas, Francesc Reixach, Santiago Torrent, Antoni Carbonell, Joan Pujol, Amadeu Cuadrado i Alguacil i Arcadi Berga
Davant: Pere Carreras, Arseni Roig, Juli Esteve, Rafel Figueres i Pere Pijoan.
La informació sobre els components que surten a la foto m'ha estat amablement proporcionada per en Joan Carbonell Carreras, nét de l'Antoni Carbonell.

Any 1954 (1)

Cartell de la temporada 1954-1955.
Al mig: Arseni Roig (tible, piano i violí, i també representant)
Començant per dalt a l'esquerra, baixant i tornant a pujar: Arcadi Berga (contrabaix i cantant), Josep Planas (trompeta i violí), Pere Pijoan (tenora, saxo i clarinet), Pere Carreras (flabiol, saxo i clarinet), Antoni Carbonell (trombó de pistons i de vares, fiscorn al concert), Rafel Figueras (tenora, saxo, flauta, flautí i clarinet, i també director), Joan Pujol (fiscorn, violí i trombó de vares), Santiago Torrent (trompeta), Amadeu Cuadrado (fiscorn, violí i bateria), Joaquim Nogué i Xirgo ["el Nunci"] (trompeta) i Joan Coll i Alsina (tible, saxo, violí i cantant).
Foto: Arxiu Joan Carbonell i Carreras.

Any 1954 (2)

Foto feta a Encamp (Andorra) el dia 15 d'Agost de 1954, que em fa arribar en Jordi Baró, gendre d'en Joan Coll, un dels components. Un altre dels músics, l'Amadeu Cuadrado, té l'amabilitat de facilitar-me, a més de la data, la identitat de tots els músics, incloguent el xofer que, segons m'explica l'Amadeu, els va fer bolcar dues vegades en una "rubia" (*) de vuit places en la qual hi viatjaven els dotze músics i el propi xofer.
Darrere: Josep Planas (trompeta i violí), Joaquim Nogué ["el Nunci"] (trompeta), Pere Carreras (flabiol, saxo i clarinet), Joan Pujol (fiscorn, violí i trombó de vares), Santiago Torrent (trompeta), Arcadi Berga (contrabaix i cantant) i Antoni Carbonell (trombó de pistons i de vares, fiscorn al concert)
Davant: Joan Coll (tible, saxo, violí i cantant), Arseni Roig (tible, piano i violí, i també representant), Xxx Sarreta (el xofer que els duia, en desconec el nom), Pere Pijoan (tenora, saxo i clarinet), Rafel Figueras (tenora, saxo, flauta, flautí i clarinet, i també director) i Amadeu Cuadrado (fiscorn, violí i bateria).
(*) La rubia era una furgoneta de passatgers, amb part de la carrosseria de fusta.

Foto nº 1 (Revista Destino)
Cole Porter col·locant les mans sota l’atenta mirada de Pere Pijoan

Foto nº 2 (Revista Destino)
Cole Porter fent com si toqués la tenora

Foto nº 3 (Revista Destino)
Les quatre parelles de l'Esbart Dansaire del Centre Excursionista Montclar

Foto nº 4 (Revista Destino)
Aplaudint des d’un balcó de La Gavina, d’esquerra a dreta: Jaime Arias, Cole Porter i Josep Ensesa

