LOS CHAVALES DE ESPAÑA (GRAN CASINO)

👉  LLEGEIX, SISPLAU :

 

Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 

Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball:

Any 1948 (1) (encara amb el nom de GRAN CASINO)

Nota prèvia: Gairebé tota la informació d'aquesta entrada l'he extret del llibre LOS AÑOS DORADOS DE LOS CHAVALES DE ESPAÑA , 1948 - 1958 , del Tropicana al Waldorf Astoria, de Jordi Pujol i Baulenas.

Aquesta fotografia és de les poques que es conserven de l'Orquestra Gran Casino, de Barcelona, actuant en aquest cas al local "La Bodega del Calderón", a les Rambles de Barcelona. Els músics, que quan es va crear l'orquestra eren tots molt joves i ben formats acadèmicament, són:

Darrere: Manuel Palos i Aruña, Sebastià Morera, Luís Tamayo (era el seu nom artístic, en realitat es deia Lluís Ripoll), Lluís Bona i Pérez, Arseni Jordà i Lluís Trescasas

Davant: Àngel Riera, Ventura Martínez, Manuel ("Chacho") Garcés i Josep Milà.

L'Orquestra s'havia format l'any 1941, amb músics provinents gairebé tots de l'Orquestra Lluís Rovira, que va haver de refer la seva. En una de les seves estades a Madrid, durant la primavera de 1948, concretament a la sala Pasapoga, mitjançant la intervenció del pianista cubà d'origen basc, Adolfo Araco, van establir contacte amb la gran Teresita España que havia estat cantant i ballarina, i que aleshores era la mà dreta i estava casada amb Víctor de Correa, propietari i manager del famós Restaurant i Night Club Tropicana, de L'Havana, i que buscava orquestra: veient la categoria i la varietat de repertori i d'nstruments que dominaven, els hi va oferir un contracte per tres mesos.Quan es van despedir del Pasapoga, el presentador va comentar: "... Y ahora estos chavales ¡se nos van a La Habana! ..." i així es van anomenar al arribar a Cuba, Los Chavales de España, entre d'altres raons perquè a la illa ja existien dues orquestres i un conjunt que tenien la paraula Casino en el seu nom.

Abans d'emprendre l'aventura cubana, van acabar els contractes d'estiu que tenien aquí, començant el 15 de Juny les seves actuacions a la sala de Barcelona "El Cortijo", propietat, així com de "La Bodega del Calderón", dels germans Carbó, que els hi van oferir dos anys de contracte cobrant el doble ... però ells ja estavan decidits a provar els aires caribenys. Durant tot l'estiu es van anar acomiadant de les sales on solien actuar, com per exemple feien per darrera vegada el 13 de Setembre al Casino de L'Aliança del Poble Nou, de Barcelona.

Any 1948 (2)

Primera foto promocional a Cuba, ja amb el nou nom.

Lluís Trescasas i Manuel ("Chacho") Garcés es van quedar a Barcelona per motius familiars; tampoc va poder viatjar el cantant, guitarra i acordió José de Lara ("Pepe" Lara), que estava fent el servei militar i havia estat substituït en el seu moment per Luís Tamayo; es retrobaria amb els seus companys una vegada complertes les seves obligacions castrenses, i es quedarien els dos cantants.

D'esquerra a dreta, drets: Alejandro Ruano [substitut de Manuel ("Chacho") Garcés, saxo alt, clarinet i violí], Ventura Martínez [saxo alt, clarinet, violí i bandoneó], Josep Milà [bateria i contrabaix], Lluís Bona [trompeta, violí, guitarra i cantant humorístic], Luís Tamayo [cantant i acordió], Fernando Porredón [susbstitut de Lluís Trescasas, trombó, violí, acordió i arranjador], Àngel Riera [saxo tenor, clarinet, violí i acordió], Sebastià Morera [contrabaix, bandoneó, acordió i piano] i Adolfo Araco (que tot i no formar part inicalment de la Gran Casino, es va incorporar com a segon pianista, per aprofitar el viatge cap al seu país)

Davant: Arseni Jordà [trompeta i violí], recolzat sobre el piano, i Manuel Palos [piano, acordió, cantant, director musical i arranjador], tocant.

Tots eren catalans, excepte Alejandro Ruano (basc) i Ventura Martínez (valencià). Lluís Ripoll (Luis Tamayo) era de Torroella de Fluvià.

Com es pot veure, eren multi-instrumentistes, que a més a més, tocaven tot de memòria (van arribar a tenir en repertori més de 400 arranjaments!), amb una elegància extraordinaria a l'escenari, vestuari molt adequat a la imatge que es tenia d'Espanya aleshores, amb performances constants, sincronització en el moviments, canvis d'instruments i una gran perfecció musical, fruit tant de la seva formació acadèmica al Conservatori del Liceu o a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, com de les hores i hores d'assaig que portaven a l'esquena.

