T'AGRADARIA COL·LABORAR AL MANTENIMENT DEL BLOG?

Si t'agrada el blog i em vols convidar a un cafĂš, o contribuir al manteniment d'aquesta pĂ gina, (a partir de 1 €), pots fer-ho prement el botĂł DONAR que hi ha a continuaciĂł:
GrĂ cies!

SI EM VOLS CONVIDAR A UN CAFÈ, O AJUDAR A MANTENIR AQUEST BLOG, CLICA EL SEGÜENT BOTÓ. GRÀCIES !

divendres, 1 de juny de 2012

VÍCTORS

👉  LLEGEIX, SISPLAU :
 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sĂ­, et convido a gaudir del meu treball:


Any 1940
La creaciĂł a Sant Feliu de GuĂ­xols de la Cobla-orquestra VĂ­ctors va escaure's poc temps desprĂ©s d'haver-se acabat la guerra civil espanyola, en plena repressiĂł polĂ­tica i cultural de la dictadura militar del general Franco. Es formĂ  el 30 de maig de 1939, desprĂ©s d'haver-se gestat inicialment a la tavema de CĂą la Paleta del carrer de la Barceloneta, i consolidada posterioment al carrer de la Volta, nÂș 6, pels mĂșsics fundadors ValentĂ­ Rourich, Miquel Jacomet i Joan DispĂšs ("en DispĂšs del CafĂš Debray"). S'anomenĂ  VĂ­ctors a la nova orquestra - aleshores, potser l'Ășnica denominaciĂł viable i de clara pronuncia catalanoparlant -, i la censura del "Movimiento" interpretĂ  errĂČniament el nom, creient que al·ludia a aquell any de la "victoria falangista"El nom inicial projectat per a l'orquestrina era el de Jadri's (Ă©s curiĂłs, al cap dels anys hi hauria a Caldes de Malavella la Cobla-orquestra Jadris), perĂČ les autoritats governatives de l'Ăšpoca al·legaren reconĂšixer certa fonĂštica estrangera, no gaire recomanable en aquells precisos moments. Aleshores, el dibuixant, mestre i actor guixolenc NarcĂ­s Masferrer i BuixĂł ("Narmas"), batejĂ  amb el nom de VĂ­ctors la novella agrupaciĂł musical.
Es van presentar oficialment davant del pĂșblic guixolenc els dies 1 i 2 d'Agost de 1939, a la terrassa del Casino "El Guixolense", resultant poc desprĂ©s com una de les formacions mĂ©s contractades a les sales de ball de les comarques gironines.
Va estar activa fins l'any 1957.
A la fotografia podem veure l'orquestra VĂ­ctors a la terrassa de Can Rius, dels Banys de Sant Elm, de Sant Feliu de GuĂ­xols, l'any 1940.
A dalt: Arcadi Berga i Viladevall, Josep Isern i Arseni Roig i Ponsjoan. 
Asseguts: Joan DispĂšs, Joan Pujol i AlbertĂ­, NarcĂ­s NohĂ© i Roqueta, Miquel Jacomet, ValentĂ­ Rourich i Nadal i Ramon Pla i Pla. Quina sort, aquells temps, en que els mĂșsics podien tocar asseguts ! Per mĂ©s informaciĂł, clica aquĂ­.
Foto: Col·lecciĂł Arcadi Berga.


Any 1945
Drets: Ramon Pla (saxĂČfon), Santiago Irla i SardĂł, Arcadi Berga (contrabaix), Joan Pujol (trompeta i violĂ­), Josep Planas i Rafel Figueras i Auladell
Davant: Joan DispĂšs (trombĂł), Arseni Roig (piano) i Josep Isern (jazz-band).
Foto: Col·lecciĂł Arcadi Berga.


