T'AGRADARIA COL·LABORAR AL MANTENIMENT DEL BLOG?

Si vols contribuir al manteniment d'aquesta pàgina (a partir de 50 €), pots fer-ho prement el botó DONAR que hi ha a continuació, tal com han fet en el seu moment els PATROCINADORS DEL BLOG:

Amat i Pujol, David
Boada i Silvestre, Eduard
"Burlu", de "Sant Esteve de les Roures"
Comadevall i Prat, Miquel
Lavie, Marc
Molina i Membrives, Xavi
Nonell i Juncosa, Jaume
Roig de Llobet, Rafel
Vergés i Costa, Silvestre

... a tots:

Gràcies!



SI EM VOLS CONVIDAR A UN CAFÈ, O AJUDAR A MANTENIR AQUEST BLOG, CLICA EL SEGÜENT BOTÓ. GRÀCIES !

  

divendres, 31 de maig del 2013

MODERNA MONNÉS

👉  LLEGEIX, SISPLAU :
 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Finals del segle XIX
Cobla-orquestra fundada a Esparreguera l'any 1885 per Feliu Monné i Batallé, que procedia de l'Orquestra Nois d'Olesa, prenent al llarg de la seva existència (fins a finals dels anys 30) els següents noms:
La Esparraguerense [sic], Moderna Monnés, Monnés i Antiga Monnés (crec que l'ordre és aquest).
Darrere (sis components, començant pel noi que toca el cornetí): Desconegut, Desconegut, Desconegut, Desconegut, Desconegut i Desconegut.
Davant (vuit components, començant pel contrabaix): Agustí Monné i Batallé [?], Desconegut, Desconegut, Desconegut, Desconegut, Feliu Monné i Batallé, Desconegut, Desconegut i Desconegut.
Foto: Arxiu Laia Monné.


Any 1905
Drets: Agustí Monné i Batallé [?], Jaume Mas ["Jaumet de Cordelles"] (cornetí), Desconegut (cornetí), Desconegut (fiscorn), Desconegut (clarinet) i Desconegut (flauta; es va moure i no va sortir del tot a la foto)
Asseguts: Desconegut (violí), Desconegut (violí), Feliu Monné (violí i director) i Francesc Jorba (clarinet).
Foto: Arxiu Històric d'Olesa de Montserrat.



Any 1907 (1)
Aquesta foto la van editar amb format de postal.
Segons la revista Scherzando, en la seva edició de Maig de 1907, en aquest any precís van començar a tocar sardanes, i al diari La Publicidad, de 30 de Maig de 1907, a la pàgina 4 es comenta que han adquirit els instruments típics de Cobla.. Identifico, amb certes reserves, i basant-me parcialment en l'alineació de 1909 i 1910:
Darrere: Jaume Mas ["Jaumet de Cordelles"] (2n cornetí), Martí Saló i Parals (1er cornetí), Julià Soler i Puigsech* (1er fiscorn), Llorenç Regàs i Saurí (2n fiscorn), Lluís Serra (trombó) i Agustí Monné (contrabaix)
Davant: Enric Rovira (flabiol), Ramon Serra (2n tible), Privat Reinés (1er tible), Francesc Jorba (1er tenor) i Desconegut (2n tenor). Potser Feliu Monné no tocava a la Cobla ...
* Veure bioigrafia a la pàgina 37 d'aquest enllaç.
Foto: Arxiu Jaume Nonell.


Any 1907 (2)
Revers de la postal, on Martí Saló escriu a la seva esposa Maria Ramell, per comunicar-li que ben aviat tota la família es podrà instal·lar a Esparreguera.
Foto: Arxiu Jaume Nonell.


Any 1908 (1)
La informació és extreta d'un díptic, la còpia del qual no té prou qualitat per reproduir-lo aquí. Poso els instruments que tocaven a l'Orquestra i a la Cobla:
Drets: Julià Soler (fiscorn solista i 1er fiscorn), Jaume Mas ["Jaumet de Cordelles"] (2n cornetí i 2n cornetí), Martí Saló (cornetí solista i 1er cornetí), Lluís Serra (2n violí i trombó), Francesc Jorba (2n clarinet i 1er tenor) i Privat Reinés (flauta solista i 1er tible)
Asseguts: Ramon Serra (violí solista i 2n tible), Iu Alavedra i Ferrer* (clarinet solista i 2n tenor), Feliu Monné (violí director i contrabaix), Llorenç Regàs (contrabaix i 2n fiscorn) i Enric Rovira (1er violí i flabiol).
La data de naixement que posa la Viquipèdia ha d'estar equivocada, doncs aquí té més de tretze anys.
Foto: Arxiu Jaume Nonell.


