Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.
... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball:
Gairebé tota la informació i algunes fotos les extrec del llibre editat l'any 1985 per l'Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia Orquestra "ELS ESCOLANS", Tota una època, de Josep Juanola i Heras i Pere Rebordosa i Gil.
Les identificacions d'aquesta foto i les següents són fetes amb alguna reserva, creuant les dades que tinc del llibre i del díptic de 1901. Així també els anys són orientatius, doncs no hi ha gairebé cap foto datada amb seguretat.
Darrere: Medir Esteva (violí), Joan Rosell (violí), Joan Recasens (contrabaix), Ferran Trulls i Guitart ["Nando de Roses"] (fiscorn), Joan Carbó ["Pacià"] (cornetí) i Lluís Vallverdú (viola)
Al mig: Pere Samsó (clarinet) i Francesc Duran (clarinet)
Davant: Antoni Miró (cornetí), Antoni Torelló i Romeu ["Escolà"] (violí i director) i Joan Carbonell (flauta).
Foto: Arxiu Carles Querol.
El 17 de Novembre de 1894 el diari Lo Geronès reprodueix a la pàgina 3 un article que s'havia publicat al diari La Renaixensa, signat per Pauet de la Esperansa (que té tota la pinta de ser un pseudònim). Reprodueixo aquí la part d'aquest article que parla de la formació dels Escolans, amb alguna acotació meva entre corxets:
Les petites orquestas de Catalunya
... A principis d' aquest sigle hi havia a Sant Sadurní de Noya un mestre d' estudi anomenat Jener, que, al temps d'ensenyar las primeras lletras als noys, ajudava al rector [era Mossèn Lluís Fontanilles, segons el llibre que cito en el peu de la primera foto] à solemnisar las grans diadas de la Iglesia, ab lo fagot, de que n'era un bon tocador.
Ja allavors existia en la vila la cobla del Sayo, composta de quatre individuos que ab son reduhit repertori de dansas antigas, apresas boy totas d' oído, feyan las delicias del jovent.
No faltaren en aquella època alguns joves entussiastas que, ajudats del Rector y del anomenat Jener, lograren formar una verdadera orquesta, que comensant à tocar en las festas relligiosas no parà fins à ferho en las profanas.
Lo núcleo d'aquella orquesta era format en son comensament por individuos quals fills y nets han continuat formant una cadena no interrompuda de músichs; diganho per nosaltres l'Anton [Antoni Torelló i Borràs] y Peret del Escolà, lo Quich del Minyonás, lo Fermí, lo Tonet del Baix, lo Mateu del Nunci, descendents dels fundadors, que son los que han posat à l'altura en que's troba la actual orquesta dels Escolans, prou coneguda de la majoria de vilas y pobles de Catalunya.
D'ensà del any 30 [la data més aproximada seria 1827, pensem que l'article s'escriu quan ja han passat 67 anys de la fundació dels Escolans] no cal dir las visicituts perquè ha passat dita orquesta, no deixant de sofrir algun encontre, però sempre s'ha sostingut unida y ha anat aumentant son prestigi y la nombradía, ab la constància dels que forman son nervi. Quatre músichs encara hi quedan que per espay de cinquanta anys forman part d' ella.
La afició à la música ha sigut sempre notable d'allavors à Sant Sadurní, en termes, que del any 40 hi ha hagut constantment en la població, ademés de la citada, la dels Noys, no essent molt llunyana la època en que s'hi comptava la del Llamp.
Sabut es que entre las principals orquestas de fora s'hi comptan las de Sant Sadurní, y que la música que tocan, tant en las iglesias com en los balls, es d'estructura moderna. Los que recordem la música alegre y balladora del temps d'en Jurch y sentim la d'avuy dia tenim punts pera comparar los dos estils. En la que's toca ara hi abunda la harmonia y l'art, y en quant à la execució no deixa generalment que desitjar; però no s'hi troba la senzillés de concepte é inspiració que distingia à aquella, y que à nostre entendre ha de possehir la música de ball per sa naturalesa joganera, alegre y fresca.
Ab l'afany de modernisarho tot y de complicarho, en las pessas que avuy privan sols s'hi te en compte la execució y la instrumentació, cosa que deixarà satisfets als mateixos músichs que coneixen lo tecnicisme del art; però la inspiració y'l bon sentit musical hi deixa de concórrer, y això hauria d'evitarse agermanant las duas ideas, fent que la harmonia cumplís son comès realsant y donant forma à aquells motius frescos y purs, que nascuts en nostras montanyas constituheixen las més olorosas essencias del jardí de la música popular catalana.