Any 1948 (1)
A dalt: LluĂ­s Grau, Arseni Roig, Rafel Figueras, Arcadi Berga i Josep Roig i Rigau (fill de l'Arseni)
A baix: Josep Planas, Ramon Pla, Josep Isern, Pere Pijoan i Joan Pujol.
Foto: Col·lecciĂł Josep Roig i Rigau.


Any 1948 (2)
SessiĂł de Ball a la terrassa de l'antic Hotel MurlĂ .
En primer terme: SerĂ pi LladĂł i Balateu (violĂ­, mĂșsic de PalamĂłs), Roser Roig i Rigau (filla de l'Arseni, i unes de les dones pioneres en el paper de cantant d'orquestra) i Joan Pujol (violĂ­)
Darrere, a l'esquerra, el trio de ritme: Arseni Roig (piano), Rafel Figueras (contrabaix) i Arcadi Berga (jazz-band)
Al fons: Josep Roig i Rigau (trompeta), Josep Planas (trompeta), Pere Pijoan (clarinet) i Antoni Carbonell i Cosp (trombĂł de vares)
Al mig: Francesc Loubat (violĂ­) i Joan Caner i Casanovas (violĂ­, mĂșsic de Calonge)
Foto (blanc i negre): Col·lecciĂł Gerard Bussot.


Any 1949 (1)
L'any 1949 van convertir-se en Cobla-orquestra. AquĂ­ els veiem en formaciĂł de Cobla a la Festa Major d'EsclanyĂ .
Darrere: Josep Roig, Joan Pujol, Joan DispĂšs, Josep Isern i Arcadi Berga
Davant: Josep Planas, Santiago Irla, Arseni Roig, Ramon Pla i Rafel Figueras.
Foto: Col·lecciĂł Josep Roig i Rigau.


Any 1949 (2)
A dalt del camiĂł de la Brigada d'Obres de l'Ajuntament de Sant Feliu de GuĂ­xols, una manera mĂ©s cĂČmoda de fer la Cercavila ... encara que una mica perillosa a l'hora de tenir l'instrument a la boca (ho dic per experiĂšncia)
Drets: Josep Planas, Ramon Pla i Josep Isern
Asseguts: Arcadi Berga, Arseni Roig, Francesc Loubat, Joan Pujol, Antoni Carbonell, Santiago Irla i Rafel Figueras.
Foto cedida per en Manel Planas, fill d'en Josep Planas, i que em fa arribar en Joan Carbonell i Carreras, nét de l'Antoni Carbonell.


Any 1949 (3)
Foto del mateix esdeveniment que l'anterior.
Foto: Arxiu Joan Carbonell i Carreras.


Any 1950
Cartell publicitari de la temporada 1950-51.
A dalt: SerĂ pi LladĂł, Pere Pijoan, Arcadi Berga, Francesc Loubat i Pere Carreras
Al mig: Josep Planas, Arseni Roig, Roser Roig, Rafel Figueras i Santiago Torrent
A baix: Joan Pujol i Antoni Carbonell.
Foto: Col·lecciĂł Carles Carbonell i FornĂłs.


Any 1951
Cartell de la temporada 1951-1952, obra d'Eduard Almar i Riera, maquetista naval i destacat aquarel·lista ganxĂł, que presento en la versiĂł original (blanc i negre) i amb un excel·lent filtre que he trobat navegant per la xarxa.
A l'esquerra, en diagonal, de dalt a baix: Arseni Roig, Rafel Figueras, Francesc Loubat i Arcadi Berga
Al mig, en diagonal, de dalt a baix: Pere Carreras, Pere Pijoan i Santiago Torrent
Destacada en primer terme: Roser Roig
A la dreta, de dalt a baix: Antoni Carbonell, Josep Planas, Joan Fontanella i Joan Pujol
Foto (blanc i negre): Arxiu Joan Carbonell i Carreras.


