Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.
... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball:
Ha estat la cobla-orquestra guixolenca que més vegades es fundà, dissolgué i es constituí novament en els pocs anys de la seva existència a Sant Feliu de Guíxols, entre 1928 i 1931. Malgrat, però, que la data del seu debut oficial com a Orquestrina va escaure's pel mes de Febrer de 1928, en amenitzar al saló Goula un lluït ball de pinyata, i la seva estrena com a Cobla fou el mes següent, davant el local dels Amics de la Sardana, aquesta Cobla-orquestra hauria d'associar-se a la que va existir amb el nom de Joventut Artística, coneguda també com Unió Artística, dirigida per Agustí Figueras i Bolívar, i que esdevindria posteriorment amb la fusió dels seus components l'any 1930, la cobla-orquestra La Principal de Sant Feliu de Guíxols.
Darrere: Rossend Galceran i Oliver, Tomàs Grau i Balmaña, Agustí Figueras, Francesc Balló i Feliu Canet
Davant: Josep Comas, Vicenç Moré, Rafael Figueras i Auladell, Ramon Pla i Pla i Pere Font. (T'has fixat en les sabates, quin llustre? I els botins del segon tenor? ... Això és categoria i no el què corre avui dia!) Per més informació, clica aquí
Si et fixes en totes les fotografies veuràs que els músics anaven molt ben calçats. Cal recordar que l'ofici de sabater estava molt lligat al de músic.
ResponEliminaTens tota la raó. De totes maneres, abans, i no parlo de tants anys, anar amb les sabates ben llustrades quan anaves "mudat", era gairebé obligatori, i en més d'una orquestra que jo sé (i potser tú també), em consta que si duies les sabates empolsades a l'hora de la feina, et podia caure un "ruixat"
Elimina