A les postals de presentació dels Escolans s'esmenta sempre, a partir de 1912, que es van fundar l'any 1812, i tot i no ser cert, això té una explicació: cap a 1912, donada la precària salut del director, Antoni Torelló i Borràs, es va fer coincidir aquesta circumstància per donar com a data de fundació dels Escolans l'any 1812, i així poder celebrar el centenari. No obstant, la fundació com a Orquestra va ser l'any 1827, i com que eren coneguts ja com Els Escolans, van adoptar aquest nom.
El fundador va ser Antoni Torelló i Sàbat (1802 - 30 de Desembre de 1872), la família del qual provenia d'Igualada (1673). Tenia també l'ofici de satre, i la dualitat sastre-músic va continuar en els seus descendents que fins l'any 1959 van portar la direcció musical.
El seu fill gran, Antoni Torelló i Borràs (1829 - 1912, aproximadament) el substituí en la direcció de l'orquestra i, així mateix, el fill d'aquest, Antoni Torelló i Romeu (1873 - 31 de Desembre de 1953) va prendre el relleu; a partir de la seva gran dedicació a la música, funda a Sant Sadurní la primera Associació Musical de Catalunya, aconseguint aixecar la cultura musical de la comarca. El seu fill, Antoni Torelló i Casanovas (24 d'Octubre de 1904 - 1992), que es va incorporar l'any 1921, continuà la tasca iniciada pels seus avantpassats i també dirigí Els Escolans fins que es van dissoldre, l'any 1959.
Foto: Biblioteca Nacional de España.
Segons paraules del darrer director, Antoni Torelló i Casanovas:
L'orquestra va néixer amb la idea de ser, per sobre de tot, una formació de música clàssica, i com a tal es va mantenir pràcticament fins al final dels seus dies, encara que en els últims temps també era una formació de cobla, i sempre fou una formació de ball segons la moda del moment.
Foto: Biblioteca Nacional de España.
Antoni Torelló i Romeu ["Escolà"] (violí i director), Joan Rosell (violí), Medir Esteva (violí), Joan Carbonell (violí), Joan Recasens (contrabaix), Elies Esteva (flauta), Francesc Duran (clarinet), Joan Martí (clarinet), Joan Carbó ["Pacià"] (cornetí), Antoni Miró (cornetí) i Ferran Trulls ["Nando de Roses"] (fiscorn).
Comptaven amb el tenor Gabriel Poch ["Bielet"] per cantar en els Oficis.
Tinc les llistes de músics de dues temporades anteriors:
1898: Agustí Bosch, Ferran Trulls ["Nando de Roses"], Joan Carbó ["Pacià"], Xxx Botifoll, Joan Rosell, Eveli Bosch, Antoni Torelló i Romeu ["Escolà"], Xxx Singla, Xxx Roca, Medir (o Elies) Esteva, Joan Martí i F. Bosch.
1899: Agustí Bosch (violí), Antoni Torelló i Romeu ["Escolà"] (violí), Joan Rosell (violí), Emili Mestres (violí), Ferran Trulls ["Nando de Roses"] (fiscorn), Joan Tost (cornetí), Antoni Miró (cornetí) i Eveli Bosch (clarinet). Algun dels violins devia tocar també el contrabaix, suposo.
Hi ha un altre Torelló que no té a veure amb Els Escolans, Anton Torelló i Ros ("Tonet"), fill d' Antoni Torelló i Raventós (cosí del fundador, Antoni Torelló i Sàbat), que té una importància cabdal en l'estudi del contrabaix, i que et convido a veure'n la seva biografia en aquest enllaç.
Foto: Biblioteca Nacional de España.
La impremta: Tipografía La Académica, de Barcelona.
Foto: Biblioteca Nacional de España.
Davant: Medir Esteva, Pere Samsó, Antoni Torelló i Borràs*, Joan Carbonell i Antoni Torelló i Romeu ("Escolà").
* Fill del fundador, Antoni Torrelló i Sàbat, i pare del director, a la dreta de tot.
Drets: Antoni Miró, Joan Recasens, Pere Samsó, Ferran Trulls ("Nando de Roses"), Desconegut, Desconegut [ajupit], Joan Carbonell i Joan Carbó ("Pacià")
Asseguts: Desconegut, Antoni Torelló i Romeu ("Escolà") i Lluís Vallverdú.
Drets: Antoni Miró, Joan Recasens, Desconegut, Ferran Trulls ("Nando de Roses"), Desconegut, Desconegut, Joan Carbonell i Joan Carbó ("Pacià")
Asseguts: Desconegut, Antoni Torelló i Romeu ("Escolà") i Lluís Vallverdú.
Drets: Pere Samsó, Llorenç Sales i Tost, Medir Esteva, Antoni Miró i Antoni Torelló i Romeu ("Escolà")
Asseguts: Vicenç Morales i Alberola, Ferran Trulls ("Nando de Roses"), Joan Recasens, Desconegut, Desconegut i Desconegut.