Anys 50 (1)
Un dels treballs de les Cobles-orquestra que tambĂ© tĂ© la seva importĂ ncia Ă©s el de les Cercaviles i Processons; en aquest cas els VĂ­ctors acompanyen musicalment la processĂł de Corpus Christi, a Sant Feliu de GuĂ­xols. Amb l'ajuda d'en Joan Carbonell, nĂ©t de l'Antoni, identifico alguns mĂșsics:
En primer terme: Rafel Figueras (saxo)
En segon terme: Desconegut (tapat) i Pere Pijoan (saxo)
En tercer terme: Antoni Carbonell (fiscorn), Josep Roig i Joan Fontanella (fiscorn)
A darrere: Arseni Roig (mirant cap a un costat), Arcadi Berga (bombo) i Josep Isern (caixa)
A darrere de l'Arcadi Berga hi ha un mĂșsic tambĂ©, que no es pot identificar.


Any 1953 (1)
Cartell de la temporada 1953-1954, degut també al disseny d'Eduard Almar i Riera.
Destacats, a l'esquerra, a banda i banda del rĂštol que els proclama com a vocalistes: Francesc Reixach i SamĂ­ i Arcadi Berga
Al mig, en diagonal, de dalt a baix: Antoni Carbonell, Rafel Figueras, Arseni Roig, Joan Pujol, Josep Planas, Pere Pijoan i Juli Esteve i Homs
A la dreta, en diagonal, de dalt a baix: Pere Carreras, Amadeu Cuadrado i Santiago Torrent.
Foto: Arxiu Joan Carbonell i Carreras.


Any 1953 (2)
Darrere: Josep Planas, Francesc Reixach, Santiago Torrent, Antoni Carbonell, Joan Pujol, Amadeu Cuadrado i Alguacil i Arcadi Berga
Davant: Pere Carreras, Arseni Roig, Juli Esteve, Rafel Figueres i Pere Pijoan.
La informació sobre els components que surten a la foto m'ha estat amablement proporcionada per en Joan Carbonell Carreras, nét de l'Antoni Carbonell.


Any 1954 (1)
Cartell de la temporada 1954-1955.
Al mig: Arseni Roig (tible, piano i violĂ­, i tambĂ© representant)
Començant per dalt a l'esquerra, baixant i tornant a pujar: Arcadi Berga (contrabaix i cantant), Josep Planas (trompeta i violĂ­), Pere Pijoan (tenora, saxo i clarinet), Pere Carreras (flabiol, saxo i clarinet), Antoni Carbonell (trombĂł de pistons i de vares, fiscorn al concert), Rafel Figueras (tenora, saxo, flauta, flautĂ­ i clarinet, i tambĂ© director), Joan Pujol (fiscorn, violĂ­ i trombĂł de vares), Santiago Torrent (trompeta), Amadeu Cuadrado (fiscorn, violĂ­ i bateria), Joaquim NoguĂ© i Xirgo ["el Nunci"] (trompeta) i Joan Coll i Alsina (tible, saxo, violĂ­ i cantant).
Foto: Arxiu Joan Carbonell i Carreras.


Any 1954 (2)
Foto feta a Encamp (Andorra) el dia 15 d'Agost de 1954, que em fa arribar en Jordi BarĂł, gendre d'en Joan Coll, un dels components. Un altre dels mĂșsics, l'Amadeu Cuadrado, tĂ© l'amabilitat de facilitar-me, a mĂ©s de la data, la identitat de tots els mĂșsics, incloguent el xofer que, segons m'explica l'Amadeu, els va fer bolcar dues vegades en una "rubia" (*) de vuit places en la qual hi viatjaven els dotze mĂșsics i el propi xofer.
Darrere: Josep Planas (trompeta i violí), Joaquim Nogué ["el Nunci"] (trompeta), Pere Carreras (flabiol, saxo i clarinet), Joan Pujol (fiscorn, violí i trombó de vares), Santiago Torrent (trompeta), Arcadi Berga (contrabaix i cantant) i Antoni Carbonell (trombó de pistons i de vares, fiscorn al concert)
Davant: Joan Coll (tible, saxo, violí i cantant), Arseni Roig (tible, piano i violí, i també representant), Xxx Sarreta (el xofer que els duia, en desconec el nom), Pere Pijoan (tenora, saxo i clarinet), Rafel Figueras (tenora, saxo, flauta, flautí i clarinet, i també director) i Amadeu Cuadrado (fiscorn, violí i bateria).
(*La rubia era una furgoneta de passatgers, amb part de la carrosseria de fusta.


