T'AGRADARIA COL·LABORAR AL MANTENIMENT DEL BLOG?

Si t'agrada el blog i em vols convidar a un caf猫, o contribuir al manteniment d'aquesta p脿gina, (a partir de 1 €), pots fer-ho prement el bot贸 DONAR que hi ha a continuaci贸:
Gr脿cies!

SI EM VOLS CONVIDAR A UN CAF脠, O AJUDAR A MANTENIR AQUEST BLOG, CLICA EL SEG脺ENT BOT脫. GR脌CIES !

dissabte, 8 d’abril de 2017

ELS ESCOLANS

馃憠  LLEGEIX, SISPLAU :
 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podr茅 contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Nom茅s et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara s铆, et convido a gaudir del meu treball
:


Any 1896
Cobla-orquestra de Sant Sadurn铆 d'Anoia.
Gaireb茅 tota la informaci贸 i algunes fotos les extrec del llibre editat l'any 1985 per l'Ajuntament de Sant Sadurn铆 d'Anoia Orquestra "ELS ESCOLANS", Tota una 猫poca, de Josep Juanola i Heras i Pere Rebordosa i Gil.
Les identificacions d'aquesta foto i les seg眉ents s贸n fetes amb alguna reserva, creuant les dades que tinc del llibre i del d铆ptic de 1901. Aix铆 tamb茅 els anys s贸n orientatius, doncs no hi ha gaireb茅 cap foto datada amb seguretat.
Darrere: Medir Esteva (viol铆), Joan Rosell (viol铆), Joan Recasens (contrabaix), Ferran Trulls i Guitart ["Nando de Roses"] (fiscorn), Joan Carb贸 ["Paci脿"] (cornet铆) i Llu铆s Vallverd煤 (viola)
Al mig: Pere Sams贸 (clarinet) i Francesc Duran (clarinet)
Davant: Antoni Mir贸 (cornet铆), Antoni Torell贸 i Romeu ["Escol脿"] (viol铆 i director) i Joan Carbonell (flauta).
Foto: Arxiu Carles Querol.


Any 1901 (1)
Portada d'un d铆ptic d'estil modernista editat aproximadament l'any 1901.
El 17 de Novembre de 1894 el diari Lo Geron猫s reprodueix a la p脿gina 3 un article que s'havia publicat al diari La Renaixensa, signat per Pauet de la Esperansa (que t茅 tota la pinta de ser un pseud貌nim). Reprodueixo aqu铆 la part d'aquest article que parla de la formaci贸 dels Escolans, amb alguna acotaci贸 meva entre corxets:

Les petites orquestas de Catalunya
... A principis d' aquest sigle hi havia a Sant Sadurn铆 de Noya un mestre d' estudi anomenat Jener, que, al temps d'ensenyar las primeras lletras als noys, ajudava al rector [era Moss猫n Llu铆s Fontanilles, segons el llibre que cito en el peu de la primera foto] 脿 solemnisar las grans diadas de la Iglesia, ab lo fagot, de que n'era un bon tocador.
Ja allavors existia en la vila la cobla del Sayo, composta de quatre individuos que ab son reduhit repertori de dansas antigas, apresas boy totas d' o铆do, feyan las delicias del jovent.
No faltaren en aquella 猫poca alguns joves entussiastas que, ajudats del Rector y del anomenat Jener, lograren formar una verdadera orquesta, que comensant 脿 tocar en las festas relligiosas no par脿 fins 脿 ferho en las profanas.
Lo n煤cleo d'aquella orquesta era format en son comensament por individuos quals fills y nets han continuat formant una cadena no interrompuda de m煤sichs; diganho per nosaltres l'Anton [Antoni Torell贸 i Borr脿s] y Peret del Escol脿, lo Quich del Minyon谩s, lo Ferm铆, lo Tonet del Baix, lo Mateu del Nunci, descendents dels fundadors, que son los que han posat 脿 l'altura en que's troba la actual orquesta dels Escolans, prou coneguda de la majoria de vilas y pobles de Catalunya.
D'ens脿 del any 30 [la data m茅s aproximada seria 1827, pensem que l'article s'escriu quan ja han passat 67 anys de la fundaci贸 dels Escolans] no cal dir las visicituts perqu猫 ha passat dita orquesta, no deixant de sofrir algun encontre, per貌 sempre s'ha sostingut unida y ha anat aumentant son prestigi y la nombrad铆a, ab la const脿ncia dels que forman son nervi. Quatre m煤sichs encara hi quedan que per espay de cinquanta anys forman part d' ella.
La afici贸 脿 la m煤sica ha sigut sempre notable d'allavors 脿 Sant Sadurn铆, en termes, que del any 40 hi ha hagut constantment en la poblaci贸, adem茅s de la citada, la dels Noys, no essent molt llunyana la 猫poca en que s'hi comptava la del Llamp.
Sabut es que entre las principals orquestas de fora s'hi comptan las de Sant Sadurn铆, y que la m煤sica que tocan, tant en las iglesias com en los balls, es d'estructura moderna. Los que recordem la m煤sica alegre y balladora del temps d'en Jurch y sentim la d'avuy dia tenim punts pera comparar los dos estils. En la que's toca ara hi abunda la harmonia y l'art, y en quant 脿 la execuci贸 no deixa generalment que desitjar; per貌 no s'hi troba la senzill茅s de concepte 茅 inspiraci贸 que distingia 脿 aquella, y que 脿 nostre entendre ha de possehir la m煤sica de ball per sa naturalesa joganera, alegre y fresca.
Ab l'afany de modernisarho tot y de complicarho, en las pessas que avuy privan sols s'hi te en compte la execuci贸 y la instrumentaci贸, cosa que deixar脿 satisfets als mateixos m煤sichs que coneixen lo tecnicisme del art; per貌 la inspiraci贸 y'l bon sentit musical hi deixa de conc贸rrer, y aix貌 hauria d'evitarse agermanant las duas ideas, fent que la harmonia cumpl铆s son com猫s realsant y donant forma 脿 aquells motius frescos y purs, que nascuts en nostras montanyas constituheixen las m茅s olorosas essencias del jard铆 de la m煤sica popular catalana.
PAUET DE LA ESPERANSA.

A les postals de presentaci贸 dels Escolans s'esmenta sempre, a partir de 1912, que es van fundar l'any 1812, i tot i no ser cert, aix貌 t茅 una explicaci贸: cap a 1912, donada la prec脿ria salut del director, Antoni Torell贸 i Borr脿s, es va fer coincidir aquesta circumst脿ncia per donar com a data de fundaci贸 dels Escolans l'any 1812, i aix铆 poder celebrar el centenari. No obstant, la fundaci贸 com a Orquestra va ser l'any 1827, i com que eren coneguts ja com Els Escolans, van adoptar aquest nom.
El fundador va ser Antoni Torell贸 i S脿bat (1802 - 30 de Desembre de 1872), la fam铆lia del qual provenia d'Igualada (1673). Tenia tamb茅 l'ofici de satre, i la dualitat sastre-m煤sic va continuar en els seus descendents que fins l'any 1959 van portar la direcci贸 musical.
El seu fill gran, Antoni Torell贸 i Borr脿s (1829 - 1912, aproximadament) el substitu铆 en la direcci贸 de l'orquestra i, aix铆 mateix, el fill d'aquest, Antoni Torell贸 i Romeu (1873 - 31 de Desembre de 1953) va prendre el relleu; a partir de la seva gran dedicaci贸 a la m煤sica, funda a Sant Sadurn铆 la primera Associaci贸 Musical de Catalunya, aconseguint aixecar la cultura musical de la comarca. El seu fill, Antoni Torell贸 i Casanovas (24 d'Octubre de 1904 - 1992), que es va incorporar l'any 1921, continu脿 la tasca iniciada pels seus avantpassats i tamb茅 dirig铆 Els Escolans fins que es van dissoldre, l'any 1959.
Foto: Biblioteca Nacional de Espa帽a.


