T'AGRADARIA COL·LABORAR AL MANTENIMENT DEL BLOG?

Si vols contribuir al manteniment d'aquesta pàgina (a partir de 50 €), pots fer-ho prement el botó DONAR que hi ha a continuació, tal com han fet en el seu moment els PATROCINADORS DEL BLOG:

Amat i Pujol, David
Boada i Silvestre, Eduard
"Burlu", de "Sant Esteve de les Roures"
Casadellà i Turon, Josep
Comadevall i Prat, Miquel
Lavie, Marc
Molina i Membrives, Xavi
Nonell i Juncosa, Jaume
Roig de Llobet, Rafel
Vergés i Costa, Silvestre

... a tots:

Gràcies!



SI EM VOLS CONVIDAR A UN CAFÈ, O AJUDAR A MANTENIR AQUEST BLOG, CLICA EL SEGÜENT BOTÓ. GRÀCIES !

  

dilluns, 26 d’agost del 2024

BAUCELLS

                                                 👉  LLEGEIX, SISPLAU :


Any 1945
Orquestra de Manlleu fundada per Melitó Baucells i Roca, nét del també músic Melitó Baucells i Prat ("Mulei"), cap el 1940, en principi només com a Orquestra, convertint-se a finals dels anys 40 en Cobla-orquestra.
En aquestes tres fotos de 1945 hi veiem alguns components passejant per un poble, amb unes noies que podrien ser les seves parelles.
Identifico, a la tercera foto, d'esquerra a dreta: Antoni Graells i Adam*, Juli Solà i Pujol, Albert Poblet i Llongarriu, Albert Baucells i Roca i Melitó Baucells i Roca.
Melitó i Albert Baucells i Roca eren membres de la nissaga dels Melitons, de Roda de Ter. 
Donada la poca informació que hi ha sobre els músics d'aquesta nissaga, em sembla adient fer-ne una pinzellada històrica:
Hi ha un article publicat per Museu del Ter anomenat ELS FETS DE MALARS DE 1853, de Núria Sadurní i Irene Llop on hi surt Fernando Baucells, de 17 anys, nascut per tant l'any 1836 i Melitón Baucells, germà de l'anterior, de 24 anys, nascut per tant l'any 1829. També es parla de Maria Baucells, a qui anomenen pel cognom del seu espós, Melitón Baucells, doncs en realitat es deia Maria Soler i Torrent, de 22 anys, nascuda per tant l'any 1831. La raó de la substitució de cognoms vindria donada -tal com raona l'article, encertadament- perquè ella va ser testimoni de la defensa del seu germà Esteve Soler i Torrent. 
Aquest dos germans, Melitón i Fernando, també eren músics. A la pàgina 2 de El Eco de la Montaña, del 20 de Setembre de 1863, els trobem exercint de músics i directors d'orquestra i de coral. Aquest fet també queda reflectit en l'article CANTAR A LA FÀBRICA, CANTAR AL CORO, de Jaume Ayats (publicat per Museu del Ter). En aquest document hi consta també que Melitón Baucells va donar les primeres lliçons de música a  Lluís Gonzaga Jordà i Rossell (Les Masies de Roda, 16 de Juny de 1869 – Barcelona, 20 de Setembre de 1951), i per les dates interpreto que és el mateix músic del qual vinc parlant fins ara.
A les pàgines 3 i 4 del Diario de Barcelona, del 23 de Juliol de 1880, hi trobo Fernando Baucells dirigint la Sociedad Coral del Ter, de Roda de Ter i Melitón Baucells dirigint l'Orquestra de Roda, que seria la Cobla-orquestra Els Melitons.
A la pàgina 1 de La Campana de Gràcia, del 16 d'Abril de 1882, es parla de l'activista obrer de Roda, Joan Baucells, nascut a Roda de Ter l'any 1827. Observem la proximitat d'aquesta data de naixement amb les de Melitón i Fernando Baucells (1829 i 1836). No obstant a la pàgina 3 de la Gazeta Montanyesa, del 26 de Febrer de 1910, parlant del carrer dedicat a Joan Baucells, indiquen que va néixer el 31 de Març de 1832 i va morir el 4 de Desembre de 1895. Crec que serien les dades més fiables.