Any 1908 (2)
Foto d'estudi, feta amb el mateix decorat de fons que la foto anterior.
Drets: Julià Soler (fiscorn solista i 1er fiscorn), Martí Saló (cornetí solista i 1er cornetí), Jaume Mas ["Jaumet de Cordelles"] (2n cornetí i 2n cornetí), Lluís Serra (2n violí i trombó), Ramon Serra (violí solista i 2n tible) i Francesc Jorba (2n clarinet i 1er tenor)
Asseguts: Privat Reinés (flauta solista i 1er tible), Feliu Monné (violí director i contrabaix), Llorenç Regàs (contrabaix i 2n fiscorn), Enric Rovira (1er violí i flabiol) i Iu Alavedra (clarinet solista i 2n tenor).
Foto: Llibre L'Abans d'Esparreguera.


Any 1909 
Darrere: Francesc Jorba (clarinet solista i 1er tenor), Martí Saló (cornetí solista i 1er cornetí), Llorenç Regàs (contrabaix i 2n fiscorn), Lluís Serra (2n violí i trombó), Jaume Mas ["Jaumet de Cordelles"] (2n cornetí i 2n cornetí) i Privat Reinés (flauta solista i 1er tible)
Davant: Enric Rovira (2n violí i flabiol), Ramon Serra (1er violí i 2n tible), Feliu Monné (violí director i contrabaix), Josep Torres (violí solista i 2n tenor) i Josep ["Pepito"] Cristòfol i Parals* (fiscorn solista i 1er fiscorn).
* Torroella de Montgrí, 1888-1956; va ser fiscoinaire de la Cobla-orquestra Montgrins durant 42 anys; el mestre Josep Blanch i Reynalt li va dedicar la sardana obligada de fiscorn "Els grans marramaus". Pel segon cognom, podria ser que fossin cosins amb Martí Saló i Parals.
Foto: Arxiu Jaume Nonell.


Any 1910
Damunt del cap dels músics de la fila posterior, es veu el nom de la formació: en aquest moment s'anomenaven Moderna Monnés.
Darrere: Martí Saló i Parals (1er cornetí), Iu Alavedra (2n clarinet), Desconegut, Francesc Jorba (1er clarinet), Jaume Mas ["Jaumet de Cordelles"] (cornetí segon) i Josep ["Pepito"] Cristòfol (fiscorn)
Davant: Joan Parera i Reinés (violí solista), Desconegut* (fiscorn), Víctor Bertran (director)**, Pau Folguera (flauta) i Llorenç Regàs (contrabaix).
* Podria ser Andreu Monné i Duran, fill de Feliu Monné i Batallé.
** Segons explica Lluís Subirana i Rebolloso en el seu article La dinastia musical dels Monné (apunts per a un esbós biogràfic), la mort de la seva esposa, Caterina Duran i Bonells i d'alguns dels seus fills, com Andreu Monné i Duran (l'any 1925, als 35 anys), va fer que Feliu Monné caigués en un profund defalliment, que va minar la seva precària salut, i el va obligar a deixar totes les seves activitats musicals i pedagògiques. Aquí ja no el veiem, essent substituït per Víctor Bertran (abans director de diverses orquestres granollerines).
Foto: Arxiu Jaume Nonell.


Any 1917 (1)
Part exterior del díptic editat l'any 1917, on ja hi consta la denominació Orquestra Monnés. Imprès per la Impremta Pujol, de Barcelona.
Foto: Arxiu Laia Monné.


Any 1917 (2)
Part interior del díptic editat l'any 1917.
Foto: Arxiu Laia Monné.


Any 1917 (3)
Pàgina 1 del díptic de 1917.
Foto: Arxiu Laia Monné.


Any 1917 (4)
Pàgina 2 del díptic de 1917, on s'indica que són els mateixos components de temporades anteriors.
Foto: Arxiu Laia Monné.