Any 1954 (3)
COLE PORTER, LA SARDANA I LA COBLA VÍCTORS (Article meu publicat a la Revista SOM nº 359, pàgines 16 i 17)
Estic segur de que la majoria de lectors haureu sentit a parlar de Cole Porter (Peru, Indiana, 9 de Juny de 1891 - Santa Mònica, Califòrnia, 15 d'Octubre de 1964), o si més no haureu escoltat alguna de les seves cançons, com per exemple Beguin The Beguine. Dramaturg, compositor de cançons i bandes sonores, músic, pianista, lletrista…, va tenir una vida plena d'èxits i reconeixements de tota mena. Era de família benestant, de manera que la seva posició econòmica li va permetre fer llargues estades a diversos llocs d'Europa, relacionant-se amb el bo i millor de la intel·lectualitat i l'aristocràcia de l'època.
A les pàgines 33 i 34 de la revista Destino, edició del 2 d'Abril de 1955, el periodista barceloní Jaime Arias i Zimerman li feia una entrevista, amanida amb una petita història que per la seva originalitat i relació amb el món de la Sardana crec que pot ser del vostre interès.
A finals de Març de 1955 Cole Porter es trobava viatjant per Espanya, ja ho havia fet temps enrere, els anys 1919 i 1927. Tal com explicava ell mateix, el proper mes de Juny havia d'estrenar una opereta i voltava una mica per Europa per inspirar-se i trobar noves idees musicals. Durant uns pocs dies es va allotjar a  l'Hostal de la Gavina, de S'Agaró, i el periodista que l'entrevistava allà, i mentre parlaven de música espanyola, li va preguntar si coneixia la Sardana. El músic va dir-li que no, i Jaime Arias li va explicar tant bé com va poder, remarcant-li les peculiaritats de la dansa i la música, així com dels instruments de la Cobla. A la conversa s'hi va afegir un altre conegut periodista català -i reconegut gastrònom- Nèstor Luján i Fernández, i entre tots dos li van despertar la curiositat envers una música que Cole Porter desconeixia.
Interessat i intrigat, Cole Porter els va preguntar quan i on es feia una ballada de sardanes, però després d'unes quantes trucades van constatar que no hi havia cap ballada prevista a curt termini. Perquè Cole Porter no se n'anés de l'Empordà sense haver escoltat una sardana, es va haver d'improvisar: van demanar ajuda al propietari de l'Hostal de La Gavina, Josep Ensesa i Gubert, i al cap de poca estona arribaven de Sant Feliu de Guíxols Vicenç Gandol i Jordà, que regentava el complex dels Banys de Sant Pol, i Arseni Roig i Ponsjoan, músic i representant de la Cobla-orquestra Víctors, de la població ganxona. Arseni Roig va proposar fer una audició l'endemà al matí als jardins de la Senya Blanca, el xalet de Josep Ensesa, però el músic americà tenia uns compromisos ineludibles el dia següent; això passava cap a les vuit del vespre, i ho van arreglar de manera que els músics van venir cap a l'Hostal, van assajar una mica (espero que els servissin un bon sopar!), es va fer venir quatre parelles de l'Esbart Dansaire del Centre Excursionista Montclar, amb vestits típics catalans, i es va preparar un cadafal a la Plaça del Roserar, davant de l'Hostal.
Quan Cole Porter i els seus acompanyants americans estaven acabant de sopar se'ls va acostar Pere Pijoan, 2n tenor de la cobla, amb la tenora a les mans, perquè la veiés de prop. Pere Pijoan va tocar un parell de passatges perquè sentís com sonava l’instrument, i l'home estava entusiasmat com si es trobés davant de l'estrena d'una de les seves operetes en un teatre de Broadway!
L'audició va començar de seguida, amb un repertori ben vibrant: Per tu ploro (Josep Mª Ventura i Casas [Pep Ventura]), Marinada (Antoni Pérez i Moya), La rosada (Juli Garreta i Arboix), La sardana de les monges (Enric Morera i Viura), Els dansaires del Montclar (Rafael Figueras i Auladell, 1er tenor de la cobla) i Aura d'Abril (Joaquim Serra i Corominas, que amb aquesta sardana havia guanyat el Concurs de S'Agaró de 1954).
Cole Porter, que ho gaudia des d'un balcó de La Gavina juntament amb Josep Ensesa i Jaime Arias, exclamava: "Marvelous! How delicate! What a dignity!..."
Va voler retratar-se amb la tenora a les mans, i va demanar a la Cobla si podien repetir "Marinada". També va dir que li agradaria tenir alguna mostra sonora d'aquella música que acabava d'escoltar, i quina no seria la seva sorpresa quan l'industrial guixolenc Josep Sibils i Gros se li va acostar amb una cinta magnetofònica amb tota l'audició gravada! Cole Porter no sabia com reaccionar ... "The Spanish hospitality!"
I tal com afirmava el periodista al tancar l'article: L'"Operació Sardana" havia conclòs amb un èxit rotund!.

Any 1956

Cartell de la que va ser la darrera temporada, 1956-1957: segons es pot llegir a la pàgina 8 del Diari Los Sitios de Gerona, de 9 de Març de 1957, van fer la seva darrera actuació el dia 31 de Gener de 1957, a Sant Feliu de Guíxols.
Columna esquerra, de dalt a baix: Pere Carreras, Santiago Torrent, Josep Planas, Pere Pijoan i Arseni Roig
Al mig: Arcadi Berga i Joan ("Nitu") Pallarols i Abella
Columna dreta, de dalt a baix: Amadeu Cuadrado, Josep Cullell i Sallés, Joan Pujol, Antoni Carbonell i Francesc Sebastián i Perxachs (trompeta i violí).
Foto: Arxiu Joan Carbonell i Carreras.