Aquest Joan Baucells va ser un destacat capità dels "Voluntaris de Roda" (liberals) durant la tercera guerra carlina, l'any 1874, i un ferm defensor dels drets dels obrers, i té un carrer dedicat a Roda de Ter. Havia estat clarinetista a la Cobla-orquestra Els Melitons
A la pàgina 19 de la Revista Roda de Ter, de l'1 de Gener de 1952, hi ha un retrat seu, i en el peu de foto hi posen Joan Baucells Prat [?]. Crec que el segon cognom no és correcte, donada la llunyania en el temps es podrien haver confós. 
Tinc el convenciment de que aquests tres músics dels quals he parlat fins ara, Melitón (n. 1829), Joan (n. 1832) i Fernando (n. 1836) Baucells es deien Català de segon cognom. A les pàgines 363 a 365 de La Renaixensa, de 1898, hi ha publicada una rondalla, on consta que la música és de Melitón Baucells i Català, i la lletra és de Josep Baucells i Prat. Al meu entendre, doncs, serien oncle i nebot.
En Joan Baucells i Català es va casar amb Xxx Prat i Vinyoles: aquesta dada la podem comprovar al llegir l'article publicat a la pàgina 1 del Diari de Vich, del 9 de Gener de 1932, on Antoni Prat escriu un record dels Fets de Collformic, explicant que Joan Baucells ("Músic") era cunyat del seu avi, Josep Prat i Vinyoles ("Català"), sergent primer de la companyia de voluntaris mobilitzats de Roda.
Joan Baucells i Català va tenir, com a mínim, dos fills: Melitó Baucells i Prat ("Mulei")músic, del qual en desconec les dates de naixement i mort, i Josep Baucells i Prat (Roda de Ter, 8 de Març de 1862 – Granollers, 9 d'Abril de 1926), escriptor, poeta i mestre d'escola.
Quan Melitó Baucells i Català va emmalaltir, cap el 1910, el va substituir en la direcció dels Melitons el seu germà Ferran Baucells i Català.
Melitó Baucells i Prat ("Mulei") va marxar dels Melitons cap a 1909 per anar a tocar el cornetí amb la Cobla-orquestra Santjoanina, de Sant Joan de les Abadesses, passant l'any 1911 a formar part (com a contrabaixista?) de la Cobla-orquestra [Joventut] Camprodonina, de Camprodon. Es va casar en segones núpcies amb una senyora de Roda de Ter de cognom Deniel, i va passar a residir a Vic, amb ella i el seu fill Josep Baucells i Deniel.
Un dels fills de Melitó Baucells i Prat ("Mulei") va ser el també músic Ferran Baucells i Cuberta ["Melitó" o "Fernandet"] (Roda de Ter, 18xx – Manlleu, 11 de Gener de 1931), director i representant dels Melitons a partir de 1910, que va tenir tres fills: Melitó Baucells i Roca*, (Roda de Ter, 31 de Juliol de 1900 – Manlleu, 28 d'Octubre de 1980), Albert Baucells i Roca i Dolors Baucells i Roca, que crec que no estava relacionada amb la música, però com que tinc la dada, la poso.
Melitó Baucells i Roca va ser el pare de Ferran Baucells i Lladó, que no s'ha dedicat a la música, i aquest va tenir dos fills, Melitó Baucells i Pou, empresari, i Ferran Baucells i Pou, que actualment -2024- i des de fa molt temps és el líder del grup musical Ran Ran Ran. He pogut parlar amb els dos Ferrnasque han facilitat, entre d'altres coses, la identificació d'uns quants músics de la Cobla-orquestra Baucells
En Pep Poblet (Josep Poblet i Freixa) fill i nebot de dos dels components d'aquesta formació, m'ha ajudat també a que quedi ben explicada.
Fotos: Arxiu Pep Poblet.