Foto nÂș 1 (Revista Destino)
Cole Porter col·locant les mans sota l’atenta mirada de Pere Pijoan


Foto nÂș 2 (Revista Destino)
Cole Porter fent com si toqués la tenora


Foto nÂș 3 (Revista Destino)
Les quatre parelles de l'Esbart Dansaire del Centre Excursionista Montclar


Foto nÂș 4 (Revista Destino)
Aplaudint des d’un balcĂł de La Gavina, d’esquerra a dreta: Jaime Arias, Cole Porter i Josep Ensesa


Any 1954 (3)

COLE PORTER, LA SARDANA I LA COBLA VÍCTORS (Article meu publicat a la Revista SOM nÂș 359, pĂ gines 16 i 17)
Estic segur de que la majoria de lectors haureu sentit a parlar de Cole Porter (Peru, Indiana, 9 de Juny de 1891 - Santa MĂČnica, CalifĂČrnia, 15 d'Octubre de 1964), o si mĂ©s no haureu escoltat alguna de les seves cançons, com per exemple Beguin The Beguine. Dramaturg, compositor de cançons i bandes sonores, mĂșsic, pianista, lletrista…, va tenir una vida plena d'Ăšxits i reconeixements de tota mena. Era de famĂ­lia benestant, de manera que la seva posiciĂł econĂČmica li va permetre fer llargues estades a diversos llocs d'Europa, relacionant-se amb el bo i millor de la intel·lectualitat i l'aristocrĂ cia de l'Ăšpoca.
A les pĂ gines 33 i 34 de la revista Destino, ediciĂł del 2 d'Abril de 1955, el periodista barcelonĂ­ Jaime Arias i Zimerman li feia una entrevista, amanida amb una petita histĂČria que per la seva originalitat i relaciĂł amb el mĂłn de la Sardana crec que pot ser del vostre interĂšs.
A finals de Març de 1955 Cole Porter es trobava viatjant per Espanya, ja ho havia fet temps enrere, els anys 1919 i 1927. Tal com explicava ell mateix, el proper mes de Juny havia d'estrenar una opereta i voltava una mica per Europa per inspirar-se i trobar noves idees musicals. Durant uns pocs dies es va allotjar a  l'Hostal de la Gavina, de S'AgarĂł, i el periodista que l'entrevistava allĂ , i mentre parlaven de mĂșsica espanyola, li va preguntar si coneixia la Sardana. El mĂșsic va dir-li que no, i Jaime Arias li va explicar tant bĂ© com va poder, remarcant-li les peculiaritats de la dansa i la mĂșsica, aixĂ­ com dels instruments de la Cobla. A la conversa s'hi va afegir un altre conegut periodista catalĂ  -i reconegut gastrĂČnom- NĂšstor LujĂĄn i FernĂĄndez, i entre tots dos li van despertar la curiositat envers una mĂșsica que Cole Porter desconeixia.
Interessat i intrigat, Cole Porter els va preguntar quan i on es feia una ballada de sardanes, perĂČ desprĂ©s d'unes quantes trucades van constatar que no hi havia cap ballada prevista a curt termini. PerquĂš Cole Porter no se n'anĂ©s de l'EmpordĂ  sense haver escoltat una sardana, es va haver d'improvisar: van demanar ajuda al propietari de l'Hostal de La Gavina, Josep Ensesa i Gubert, i al cap de poca estona arribaven de Sant Feliu de GuĂ­xols Vicenç Gandol i JordĂ , que regentava el complex dels Banys de Sant Pol, i Arseni Roig i Ponsjoan, mĂșsic i representant de la Cobla-orquestra