ORQUESTRA LLUÍS ROVIRA

👉  LLEGEIX, SISPLAU :

 

Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 

Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball:

IDENTIFICACIÓ DELS MÚSICS D'AQUESTA ENTRADA: Algunes identificacions dels músics són segures, altres poden ser incorrectes, i en les que hi tinc certa seguretat però no les he pogut contrastar hi poso un signe d'interrogació. Òbviament, estic obert a qualsevol rectificació que em pogueu fer arribar, i que agrairé molt.

Any 1940
Orquestra formada a Barcelona l'any 1939 per Lluís Rovira i Pau. És poc habitual que a les nostres contrades hi hagi orquestres que portin el nom del seu líder, com és el cas d'aquest extraordinari clarinetista i director. I és molt injust que ningú encara (que jo sàpiga) hagi fet una biografia com cal d'aquest músic, un dels pioners en la introducció del jazz a Espanya.
Van debutar al Teatre Urquinaona, de Barcelona, el 25 de Maig de 1939, acompanyant un espectacle de varietats anomenat Galas de Andalucía. Cap dels nou músics de Rovira y su Extraordinaria Orquesta de Jazz, que esperaven trobar-se al seu director amb un rigurós frac, es va saber aguantar el riure quan el van veure entrar a l'escenari, amb els seus 1,88 m d'alçada i prim com un fideu, vestit amb jaqué de casament; i per si fos poc, amb l'emoció del debut, va ensopegar i va caure pel fossat de l'apuntador de l'escenari. Però en poc temps l'orquestra va ser coneguda i admirada a tot Barcelona. Aquella primera actuació va ser suficient per rebre ofertes que els hi varen emplenar la resta de la temporada en locals com el Saló de Ball Shang-Hai, el Cine Selecto i el Teatre Romea. La de Rovira va ser la primera orquestra de la postguerra espanyola. Abans de la Guerra Civil, eren incomptables les big band que brollaven per terres ibèriques. Després de la guerra, quan el clarinetista es va llançar a dirigir la seva pròpia orquestra, amb només 22 anys –havia nascut el 21 de Febrer de 1917, en el si d'una família aburgesada, propietària d'una pròspera asseguradora–, el jazz es va començar a tornar un gènere incòmode. “No era una música políticament ben vista ni pels vençuts, que la consideraven capitalista, ni pels vencedors, que havien iniciat una ferotge campanya xenòfoba contra tot el que pogués extrangeritzar els nostres costums”, assegura l' investigador i productor discogràfic Jordi Pujol Baulenas en el seu llibre Jazz en Barcelona, 1920-1965.

Els músics de l'orquestra tornaven a Barcelona després de cumplir servei en bandes de guerra. En un any, a la primera nòmina de nou integrants se n'hi afegiren uns altres 25, sota el nom de Luis Rovira y su Orquesta Sinfónica de Jazz. Eren tants músics dalt de l'escenari que alguns els hi deien amb sorna la “banda municipal”.
La imatge de l'Orquestra d'aquell dia del seu debut, 25 de Maig de 1939, devia ser molt semblant a la d'aquestes dues fotos que publico, les més antigues que he trobat de la formació, i que dato l'any 1940, doncs en aquesta formació hi ha uns quants músics que l'any 1941 van marxar [veure foto Any 1941 (1)], i remarco que a més del director hi ha deu músics, quan en el debut de 1939 eren nou. En reconec algun, i algun altre l'intueixo; l'ordre dels músics el poso segons la segona foto:

Darrere: Sebastià Morera [?] (contrabaix), Lluís Bona i Pérez (trompeta), Josep Puertas [?] (trompeta) i Lluís Trescasas [?] (trombó)
Davant: Manuel Palos i Aruña (piano), Antoni Bardají i Duran ["Chispa"] (bateria), Lluís Rovira (clarinet i director), Desconegut (guitarra), Ventura Martínez [?] (saxo alt), Desconegut (saxo alt) i Desconegut (saxo tenor).
Fotos: Numen. Arxiu Família Rovira Solano.