Any 1901 (2)
Presentaci贸 de la temporada en la segona p脿gina del d铆ptic.
Segons paraules del darrer director, Antoni Torell贸 i Casanovas:
L'orquestra va n茅ixer amb la idea de ser, per sobre de tot, una formaci贸 de m煤sica cl脿ssica, i com a tal es va mantenir pr脿cticament fins al final dels seus dies, encara que en els 煤ltims temps tamb茅 era una formaci贸 de cobla, i sempre fou una formaci贸 de ball segons la moda del moment.
Foto: Biblioteca Nacional de Espa帽a.


Any 1901 (3)
Tercera p脿gina del d铆ptic, amb els components, i amb expressi贸 de l'instrument que toquen.
Antoni Torell贸 i Romeu ["Escol脿"] (viol铆 i director), Joan Rosell (viol铆), Medir Esteva (viol铆), Joan Carbonell (viol铆), Joan Recasens (contrabaix), Elies Esteva (flauta), Francesc Duran (clarinet), Joan Mart铆 (clarinet), Joan Carb贸 ["Paci脿"] (cornet铆), Antoni Mir贸 (cornet铆) i Ferran Trulls ["Nando de Roses"] (fiscorn).
Comptaven amb el tenor Gabriel Poch ["Bielet"] per cantar en els Oficis.
Tinc les llistes de m煤sics de dues temporades anteriors:
1898: Agust铆 Bosch, Ferran Trulls ["Nando de Roses"], Joan Carb贸 ["Paci脿"], Xxx Botifoll, Joan Rosell, Eveli Bosch, Antoni Torell贸 i Romeu ["Escol脿"], Xxx Singla, Xxx Roca, Medir (o Elies) Esteva, Joan Mart铆 i F. Bosch.
1899: Agust铆 Bosch (viol铆), Antoni Torell贸 i Romeu ["Escol脿"] (viol铆), Joan Rosell (viol铆), Emili Mestres (viol铆), Ferran Trulls ["Nando de Roses"] (fiscorn), Joan Tost (cornet铆), Antoni Mir贸 (cornet铆) i Eveli Bosch (clarinet). Algun dels violins devia tocar tamb茅 el contrabaix, suposo.
Hi ha un altre Torell贸 que no t茅 a veure amb Els Escolans, Anton Torell贸 i Ros ("Tonet"), fill d' Antoni Torell贸 i Ravent贸s (cos铆 del fundador, Antoni Torell贸 i S脿bat), que t茅 una import脿ncia cabdal en l'estudi del contrabaix, i que et convido a veure'n la seva biografia en aquest enlla莽.
Foto: Biblioteca Nacional de Espa帽a.


Any 1901 (4)
Quarta p脿gina del d铆ptic, on s'esmenta Antoni Torell贸 i Romeu ("Escol脿") com a representant.
La impremta: Tipograf铆a La Acad茅mica, de Barcelona.
Foto: Biblioteca Nacional de Espa帽a.


Any 1903
Darrere: Joan Rosell, Llu铆s Vallverd煤, Joan Carb贸 ("Paci脿"), Francesc Duran, Antoni Mir贸, Ferran Trulls ("Nando de Roses") i Joan Recasens
Davant: Medir Esteva, Pere Sams贸, Antoni Torell贸 i Borr脿s*, Joan Carbonell i Antoni Torell贸 i Romeu ("Escol脿").
* Fill del fundador, Antoni Torrell贸 i S脿bat, i pare del director, a la dreta de tot.


Any 1911
Impera la moda de retratar les orquestres amb el director aguantant una partitura i la resta de m煤sics ben atents ... aquesta composici贸 es repeteix diverses vegades en la hist貌ria gr脿fica d'aquesta formaci贸, i tamb茅 en altres orquestres de l'猫poca.
Drets: Antoni Mir贸, Joan Recasens, Pere Sams贸, Ferran Trulls ("Nando de Roses"), Desconegut, Desconegut [ajupit], Joan Carbonell i Joan Carb贸 ("Paci脿")
Asseguts: Desconegut, Antoni Torell贸 i Romeu ("Escol脿") i Llu铆s Vallverd煤.


