T'AGRADARIA COL·LABORAR AL MANTENIMENT DEL BLOG?

Si vols contribuir al manteniment d'aquesta pĂ gina (a partir de 50 €), pots fer-ho prement el botĂł DONAR que hi ha a continuaciĂł, o tambĂ© em pots fer un bizum al 650 05 12 33 (posa-hi el teu nom si ho fas aixĂ­), tal com han fet en el seu moment els PATROCINADORS DEL BLOG:

Amat i Pujol, David
Boada i Silvestre, Eduard
"Burlu", de "Sant Esteve de les Roures"
CasadellĂ  i Turon, Josep
Cobla-orquestra Maravella
Comadevall i Prat, Miquel
Lavie, Marc
Molina i Membrives, Xavi
Nonell i Juncosa, Jaume
Roig de Llobet, Rafel
Vergés i Costa, Silvestre

... a tots:

GrĂ cies!



SI EM VOLS CONVIDAR A UN CAFÈ, O AJUDAR A MANTENIR AQUEST BLOG, CLICA EL SEGÜENT BOTÓ. GRÀCIES !

  

diumenge, 21 d’octubre del 2018

SUREDA

👉  LLEGEIX, SISPLAU :
 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sĂ­, et convido a gaudir del meu treball:


Any 1911 (1)
Cobla-orquestra de Barcelona. És la primera Cobla constituïda a la ciutat de Barcelona que va tenir continuïtat. Es va formar l'any 1906.
A principis del segle XX la sardana a Barcelona començava a ser apreciada en concursos, concerts i ballades. TambĂ© les editorials de mĂșsica posaven a la venda sardanes per a piano, doncs n’hi havia demanda entre la classe culta, on era habitual que un o mĂ©s membres de la famĂ­lia tinguessin educaciĂł musical i l’exercissin en reunions i festes privades. En certa manera es pot dir que la sardana estava de moda, la gent tenia ganes d’escoltar-ne i sobretot de ballar-ne. Com que les cobles empordaneses i selvatanes del moment no podien estar sempre tocant al Cap i Casal, era habitual que les orquestres de ball i fins i tot la Banda Municipal en toquessin, tant en sales de concert com al carrer, perĂČ amb els instruments propis i no amb els de cobla.
L’any 1906 el mĂșsic escalenc resident a Barcelona, LluĂ­s Sureda i Valls (1861-1938), compositor i instrumentista de flauta i tible i molt implicat en el mĂłn de la sardana  – el trobem, per exemple, el 27 de setembre de 1902 com a membre del Jurat del Concurs de Sardanistes, organitzat per la “Sociedad recreativa e instructiva Gerundense” i celebrat al FrontĂł Comtal durant les festes de la MercĂš de Barcelona –, va fundar la cobla que portaria el seu cognom, la Cobla Sureda. Van fer la seva presentaciĂł al Teatre del Bosc, a GrĂ cia, i els instrumentistes, procedents molts d’ells de la Banda Municipal de Barcelona, i que encara no disposaven tots dels instruments tĂ­pics de la cobla, cosa que van solventar ben aviat, eren:
Josep Salabarnada i Guadayol (2n cornetĂ­, que al cap de poc temps va marxar a formar part de l'Orquestra UniĂł ArtĂ­stica, de Barcelona), Francesc Casals (fiscorn, fent les tasques de 1er cornetĂ­), FaustĂ­ GalĂ­ i Pons (trombĂł), Eduard SanginĂ©s i Pascual (trombĂł, fent de 1er fiscorn, i a qui podem trobar en aquest blog amb el seu Quartet SanginĂ©s), Josep BurĂ©s (trombĂł, fent de 2n fiscorn), Josep SedĂł (trombĂł baix, fent de contrabaix), LluĂ­s Prat i Trias (flabiol, pertanyent a una important nissaga olotina, fill de Patllari Prat i SaguĂ©s, i germĂ  de Patllari Prat i Trias, fundador de la Cobla-orquesta La Principal Olotina), LluĂ­s Sureda i Valls (2n tible), Ramon Brunet i Berta (1er tible, excel·lent clarinetista i germĂ  del famĂłs clarinetista i tenora Jaume Brunet i Berta ["Jaumet de Roses"]), Francesc Carrera (1er tenor) i Àngel ManĂ©n i Planas (fagot, fent de 2n tenor, germĂ  del compositor i virtuĂłs violinista Joan ManĂ©n i Planas)
A partir d’aleshores van desenvolupar una llarga singladura en el mĂłn de la sardana, en ballades i concerts, i alternant la instrumentaciĂł, doncs al ser Cobla-orquestra podien acompanyar un Ofici, fer una cercavila, amenitzar un ball d’envelat o sala de ball i tocar sardanes. Van extendre tambĂ© el seu Ă mbit d’actuaciĂł a les festes majors de moltes poblacions properes a Barcelona, i encara mĂ©s lluny, doncs hi ha documentada una actuaciĂł a Olot durant les Festes del Tura de 1908, contractats pel Centre Fontanella.
Aquesta fotografia que presento amb dos detalls ampliats Ă©s la primera coneguda de la Cobla-orquestra Sureda, i porta una inscripciĂł a la part superior que diu:
SABADELL, Festa Major de 1911
Audició de Sardanes donada per la cobla Sureda en la Plaça Major
Concretament, van actuar-hi els dies 1 i 2 d’Agost de 1911. Aquesta disposiciĂł dels mĂșsics en un escenari ben enlairat estava molt de moda a principis de segle XX. En el segon detall es pot apreciar el gest del flabiolaire, mirant cap avall amb certa aprehensiĂł...
Aquest flabiolaire crec que Ă©s Teodor GrivĂ© i Teixidor, i el primer fiscorn podria ser el seu pare LlĂ tzer GrivĂ© i Mongini, pare dels tambĂ© mĂșsics Juli GrivĂ© i Simon i Josep GrivĂ© i Simon, de mare diferent que Teodor. Aquesta famĂ­lia provenia de Verges.
Foto: Josep Obradors. Arxiu HistĂČric de Sabadell.