Any 1941 (1)
El mes de Febrer de 1941 van plegar tots els músics de l'orquestra, els quals sortirien al cap de poc temps amb el nom d'Orquestra Gran Casino. Lluís Rovira va reunir els deu músics que surten a la foto, debutant al Saló Rigat el divendres 28 de Març de 1941.
Aquesta és la foto promocional que feien servir aquell any; en aquest cas correspon a la publicitat que es feia al Centre Industrial de Sabadell per a una actuació que va tenir lloc el dia 4 de Juliol de 1941.
D'esquerra a dreta: Joan Puig [i Pinòs?] (saxo alt), Pere Masmitjà i Dionisio (piano), Antoni Colom (saxo alt), Miquel Camprubí (contrabaix), Camil Ventas i Rodríguez* (trompeta), Mario Cuartiella i Fontseré (trompeta), Emil Beckman (guitarra), Odon Escoté i Vicens (trombó), Domènec Forroll i Mari [o Marí?] (saxo tenor) i Sergio Barreto (bateria)
A davant, assegut: Lluís Rovira.
* Vaig conèixer personalment en Camil Ventas i Rodríguez un estiu de principis dels anys 80; jo tocava sardanes amb la Cobla-orquestra Màxim's a Castelló d'Empúries, i ell es va acostar a saludar-me, doncs el seu germà Adolf Ventas i Rodríguez (veure text de la foto següent), que en aquells moments era el meu Mestre (i no poso professor expressament) de saxo, sabia que jo hi tocava tots els dimecres d'estiu i li havia comentat que, com que ell passava les vacances a Castelló d'Empúries (aleshores estava vivint i treballant a França) em vingués a veure ... Vam xerrar una estona, un home cult i de caràcter afable (com el seu germà), i ja està; simplement una experiència més que em connecta de tant en tant amb gent que forma part de la història musical d'aquest país.
Foto: Arxiu Jaume Nonell.

Any 1941 (2)
Anunciats a la Festa Major de Vilabella (Alt Camp), on hi van tocar tres dies.

Any 1942
Tinc ben identificats els saxòfons, d'esquerra a dreta: Antoni Castells, Joan Puig, Adolf Ventas i Rodríguez* i Domènec Forroll.
* Adolf Ventas va ser el meu Mestre de saxo, vaig estudiar amb ell durant sis anys i en guardo un record inesborrable, en tots els sentits, humà, musical ... (veure la seva biografia en les pàgines 14, 15 i 16 d'aquest enllaç). En aquesta època, a més de tocar el saxo i el clarinet, també era vocalista. El podem escoltar aquí amb aquesta formació cantant el tema "Brasil".

Any 1946 (1)
L'any anterior el Saló Rigat els presentava com “Orquesta al estilo Glenn Miller”, i al Windsor Palace eren presentats com “Luis Rovira y sus czardas”, que seria la formació que presenten en aquesta foto del 24 de Setembre de 1946 a la Sala de Festes Pasapoga Music Hall de Madrid. Com ja comento a l'inici d'aquesta entrada, les identificacions les faig amb alguna reserva. Curiosament aquí no hi surt en Lluís Rovira.
En segon terme: Josep Climent i Pallejà (piano), Manuel López i Folgueiras* (acordió) i Gaspar Sala (bateria)
Davant: Desconegut (violí), Joan Bru i Santaló* (violí), Joan Recarens i Fonoyet (violí), Salvador Massó i Simon (contrabaix), Antoni Castells (violoncel), Josep Castro (guitarra i vocalista), Domènc Forroll (violí) i Alejandro Ruano i Echevarria (violí)
En primer terme: Aleix Rosell i Vidal (violí).
* Aquests dos músics eren d'Olot (Garrotxa).
Foto: Mendoza. Arxiu Enric Bru i Noguera.