Any 1912
Foto molt similar a l'anterior.
Drets: Antoni Mir贸, Joan Recasens, Desconegut, Ferran Trulls ("Nando de Roses"), Desconegut, Desconegut, Joan Carbonell i Joan Carb贸 ("Paci脿")
Asseguts: Desconegut, Antoni Torell贸 i Romeu ("Escol脿") i Llu铆s Vallverd煤.


Any 1914
Aquest any van estar en dues ocasions a Perpiny脿; els dies 7 i 8 de Mar莽, al Caf猫 Palmarium, i el dia 3 de Maig a la Societat La Paloma, on es van fer aquesta foto.
Drets: Pere Sams贸, Lloren莽 Sales i Tost, Medir Esteva, Antoni Mir贸 i Antoni Torell贸 i Romeu ("Escol脿")
Asseguts: Vicen莽 Morales i Alberola, Ferran Trulls ("Nando de Roses"), Joan Recasens, Desconegut, Desconegut i Desconegut.
D'aquesta foto tinc els noms de tots els components. Poso en negreta els identificats:
Cornetins: Joan Carb贸 ("Paci脿") i Antoni Mir贸
Clarinets: Vicen莽 Morales i Pere Sams贸
Flauta: Joan Carbonell
Fiscorn: Ferran Trulls ("Nando de Roses")
Viola: Llu铆s Vallverd煤
Contrabaix: Joan Recasens
Violins: Medir Esteva, Lloren莽 Sales i Antoni Torell贸 i Romeu ("Escol脿").


Any 1915 (1)
Postal de la temporada 1915-1916.
Drets: Llu铆s Vallverd煤, Desconegut, Desconegut, Ferran Trulls ("Nando de Roses"), Joan Carbonell, Josep Pibern煤s i Mascort i Joan Recasens
Asseguts: Medir Esteva, Desconegut, Antoni Torell贸 i Romeu ("Escol脿") i Desconegut.
Foto: Arxiu Xavier Prat.


Any 1915 (2)
Revers de la postal anterior.
Foto: Arxiu Xavier Prat.


Any 1916
Aquesta temporada plega el cornet铆 Joan Carb贸 ("Paci脿"), essent substitu茂t per Miquel Bravo.
Drets: Miquel Bravo i Moncanut, Ferran Trulls ("Nando de Roses"), Joan Carbonell, Llu铆s Vallverd煤, Josep Pibern煤s i Mascort, Desconegut i Desconegut
Asseguts: Antoni Mir贸, Medir Esteva, Antoni Torell贸 i Romeu ("Escol脿") i Joan Recasens.


Any 1917
Drets: Medir Esteva, Josep Pibern煤s, Joan Carbonell, Desconegut, Desconegut i Llu铆s Vallverd煤
Asseguts: Antoni Mir贸, Antoni Torell贸 i Romeu ("Escol脿"), Ferran Trulls ("Nando de Roses"), Miquel Bravo i Joan Recasens.
El vuit de Maig de 1917 van actuar a la Pres贸 Model de Barcelona, juntament amb el Cor de la Pres贸.
Donat que disposo de la informaci贸 dels components d'aquell dia, i que no estic ben segur de les identitats dels m煤sics de la foto, els relaciono a continuaci贸:
Cornetins: Miquel Bravo i Antoni Mir贸
Clarinets: Josep Pibern煤s i Pere Sams贸
Flauta: Joan Carbonell
Fiscorn: Ferran Trulls ("Nando de Roses")
Viola: Llu铆s Vallverd煤
Contrabaix: Joan Recasens
Violins: Medir Esteva, Joaquim Llopis i Rius i Antoni Torell贸 i Romeu ("Escol脿").