Any 1911 (2)
Segons es pot llegir a la pàgina 12 de La Vanguardia, edició del dia 15 d'Octubre de 1911, aquell mateix dia es va celebrar un homenatge al mestre Enric Morera i Viura, amb la participació de les cobles Sureda, Barcino i La Principal Barcelonina. Els actes musicals van començar a les 10 del matí a la Plaça Catalunya, de Barcelona, amb una audició conjunta de sardanes, totes del mestre Morera. A la foto veiem un moment d'aquesta actuació matinal de la Cobla Sureda, i l'escenari devia ser compartit, doncs es veu alguns instruments de les altres cobles a la part davantera de la barana. A la tarda, a partir de dos quarts de quatre, hi va haver un Festival al Palau de les Belles Arts, amb la participació de la Banda Municipal, les esmentades cobles, i diferents Ballets, Esbarts, Cors i Orfeons, a més d'unes improvisacions amb orgues elÚctrics a càrrec del mestre Robert Goberna i Franchi.
A la imatge es pot reconÚixer bé el flabiolaire, Teodor Grivé, i el segon tible, Lluís Sureda.
Foto: Alejandro Antonietti. Arxiu fotogrĂ fic de Barcelona. AFB3-117 Editorial LĂłpez.


Anys 10
Targeta publicitĂ ria sense datar, jo diria -per l'estil- que Ă©s de la primera dĂšcada del segle XX.
Foto: Arxiu Jaume Nonell.