Any 1946 (2)
Novament a la Sala de Festes Pasapoga de Madrid, el 7 de Novembre de 1946. En aquesta formació s'observa que hi ha un músic més que en l'anterior, així com el director.
Al mig: Lluís Rovira (clarinet i director)
La resta de músics, d'esquerra a dreta: Gaspar Sala (bateria), Aleix Rosell (saxo alt), Josep Paps i Subirats (saxo alt), Domènec Forroll (saxo tenor), Alejandro Ruano (saxo tenor), Antoni Castells (saxo tenor?), Josep Climent (piano), Manuel López (trombó), Joan Recarens (trombó), Francesc Pérez [?] (trombó), Joan Bru (trompeta), Salvador Massó (trompeta) i Josep Castro (guitarra i vocalista).
Foto: Mendoza. Arxiu Enric Bru i Noguera.

Any 1947 (1)
El dia 27 d'Abril de 1947 es celebrava a la Sala de Festes Pasapoga de Madrid la cloenda de la temporada d'hivern. Aquí veiem els components de l'Orquestra retratats suposo que amb el personal directiu del Pasapoga. Es pot reconèixer gaiebé tots els músics de la foto anterior.
Foto: Arxiu Enric Bru i Noguera.

Any 1947 (2)
En aquesta foto presa el 3 d'Octubre de 1947 podem veure el comiat que feia l'Orquestra i la direcció de la Sala Pasapoga a les vedettes Colette, Étienne i Ivonne.
Foto: Arxiu Enric Bru i Noguera.

Any 1947 (3)
Lluís Rovira retratat en un reportatge de la revista FOTOS, de Madrid, de 29 de Novembre de 1947.
Foto: Campúa. Arxiu Enric Bru i Noguera.

Any 1947 (4)
La vocalista Irene Vuichoud en el mateix reportatge de la revista FOTOS, de Madrid, de 29 de Novembre de 1947.
Foto: Campúa. Arxiu Enric Bru i Noguera.

Any 1947 (5)
El vocalista Josep Castro en el mateix reportatge de la revista FOTOS, de Madrid, de 29 de Novembre de 1947.
Foto: Campúa. Arxiu Enric Bru i Noguera.

Any 1947 (6)
L'Orquestra en el mateix reportatge de la revista FOTOS, de Madrid, de 29 de Novembre de 1947. Identifico, d'esquerra a dreta.
Trompetes: Joan Bru, Salvador Massó i Joan Falgarona i Canadell
Contrabaix: Antoni Castells
Bateria: Gaspar Sala
Trombons: Francesc Pérez [?], Joan Recarens i Manuel López
Saxos: Aleix Rosell, Domènec Forroll, Alejandro Ruano i Josep Paps
Piano: Josep Climent
Guitarra: Josep Castro
Clarinet-director: Lluís Rovira.
Foto: Campúa. Arxiu Enric Bru i Noguera.

Any 1947 (7)
Retratats en una actuació que van fer a Radio Nacional de España de Madrid, el 20 de Desembre de 1947.
Trompetes: Joan Bru, Joan Falgarona i Salvador Massó
Trombons: Francesc Pérez [?], Joan Recarens i Manuel López
Saxos: Aleix Rosell, Josep Paps, Alejandro Ruano i Domènec Forroll

Any 1948 (1)
Escenari de la Sala Pasapoga de Madrid, el 14 de Gener de 1948.

Un cartell del Saló de Tè, de l' 11 de Maig de 1948, anuncia la unió estelar entre Rovira i el saxofonista nordamericà Don Byas, popular des del seu enregistrament del clàssic standard de jazz "Laura". Per alguna raó, Don Byas havia decidit buscar-se la vida a Espanya, però no va tenir gaire sort fins que el mateix Rovira li va plantejar que treballessin junts. I així ho varen fer durant un any per escenaris de Madrid, Barcelona i Lisboa. En altres països d' Europa l'orquestra va poder alternar amb Roy Eldridge, Toots Thielemans i fins i tot amb una de les majors influències d'en Lluís Rovira, Duke Ellington.