Any 1918
Anunci que sortia al programa de la Festa Major de Sant Vicen莽 de Castellet de 1918, i detall. La fotografia no t茅 gaire qualitat, per貌 t茅 una caracter铆stica que, al meu entendre, la fa 煤nica: si ens fixem en les fotos de 1911 fins a 1922, i en la de 1925, veiem que hi ha un m煤sic, el director, que aguanta una partitura, i la resta de m煤sics miran cap a ell, i algunes vegades a la c脿mera. En aquesta foto hi ha dos m煤sics aguantant una partitura, que es donen l'esquena, i es veu clarament que hi ha dos grups de cinc m煤sics ... No crec que vulgui dir res, per貌 m'ha semblat molt curi贸s.
No poso els noms dels components, s贸n fa o no fa els de les fotos anterior i posterior, insistint en el qu猫 explico en el primer peu de foto d'aquesta entrada pel qu猫 fa a la identitat dels m煤sics.


Any 1922
Postal de 1922. En el text posa la data de fundaci贸 que no 茅s la real, tal com explico en un peu de foto anterior [1901 (1)].
Estic for莽a segur de la data d'aquesta postal, per貌 a partir de les seg眉ents, fins la de 1934 (ben datada), poden estar intercanviats els anys; no obstant, s贸n de la d猫cada de 1920.
En segon terme: Antoni Mir贸, Joan Recasens, Desconegut, Josep Pibern煤s i Ferran Trulls ("Nando de Roses")
En primer terme: Desconegut, Llu铆s Vallverd煤, Antoni Torell贸 i Romeu ("Escol脿"), Joaquim Llopis i Rius, Antoni Torell贸 i Casanovas (fill del director) i Medir Esteva.
Fotos:
1) Col·lecci贸 Jordi Mestres.
2) A.C.A.E. (Arxiu Montserrat Maun茅 - Javier Gironella).


Any 1923
D'esquerra a dreta: Antoni Fortuny i Vernis, Antoni Torell贸 i Romeu ("Escol脿"), Ferran Trulls ("Nando de Roses"), Josep Pibern煤s, Desconegut, Antoni Torell贸 i Casanovas, Joaquim Llopis, Llu铆s Vallverd煤, Desconegut, Medir Esteva i Joan Recasens.
Foto: A.C.A.E. (Arxiu Montserrat Maun茅 - Javier Gironella).


Any 1924
D'esquerra a dreta: Desconegut, Antoni Mir贸, Desconegut, Joaquim Llopis, Ferran Trulls ("Nando de Roses"), Antoni Torell贸 i Casanovas, Joan Recasens, Medir Esteva, Josep Pibern煤s, Antoni Torell贸 i Romeu ("Escol脿") i Llu铆s Vallverd煤.
Foto: Col·lecci贸 Jordi Mestres.


Any 1925
Darrere: Medir Esteva, Joan Recasens, Desconegut i Ferran Trulls ("Nando de Roses")
Davant: Antoni Torell贸 i Romeu ("Escol脿") [dret], Josep Pibern煤s, Antoni Mir贸, Llu铆s Vallverd煤, Antoni Torell贸 i Casanovas, Joaquim Llopis i Desconegut [dret].
Foto: Col·lecci贸 Jordi Mestres.


Any 1926
D'esquerra a dreta: Joan Recasens, Desconegut, Antoni Torell贸 i Romeu ("Escol脿"), Antoni Mir贸, Medir Esteva, Joaquim Llopis, Josep Pibern煤s, Llu铆s Vallverd煤 (en darrer terme), Ferran Trulls ("Nando de Roses"), Antoni Torell贸 i Casanovas i Desconegut.
Foto: Col·lecci贸 Jordi Mestres.


Any 1928
Darrere: Ferran Trulls ("Nando de Roses"), Desconegut, Llu铆s Vallverd煤, Desconegut i Joan Recasens
Davant: Desconegut, Josep Pibern煤s, Antoni Torell贸 i Casanovas, Antoni Torell贸 i Romeu ("Escol脿"), Joaquim Llopis i Medir Esteva
Foto: Col·lecci贸 Jordi Mestres.