VĂ­ctors, de la poblaciĂł ganxona. Arseni Roig va proposar fer una audiciĂł l'endemĂ  al matĂ­ als jardins de la Senya Blanca, el xalet de Josep Ensesa, perĂČ el mĂșsic americĂ  tenia uns compromisos ineludibles el dia segĂŒent; aixĂČ passava cap a les vuit del vespre, i ho van arreglar de manera que els mĂșsics van venir cap a l'Hostal, van assajar una mica (espero que els servissin un bon sopar!), es va fer venir quatre parelles de l'Esbart Dansaire del Centre Excursionista Montclar, amb vestits tĂ­pics catalans, i es va preparar un cadafal a la Plaça del Roserar, davant de l'Hostal.
Quan Cole Porter i els seus acompanyants americans estaven acabant de sopar se'ls va acostar Pere Pijoan, 2n tenor de la cobla, amb la tenora a les mans, perquĂš la veiĂ©s de prop. Pere Pijoan va tocar un parell de passatges perquĂš sentĂ­s com sonava l’instrument, i l'home estava entusiasmat com si es trobĂ©s davant de l'estrena d'una de les seves operetes en un teatre de Broadway!
L'audiciĂł va començar de seguida, amb un repertori ben vibrant: Per tu ploro (Josep MÂȘ Ventura i Casas [Pep Ventura]), Marinada (Antoni PĂ©rez i Moya), La rosada (Juli Garreta i Arboix), La sardana de les monges (Enric Morera i Viura), Els dansaires del Montclar (Rafael Figueras i Auladell, 1er tenor de la cobla) i Aura d'Abril (Joaquim Serra i Corominas, que amb aquesta sardana havia guanyat el Concurs de S'AgarĂł de 1954).
Cole Porter, que ho gaudia des d'un balcĂł de La Gavina juntament amb Josep Ensesa i Jaime Arias, exclamava: "Marvelous! How delicate! What a dignity!..."
Va voler retratar-se amb la tenora a les mans, i va demanar a la Cobla si podien repetir "Marinada". TambĂ© va dir que li agradaria tenir alguna mostra sonora d'aquella mĂșsica que acabava d'escoltar, i quina no seria la seva sorpresa quan l'industrial guixolenc Josep Sibils i Gros se li va acostar amb una cinta magnetofĂČnica amb tota l'audiciĂł gravada! Cole Porter no sabia com reaccionar ... "The Spanish hospitality!"
I tal com afirmava el periodista al tancar l'article: L'"OperaciĂł Sardana" havia conclĂČs amb un Ăšxit rotund!.



Any 1956
Cartell de la que va ser la darrera temporada, 1956-1957: segons es pot llegir a la pĂ gina 8 del Diari Los Sitios de Gerona, de 9 de Març de 1957, van fer la seva darrera actuaciĂł el dia 31 de Gener de 1957, a Sant Feliu de GuĂ­xols.
Columna esquerra, de dalt a baix: Pere Carreras, Santiago Torrent, Josep Planas, Pere Pijoan i Arseni Roig
Al mig: Arcadi Berga i Joan ("Nitu") Pallarols i Abella
Columna dreta, de dalt a baix: Amadeu Cuadrado, Josep Cullell i Sallés, Joan Pujol, Antoni Carbonell i Francesc Sebastiån i Perxachs (trompeta i violí).
Foto: Arxiu Joan Carbonell i Carreras.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

PER RAONS LOGÍSTIQUES NOMÉS PUBLICARÉ COMENTARIS EN ELS QUALS S'INDIQUI UN CORREU DE CONTACTE (el correu no sortirà en el comentari)

GrĂ cies!