T'AGRADARIA COL·LABORAR AL MANTENIMENT DEL BLOG?

Si t'agrada el blog i em vols convidar a un cafĂš, o contribuir al manteniment d'aquesta pĂ gina, (a partir de 1 €), pots fer-ho prement el botĂł DONAR que hi ha a continuaciĂł:
GrĂ cies!

SI EM VOLS CONVIDAR A UN CAFÈ, O AJUDAR A MANTENIR AQUEST BLOG, CLICA EL SEGÜENT BOTÓ. GRÀCIES !

dissabte, 29 de desembre de 2012

LA PRINCIPAL DE SANT JOAN DE LES ABADESSES

👉  LLEGEIX, SISPLAU :
 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sĂ­, et convido a gaudir del meu treball:


Any 1935
Procedents de la Cobla-orquestra Santjoanenca (coneguts tambĂ© quan feien ball com a Blau Jazz), i de la Cobla-orquestra Els Vermells, que dirigia NarcĂ­s Oliveras i Guillamet, l'any 1935 es crea aquesta Cobla-orquestra amb la voluntat d'obtenir una formaciĂł de categoria, i essent dirigida pel seu impulsor principal, l'esmentat NarcĂ­s Oliveras, a qui no sĂ© reconĂ©ixer en aquesta foto, potser aquell dia nomĂ©s dirigia, ves a saber (podria ser el primer mĂșsic per l'esquerra, a darrere). Ahir, 27 de Desembre de 2012, vaig estar parlant amb dues persones que em van proporcionar dades d'aquesta i d'altres fotos; un Ă©s en Ramon Oliveras i Blanch, fill del fundador (i mĂșsic, igualment que el seu germĂ  Mateu Oliveras i Blanch,  d'aquesta formaciĂł durant uns anys), i l'altre Ă©s el 1er tenor de la foto, en Roc Marco i PalazĂłn*
A darrere identifico: el 2n trompeta (primer per l'esquerra), NarcĂ­s Oliveras (?); el 1er fiscorn (tercer per l'esquerra), Francesc SantalĂł; i el contrabaix, Josep ("Pepito") Blay
A davant: flabiol, Joan Marco i PalazĂłn, germĂ  d'en Roc, de qui ahir -2015- em vaig assebentar de la seva existĂšncia, doncs va morir a Terol poc abans de finalitzar la guerra civil; 1er tenor, Roc Marco i PalazĂłn; i 2n tenor, Jaume Carbonell.
Posat a donar dades de la famĂ­lia Marco, als que aprecio molt, vull fer esment d'un altre germĂ  d'en Roc, l'Antoni, tambĂ© mĂ©s jove que ell, que va tocar molts anys a la Cobla La Principal d'Olot , i que degut a un greu accident automobilĂ­stic ocorregut l'any 1983 va haver de deixar la mĂșsica; no fa pas molt que va morir.
I estic segur que al  fill d'en Roc, en Roc Marco  i Blanch (amb qui vaig tocar quinze anys a la Cobla-orquestra AtlĂ ntida i a l' Orquestra Catalana de Ball) li agradarĂ  veure aquesta foto, doncs probablement ni ell ni el seu pare la tenen ! .
* Vaig tocar amb ell a la Cobla-orquestra La Principal de la Garrotxa. TambĂ© li vaig dedicar una sardana quan va fer 100 anys: Roc centenari (2015). Avui dia (Desembre de 2019) gaudeix de bona salut i bona memĂČria, a punt de fer-ne 105 ! Si vas a aquest enllaç, pots escoltar la sardana i veure un resum fotogrĂ fic de la seva vida musical.


Any 1936
Darrere: Roc Marco PalazĂłn, Desconegut, Esteve Serra, Jaume Carbonell, Antoni Aneiros, Josep Teixidor i NarcĂ­s Oliveras
Davant: Joan Marco i Palazón, Joan Moré, Desconegut, Pere Santaló i Josep ("Pepito") Blay.