Any 1934 (1)
A comen莽ament dels anys 30, a causa de la influ猫ncia de la m煤sica americana, es produ铆 un canvi radical en el m贸n dels ballables, i les orquestres van haver de compaginar la m煤sica que havien fet sempre (concert, m煤sica religiosa, ball de sal贸, processons, etc.) amb el qu猫 demanava el p煤blic, veient-se obligats a tocar, a m茅s dels instruments de sempre (viol铆, viola, violoncel, flauta, clarinet, fiscorn, trompeta -aquest instrument va resultar ambivalent-), el saxo, el tromb贸 de vares, l'helic贸, la guitarra, el banjo, i sobretot ... el jazzband (la bateria); un instrument que va crear grans controv猫rsies, doncs si b茅 el jovent ho veia com un signe de modernitat, la gent m茅s gran ho trobava horrible ... per貌 les formacions que no van "pujar al carro", van haver de plegar.
D'aquesta 猫poca, per貌, hi ha unes gravacions (concretament de 1933) en formaci贸 d'orquestra (no orquestrina), que s贸n una mostra de com sonaven. Tal com explica Carles Querol (exalcalde de Sant Sadurn铆 d'Anoia) en el seu blog:

S’ha localitzat un brocanter de Torrelavit (Alt Pened猫s), Joan Cuy脿s i Amat, que conserva cinc dels sis discs de pissarra (o de baquelita) que la famosa orquestra sadurninenca Els Escolans va gravar a Barcelona el 1933 amb la productora Parlophon.
L'any 1933 l’Orquestra Els Escolans es trobava en el seu millor moment art铆stic i va gravar a Barcelona sis discs de pissarra (tamb茅 coneguts com de bacalita en honor del seu inventor, el qu铆mic nord-americ脿 d’origen belga, Leo Baekeland), amb la marca Parlophon i amb el seg眉ent contingut:
1) EL FIL脫SOFO [xotis de Josep Vila i Clariana] i LA EMPERATRIZ [polca de Joan Escalas i Feliu (Vilanova i la Geltr煤, 1836 - Barcelona, 1896)]
2) ESPARTERO i GUERRITA [2 vals-jota d’Albert Cot贸 i Fita (Figueres, 1852 - Barcelona, 1906)]
3) LA SERENATA i EL SALVAJE [2 polques, tamb茅 d’Albert Cot贸]
4) EL TRASNOCHADOR i EL TURISTA  [2 vals-jota d’Albert Cot贸]
5) EL ESCOLAR*[xotis d’Albert Cot贸] i LA CODORNIZ*[masurca de Josep Vila i Clariana]
6) LAS TRES GRACIAS [dansa de Josep Maria Soler] i PI脩A [dansa de Joan Escalas]
* Es pot escoltar aquestes dues peces en aquest enlla莽.

Darrere: Desconegut (piano), Desconegut (jazzband), Desconegut (banjo) i Joan Recasens [?] (contrabaix i helic贸)
Davant: Antoni Torell贸 i Romeu ["Escol脿"] (viol铆), Ferran Trulls ["Nando de Roses"] (tromb贸), Desconegut (trompeta), Miquel Prim i Ametller (trompeta), Antoni Torell贸 i Casanovas (saxo), Josep Pibern煤s [?] (saxo) i Joaquim Llopis (saxo).
Foto: Arxiu Fam铆lia Prim.


Any 1934 (2)
Cercavila acompanyant un casament a Sant Esteve de Palautordera, tocant la marxa nupcial de Mendelssohn, el dia 10 d'Agost de 1934. Aquesta informaci贸 茅s molt precisa, i ve anotada en el revers de la foto original.
Darrere de tot, a l'esquerra: Desconegut (viol铆)
En segon terme: Desconegut (clarinet) i Antoni Torell贸 i Casanovas (flauta)
Davant: Ferran Trulls ["Nando de Roses"] (fiscorn), Miquel Prim (trompeta) i Desconegut (trompeta).
A principis d'aquesta d猫cada, concretament l'any 1930, tinc not铆cia de que van interpretar la partitura musical que corresponia al film Els deu manaments (encara en versi贸 muda), al cinema del Centre Moral, de Capellades.
Foto: Arxiu Fam铆lia Prim.