En aquesta època Lluís Rovira va passar per locals barcelonins com el Principal Palacio, el Club Trébol, Atracciones Apolo, el Club Olimpia, conegut com “el Palacio de la Música Moderna”, El Cortijo i el cèlebre Salón de Té Bolero (abans Shang-Hai), en plena Rambla.
Darrere: Gaspar Sala (bateria), Joan Bru (trompeta), Joan Falgarona (trompeta) i Salvador Massó (trompeta)
Al mig, segon nivell: Josep Climent (piano), Antoni Castells (contrabaix), Desconeguda (vocalista), Josep Castro (guitarra i vocalista), Francesc Pérez [?] (trombó), Joan Recarens (trombó) i Manuel López (trombó)
Al mig, primer nivell: Aleix Rosell (saxo alt), Josep Paps (saxo alt), Alejandro Ruano (saxo tenor) i Domènec Forroll (saxo tenor)
Davant: Lluís Rovira (clarinet i director)
Foto: Arxiu Enric Bru i Noguera.

Any 1948 (2)
Retratats a la Sala Pasapoga de Madrid el 10 de Febrer de 1948, presentant un nou vestuari, segurament per a la interpretació de música llatina, doncs gairebé tots porten instruments de percussió.
Darrere: Antoni Castells i Josep Climent
Secció de metall: Joan Recarens, Joan Bru, Joan Falgarona i Salvador Massó
Al mig: Josep Castro, amb el micro, Manuel López, Domènec Forroll (quasi no es veu), Alejandro Ruano, Josep Paps (al costat dels trompetes) i Francesc Pérez [?]
Davant: Gaspar Sala, Aleix Rosell i Lluís Rovira.
Foto: Arxiu Enric Bru i Noguera.

Any 1948 (3)
Escenari de la Sala Windsor Palace, de Barcelona, el 16 de Novembre de 1948.
Darrere de tot: Antoni Castells (contrabaix), Gaspar Sala (bateria) i Josep Climent (piano)
A dalt de la tarima: Manel López (acordió), Lluís Rovira (clarinet), Josep Castro (guitarra) i Joan Falgarona (acordió)
A peu d'escenari: Desconegut (violí), Josep Paps (violí), Domènec Forroll (violí), Aleix Rosell (violí solista), Joan Recarens (violí), Joan Bru (violí) i Nicanor Sanz (violí).
Foto: Arxiu Enric Bru i Noguera.

Any 1948 (4)
Escenari de la Sala Windsor Palace, de Barcelona, el 16 de Novembre de 1948, acompanyant un ballarí.
Darrere: Manuel López, Joan Recarens i Gaspar Sala
Al mig: Joan Bru, Joan Falgarona, Nicanor Sanz, Antoni Castells i Josep Climent
Davant: Desconegut, Lluís Rovira (dret), Desconegut, Josep Paps, Aleix Rosell i Josep Castro.
En primer terme: Desconegut (ballarí o showman), que sembla parodiar un boxejador.
Foto: Arxiu Enric Bru i Noguera.

Any 1948 (5)
Escenari de la Sala Windsor Palace, de Barcelona, data sense determinar.
Podem veure els mateixos músics de les dues fotos anteriors, aquesta vegada acomanyant la vocalista Marta Christel.

Any 1949
Magnífica fotografia que em fa arribar en Carles Varela i Marimont, amb l'alineació inclosa, que li indica la família Falgarona.
Van actuar a Figueres durant les Festes de la Santa Creu, el mes de Maig de 1949.
En primer terme: Lluís Rovira, clarinet i director
A l'esquerra, el quartet de ritme: Josep Vicens i Busquets (piano, nét del famós Josep Vicens i Juli, "Xaxu"), Josep Castro (guitarra i vocalista), Gaspar Sala (bateria) i Andreu Gomar (contrabaix)
Secció de vent-metall (drets): Nicanor Sanz (trompeta), Joan Falgarona (trompeta), Josep Recarens (trompeta, germà d'en Joan, ambdós eren d'Arbúcies) i Joan Recarens (trombó)
Secció de vent-fusta: Aleix Rosell (saxo alt), Josep Paps (saxo alt), Ricard Roda i Serrano (saxo tenor) i Josep Guardiola Díaz de Rada [més conegut després, en la seva faceta de crooner, amb el nom de José Guardiola] (saxo tenor).
Foto: Moncanut. Arxiu Municipal de Figueres.