Anys 40
La Principal de Sant Joan de les Abadesses actuava tambĂ© amb el noms de Cobla Pyrene (anaven sovint a la Catalunya Nord), Cobla Sanjuanense (obviarĂ© l'explicaciĂł) i Pyrene-Jazz (quan feien Ball).
NomĂ©s puc identificar amb certesa a NarcĂ­s Oliveras, destacat (mĂ©s gran) al mig. No obstant, a la pĂ gina 24 del programa de la Festa Major de Sant Joan de les Abadesses hi ha una llista numerada, perĂČ sense numerar-los a la foto, i que transcric a continuaciĂł:
l.- Jaume Busquets
2.- Francesc Colomer
3.- Juli SalvadĂł
4.- Josep Blay
5.- NarcĂ­s Oliveras (director)
6.- Josep Planas (d'Ogassa)
7.- Josep Roma
8.- Antoni Aneiros
9.- Joan Vilarrasa (de Montesquiu)
10.- Jaume Carbonell
11.- Mateu Oliveras. 
Foto: Biblioteca de Sant Joan de les Abadesses..


Any 1949
Amb el Pont Vell de fons, els caps dels mĂșsics semblen flotar per damunt de la mil·lenĂ ria Vila.
A dalt: Ramon Reig i Verdaguer, Rafel PortĂșs, Ramon PortĂșs, LluĂ­s RamĂ­rez i Malla*, Pere Abian i Pantebre, Ramon Oliveras, Antoni ("Ton") TarrĂ©s i Mateu Oliveras
Al mig: NarcĂ­s Oliveras
A baix: Vilalta, NarcĂ­s Oliveras i Jaume Busquets.
En LluĂ­s RamĂ­rez Ă©s pare i avi de dos destacats mĂșsics manlleuencs: Rafel RamĂ­rez i Iborra i Rosa Maria RamĂ­rez i Abella.


Any 1950
A la Festa dels pescadors, de Ripoll.
D'esquerra a dreta: Rafel PortĂșs, Ramon PortĂșs, Jaume Busquets, Pere Abian, Vilalta, Ramon Reig, LluĂ­s RamĂ­rez, NarcĂ­s Oliveras, Ramon Oliveras i Antoni ("Ton") TarrĂ©s.


Any 1951
Tocant al Prat de la Riera, de Vic, el dia 7 d'Octubre de 1951. Aquell dia, la Colla Sardanista "Dolça Catalunya" , de Vic, va retre homenatge a dos compositors: NarcĂ­s Oliveras (autor de la sardana "Dolça Catalunya", de 1950, dedicada a l'esmentada Colla) i Segimon Claveria i Teulats (que va correspondre amb l'estrena de "La Sardana Ideal"). Hi havia dues cobles, l'altre era la Cobla-orquestra La Principal de Sant HipĂČlit de VoltregĂ .
Em comentava en Ramon Oliveras que van tocar tres sardanes obligades: "El canari encara canta" [compositor i intĂšrpret: NarcĂ­s Oliveras] , de flabiol; "Colla Compte Jofre" [compositor i intĂšrpret: Mateu Oliveras], de tenora i "BĂșfalo Bill"  [compositor: Josep Coll i Ligora; intĂšrpret: Ramon Oliveras], de fiscorn.
I parlant d'aquesta anĂšcdota, m'explica en Miquel Comadevall que el seu pare, en Manel Comadevall, que aleshores tocava amb la Principal de Sant HipĂČlit de Llobregat, tambĂ© va tocar una obligada, en aquest cas de fiscorn (sĂ­, tocava el fiscorn abans de la trompeta !); la sardana era "Vols escoltar?", de Josep Saderra.
Darrere: LluĂ­s RamĂ­rez, Antoni ("Ton") TarrĂ©s, Ramon Reig, Ramon Oliveras, Jaume Busquets i Josep Teixidor
Davant: NarcĂ­s Oliveras, Rafel PortĂșs, Pere Abian, Mateu Oliveras i Joan Freixa i Fochs.