Any 1917 (5)
Pàgina 3 del díptic de 1917, amb la relació del personal artístic:
Joan Parera i Reinés (violí solista), Joan Rius (violí primer), Felip Portolés (viola), Andreu Monné i Duran (contrabaix), Alfons Ubach (flauta solista), Francesc Jorba (clarinet solista), Frederic Mayol (clarinet), Francesc Sabatés (cornetí solista), Rafel Bofill i Masjoan (cornetí) i Ramon Mayans i Roca (fiscorn solista).
Foto: Arxiu Laia Monné.


Any 1917 (6)
Pàgina 4 del díptic de 1917, on hi consta com a director i representant Feliu Monné i Batallé.
Foto: Arxiu Laia Monné.


Any 1931 (1)
Postal de la temporada 1931-1932.
Aquí hi torna a sortir el fundador Feliu Monné i Batallé. Segons explica Lluís Subirana i Rebolloso en el seu article La dinastia musical dels Monné (apunts per a un esbós biogràfic), la mort de la seva esposa, Caterina Duran i Bonells i d'alguns dels seus fills, com Andreu Monné i Duran (l'any 1925, als 35 anys), va fer que Feliu Monné caigués en un profund defalliment, que va minar la seva precària salut, i el va obligar a deixar totes les seves activitats musicals i pedagògiques. No obstant, tal com es pot veure al dors de la postal (imatge següent), era el director i representant. Dato aquesta foto l'any 1931, doncs disposo d'una imatge digital del passaport que es va fer aquell any, i l'aspecte físic és pràcticament el mateix. En principi només reconec a tres dels components.
Darrere: Desconegut, Josep Mata i Orpí, Desconegut, Desconegut, Desconegut i Desconegut
Davant: Desconegut, Desconegut, Feliu Monné i Batallé, Pere Mañé i Baleta i Desconegut.
Foto: Arxiu Laia Monné.


Any 1931 (2)
Revers de la postal anterior.
Foto: Arxiu Laia Monné.

dimarts, 28 de maig del 2013

PENTAGRIS BOYS

👉  LLEGEIX, SISPLAU :
 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Any 1936
D’esquerra a dreta: Martí Bofill de la Iglesia, fiscorn; Joaquím Borràs i  Maurici Solves, trompetes, i Josep Morell, clarinet. Val a dir que en el moment que es va fer aquesta fotografia, el cinquè component, Pere Carreras, clarinet, es trobava malalt i per aquest motiu no surt a la imatge.
El mes de Febrer de 1936* es va donar a conèixer a Palafrugell aquest quintet musical anomenat Pentagris Boys. Format per alumnes del mestre Trifó Bonany i Granés**, la seva trajectòria va ser efímera. La guerra civil del 1936 i el fet de que algun dels seus components va ser cridat a files com a integrant de l’anomenada "Quinta" del Biberó, va impedir una possible consolidació del grup palafrugellenc.
Tenien un repertori de ballables entre els quals no hi faltava algun foxtrot o pasdoble que havien composat, així com l’arranjament de peces clàssiques i obligades del moment com podia ser el vals La viuda alegre , o fins i tot temes havanerístics com per exemple Cuba donde yo nací .
Van debutar a la Sala del cafè del Centre Fraternal la tarda del primer dia de Carnaval de l’any 1936. Aquella primera actuació va ser molt aplaudida, i la directiva del Fraternal va obsequiar amb brunyols i xocolata desfeta, tant com van voler, als joves músics palafrugellencs. Val a dir i destacar que el més gran d’aquells músics només tenia quinze anys. Però no es va acabar tot aquí. Resulta que un dels espectadors, entusiasmat per l’excel·lent actuació musical del grup, va agafar la safata d’un dels cambrers i es va posar a passar-la. Es veu que tothom hi va col·laborar en més o menys mesura, i la recaptació també va ser un èxit. Es van recollir dues-centes quaranta pessetes. I els joves components del Pentagris Boys, més contents que unes “pasqües” perquè en fer la repartició, a cadascun d’ells  els va tocar quaranta vuit pessetes, “d’abans de la guerra”!
* Veure notíca a la pàgina 3 del diari Ara, del 28 de Febrer de 1936.
** En alguns llocs he vist escrit aquest cognom com Bonay, no sé quina és la forma correcta.
Informació extreta del blog Sota la buguenvíl·lia, de Josep Bofill Blanc, fill de Martí Bofill, el jove fiscornaire de la foto.

dimarts, 21 de maig del 2013

L'EMPORDANESA (Palafrugell)