D'aquesta foto tinc els noms de tots els components. Poso en negreta els identificats:
Cornetins: Joan Carbó ("Pacià") i Antoni Miró
Clarinets: Vicenç Morales i Pere Samsó
Flauta: Joan Carbonell
Fiscorn: Ferran Trulls ("Nando de Roses")
Viola: Lluís Vallverdú
Contrabaix: Joan Recasens
Violins: Medir Esteva, Llorenç Sales i Antoni Torelló i Romeu ("Escolà").
Any 1915 (1)
Postal de la temporada 1915-1916.
Drets: Lluís Vallverdú, Desconegut, Desconegut, Ferran Trulls ("Nando de Roses"), Joan Carbonell, Josep Pibernus i Mascort i Joan Recasens
Asseguts: Medir Esteva, Desconegut, Antoni Torelló i Romeu ("Escolà") i Desconegut.
Foto: Arxiu Xavier Prat.
Any 1915 (2)
Revers de la postal anterior.
Foto: Arxiu Xavier Prat.
Drets: Miquel Bravo i Moncanut, Ferran Trulls ("Nando de Roses"), Joan Carbonell, Lluís Vallverdú, Josep Pibernus i Mascort, Desconegut i Desconegut
Asseguts: Antoni Miró, Medir Esteva, Antoni Torelló i Romeu ("Escolà") i Joan Recasens.
Asseguts: Antoni Miró, Antoni Torelló i Romeu ("Escolà"), Ferran Trulls ("Nando de Roses"), Miquel Bravo i Joan Recasens.
El vuit de Maig de 1917 van actuar a la Presó Model de Barcelona, juntament amb el Cor de la Presó.
Donat que disposo de la informació dels components d'aquell dia, i que no estic ben segur de les identitats dels músics de la foto, els relaciono a continuació:
Cornetins: Miquel Bravo i Antoni Miró
Clarinets: Josep Pibernus i Pere Samsó
Flauta: Joan Carbonell
Fiscorn: Ferran Trulls ("Nando de Roses")
Viola: Lluís Vallverdú
Contrabaix: Joan Recasens
Violins: Medir Esteva, Joaquim Llopis i Rius i Antoni Torelló i Romeu ("Escolà").
Any 1918
Anunci que sortia al programa de la Festa Major de Sant Vicenç de Castellet de 1918, i detall. La fotografia no té gaire qualitat, però té una característica que, al meu entendre, la fa única: si ens fixem en les fotos de 1911 fins a 1922, i en la de 1925, veiem que hi ha un músic, el director, que aguanta una partitura, i la resta de músics miran cap a ell, i algunes vegades a la càmera. En aquesta foto hi ha dos músics aguantant una partitura, que es donen l'esquena, i es veu clarament que hi ha dos grups de cinc músics ... No crec que vulgui dir res, però m'ha semblat molt curiós.
No poso els noms dels components, són fa o no fa els de les fotos anterior i posterior, insistint en el què explico en el primer peu de foto d'aquesta entrada pel què fa a la identitat dels músics.
Estic força segur de la data d'aquesta postal, però a partir de les següents, fins la de 1934 (ben datada), poden estar intercanviats els anys; no obstant, són de la dècada de 1920.
En segon terme: Antoni Miró, Joan Recasens, Desconegut, Josep Pibernus i Ferran Trulls ("Nando de Roses")
En primer terme: Desconegut, Lluís Vallverdú, Antoni Torelló i Romeu ("Escolà"), Joaquim Llopis i Rius, Antoni Torelló i Casanovas (fill del director) i Medir Esteva.
Fotos:
1) Col·lecció Jordi Mestres.
2) A.C.A.E. (Arxiu Montserrat Mauné - Javier Gironella).
Foto: A.C.A.E. (Arxiu Montserrat Mauné - Javier Gironella).
Foto: Col·lecció Jordi Mestres.
Davant: Antoni Torelló i Romeu ("Escolà") [dret], Josep Pibernus, Antoni Miró, Lluís Vallverdú, Antoni Torelló i Casanovas, Joaquim Llopis i Desconegut [dret].
Foto: Col·lecció Jordi Mestres.
Foto: Col·lecció Jordi Mestres.
Davant: Desconegut, Josep Pibernus, Antoni Torelló i Casanovas, Antoni Torelló i Romeu ("Escolà"), Joaquim Llopis i Medir Esteva
Foto: Col·lecció Jordi Mestres.
D'aquest any 1933, però, hi ha unes gravacions en formació d'orquestra (no orquestrina), que són una mostra de com sonaven.
S’ha localitzat un brocanter de Torrelavit (Alt Penedès), Joan Cuyàs i Amat, que conserva cinc dels sis discs de pissarra (o de baquelita) que la famosa orquestra sadurninenca Els Escolans va gravar a Barcelona el 1933 amb la productora Parlophon.