Any 1950

L'any 1950 es va incorporar el vocalista Juanito Segarra (nom artístic de Joan Jorquera i Llória), substituint Josep Castro. Segons veig a dalt a la dreta, això seria una Sala de Festes de Madrid, segurament però, en un jardí exterior. Dato la foto l'any 1950, que és l'any que es va incorporar Juanito Segarra, però també podria ser 1951 o 1952; en tot cas abans de 1953, en què van marxar a Amèrica del Sud.
Secció rítmica: Josep Vicens (piano), Juanito Segarra (percussió i vocalista), Desconegut (bateria) i Andreu Gomar (contrabaix)
Vocalistes: Lidia Scotti i Conchita de Lirio
Metall: Desconegut (trompeta), Desconegut (trompeta), Josep Recarens (trompeta) i Joan Recarens (trombó)
Saxos: Harry van der Kruk [?], Desconegut (Ricard Roda?, saxo tenor), Aleix Rosell (saxo alt) i Xxx Cabrera (saxo alt)
D'esquenes, dirigint: Lluís Rovira.
Foto: Arxiu Família Rovira Solano.

Anys 50 (1)
A princips dels anys 50 van emprendre una gira que els va portar per Portugal, Itàlia, Alemanya, Bèlgica, Egipte, etc. Després van fer el salt de l'Atlàntic començant a Cali (1953) i després a Bogotà (1954)  una gira per Colòmbia. La gira havia de durar un parell de mesos, però no va ser així. Per les raons que fos Lluís Rovira es va quedar a Colòmbia durant onze anys, i els seus músics van retornar cap a Espanya. Lluís Rovira va ser un músic emprenedor i entre d'altres activitats, va formar un grup de jazz, el Luis Rovira Sexteto, a l'estil del de Benny Goodman, i essent el primer grup en gravar un disc de jazz a Colòmbia (en aquest enllaç pots escoltar-lo, tot veient un resum de l'estada de Lluís Rovira a Colòmbia). A la foto veiem aquest Luis Rovira Sexteto, format per músics molt reconeguts en els seus països d'origen, essent la formació la següent: León Cardona, de Colòmbia, a la guitarra elèctrica, José María Cigno, d'Argentina, a la bateria, Alberto Lorenzetti, també d'Argentina, al piano, Zdenék Jirak, txec, al vibràfon, i Manuel Molina, de Perú, al contrabaix, tots ells sota la direcció de Lluís Rovira al clarinet.
Foto: Arxiu Família Rovira Beavers.

Anys 50 (2)
En aquesta foto hi tenim en Lluís Rovira amb músics locals (Bogotà), dels quals puc identificar (gràcies a Jaime Andrés*) al bateria, que era el percussionista Germán Chavarriaga, i a la dreta de la imatge, el pianista Joe Madrid. Podem veure aquests dos grans músics en aquest video. De com va tornar a Espanya i a Europa en general, i de molts més detalls de la seva interessant vida i carrera, te'n pots fer càrrec si tens la paciència (i el goig, ja veuràs) de llegir les set pàgines d'aquest article * per exemple, t'assebentaràs de que l'any 1988 va formar una Big Band amb jovent de Santpedor ...
* Article anomenat "Luis Rovira y el primer disco de Jazz en Colombia", de Jaime Andrés Monsalve, investigador musical, Cap Musical de la Radio Nacional de Colombia, del qual està extreta bona part de la informació del text precedent. Aquest article li va valdre al seu autor la Menció d'Honor al Premi Simón Bolívar en la categoria de "Millor treball en periodisme cultural" .
Les fotos van ser cedides per les famílies Rovira Solano i Beavers Rovira.

Any 1963 (1)
Fotografia feta a Bogotá.
D'esquerra a dreta: Desconegut (saxo tenor), Alfonso Ordeñana Álvarez (trompeta, de Costa Rica), Desconeguda, Lluís Rovira, Desconeguda, Alfredo Gil Izasa ["el Pollo"] (trompeta) i Xxx Castellano (saxo tenor).
Foto: Arxiu Irwin Ordeñana.