👉  LLEGEIX, SISPLAU :
 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball:

.
Any 1895
Cobla-orquestra de Palafrugell fundada el mes de Maig de 1895, provinent de la Cobla-orquestra La Nova*, tal com es pot llegir a la pàgina 3 del setmanari El Distrito, de 26 de Maig de 1895:
La orquesta que hasta la fecha se venía apellidando La Nueva con motivo de la reforma que acaba de experimentar con la adquisición del reputado maestro y violinista don Joaquín Costa**, ha cambiado su título con el nombre de la Ampurdanesa.
* De la Cobla-orquestra La Nova en tinc primera notícia d'una actuació durant la Festa Major de Palafrugell a la pàgina 3 del setmanari El Palafrugellense, de 20 de Juliol de 1884.
** Es tracta de Joaquim Costa i Illa (1838-1913), violinista i mestre de música en diverses poblacions de les comarques gironines, del qual en podem trobar una acurada biografia en les pàgines 162 a 167 de l'article LES COBLES D'EN COSTA I D'EN JOVANET DE CALONGE (1863 I 1866), de Jordi Bautista i Parra, publicat a ESTUDIS DEL BAIX EMPORDÀ (Sant Feliu de Guíxols, 2011). Aquest anunci va sortir a la premsa local durant el mes de Juny de 1895.


Any 1909 (1)
Part exterior del díptic publicat l'any 1909.
La majoria dels components eren músics joves, probablement encara en etapa d'aprenentatge, que no tenint lloc a l’orquestra local de referència, la Cobla-orquestra La Principal de Palafrugell, a principis de la dècada de 1880 havien decidit formar-ne una de “nova”, i així era coneguda també, com La Nova, fins l'any 1895, tal com podem veure en el peu de foto anterior.
Foto: Arxiu Municipal de Palafrugell. Fons Impremta Palé.


Any 1909 (2)
Part interior del díptic publicat l'any 1909. A fí de poder veure-ho bé tot plegat, a continuació faig un detall de les quatre pàgines.
Foto: Arxiu Municipal de Palafrugell. Fons Impremta Palé.


Any 1909 (3)
Portada del díptic publicat l'any 1909.
Foto: Arxiu Municipal de Palafrugell. Fons Impremta Palé.


Any 1909 (4)
Segona pàgina del díptic publicat l'any 1909, on hi consta el nom dels representants: Josep Galceran a Palafrugell i Ramon Tasis a L'Escala. L'impressor posa Tassis, però s'escrivia amb una sola essa.
A la part inferior veiem el nom de l'Impremta Palé.
Foto: Arxiu Municipal de Palafrugell. Fons Impremta Palé.


Any 1909 (5)
Tercera pàgina del díptic publicat l'any 1909. Hi veiem que el director era Felip Vilaró, i que havien incorporat els músics Ramon Tasis, procedent de la Cobla-orquestra L'Aliança, de L'Escala, que s'havia desfet, i del tenora Josep Bordas, del qual no en tinc cap informació.
Foto: Arxiu Municipal de Palafrugell. Fons Impremta Palé.


Any 1909 (6)
Quarta pàgina del díptic publicat l'any 1909, amb la llista del personal artístic, que també relaciono a continuació, amb expressió de l'instrument que tocaven a la Cobla i el que tocaven a l'Orquestra:
Ramon Tasis i Tutau (flabiol - 2n violí. Representant a L'Escala)
Enric Hereu i Sallés (1er tible - flauta i flautí)
Valentí Ametller i Sureda (2n tible - viola)
Josep Bordas [i Moré?] (1er tenor - 2n clarinet)
Josep Figueras i Vilallonga ["Maceu"] (2n tenor - 1er clarinet)
Lauro Alemany i Bou (1er cornetí - 1er cornetí)
Josep Carbonell i Roca (2n cornetí - 2n cornetí)
Josep Galceran i Carbó (1er fiscorn - fiscorn. Representant a Palafrugell)
Felip Vilaró i Carbonell (2n fiscorn - 1er violí. Director de la formació)
Martí Molla i Sagrera (contrabaix - contrabaix).
Foto: Arxiu Municipal de Palafrugell. Fons Impremta Palé.