Any 1914
Aquesta fotografia, de la que tambĂ© en presento un detall, la vaig veure per primera vegada a la pĂ gina 73 del llibre La sardana a Barcelona, de JesĂșs Ventura i Barnet, que havia tingut la gentilesa de regalar-me'l, al haver-li jo proporcionat alguna de les fotografies del meu arxiu. El peu de foto nomĂ©s posava el lloc, l'any i l'autor. A partir d'aquĂ­ vaig començar a investigar, descobrint a l'hemeroteca que es tractava de la Cobla Sureda. Amb l'ajuda dels coneguts historiadors i estudiosos de la Cobla Jaume Nonell i Juncosa i Jordi Gallegos i CĂłrdoba vaig anar reunint tot el material grĂ fic i textual que finalment exposo en aquesta entrada.
Aquesta fotografia, doncs, es va fer el diumenge 4 d’octubre de 1914 a la Font d’en Fargas (Horta, Barcelona), durant l’Aplec de Germanor organitzat per la U.F.N.R (Unió Federal Nacionalista Republicana).
En el rest de davant es pot reconĂšixer LluĂ­s Sureda i Valls al segon tible i Ramon Serrat i Fajula al primer tenor (hi anava de substitut, doncs en aquell moment era component i director de la Cobla-orquestra Selvatana). És molt probable que el flabiolaire sigui Teodor GrivĂ©, i el primer fiscorn el seu pare LlĂ tzer GrivĂ©, citats en la foto anterior.
Foto: Frederic Ballell. Arxiu FotogrĂ fic de Barcelona.


Any 1925
Retrat dels anys 20 de la Cobla Sureda, que es troba a la pĂ gina 56 de la Revista Destino, ediciĂł del 4 de Novembre de 1972. A destacar la presĂšncia d’un mĂșsic d’excepciĂł, que segurament hi anava com a reforç o substitut: just al centre de la fila de darrere hi podem veure Vicenç Bou i Geli amb el trombĂł a les mans. Comparant l’aspecte fĂ­sic del mestre torroellenc amb fotografies existents de la Cobla-orquestra Montgrins, aquesta imatge crec que Ă©s de 1925, doncs un any desprĂ©s es va afaitar el mostatxo. Altres possibles identificacions: Teodor GrivĂ© (flabiol) i LluĂ­s Sureda (2n tible). Hi ha un personatge a la fila de davant, entre el primer tible i el primer tenor que no tĂ© cap instrument a les mans, que Ă©s el director, Josep Ricart i Bastida ("Titus").
Foto: Revista Destino.


Anys 30
Dos segells que es feien servir per a marcar el repertori, i que ens podrien convidar a jugar al joc de les diferĂšncies. Penso que aixĂČ significa que la Cobla-orquestra Cathalonia va heretar el material i segurament la clientela de la Cobla-orquestra Sureda quan aquesta es va desfer (a principis dels anys 40), i van fabricar un segell molt similar. O podria ser que nomĂ©s fos una cĂČpia descarada del disseny, doncs a les hemeroteques no hi veig la Cobla-orquestra Cathalonia mĂ©s enllĂ  de 1936.
Fotos: Arxiu Jordi Gallegos i CĂłrdoba.


DADES ADDICIONALS
Donada la importĂ ncia que crec que tĂ© aquesta entrada, com que tinc molta documentaciĂł a continuaciĂł poso la que em sembla mĂ©s rellevant, amb uns quants exemples d’intervencions destacades – de caire una mica especial, que presenten alguna singularitat, diferent de la tĂ­pica feina de festa major o de ballada de sardanes – de la Cobla-orquestra Sureda, que tambĂ© era anomenada la Cobla d’en Sureda, o la Cobla del Sr. Sureda:


- El dia 4 de juny de 1906 es fa la IIIa Festa de la MĂșsica Catalana al Teatre Novetats de Barcelona. Interpreten una sardana del mestre CassiĂ  Casademont i Busquets
- El dissabte 21 de juliol de 1906 actuen al Tibidabo en el marc de les festes organitzades per la “Real Sociedad Colombófila de Barcelona”
- El divendres 7 de desembre de 1906 actuen a la Societat “El Foment Autonomista Català de Barcelona”, al Carrer Casp, 56
- El dijous 30 de maig de 1907 toquen en una multitudinària “Festa Nacional Catalana”, organitzada per la “Unió Catalanista”
- El dia 25 de juny de 1907 a les 9 del vespre es va fer un Concert al Teatre Principal de Barcelona en el que s’acomiadava de la ciutat la Rondalla Gallega “Airiños d’a miña terra”; hi va haver una intervenciĂł de l’OrfeĂł CatalĂ  interpretant Les Flors de Maig, d’Anselm ClavĂ©, i al final una intervenciĂł de la Cobla Sureda interpretant la sardana La Santa Espina, d’Enric Morera i Viura
- El 28 i 29 de Juny de 1907 actuen al Tibidabo de Barcelona a l’Exposició d’Artistes Independents, i a la Plaça Reial de Barcelona per a la “Secció del Foment de la Sardana de l’Associació Popular Catalanista”-