Any 1946
Programa d'una sessió de ball de tarda a càrrec de l'Orquestra Baucells, a la Societat Recreativa La Perla, de Seva, del diumenge dia 22 de Setembre de 1946.
Foto: Arxiu Comarcal d'Osona. Fons Pietx.


Any 1947
Programa de la festa de Santa Llúcia de Roda de Ter, del Desembre de 1947, on veiem que l'Orquestra Baucells, augmentada amb algun músic més, fa ball al Teatre-Cine Roda.
Foto: Arxiu Comarcal d'Osona. Fons Pietx.


Any 1948 (1)
Anunci que sortia al Carnet del Sardanista, del 19 de Febrer de 1948. De fet, veig a la pàgina 26 del Butlletí Manlleu, del dia 1 d'Agost de 1947, que ja s'anuncien com a Cobla-orquestra.
Foto: Arxiu Jordi Saura.


Any 1948 (2)
Segons podem llegir* en aquest programa, el diumenge dia 2 de Maig de 1948, a dos quarts de cinc de la tarda, van tocar una audició de sardanes a la Sala Alegria, de Calldetenes, prèviament a la sessió de ball que feien després l'Orquestra Montecasino, de Vic, que són els que surten retratats al programa.
Molt maco el petit poema que veiem a baix, a l'esquerra:

Per dances, la cobla BAUCELLS,
i tot seguit ball lluït,
refilant com passarells,
la MONTECASINO de Vich.

* Considero un fet meritori i excepcional que aquest programa (igual que el següent) estigués en català, donada l'època franquista i anticatalana en què es va publicar.
Foto: Arxiu Comarcal d'Osona. Fons Pietx.


Any 1948 (3)
En aquest programa de Calldetenes veiem que el dijous 6 de Maig de 1948, festivitat de l'Ascensió, va actuar la Cobla-orquestra Melodians, de Manlleu.
I el diumenge dia 9 de Maig de 1948 hi havia l'actuació de l'Orquestra Baucells, que surt a la foto, i l'Orquestra Fantasio, de Mollerussa.
Foto: Arxiu Comarcal d'Osona. Fons Pietx.


Any 1948 (4)
Aquesta és la foto que surt al programa.
A dalt: Francesc Poblet i Llongarriu, Xxx Amat ("el Negre"), Josep Ballart i Barcons, Juli Solà, Joan Mora i Homs, Antoni Graells i Adam i Melitó Baucells i Roca
A baix: Ramon Mora i Homs, Albert Baucells i Roca, Josep Graells i Adam i Albert Poblet i Llongarriu.
Foto: Arxiu Comarcal d'Osona. Fons Pietx.


Any 1949
Darrere: Antoni Graells, Albert Baucells, Ramon Mora, Xxx Amat ("el Negre") i Joan Mora
Davant: Juli Solà, Melitó Baucells, Xxx Amat ("el Negre"i Josep Ballart.
Possiblement després d'aquesta temporada es van desfer. L'any 1949 es va formar l'Orquestra Manter's (conjunció de Manlleu i Ter), amb músics de la Cobla-orquestra Baucells, encapçalats per Francesc Poblet i Llongarriu,
Foto: Arxiu Dolors Baucells i Lladó.

divendres, 23 d’agost del 2024

NOVA CATALANA

 

                                👉  LLEGEIX, SISPLAU :

Any 1905
Anunci aparegut a la premsa local de Granollers l'any 1905 d'aquesta Orquestra de Granollers, de la qual en faig una mica d'història en el peu de foto de la següent imatge. Tot i que feien la publicitat en castellà, són anomenats Nova Catalana en diaris escrits tant en castellà com en català de l'època.