Any 1911 (1)
Portada del díptic d'excel·lent disseny imprès l'any 1911 per la Impremta Palé, de Palafrugell, on hi veiem, de dalt a baix:
Columna esquerra: Josep Romero i Bahí, Joaquim Talladas, Nemesi Fàbrega i Albert ["el Gravat"] i Lauro Alemany i Bou
Columna central: Trifó Bonany i Granés*, Sabino Gallart [i Bach?] i Josep Galceran i Carbó
Columna dreta: Valentí Ametller, Jaume Frigola i Serra, Martí Molla i Sagrera i Josep Carbonell i Roca.
* En alguns llocs he vist escrit aquest cognom com Bonay, no sé quina és la forma correcta.
Foto: A.C.A.E. (Arxiu Montserrat Mauné - Javier Gironella).


Any 1911 (2)
A la segona pàgina, en el text de presentació, es destaca la incorporació de Trifó Bonany, Sabino Gallart i Nemesi Fàbrega ("el Gravat"), així com la col·laboració puntual d'un destacat clarinetista, alumne de Trifó Bonany: Àngel Sastre ("Angelet").
Foto: A.C.A.E. (Arxiu Montserrat Mauné - Javier Gironella).


Any 1911 (3)
Tercera pàgina del díptic, amb la relació del personal artístic. Poso primer l'instrument de Cobla i després el d'Orquestra.
Jaume Frigola (flabiol i violí), Valentí Ametller (tible i flauta i flautí), Josep Romero (tible i clarinet), Trifó Bonany (tenora i clarinet concertista), Joaquim Talladas (tenora i violí), Lauro Alemany (cornetí), Josep Carbonell (cornetí), Nemesi Fàbrega ["el Gravat"] (fiscorn i viola), Josep Galceran (fiscorn), Sabino Gallart (trombó i violí director) i Martí Molla (contrabaix). A destacar que ja formaven amb onze músics, i per tant portaven trombó a la Cobla, circumstància que no es produia en totes les Cobles de l'època.
Foto: A.C.A.E. (Arxiu Montserrat Mauné - Javier Gironella).


Any 1911 (4)
I a la quarta pàgina, el representant, Josep Galceran.
Foto: A.C.A.E. (Arxiu Montserrat Mauné - Javier Gironella).


Any 1914 (1)
Portada del quadern editat l'any 1914 , imprès per la Impremta de Miquel Palé, de Palafrugell.
Foto: A.C.A.E. (Arxiu Montserrat Mauné - Javier Gironella).


Any 1914 (2)
Les pàgines interiors del quadern eren de làmines de suro.
Foto: A.C.A.E. (Arxiu Montserrat Mauné - Javier Gironella).


Any 1914 (3)
Segona pàgina, amb el text de presentació per aquella temporada, que continua a la pàgina següent.
Foto: A.C.A.E. (Arxiu Montserrat Mauné - Javier Gironella).


Any 1914 (4)
A la tercera pàgina finalitza el text de presentació, remarcant la importància de comptar amb el concertista de clarinet, Trifó Bonany, i ressaltant la incorporació per aquella temporada de Josep Padrós i Vidal, tenora i clarinet, en el lloc de Joaquim Talladas.
Foto: A.C.A.E. (Arxiu Montserrat Mauné - Javier Gironella).


Any 1914 (5)
A la quarta pàgina, relació dels músics en formació de Cobla. A més de Josep Padrós, s'observa algun altre canvi respecte a la formació de 1911.
Sabino Gallart (flabiol), Valentí Ametller (1er tible), Josep Massanas (2n tible), Josep Padrós (1er tenor), Trifó Bonany (2n tenor), Lauro Alemany (1er cornetí), Isidre Paretas i Augé (2n cornetí), Josep Galceran (1er fiscorn), Francesc Sendra (2n fiscorn), Jaume Frigola (trombó) i Martí Molla (contrabaix).
Foto: A.C.A.E. (Arxiu Montserrat Mauné - Javier Gironella).


Any 1914 (6)
Cinquena pàgina, amb la formació d'Orquestra:
Sabino Gallart (violí director), Jaume Frigola (violí solista), Josep Massanas (violí), Francesc Sendra (violí), Martí Molla (contrabaix solista), Valentí Ametller (flauta i flautí solista), Trifó Bonany (clarinet solista), Josep Padrós (clarinet), Lauro Alemany (cornetí solista), Isidre Paretas (cornetí) i Josep Galceran (fiscorn).
Foto: A.C.A.E. (Arxiu Montserrat Mauné - Javier Gironella).


