T'AGRADARIA COL·LABORAR AL MANTENIMENT DEL BLOG?

Si vols contribuir al manteniment d'aquesta pàgina (a partir de 50 €), pots fer-ho prement el botó DONAR que hi ha a continuació, tal com han fet en el seu moment els PATROCINADORS DEL BLOG:

Amat i Pujol, David
Boada i Silvestre, Eduard
"Burlu", de "Sant Esteve de les Roures"
Casadellà i Turon, Josep
Cobla-orquestra Maravella
Comadevall i Prat, Miquel
Lavie, Marc
Molina i Membrives, Xavi
Nonell i Juncosa, Jaume
Roig de Llobet, Rafel
Vergés i Costa, Silvestre

... a tots:

Gràcies!



SI EM VOLS CONVIDAR A UN CAFÈ, O AJUDAR A MANTENIR AQUEST BLOG, CLICA EL SEGÜENT BOTÓ. GRÀCIES !

  

dijous, 11 d’octubre del 2012

CREACIÓN


Anys 70 (1)
Conjunt creat a Girona a finals dels 70, provinent en part de la dissoluciĂł del Conjunt Rumbo.
D'esquerra a dreta:
Jaume Oliver i Perpiñà (teclats i veu), que és qui em passa les fotos i la informació, i amb qui vaig coincidir els primers anys que vaig estar a la Cobla-orquestra Atlàntida.
Enric Alemany i CanĂ© (baix i trompeta), fill de Palafrugell (malgrat viure aleshores a Salt), que havia passat per diverses orquestres i havia fet una llarga estada al Brasil amb l' Orquestra Els Fatxendes de Sabadell (posteriorment Orquesta Casino de Sevilla)
Jordi Ramos i NonĂł (guitarra i cantant), germĂ  d'en Joan Ramos NonĂł ("Jeannot", que havia estat cantant de l' Orquestrina Jadris , el Conjunt Setson i de la Cobla-orquestra Maravella)
Ángel Pazos Dorgambide (bateria), militar d'origen gallec, a qui trobem a les darreres fotos de l'entrada del Conjunt Rumbo.


Anys 70 (2)
Els mateixos components


Any 1982
Aquí hi ha hagut un canvi: el bateria és Pere Rivero, el qual, més endavant, va formar el Conjunt Estels.

2 comentaris:

  1. Ha mort crt. el 09/12/14, Enric Alemany Cane, Parlem de tuperĂČ no pas amb pena. Senzillament parlem de de tu, de com ens vas deixar, del sofriment lentissim que va anar marfonen-te, de les teves coses parlem i tambĂ© dels teus gustos, del que estimaves i deies i senties; de tu parlem, perĂČ no pas amb pena.
    I poc a poc esdevindrĂ s tan nostre que no caldrĂ  ni que parlem de tu per recordar-te; poc a poc serĂ s un gest, un mot, un gust, una mirada, que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.

    Miquel Marti Plo

    ResponElimina
  2. No et coneixia personalment, perĂČ la teva imatge quedarĂ  per sempre en el meu blog, dedicat al gremi musical al qual vas pertĂ nyer durant tants d'anys. Si algĂș estĂ  interessat en trobar-te, pot fer una cerca al Google amb aquests dos Ă­tems: "ENRIC ALEMANY" i "FOTOS DE COBLES" i et podrĂ  veure formant part de: ELS FATXENDES, CAMAGÜEY, CREACIÓN i GENION'S. Descansa en pau allĂ  on siguis, i si trobes una trompeta (els Ă ngels en solen tenir), els hi toques un bolero.

    ResponElimina

PER RAONS LOGÍSTIQUES NOMÉS PUBLICARÉ COMENTARIS EN ELS QUALS S'INDIQUI UN CORREU DE CONTACTE

GrĂ cies!