T'AGRADARIA COL·LABORAR AL MANTENIMENT DEL BLOG?

Si t'agrada el blog i em vols convidar a un cafĂš, o contribuir al manteniment d'aquesta pĂ gina, (a partir de 1 €), pots fer-ho prement el botĂł DONAR que hi ha a continuaciĂł:
GrĂ cies!

SI EM VOLS CONVIDAR A UN CAFÈ, O AJUDAR A MANTENIR AQUEST BLOG, CLICA EL SEGÜENT BOTÓ. GRÀCIES !

dimarts, 12 de novembre de 2013

LOS CHAVALES DE ESPAÑA (GRAN CASINO)

👉  LLEGEIX, SISPLAU :
 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sĂ­, et convido a gaudir del meu treball
:


Any 1948 (1) (encara amb el nom de GRAN CASINO)
Nota prĂšvia: GairebĂ© tota la informaciĂł d'aquesta entrada l'he extret del llibre LOS AÑOS DORADOS DE LOS CHAVALES DE ESPAÑA , 1948 - 1958 , del Tropicana al Waldorf Astoria, de Jordi Pujol i Baulenas.
Aquesta fotografia Ă©s de les poques que es conserven de l'Orquestra Gran Casino, de Barcelona, actuant en aquest cas al local "La Bodega del CalderĂłn", a les Rambles de Barcelona. Els mĂșsics, que quan es va crear l'orquestra eren tots molt joves i ben formats acadĂšmicament, sĂłn:
Darrere: Manuel Palos i Aruña, Sebastià Morera, Luís Tamayo (era el seu nom artístic, en realitat es deia Lluís Ripoll), Lluís Bona i Pérez, Arseni Jordà i Lluís Trescasas
Davant: Àngel Riera, Ventura MartĂ­nez, Manuel ("Chacho") GarcĂ©s i Josep MilĂ .
L'Orquestra s'havia format l'any 1941, amb mĂșsics provinents gairebĂ© tots de l'Orquestra LluĂ­s Rovira, que va haver de refer la seva. En una de les seves estades a Madrid, durant la primavera de 1948, concretament a la sala Pasapoga, mitjançant la intervenciĂł del pianista cubĂ  d'origen basc, Adolfo Araco, van establir contacte amb la gran Teresita España que havia estat cantant i ballarina, i que aleshores era la mĂ  dreta i estava casada amb VĂ­ctor de Correa, propietari i manager del famĂłs Restaurant i Night Club Tropicana, de L'Havana, i que buscava orquestra: veient la categoria i la varietat de repertori i d'nstruments que dominaven, els hi va oferir un contracte per tres mesos.Quan es van despedir del Pasapoga, el presentador va comentar: "... Y ahora estos chavales ¡se nos van a La Habana! ..." i aixĂ­ es van anomenar al arribar a Cuba, Los Chavales de España, entre d'altres raons perquĂš a la illa ja existien dues orquestres i un conjunt que tenien la paraula Casino en el seu nom.
Abans d'emprendre l'aventura cubana, van acabar els contractes d'estiu que tenien aquĂ­, començant el 15 de Juny les seves actuacions a la sala de Barcelona "El Cortijo", propietat, aixĂ­ com de "La Bodega del CalderĂłn", dels germans CarbĂł, que els hi van oferir dos anys de contracte cobrant el doble ... perĂČ ells ja estavan decidits a provar els aires caribenys. Durant tot l'estiu es van anar acomiadant de les sales on solien actuar, com per exemple feien per darrera vegada el 13 de Setembre al Casino de L'Aliança del Poble Nou, de Barcelona.