Any 1914 (7)
A la sisena pàgina podem veure que la representació ha passat a mans d'Isidre Paretas.
Foto: A.C.A.E. (Arxiu Montserrat Mauné - Javier Gironella).


Any 1914 (8)
I la tapa posterior del quadern. Aquests quaderns devien valer un dineral ... Tot fa pensar doncs que en aquells moments L'Empordanesa (La Nova) era una formació de categoria, que lluitava per competir amb La Vella, la Cobla-orquestra La Principal de Palafrugell.
Foto: A.C.A.E. (Arxiu Montserrat Mauné - Javier Gironella).


Any 1914 (9)
Ballada de sardanes a la Plaça de Sant Pere, de Calella. 
La cobla que està a l'esquerra és L'Empordanesa, i la de la dreta Cobla-orquestra La Principal de Palafrugell.
Foto: Arxiu Municipal de Palafrugell. Col·lecció Raquel Gifre.


Any 1920

Llàstima no tenir la foto !
Text publicat en el setmanari Baix Empordà, de Palafrugell, a la pàgina 2 de l'edició del 16 de Maig de 1920, on detalla els components d'aquella temporada: Sabino Gallart (violí i flabiol, i director), Jaume Frigola (violí i trombó), Teodor Plaja i Pigem ["Doro"], Francesc Sendra (violí i fiscorn), Ricard Anglada i Bou, Josep Mª Dalmau (clarinet i tenora), Joan Anglada i Bou, Lauro Alemany (cornetí), J. Paretas [podria ser Isidre Paretas i Augé (2n cornetí)], J. Ventura i Martí Molla (contrabaix).


Any 1921
Lamentablement tampoc tinc la foto, però em sembla interessant publicar aquesta ressenya del setmanari Baix Empordà, de Palafrugell, que en la seva pàgina 2 de l'edició del 10 d'Abril de 1921 publica la relació de components, després d'una reforma en el si de la Cobla-orquestra. Alguns dels components havian marxat aquella temporada a formar part d'una debutant formació rival a Palafrugell: la Cobla-orquestra La Nova Empordanesa.
Referent al retall de diari, poso primer l'instrument d'Orquestra i després el de Cobla:
Sabino Gallart (violí i flabiol, i director), Jaume Frigola (violí i trombó), Francesc Sendra (violí i fiscorn), Emili Alemany i Planas (flauta i tible), Josep Mª Dalmau (clarinet i tenora), Joan Ribas (clarinet i tible), Martí Jonama i Vergoñós (cornetí), Lauro Alemany (cornetí), Ricard Monguilod i Papaceit (fiscorn) i Joan Esponellà i Saballs (contrabaix).
Llegeixo també en el Diario de Gerona de Avisos y Noticiaspàgina 3 de l'edició de 13 d'Abril de 1921:
PALAFRUGELL.- Se ha constituído en esta población una nueva orquesta que llevará por nombre "La Empordanesa". Será su director Don Sabino Gallart.
Això donaria a entendre que la primigènia Empordanesa s'havia desfet en algun moment entre 1914 i 1921, i que ara es tornava a reconstituir.


Any 1923 (1)
En aquesta postal, que presento amb els noms i sense, hi tenim:
Darrere: Amadeu Jofra i Carreras, Lauro Alemany i Bou, Nemesi Fàbrega i Albert ["el Gravat"], Josep Galceran i Carbó i Frederic Torrent i Carreras
Davant: Sabino Gallart [i Bach?], Joan Ribas i Serra, Emili Alemany i Planas, Sebastià Carreras i Mauri i Sebastià Bonany i Rigau.
La temporada anterior havien entrat: Amadeu Jofra (cornetí), Nemesi Fàbrega* ["el Gravat"] (fiscorn i violí), Josep Galceran (fiscorn) i Frederic Torrent (contrabaix)
* Malgrat que en aquesta postal escriuen Fàbregas, segons la documentació trobada per Jaume Nonell en els llibres de baptisme de Palafrugell el cognom real és tal com es posa en el carnet de 1911 que veiem al principi de l'entrada, és a dir: Fàbrega.
Foto: A.C.A.E. (Arxiu Montserrat Mauné - Javier Gironella).