Any 1906
Orquestra de Granollers (cap al final de la seva trajectòria esdevindrien Cobla-orquestra), de la que en tinc primera notícia a l'hemeroteca a partir de 1896, en una actuació a Mollet del Vallès [pàgina 2 de La Publicidad, del 15 d'Agost de 1896].
L'any 1899 la dirigia Víctor Bertran, però l'any 1904 hi ha una reestructuració, i marxa a la competència, la Cobla-orquestra La Catalana, també de Granollers.
La direcció l'agafa aleshores Esteve Sendra i Soler.
L'any 1906, Víctor Bertran torna a la Nova Catalana com a violí director, i s'emporta amb ell de La Catalana al músic jove però ja consolidat, Martí Saló i Parals ("Martí del cornetí"). 
Alguns components fins l'any 1908 van ser: 
Víctor Bertran (violí i director), Esteve Sendra i Soler (flauta), Joan Sendra i Arnau, fill de l'anterior (contrabaix), Joaquim Monmany (l'he vist citat com a cornetí solista i com a violí solista), Claudi Salom i Balasch (clarinet), J. Masó (fiscorn), Pere Brugués (violí), Frederic Mayol (clarinet), Martí Saló i Parals ["Martí del cornetí"] (cornetí), Pau Blanchart i Prat (clarinet), Francesc Oliveras (fiscorn), Pere Bonamusa (clarinet), Pau Folguera (flauta), Ferran Bonamusa (cornetí), Francesc Costa (contrabaix), i Xxx Torras (violí).
L'any 1908 ja van començar a tocar sardanes, segons es pot llegir en un artícle de "La Veu de Catalunya" de 24 d'Abril de 1908, on es comenta, en l'apartat de Fires i Festes (transcric tal qual està escrit i redactat): 
La orquesta "Nova Catalana dels Sendras" que dirigeix don Esteve Sendra y que compta ab tots els professors necessaris pera executar sardanes, ha sigut contractada pera les festes següents: Dia 26 Corró de Vall; 7, 8 y 9 del mes vinent, Celrá (Girona); 10, 11 y 13, Ripoll; 15 y 16, Mollerussa; 17 y 18, Vilanova de la Roca.
Però tot i que fins l'any 1908 moltes vegades eren anomenats la Nova Catalana dels Sendras, l''any 1909 no formen part de la Nova Catalana ni Esteve ni Joan Sendra, que ja havien constituït la Cobla-orquestra Sendras, i els components d'aquella darrera temporada, segons podem llegir a la pàgina 3 de La Publicidad, del 6 d'Abril de 1909, van ser: Víctor Bertran (violí i director), Bartomeu Coma (violí solista), Juli Jarque (violí solista), Josep Mª Bru (violí), Francesc Costa (contrabaix solista), Pere Bonamusa (clarinet solista), Frederic Mayol (clarinet), Pau Folguera (flautí solista), Ferran Bonamusa (cornetí solista), Francesc Salvadó i Carbonell (cornetí solista) i Emili Cerezo i Salvat (fiscorn solista).
Acabada la temporada, Víctor Bertran marxa a la Cobla-orquestra Moderna Monnés, d'Esparreguera, l'any 1913 seria director de l'Orquestra Els Fatxendes, de Sabadell i li perdo totalment la pista fins l'any 1930, on a l'Anuario Musical de España el veig com a representant de l'Orquestra Americana Armonía Moderna, de Barcelona.

dijous, 22 d’agost del 2024

SALAS

                                👉  LLEGEIX, SISPLAU :