Any 1948 (2)
Primera foto promocional a Cuba, ja amb el nou nom.
Lluís Trescasas i Manuel ("Chacho") Garcés es van quedar a Barcelona per motius familiars; tampoc va poder viatjar el cantant, guitarra i acordió José de Lara ("Pepe" Lara), que estava fent el servei militar i havia estat substituït en el seu moment per Luís Tamayo; es retrobaria amb els seus companys una vegada complertes les seves obligacions castrenses, i es quedarien els dos cantants.
D'esquerra a dreta, drets: Alejandro Ruano [substitut de Manuel ("Chacho") GarcĂ©s, saxo alt, clarinet i violĂ­], Ventura MartĂ­nez [saxo alt, clarinet, violĂ­ i bandoneĂł], Josep MilĂ  [bateria i contrabaix], LluĂ­s Bona [trompeta, violĂ­, guitarra i cantant humorĂ­stic], LuĂ­s Tamayo [cantant i acordiĂł], Fernando PorredĂłn [susbstitut de LluĂ­s Trescasas, trombĂł, violĂ­, acordiĂł i arranjador], Àngel Riera [saxo tenor, clarinet, violĂ­ i acordiĂł], SebastiĂ  Morera [contrabaix, bandoneĂł, acordiĂł i piano] i Adolfo Araco (que tot i no formar part inicalment de la Gran Casino, es va incorporar com a segon pianista, per aprofitar el viatge cap al seu paĂ­s)
Davant: Arseni JordĂ  [trompeta i violĂ­], recolzat sobre el piano, i Manuel Palos [piano, acordiĂł, cantant, director musical i arranjador], tocant.
Tots eren catalans, excepte Alejandro Ruano (basc) i Ventura MartĂ­nez (valenciĂ ). LluĂ­s Ripoll (Luis Tamayo) era de Torroella de FluviĂ .
Com es pot veure, eren multi-instrumentistes, que a mĂ©s a mĂ©s, tocaven tot de memĂČria (van arribar a tenir en repertori mĂ©s de 400 arranjaments!), amb una elegĂ ncia extraordinaria a l'escenari, vestuari molt adequat a la imatge que es tenia d'Espanya aleshores, amb performances constants, sincronitzaciĂł en el moviments, canvis d'instruments i una gran perfecciĂł musical, fruit tant de la seva formaciĂł acadĂšmica al Conservatori del Liceu o a l'Escola Municipal de MĂșsica de Barcelona, com de les hores i hores d'assaig que portaven a l'esquena.


Any 1948 (3)
Van debutar al Tropicana el 27 d'Octubre, amb no massa Ăšxit ni de pĂșblic ni de crĂ­tica, donat que van intentar fer el quĂš s'esperava d'ells (orquestra tĂ­pica espanyola), sense deixar-se anar i ser ells mateixos ... Aviat van, perĂČ, canviar el rumb, combinant lo espanyol amb un repertori mĂ©s internacional i novedĂłs a Cuba, una mica com l'Orquestra de Bernard Hilda, que tenia força Ăšxit a Espanya, amb un paper destacat per la secciĂł de corda. Van assolir una gran anomenada en poc temps.
Darrere: Manuel Palos, SebastiĂ  Morera i Josep MilĂ 
Davant: Àngel Riera, Ventura Martínez, Alejandro Ruano, Arseni Jordà, Lluís Bona, Luis Tamayo i Fernando Porredón


Any 1949 (1)
Actuaven regularment en programes de rĂ dio, i aviat van ser reclamats tambĂ© per fer-ho en teatres, com Ă©s el cas d'aquesta foto. El 28 de Febrer debutaven al Teatro AmĂ©rica, on, desprĂ©s de la sessiĂł cinematogrĂ fica intervenia l'orquestra. Va ser tal l'Ăšxit, que la gent anava al Teatre no per la pel·lĂ­cula, sino pel seu espectacle.
Darrere: Fernando PorredĂłn, Arseni JordĂ , LluĂ­s Bona, Luis Tamayo, SebastiĂ  Morera i Josep MilĂ 
Davant: Alejandro Ruano, Ventura MartĂ­nez, Àngel Riera, "Pepe" Lara* i Manuel Palos.
* Durant el mes d'Octubre d'aquell any es va reincorporar a l'orquestra, desprĂ©s d'acabar el servei militar.


Any 1949 (2)
AquĂ­ els veiem juntament amb Xavier Cugat i Teresita España, al mig, i Victor de Correa, propietari i manager del famĂłs Restaurant i Night Club Tropicana, a la dreta.


Any 1949 (3)
Dues fotos en la mateixa sessiĂł, la primera d'elles, signada pels seus components. L'ordre dels mĂșsics en la segona foto Ă©s:
Darrere: Àngel Riera, Manuel Palos i LuĂ­s Tamayo (de qui deien els diaris que s'assemblava moltĂ­ssim a l'actor nordamericĂ  de moda Tyrone Power)
Al mig: LluĂ­s Bona, Fernando PorredĂłn, Alejandro Ruano i Josep MilĂ 
Davant: Ventura MartĂ­nez, Arseni JordĂ , "Pepe" Lara i SebastiĂ  Morera.