Any 1948 (3)

Van debutar al Tropicana el 27 d'Octubre, amb no massa èxit ni de públic ni de crítica, donat que van intentar fer el què s'esperava d'ells (orquestra típica espanyola), sense deixar-se anar i ser ells mateixos ... Aviat van, però, canviar el rumb, combinant lo espanyol amb un repertori més internacional i novedós a Cuba, una mica com l'Orquestra de Bernard Hilda, que tenia força èxit a Espanya, amb un paper destacat per la secció de corda. Van assolir una gran anomenada en poc temps.
Darrere: Manuel Palos, Sebastià Morera i Josep Milà
Davant: Àngel Riera, Ventura Martínez, Alejandro Ruano, Arseni Jordà, Lluís Bona, Luis Tamayo i Fernando Porredón

Any 1949 (1)

Actuaven regularment en programes de ràdio, i aviat van ser reclamats també per fer-ho en teatres, com és el cas d'aquesta foto. El 28 de Febrer debutaven al Teatro América, on, després de la sessió cinematogràfica intervenia l'orquestra. Va ser tal l'èxit, que la gent anava al Teatre no per la pel·lícula, sino pel seu espectacle.
Darrere: Fernando Porredón, Arseni Jordà, Lluís Bona, Luis Tamayo, Sebastià Morera i Josep Milà
Davant: Alejandro Ruano, Ventura Martínez, Àngel Riera, "Pepe" Lara* i Manuel Palos.
* Durant el mes d'Octubre d'aquell any es va reincorporar a l'orquestra, després d'acabar el servei militar.

Any 1949 (2)

Aquí els veiem juntament amb Xavier Cugat i Teresita España, al mig, i Victor de Correa, propietari i manager del famós Restaurant i Night Club Tropicana, a la dreta.

Any 1949 (3)

Dues fotos en la mateixa sessió, la primera d'elles, signada pels seus components. L'ordre dels músics en la segona foto és:
Darrere: Àngel Riera, Manuel Palos i Luís Tamayo (de qui deien els diaris que s'assemblava moltíssim a l'actor nordamericà de moda Tyrone Power)

Al mig: Lluís Bona, Fernando Porredón, Alejandro Ruano i Josep Milà

Davant: Ventura Martínez, Arseni Jordà, "Pepe" Lara i Sebastià Morera.

Any 1950

Cartell de la pel·lícula "Hotel de Muchachas"* , on tenien una destacada intervenció, essent en Luís Tamayo el galant de la història.

* Si et ve de gust veure-la sencera, pots clicar aquí (hi ha també una extensa sinopsi, així com el repartiment). N'he vist algunes escenes on hi intervé l'orquestra, i cada vegada sóc més del parer de que a les orquestres d'aquí no els hi aniria malament fer el mateix, potser podrien agafar alguna idea ...

En aquesta època, ja desvinculats del segon pianista Adolfo Araco, es constiuteixen en Cooperativa, passant la gestió administrativa d'un músic a l'altre en períodes determinats de temps.

Any 1951

Havent sortit de l'illa per actuar a Miami, després van començar una llarga gira per Venezuela i Mèxic, amb gran èxit; això, però, va provocar que la Sala Tropicana se'n ressentís, i per diverses raons ja no hi van actuar més, passant a ser l'orquestra del local "Montmartre" , propietat dels germans Partierra. De dalt cap a baix:
Quart nivell: Ventura Martínez i Manuel Palos
Tercer nivell: Fernando Porredón i Josep Milà
Segon nivell: Arseni Jordà i Sebastià Morera
A davant de tot: "Pepe" Lara, Lluís Bona, Àngel Riera, Luís Tamayo i Alejandro Ruano.

Any 1952

Van començar una gira nordamericana, actuant al Waldorf Astoria de Nova York (concretament la foto és de la Sala Starlight Roof, d'aquest hotel), i als hotels de la cadena Hilton de Chicago, Washington, Saint Louis, Dallas, Los Angeles, Detroit, New Orleans ... Van seguir anant-hi en els anys següents, aprofitant també per enregistrar diversos discs, participant en shows televisius, de ràdio, etc.
Sense que quedi gaire clar el per què, l'any 1955, estant a l'hotel Riviera, de Las Vegas, van ser obligats pel Departament d'Immigració a abandonar els EE.UU. , potser per pressions dels sindicats musicals, que no eren gaire favorables a la presència d'orquestres extrangeres al país.

Any 1955

A partir del 25 de Juny de 1955 van reanudar les actuacions al "Montmartre" de L'Havana, amb la incorporació de la ballarina Trini Reyes, i s'hi van estar fins el mes de Setembre, que tornen als EE.UU.
Darrere: Manuel Palos, Àngel Riera i Josep Milà
Al mig: Sebastià Morera, Fernando Porredón, Luís Tamayo i Lluís Bona
Davant: "Pepe" Lara, Ventura Martínez, Trini Reyes, Agustí Lizandra (substitut d'Arseni Jordà, que a finals de l'any 1951 se'n havia tornat cap a Catalunya) i Alejandro Ruano.

Any 1956

Retratats davant de l'Hotel Nacional de La Habana.
D'esquerra a dreta: Fernando Porredón, José Luis Martínez de los Arcos (que substiuia a Alejandro Ruano, el qual formaria orquestra pròpia, a Cuba), Manuel Palos, Ventura Martínez, Lluís Bona, Luís Tamayo, "Pepe" Lara, Sebastià Morera, Agustí Lizandra, Àngel Riera i Josep Milà.