Any 1963 (2)
Actuant als estudis de televisió Canal 8 de Bogotá, el 3 de Setembre de 1963.
A l'esquerra es veu parcialment el pianista.
Darrere: Germán Chavarriaga (bateria), Desconegut (saxo baríton), Desconegut (contrabaix), Desconegut (saxo tenor), Desconegut (saxo alt), Xxx Castellano (saxo tenor), Alfonso Ordeñana (trompeta), Desconegut (trompeta) i Desconegut (trompeta)
Davant: Desconeguda, Desconegut, Desconeguda i Lluís Rovira.
Foto: Chino Vera. Arxiu Irwin Ordeñana.

Any 1963 (3)
Aquesta foto també està feta als estudis de televisió Canal 8 de Bogotá, podria ser del mateix dia que la anterior, o molt propera en el temps. No hi surt el bateria.
A l'esquerra: Desconegut (piano)
Darrere: Desconegut (contrabaix), Alfonso Ordeñana (trompeta), Alfredo Gil ["el Pollo"] (trompeta) i Desconegut (trompeta)
Davant: Desconegut (saxo baríton), Desconegut (saxo tenor), Desconegut (saxo alt) i Xxx Castellano (saxo tenor)
A l'esquerra: Desconegut (piano)
En primer terme: Lluís Rovira.
Foto: Chino Vera. Arxiu Irwin Ordeñana.

Anys 60 (1)
Actuant en el programa La Hora Philips, en una emissora de Bogotá.
A l'esquerra: Luis Moyano (congues), Desconegut (percussió) i Germán Chavarriaga (bateria)
Darrere: Alfonso Ordeñana (trompeta), Alfredo Gil ["el Pollo"] (trompeta), Desconegut (trompeta) i Desconegut (contrabaix)
Davant, asseguts: Desconegut (saxo alt, queda mig tapat), Desconegut (saxo tenor), Desconegut (clarinet), Xxx Castellano (clarinet) i Desconegut (piano, a la dreta de la imatge)
En primer terme: Desconegut (vocalista) i Lluís Rovira (director).
Foto: Arxiu Irwin Ordeñana.

Anys 60 (2)
Fotografia del mateix esdeveniment que en la imatge anterior.
Darrere: Germán Chavarriaga (bateria), Alfonso Ordeñana (trompeta), Alfredo Gil ["el Pollo"] (trompeta), Desconegut (trompeta) i Desconegut (contrabaix)
Davant: Luís Moyano (congues), Desconegut (saxo alt), Desconegut (saxo tenor), Desconegut (saxo alt), Xxx Castellano (saxo tenor) i Desconegut (piano, no es veu)
En primer terme: Desconegut (vocalista), Desconeguda (vocalista) i Lluís Rovira (director).

Any 1964
A l'esquerra: Lluís Rovira i Pau

A la dreta, de dalt a baix: Joan Rovira i Solano, Desconegut, Àngel Xxx (pianista) i Xxx Xxx ("Falín").

Any 1965
D'esquerra a dreta: Desconegut, Joan Rovira i Solano, Lluís Rovira i Pau, Dolors ("Lolita") Rovira i Solano, Lluís Rovira i Solano i Desconegut.
Foto: Arxiu Família Rovira Solano.

Any 1980
En aquesta foto ja és la Nova Big Band de Lluís Rovira.

Any 1983 (1)
Reconec el saxofonista en primer terme, és en Lluís Bazaco i Moñux, amb qui vaig coincidir els anys 1985 i 1986 a la Cobla-orquestra Atlàntida. Dirigeix el mestre Lluís Rovira.

Any 1983 (2)
Foto de la mateixa actuació que l'anterior. La Big Band es va desfer a la mort de Lluís Rovira, l'any 1990. Els músics restants no vàren poder quedar-se amb el nom i vàren continuar amb el nom de Hamilton Big Band.

Any 1983 (4)
Actuació a Girona en una data indeterminada de l'any 1983.

A més del director, Lluís Rovira, reconec el saxo baríton, Lluís Bazaco.

Fotos: Joaquim Curbet i Hereu.