Any 1950
Cartell de la pel·lĂ­cula "Hotel de Muchachas"* , on tenien una destacada intervenciĂł, essent en LuĂ­s Tamayo el galant de la histĂČria.
* Si et ve de gust veure-la sencera, pots clicar aquí (hi ha també una extensa sinopsi, així com el repartiment). N'he vist algunes escenes on hi intervé l'orquestra, i cada vegada sóc més del parer de que a les orquestres d'aquí no els hi aniria malament fer el mateix, potser podrien agafar alguna idea ...
En aquesta Ăšpoca, ja desvinculats del segon pianista Adolfo Araco, es constiuteixen en Cooperativa, passant la gestiĂł administrativa d'un mĂșsic a l'altre en perĂ­odes determinats de temps.


Any 1951
Havent sortit de l'illa per actuar a Miami, desprĂ©s van començar una llarga gira per Venezuela i MĂšxic, amb gran Ăšxit; aixĂČ, perĂČ, va provocar que la Sala Tropicana se'n ressentĂ­s, i per diverses raons ja no hi van actuar mĂ©s, passant a ser l'orquestra del local "Montmartre" , propietat dels germans Partierra. De dalt cap a baix:
Quart nivell: Ventura MartĂ­nez i Manuel Palos
Tercer nivell: Fernando PorredĂłn i Josep MilĂ 
Segon nivell: Arseni JordĂ  i SebastiĂ  Morera
A davant de tot: "Pepe" Lara, LluĂ­s Bona, Àngel Riera, LuĂ­s Tamayo i Alejandro Ruano.


Any 1952
Van començar una gira nordamericana, actuant al Waldorf Astoria de Nova York (concretament la foto Ă©s de la Sala Starlight Roof, d'aquest hotel), i als hotels de la cadena Hilton de Chicago, Washington, Saint Louis, Dallas, Los Angeles, Detroit, New Orleans ... Van seguir anant-hi en els anys segĂŒents, aprofitant tambĂ© per enregistrar diversos discs, participant en shows televisius, de rĂ dio, etc.
Sense que quedi gaire clar el per quĂš, l'any 1955, estant a l'hotel Riviera, de Las Vegas, van ser obligats pel Departament d'ImmigraciĂł a abandonar els EE.UU. , potser per pressions dels sindicats musicals, que no eren gaire favorables a la presĂšncia d'orquestres extrangeres al paĂ­s.


Any 1955
A partir del 25 de Juny de 1955 van reanudar les actuacions al "Montmartre" de L'Havana, amb la incorporaciĂł de la ballarina Trini Reyes, i s'hi van estar fins el mes de Setembre, que tornen als EE.UU.
Darrere: Manuel Palos, Àngel Riera i Josep Milà
Al mig: SebastiĂ  Morera, Fernando PorredĂłn, LuĂ­s Tamayo i LluĂ­s Bona
Davant: "Pepe" Lara, Ventura MartĂ­nez, Trini Reyes, AgustĂ­ Lizandra (substitut d'Arseni JordĂ , que a finals de l'any 1951 se'n havia tornat cap a Catalunya) i Alejandro Ruano.


Any 1956
Retratats davant de l'Hotel Nacional de La Habana.
D'esquerra a dreta: Fernando PorredĂłn, JosĂ© Luis MartĂ­nez de los Arcos (que substiuia a Alejandro Ruano, el qual formaria orquestra prĂČpia, a Cuba), Manuel Palos, Ventura MartĂ­nez, LluĂ­s Bona, LuĂ­s Tamayo, "Pepe" Lara, SebastiĂ  Morera, AgustĂ­ Lizandra, Àngel Riera i Josep MilĂ .


Any 1957 (1)
Durant la primavera de 1957 tornen al "Montmartre" i giren per tota l'illa. L'AgustĂ­ Lizandra se'n va i Ă©s substituĂŻt per un altre excel·lent trompetista, el catalĂ  Ramon Aragay. Tornen desprĂ©s a L'Havana, marxant mĂ©s tard cap a Veneçuela i Brasil. En "Pepe" Lara decideix prosseguir la seva carrera en solitari, essent substituĂŻt per l'argentĂ­ Alberto Rochi. MĂ©s endavant incorporaran una parella de ball, Isabela i Miguel i a finals d'any fan estada a San Juan de Puerto Rico, on l'Ăšxit de pĂșblic va propiciar que els contractessin cada any.
Drets: Fernando PorredĂłn, Àngel Riera, Luis Tamayo, Alberto Rochi, LluĂ­s Bona, Josep MilĂ  i JosĂ© Luis MartĂ­nez de los Arcos
Ajupits: Ventura MartĂ­nez, Ramon Aragay, SebastiĂ  Morera i Manuel Palos.