Any 1952 (1)
A Prada de Conflent hi anaven sovint. Fins i tot una vegada en que faltant poc per arribar-hi van tenir panna amb la "rubia" * en quĂš viatjaven, els van venir a recollir amb el cotxe dels bombers !
A Prada, durant la postguerra hi havia espies franquistes, la missiĂł dels quals era, sobretot, controlar qui visitava a Pau Casals (la por que Franco tenia de la Cultura nomĂ©s era comparable a la por que feia ell mateix com a Ă©sser humĂ ). Els pradencs aconsellaven a les orquestres que hi anaven a tocar, que no el visitĂ©ssin en grup, doncs en aquest cas es podien trobar, a la tornada, amb una sanciĂł que consistia en un any sense poder actuar ... No sĂ© si fou en aquesta ocasiĂł, perĂČ una vegada els hi va fer arribar la sardana "Sant MartĂ­ del CanigĂł" i desprĂ©s de interpretada els hi va fer arribar una felicitaciĂł per l'execuciĂł de la mateixa.
Aquesta foto Ă©s del dia 14 de Juliol de 1952, festa nacional francesa.
Darrere: LluĂ­s RamĂ­rez, Antoni ("Ton") TarrĂ©s, Ramon Reig, Ramon Oliveras, Jaume Busquets i Josep Teixidor
Davant: NarcĂ­s Oliveras, Rafel PortĂșs, Pere Abian, Mateu Oliveras i Joan Freixa.
* La rubia era una furgoneta de passatgers, amb part de la carrosseria de fusta.
La foto en color gris Ă©s de l'Arxiu de NĂșria i Carme Freixa i DomĂšnech.


Any 1952 (2)
Foto de la mateixa audiciĂł que l'anterior. Tot i que la qualitat no Ă©s molt bona, serveixi com a testimoni.
Foto: Arxiu Josep Sellas.


Any 1953 (1)
Els quatre mĂșsics de dalt: LluĂ­s RamĂ­rez, Jaume Busquets, Antoni ("Ton") TarrĂ©s i Emili Sellas
Els tres segĂŒents: Mateu Oliveras, NarcĂ­s Oliveras i Pere Abian
Els dos de sota seu: Joan (era de Montesquiu) i Josep Teixidor
Els tres d'abaix de tot: Joan Freixa, Ramon Reig i Ramon Oliveras.


Any 1953 (2)
SeqĂŒĂšncia de dues fotografies fetes a Prades, on hi anaven sovint.
Darrere: LluĂ­s RamĂ­rez, Joan (de Montesquiu), Ramon Reig, Ramon Oliveras, Jaume Busquets i Josep Teixidor
Davant: NarcĂ­s Oliveras, Emili Sellas, Pere Abian, Mateu Oliveras i Joan Freixa.
Fotos: Arxiu NĂșria i Carme Freixa i DomĂšnech.

2 comentaris:

  1. NĂșria Freixa DomĂšnech22/11/15 21:26

    Bon vespre, sóc la filla d'en Joan Freixa Fochs, que és dels tres de baix el de l'esquerra. Ell no és Joan B. El que es deia així era el mestre Juan Baptista Freixa Masolvé.
    El pare sempre ens explicava l'anada a Prades del Conflent amb "La Rubia" i allĂ­ em va comprar la meva primera nina, que era de celuloide. Ell n'estava molt orgullĂłs. Era de Manlleu, com en RamĂ­rez.
    Tocava la tenora, el clarinet i el saxo, depenent de l'ocasió i també era vocalista.
    Contenta que en preserveu la memĂČria.
    Email: nuriafreixadomenech@gmail.com

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes grĂ cies per la correcciĂł, NĂșria !

      Elimina

PER RAONS LOGÍSTIQUES NOMÉS PUBLICARÉ COMENTARIS EN ELS QUALS S'INDIQUI UN CORREU DE CONTACTE (el correu no sortirà en el comentari)

GrĂ cies!