Anys 40 (1)
Part exterior d'un can莽oner en format de tr铆ptic, patrocinat per Castellblanch ("Champ谩n", aleshores). S'especifica b茅 que ja toquen amb instruments de Cobla*, i que tenen la instrumentaci贸 d'Orquestrina (Jazz), a m茅s, naturalment de la d'Orquestra.
* Als anys 40 van haver de fer una altre acte de "posar-se al dia": la gent no acceptava que toquessin sardanes amb instruments de ball o de concert, i van haver de comen莽ar a fer-ho amb instrumentaci贸 de Cobla.


Anys 40 (2)
Interior del can莽oner, amb cinc de les can莽ons que estaven de moda aquell any: NOCHE DE RONDA, CIEN FLORES BLANCAS, QUE ME QUITEN LO "BAILAO", CABALLERO DON JUAN i ¡AY MI SOMBRERO!
A baix hi posa el nom de la vocalista: Mary Valey.


Anys 40 (3)
Darrere: Desconegut (bateria), Desconegut (contrabaix), Joan Casas* [?] (tromb贸), Desconegut (trompeta) i Desconegut (trompeta)
Davant: Antoni Torell贸 i Romeu ["Escol脿"] (piano), Mary Valey (vocalista), Antoni Torell贸 i Casanovas (saxo tenor, i que tamb茅 cantava algun tema), Desconegut (saxo alt), Desconegut (saxo tenor) i Desconegut (saxo alt).
* Crec que 茅s el mateix m煤sic que a la Cobla-orquestra Els Titans i a la Cobla-orquestra Els Verds, ambdues de Matar贸, tinc identificat com a trompeta.


Any 1950
Fotografia recollida en un programa de festa major de 1950. S贸n fa o no fa els mateixos elements de la foto anterior.


Anys 50 (1)
Darrere: Josep Gou i Masferrer [?] (trompeta), Desconegut (trompeta), Desconegut (trompeta), Desconegut (tromb贸), Desconegut (fiscorn) i Desconegut (fiscorn)
Davant: Desconegut (flabiol), Desconegut (tible), Desconegut (tible), Antoni Torell贸 i Casanovas (tenor), Desconegut (tenor) i Desconegut (contrabaix).


Anys 50 (2)
A dalt de tot: Desconegut (bateria)
Tercer nivell: A. Gibey (trompeta i vocalista), Desconegut (trompeta), Desconegut (trompeta) i Desconegut (contrabaix)
Al mig: Desconegut (tromb贸) i Desconegut (tromb贸)
A l'esquerra: Desconegut (piano)
Davant: Desconegut (saxo tenor), Antoni Torell贸 i Casanovas (saxo tenor), Desconegut (saxo alt) i Desconegut (saxo tenor).
Foto: Arxiu Joan Arab铆a.


Any 1954 (1)
Dos m煤sics que van fitxar com a "estrelles" en els darrers anys d'exist猫ncia de la formaci贸: Joaquim ["Quimet"] Arab铆a i Reverter (trompeta) i Miquel Gallego (bateria).
Foto: Arxiu Joan Arab铆a.


Any 1954 (2)
Retratats en un escenari.


Any 1954 (3)
En Joaquim ("Quimet") Arab铆a, trompeta solista i vocalista, tal com ho havia estat el seu predecessor A. Gibey.

Any 1955
En aquesta foto de 1955, i escrit per Joaquim ("Quimet") Arab铆a, posa:
Orquesta Escolans - Despedida - 1955
Crec que es tracta del comiat d'aquest m煤sic, que acabada la temporada 1954-1955 va anar a la Cobla-orquestra Els Verds. La formaci贸 es va desfer acabada la temporada 1958-1959.
Nom茅s reconec: Miquel Gallego (bateria), Antoni Torell贸 i Casanovas (segon saxo per l'esquerra) i Joaquim ("Quimet") Arab铆a, trompeta, a la dreta, en segon terme.
Foto: Arxiu Joan Arab铆a.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

PER RAONS LOG脥STIQUES NOM脡S PUBLICAR脡 COMENTARIS EN ELS QUALS S'INDIQUI UN CORREU DE CONTACTE (el correu no sortir脿 en el comentari)

Gr脿cies!