Any 1908 (1)
El dia 26 d’Abril de 1908 el Foment de la Sardana del Districte VIĂš de Barcelona, secciĂł Fivaller, va organitzar al Parc GĂŒell una festa en honor dels mĂ©s distingits compositors de sardanes del moment; es pot veure la crĂČnica d'aquest esdeveniment a la pĂ gina 15 del nÂș 1375 del setmanari La IlustraciĂłn ArtĂ­stica, del 4 de Maig de 1908.
A la foto hi tenim:
Darrere: Juli MĂ©ndez, AgustĂ­ CardĂșs i Baguer, Josep LĂłpez i Franch i Francesc Peracaula i MasaguĂ©
Al mig: Josep Estela i Moret, Josep Molins i Lanas, Josep Rovira i Feliu Monné i Batallé
Davant: Josep Casanovas i Gafarot ("Paixero"), Eusebi Guiteras i Guiu, LluĂ­s Sureda i Valls i Eusebi Bosch i Humet.
Si mirem els enllaços, veurem que una bona colla d'aquests compositors eren de les comarques gironines.
Van intervenir-hi les cobles: La Farnense (Santa Coloma de Farners), Sureda (Barcelona), Moderna MonnĂ©s (Esparreguera), Serafins del Baix Montseny (ArbĂșcies), La Pubilla (Sant Andreu), La Badalonina (Badalona), L’Aliança Vigatana (Vic), La Principal de Peralada (Peralada), La Nova Catalana (Granollers) i La UniĂł Cassanenca (CassĂ  de la Selva).
Explica el setmanari que es van tocar sardanes dels segĂŒents autors [els escric tal com els anomena la crĂČnica]: Sureda, Guiteras, VilarĂł, Rigau, Comella, Riera, Rovira, LĂłpez Franch, Estela, “Paixero”, Molins, "Xaxu", Pitxot, Pujol, CardĂșs, Serra, Tresserras, MonnĂ© i Frigola.
Foto: Josep BrangulĂ­.


Any 1908 (2)
Detall de la fotografia anterior, una de les poques que podem trobar de LluĂ­s Sureda i Valls.
Foto: Josep BrangulĂ­.