L'any 1933 l’Orquestra Els Escolans es trobava en el seu millor moment artístic i va gravar a Barcelona sis discs de pissarra (també coneguts com de bacalita en honor del seu inventor, el químic nord-americà d’origen belga, Leo Baekeland), amb la marca Parlophon i amb el següent contingut:
1) EL FILÓSOFO [xotis de Josep Vila i Clariana] i LA EMPERATRIZ [polca de Joan Escalas i Feliu (Vilanova i la Geltrú, 1836 - Barcelona, 1896)]
2) ESPARTERO i GUERRITA [2 vals-jota d’Albert Cotó i Fita (Figueres, 1852 - Barcelona, 1906)]
3) LA SERENATA i EL SALVAJE [2 polques, també d’Albert Cotó]
4) EL TRASNOCHADOR i EL TURISTA [2 vals-jota d’Albert Cotó]
5) EL ESCOLAR*[xotis d’Albert Cotó] i LA CODORNIZ*[masurca de Josep Vila i Clariana]
6) LAS TRES GRACIAS [dansa de Josep Maria Soler] i PIÑA [dansa de Joan Escalas]
Davant: Antoni Torelló i Romeu ["Escolà"] (violí director), Ferran Trulls ["Nando de Roses"] [?] (fiscorn i trombó), Desconegut (trompeta), Miquel Prim i Ametller*(trompeta), Antoni Torelló i Casanovas (flauta, saxo alt i clarinet), Josep Pibernus (clarinet i saxo tenor) i Antoni Miró (clarinet, saxo alt i saxo baríton).
Darrere de tot, a l'esquerra: Desconegut (violí)
En segon terme: Antoni Miró (clarinet) i Antoni Torelló i Casanovas (flauta)
Davant: Ferran Trulls ["Nando de Roses"] (fiscorn), Miquel Prim (trompeta) i Desconegut (trompeta).
A principis d'aquesta dècada, concretament l'any 1930, tinc notícia de que van interpretar la partitura musical que corresponia al film Els deu manaments (encara en versió muda), al cinema del Centre Moral, de Capellades.
Foto: Arxiu Família Prim.
* Als anys 40 van haver de fer una altre acte de "posar-se al dia": la gent no acceptava que toquessin sardanes amb instruments de ball o de concert, i van haver de començar a fer-ho amb instrumentació de Cobla.
A baix hi posa el nom de la vocalista: Mary Valey.
Davant: Antoni Torelló i Romeu ["Escolà"] (piano), Mary Valey (vocalista), Antoni Torelló i Casanovas (saxo tenor, i que també cantava algun tema), Desconegut (saxo alt), Desconegut (saxo tenor) i Desconegut (saxo alt, podria ser Joan Jauset i Milà).
* Crec que és el mateix músic que a la Cobla-orquestra Els Titans i a la Cobla-orquestra Els Verds, ambdues de Mataró, tinc identificat com a trompeta.
Any 1950
Fotografia recollida en un programa de festa major de 1950. Són fa o no fa els mateixos elements de la foto anterior.
Darrere: Desconegut (trompeta), Desconegut (trompeta), Desconegut (trompeta), Desconegut (trombó), Desconegut (fiscorn) i Desconegut (fiscorn)
Davant: Desconegut (flabiol), Desconegut (tible), Desconegut (tible), Antoni Torelló i Casanovas (tenor), Desconegut (tenor) i Desconegut (contrabaix).
Tercer nivell: A. Gibey (trompeta i vocalista), Desconegut (trompeta), Desconegut (trompeta) i Desconegut (contrabaix)
Al mig: Desconegut (trombó) i Desconegut (trombó)
A l'esquerra: Desconegut (piano)
Davant: Desconegut (saxo tenor), Antoni Torelló i Casanovas (saxo tenor), Desconegut (saxo alt) i Desconegut (saxo tenor).
Foto: Gabriel Casas i Galobardes. Arxiu Nacional de Catalunya.
Foto: Arxiu Joan Arabía.
Any 1954 (2)
Retratats en un escenari.
Any 1954 (3)
En Joaquim ("Quimet") Arabía, trompeta solista i vocalista, tal com ho havia estat el seu predecessor A. Gibey.
Només reconec: Miquel Gallego (bateria), Antoni Torelló i Casanovas (segon saxo per l'esquerra) i Joaquim ("Quimet") Arabía, trompeta, a la dreta, en segon terme.
Foto: Arxiu Joan Arabía.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
PER RAONS LOGÍSTIQUES NOMÉS PUBLICARÉ COMENTARIS EN ELS QUALS S'INDIQUI UN CORREU DE CONTACTE
Gràcies!