 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Any 1933 (1)
Orquestra de Barcelona fundada cap a l'any 1913 per Magí Salas i Miret. 
Portada del díptic editat l'any 1933.
El Maig de 1904 aquest músic dirigia l'Orquestra Los Xics*, del seu poble, Reus, on també hi tocava el cornetí, formada a principis de 1904 [pàgina 2 del diari Las Circunstancias, del 7 de Maig de 1904]. No obstant, el mes de Setembre d'aquell mateix any [pàgina 2 del diari Las Circunstancias, del 24 de Setembre de 1904] dirigia i tocava el cornetí a la Banda Els Tranquils, de L'Aleixar, fet que també tinc documentat l'any 1905. 
Des de 1910 (quan estava a la Banda Municipal de Barcelona) a 1912 dirigeix l'Orquestra La Nova Unió Armònica** (possiblement vinculada a la Banda). En aquesta orquestra hi tocava també el seu germà Bonaventura. 
L'any 1913, veig per primera vegada a l'hemeroteca una actuació de l'Orquestra Salas, a Bellver. 
L'any 1914 Magí Salas dirigeix l'Orquestra Els Fatxendes.
A partir de 1915 fins l'any 1943 trobo notícies a l'hemeroteca de l'Orquestra Salas
Em consta que l'any 1929 van estar tocant a Cuba [a la pàgina 42 del Diario de la Marina, del 27 d'Octubre de 1929, es parla d'una actuació de l'Orquestra Salas a l'emissora Radio Víctor (Cuba)].
Veient totes aquestes dades, l'anotació ANY XXVII que surt a la portada d'aquest díptic de 1933 no té un sentit massa clar. Vindria a dir que l'Orquestra Salas s'hauria format l'any 1906 ... no n'he trobat cap prova.
* Tinc els noms dels components d'aquesta formació, que són els següents: Ricard Pallejà, Josep Estela, Joan Fort, Joan Zoppetti i Andreu (que arribaria a ser un reconegut fotògraf), Francesc Fuster, Bonaventura Salas i Miret, Pere Plana, Joan Fatta i Degiuli, Magí Salas i Miret, Josep Marimon, Joan Costa i Joan Magrané.
** Crec també interessant posar els components d'aquesta orquestra: Magí Salas i Miret (director), Víctor Bertran (violí solista), Josep Solsona (1er violí), Bonaventura Salas i Miret (viola), Salvador Escofet i Soler (contrabaix solista), Ramon N. Puig (flauta i flautí), Nicolás Luengo i Campos (clarinet solista), Francesc Ojuel (2n clarinet), Ramon Folch (cornetí solista), Josep Balañà (2n cornetí) i Francesc Mulet (fiscorn).


Any 1933 (2)
Part central del díptic, de la qual en faig dos detalls per a una millor visualització.


Any 1933 (3)
Pàgina 2 del díptic, amb el text publicitari de rigor, on carrega una mica contra la competència, i parla de la meva clássica [sic] i insuperable ORQUESTRA "SALAS" DE BARCELONA.


Any 1933 (4)
Pàgina 3 del díptic, amb la relació del personal artístic:
Magí Salas i Miret: director i banjo
Àngel Blanch i Reynalt*: violí solista, trombó de vares i piano
Joan Oliveras i Xena: 1er violí i saxo tenor
Joan Monrabà: viola i banjo
Llorenç Arasanz: contrabaix solista
Gerard Caseras i Caseras: flauta i flautí solista i saxo alt
Ramon Juncosa i Dolcet: clarinet solista i saxo alt
Josep Sendrós: 1er clarinet i jazz-band (drums)
Josep Sánchez: trompeta solista
Joan Gispert: 1er trompeta
Lluís Serradell: fiscorn solista i tubette.
* Àngel Blanch, acabada la temporada 1927-1928 deixa la Cobla-orquestra La Principal de Peralada. Segons m'explica el seu fill, Rafael Blanch i Via, va fer el servei militar a Barcelona, on va estudiar el violí, entre d'altres, amb Eduard Toldrà i Soler, i m'explica també que l'Àngel era un bon pianista. Fins l'any 1948 que va entrar a la Cobla-orquestra La Principal de La Bisbal va estar-se a Barcelona, on tocava el violí i també donava clases.


Any 1933 (5)
Darrera pàgina del díptic, amb el nom de la impremta: P. Yuste, Impressor.