- El mes de Setembre de 1908 actuen a Olot per les Festes del Tura. Es menciona al setmanari La Comarca que el director Ă©s Josep Serra i Bonal, i el nom d’alguns solistes: Josep Porquet i Porter (violĂ­), NicolĂĄs Luengo i Mendoza (clarinet), Joan Pedrol i Palau (cornetĂ­ solista de la Banda Municipal de Barcelona) i FaustĂ­ GalĂ­ i Pons (fiscorn, a qui el cronista recorda haver vist a Olot amb l’Orquestra Torres, de Barcelona; personalment crec que el cronista el confon amb el fiscornaire Francesc ["Paco"] CufĂ­)
- El dia 10 d’octubre de 1908 la Cobla Sureda intervĂ© tocant una sardana del mestre Joan Baptista Lambert i Caminal en una funciĂł especial de l’obra de teatre “Joventut de prĂ­ncep” de Wilhelm Meyer-Förster, que comptava amb l'actriu Margarida Xirgu i SubirĂ  en el paper protagonista. El lloc era el Teatre Principal, de Barcelona, i la sardana portava el mateix tĂ­tol que l’obra.
- El diumenge dia 8 de novembre de 1908 participen al Frontó Comtal de Barcelona en un festival dedicat a l’ “Associació Catalana de Beneficiùncia”
- Els dies 1 i 2 d’Agost de 1911 van fer unes ballades a la Plaça Major de Sabadell, durant la Festa Major.  N’hi ha constĂ ncia grĂ fica, com hem vist a la foto Any 1911, tocant a dalt d’una espĂšcie de glorieta, que de tant adornada no deixa veure gairebĂ© els mĂșsics. Hi ha molta concurrĂšncia, i la majoria de balladors sĂłn homes.
- El dia 15 d’Octubre de 1911 van participar en l'homenatge que es va fer al mestre enric Morera, si anem a la foto Any 1911 (2) en podem llegir mĂ©s detalls.
- A les tres de la tarda del diumenge 4 d’octubre de 1914 actuen a La Font d’en Fargas (Horta, Barcelona) en un Aplec de Germanor organitzat per la U.F.N.R. (Unió Federal Nacionalista Republicana), tal com explico a la foto Any 1914
- El divendres 12 de maig de 1916 a les 10 de la nit actuen al Carrer ValĂšncia de Barcelona, interpretant quatre estrenes de Josep Serra i Bonal. El mateix autor forma part  de la cobla com a primer fiscorn, en aquells moments ja desvinculat de La Principal de Peralada, i el primer tenor Ă©s Josep Bigas i LlansĂł (en la crĂČnica corresponent es fa esment de que Ă©s el tenor solista de La Principal de Peralada, la qual cosa significa que hi tocava com a substitut). La quarta sardana s’anuncia de lluĂŻment, amb un premi de 25 Pts. per a la colla guanyadora
- El dia 15 d’octubre de 1916 participen en el Festival de Confraternitat catalano-aragonesa acompanyant l’Orfeó de Graus
- El divendres 29 de juny de 1917 actuen al Palau de les Belles Arts de Barcelona, amb motiu de l’ExposiciĂł d’Art FrancĂšs. És una festa dedicada a la Dansa Popular Catalana, i comparteixen escenari amb La Principal de CassĂ  i L’Esbart CatalĂ  de Dansaires, tots sota la direcciĂł d’Aureli Capmany i FarrĂ©s
- El diumenge 19 de juny de 1921, actuen a les 11h davant del Casal del Centre, en plena rambla de Vilanova i la GeltrĂș, en un acte d’afirmaciĂł nacionalista organitzat per la Juventut Nacionalista “Els AlmogĂ vers” del “Centre Català”, per a commemorar el primer aniversari de la seva fundaciĂł
- Durant la temporada 1924-1925 es van incorporar a la formaciĂł els mĂșsics Ramon Elias (clarinet) i Josep Ricart i Bastida [“Titus”] (violĂ­ i director); no hi ha constĂ ncia de quin instrument tocaven a la cobla, i segurament el director no en tocava cap. Altres components d’aquella temporada eren: LluĂ­s Sureda i Valls (tible), Teodor GrivĂ© (flabiol), LluĂ­s Prat i Trias (violĂ­), Joan Pedrol i Palau (cornetĂ­) i FaustĂ­ GalĂ­ i Pons (trombĂł i fiscorn)
- L’any 1925 entra a la formaciĂł Joaquim Mestres i Tarradas (violĂ­), i trobem l’Orquestra Sureda intervinguent el divendres 21 d’agost de 1925 a RĂ dio Barcelona en un concert dirigit per LluĂ­s Sureda, en el qual s’interpreta: Fantasia, de l’ĂČpera Faust (Charles Gounod), Capricho Español Gran Jota (JosĂ© del Hierro) – aquestes dues amb un protagonisme destacat al violĂ­ del recentment incorporat Joaquim Mestres –, Minuetto (Giovanni Bolzoni) i Lysistrata (Paul Linke)
- La darrera notĂ­cia que trobo a les hemeroteques Ă©s un anunci de juny de 1939 a La Vanguardia, en el qual consta Josep Ricart i Bastida ("Titus") com a representant, doncs LluĂ­s Sureda i Valls havia mort l’any anterior, concretament el 31 d’agost de 1938.

2 comentaris:

  1. Com sempre, Josep, un excel·lent treball, que no té preu. Continua així, i a veure si aviat es fa justícia en aquest país i els "peixos grossos i mediàtics", disposen de 5 minuts per observar i valorar aquesta ingent feina, de molt profit per al nostre poble i les seves gents. Felicitats ¥

    ResponElimina

PER RAONS LOGÍSTIQUES NOMÉS PUBLICARÉ COMENTARIS EN ELS QUALS S'INDIQUI UN CORREU DE CONTACTE

GrĂ cies!