Any 1957 (1)

Durant la primavera de 1957 tornen al "Montmartre" i giren per tota l'illa. L'Agustí Lizandra se'n va i és substituït per un altre excel·lent trompetista, el català Ramon Aragay. Tornen després a L'Havana, marxant més tard cap a Veneçuela i Brasil. En "Pepe" Lara decideix prosseguir la seva carrera en solitari, essent substituït per l'argentí Alberto Rochi. Més endavant incorporaran una parella de ball, Isabela i Miguel i a finals d'any fan estada a San Juan de Puerto Rico, on l'èxit de públic va propiciar que els contractessin cada any.
Drets: Fernando Porredón, Àngel Riera, Luis Tamayo, Alberto Rochi, Lluís Bona, Josep Milà i José Luis Martínez de los Arcos
Ajupits: Ventura Martínez, Ramon Aragay, Sebastià Morera i Manuel Palos.

Any 1957 (2)

Programa d'una estada al Night Club Venecia, de Santa Clara (Cuba), del 18 al 24 de Maig de 1957. Me'l proporciona un senyor cubà que es diu Jorge Urquijo.

Any 1958 (1)

El Maig de 1958 comencen gira a Canadà, on toquen al Cabaret "La Porte de Saint Jean" , de Quebec, i inauguren l'Hotel Queen Elizabeth, de Montreal, on s'hi estan un mes. La fotografia és d'aquella estada.

Any 1958 (2)

El mes de Juny tornen per sisena vegada al Starlight Roof, del Waldorf Astoria de Nova York. Després Miami, Nova York (participant al programa televisiu d' Ed Sullivan), Puerto Rico, Chicago ...
Aquesta foto és de Nova York.
Darrere: Àngel Riera, Alberto Rochi i Manuel Palos
Davant: Lluís Bona, Luis Martínez de los Arcos, Sebastià Morera, Ramon Aragay, Ventura Martínez, Josep Milà, Fernando Porredón i Luis Tamayo.

Any 1958 (3)

Foto de la seva estada a Puerto Rico, amb els ballarins Trini Reyes, Isabel i Miguel; la dona de més edat que està al mig crec que és Imperio Argentina .
Van tornar a La Havana per actuar la Nit de Fí d'Any a l'Hotel Capri, que dirigia l'actor nordamericà George Raft. És la seva primera i darrera actuació en aquella visita a Cuba, doncs l'endemà hi va haver ball de bastons, amb l'entrada de la milícia revolucionària de Fidel Castro. Tot i que els hi van requisar vestuari i instruments, els hi van tornar al cap d'una setmana; van abandonar Cuba, i ja no hi tornarien mai més !
Van seguir actuant i enregistrant discs per tota Amèrica en la dècada dels 60. Hi van haver canvis, òbviament, en el personal; per exemple, Félix Caballero (portorriqueny) i més tard José Antonio (valencià), van ocupar el lloc d'Alberto Rochi; Joan Grau (català), va substituir a Ramon Aragay; al mateix temps que s'incorporava un altre trompetista, Josep Gimeno (valencià); ocasionalment també s'hi va afegir el guitarrista flamenc Juan de la Mata .
Van actuar 22 temporades seguides alternant els Restaurants Château Madrid i Lexington Avenue, de Nova York, sense deixar de girar pels EE.UU., Sudamèrica, Austràlia, Nova Zelanda, Filipines, formant part de l'espectacle francès "Follies Bergère!" a l'Hotel Tropicana de Las Vegas, etc.

Any 1958 (4)

Alguns dels components, encara a Puerto Rico. Aquesta foto me la proporciona Jorge Urquijo.

Any 1975

Durant els anys 70 van anar modernitzant el seu repertori, encara que mantinguent el seu estil aliè a nous ritmes i modes, que era el què els hi demanava el "seu públic".
En aquesta època s'incorpora com a baix elèctric Jordi Morera, fill de Sebastià Morera, i Luis Martínez de los Arcos passa a tocar la guitarra acústica i elèctrica.
Amb el temps la formació va quedar reduïda a vuit músics, que acompanyats d'un quadre de ball eren els següents: Josep Gimeno (trompeta), José Carlos Alfonso (saxo alt, clarinet i flauta), José Luis López (baix elèctric i saxo tenor), Gerónimo Casanova (bateria i violí), Rafael Alba (cantant), i els tres membres històrics que havien començat l'aventura l'any 1941, i que la portarien a bon port fins a la dissolució de Los Chavales de España l'any 1982: Luís Tamayo, Lluís Bona i Manuel Palos.

I per acabar:
1) Més informació en aquest article escrit pel nicaragüenc Francisco Gutiérrez Barreto.
2) Alguns videos per veure com eren, què feien ... No et deixis enganyar per l'aparent senzillesa ! :

• LISBOA ANTIGUA
• PASÓ EL GAITERO
• LA DANZA DE LOS PATITOS