Any 1957 (2)
Programa d'una estada al Night Club Venecia, de Santa Clara (Cuba), del 18 al 24 de Maig de 1957. Me'l proporciona un senyor cubĂ  que es diu Jorge Urquijo.


Any 1958 (1)
El Maig de 1958 comencen gira a CanadĂ , on toquen al Cabaret "La Porte de Saint Jean" , de Quebec, i inauguren l'Hotel Queen Elizabeth, de Montreal, on s'hi estan un mes. La fotografia Ă©s d'aquella estada.


Any 1958 (2)
El mes de Juny tornen per sisena vegada al Starlight Roof, del Waldorf Astoria de Nova York. Després Miami, Nova York (participant al programa televisiu d' Ed Sullivan), Puerto Rico, Chicago ...
Aquesta foto Ă©s de Nova York.
Darrere: Àngel Riera, Alberto Rochi i Manuel Palos
Davant: LluĂ­s Bona, Luis MartĂ­nez de los Arcos, SebastiĂ  Morera, Ramon Aragay, Ventura MartĂ­nez, Josep MilĂ , Fernando PorredĂłn i Luis Tamayo.


Any 1958 (3)
Foto de la seva estada a Puerto Rico, amb els ballarins Trini Reyes, Isabel i Miguel; la dona de més edat que està al mig crec que és Imperio Argentina .
Van tornar a La Havana per actuar la Nit de FĂ­ d'Any a l'Hotel Capri, que dirigia l'actor nordamericĂ  George Raft. És la seva primera i darrera actuaciĂł en aquella visita a Cuba, doncs l'endemĂ  hi va haver ball de bastons, amb l'entrada de la milĂ­cia revolucionĂ ria de Fidel Castro. Tot i que els hi van requisar vestuari i instruments, els hi van tornar al cap d'una setmana; van abandonar Cuba, i ja no hi tornarien mai mĂ©s !
Van seguir actuant i enregistrant discs per tota AmĂšrica en la dĂšcada dels 60. Hi van haver canvis, ĂČbviament, en el personal; per exemple, FĂ©lix Caballero (portorriqueny) i mĂ©s tard JosĂ© Antonio (valenciĂ ), van ocupar el lloc d'Alberto Rochi; Joan Grau (catalĂ ), va substituir a Ramon Aragay; al mateix temps que s'incorporava un altre trompetista, Josep Gimeno (valenciĂ ); ocasionalment tambĂ© s'hi va afegir el guitarrista flamenc Juan de la Mata .
Van actuar 22 temporades seguides alternant els Restaurants ChĂąteau Madrid i Lexington Avenue, de Nova York, sense deixar de girar pels EE.UU., SudamĂšrica, AustrĂ lia, Nova Zelanda, Filipines, formant part de l'espectacle francĂšs "Follies BergĂšre!" a l'Hotel Tropicana de Las Vegas, etc.


Any 1958 (4)
Alguns dels components, encara a Puerto Rico. Aquesta foto me la proporciona Jorge Urquijo.


Any 1975
Durant els anys 70 van anar modernitzant el seu repertori, encara que mantinguent el seu estil aliĂš a nous ritmes i modes, que era el quĂš els hi demanava el "seu pĂșblic".
En aquesta Ăšpoca s'incorpora com a baix elĂšctric Jordi Morera, fill de SebastiĂ  Morera, i Luis MartĂ­nez de los Arcos passa a tocar la guitarra acĂșstica i elĂšctrica.
Amb el temps la formaciĂł va quedar reduĂŻda a vuit mĂșsics, que acompanyats d'un quadre de ball eren els segĂŒents: Josep Gimeno (trompeta), JosĂ© Carlos Alfonso (saxo alt, clarinet i flauta), JosĂ© Luis LĂłpez (baix elĂšctric i saxo tenor), GerĂłnimo Casanova (bateria i violĂ­), Rafael Alba (cantant), i els tres membres histĂČrics que havien començat l'aventura l'any 1941, i que la portarien a bon port fins a la dissoluciĂł de Los Chavales de España l'any 1982: LuĂ­s Tamayo, LluĂ­s Bona i Manuel Palos.

I per acabar:
1) MĂ©s informaciĂł en aquest article escrit pel nicaragĂŒenc Francisco GutiĂ©rrez Barreto.
2) Alguns videos per veure com eren, quĂš feien ... No et deixis enganyar per l'aparent senzillesa ! :

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

PER RAONS LOGÍSTIQUES NOMÉS PUBLICARÉ COMENTARIS EN ELS QUALS S'INDIQUI UN CORREU DE CONTACTE (el correu no sortirà en el comentari)

GrĂ cies!