Any 1923 (2)
Revers de la postal anterior, on es destaca la incorporació de Joan Ribas i Sebastià Bonany. El representant torna a ser en Josep Galceran.
Foto: A.C.A.E. (Arxiu Montserrat Mauné - Javier Gironella).


Any 1924 (1)
Darrere: Lauro Alemany, Amadeu Jofra, Nemesi Fàbrega ("el Gravat"), Josep Galceran, Jaume Frigola i Frederic Torrent
Davant: Sabino Gallart, Joan Ribas, Emili Alemany, Gonçal Juncà i Bassols i Sebastià Bonany.
Aquesta alineació, així com la informació precedent, em ve proporcionada per l'Oriol Oller, autor del llibre "Música i Festa a Palafrugell".


Any 1924 (2)
Revers de la postal anterior, on s'indica la incorporació de Gonçal Juncà. I a baix, la nota imprescindible perquè no se'ls confongués amb la Cobla-orquestra La Nova Empordanesa, formada l'any 1921.
Tot i disposar en nombroses ocasions de reputats músics i directors, L’Empordanesa mai no va assolir la volada de La Principal. L’arribada del jazz ballable, a principis dels anys vint, i possibles discrepàncies en el si de l’orquestra van provocar-ne la desaparició l’any 1925. Alguns dels seus membres serien els impulsors de la formació de la Cobla-orquestra Palafrugell (no confondre amb La Principal), l'any 1927.
Foto: A.C.A.E. (Arxiu Montserrat Mauné - Javier Gironella).

dilluns, 20 de maig del 2013

EMPÒRIUM (Torroella de Montgrí)

👉  LLEGEIX, SISPLAU :
 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Any 1929
Orquestrina de Torroella de Montgrí, nascuda seguint la moda d'aquells anys, que va durar de l' 1 de Març de 1929 fins el 31 de Març de 1930, tal com s'informa en el Diario de Gerona de Avisos y Notícias, en la seva edició del 7 de Juny de 1930. D'esquerra a dreta hi tenim: Miquel Sadurní i Espígol (saxo), Narcís Coll i Motas (violí), Jaume Castelló i Plaja (piano, director i representant a Palamós), Climent Roig i Casadevall (trombó i representant a Torroella) i Josep Pla i Comas (jazzband).
Narcís Coll, Climent Roig i Miquel Sadurní provenien de la Cobla-orquestra La Lira, de Torroella de Montgrí, i van passar tots tres a formar part de l' Orquestrina Ràdio, també de Torroella.
Jaume Castelló provenia de l' Orchestrina Jazz Palamós, dissolta la temporada anterior.
Les dades d'aquesta formació me les passa en Jordi Gallegos i Córdoba, autor, d'entre altres treballs, del llibre "L'Escala des de l'empostissat: història de La Principal de L'Escala i les altres cobles locals"

dissabte, 18 de maig del 2013

LA PALMA ANDRESENSE

👉  LLEGEIX, SISPLAU :
 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball
:


Any 1907 (1)
Banda-orquestra de Barcelona, concretament del districte de Sant Andreu, que en aquest any de la seva fundació feia poc temps que havia deixat de ser municipi independent. Anteriorment eren una Banda de Guitarres i Bandúrries. La majoria dels components pertanyien a la família Valls.
Veig a l'hemeroteca que l'any 1927 encara estaven actius.


Any 1907 (2)
Revers de la postal. Tenien la seu al Carrer Borriana, 23-25, havent estat abans al Carrer Pons i Gallarza, 69. El representant era Josep Valls, patriarca de la família, que és el músic de dalt de tot, a la dreta.

dijous, 16 de maig del 2013

RED RIBBON'S ORCHESTRA

👉  LLEGEIX, SISPLAU :
 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Any 1928 (1)
L'any 1927, una colla d'amics de Palafrugell, tots ells fills de bona família, que s'havien format social i intel·lectualment per dirigir els negocis familiars a l'estranger, es veieren necessitats de recrear des d'aquí l'avantguarda musical jazzista que s'estilava a les principals capitals d'Europa i als Estats Units.
Van adquirir algunes partitures i els instruments musicals necessaris, algun dels quals va haver de ser importats, com els saxòfons, el banjo i la bateria.
D'esquerra a dreta hi veiem a: Erwin Spiegel, Frederic Gich i Solà, Pelai Capella, Joan Dalmau i Janoher*, Kurth Boor, Josep Maria Genís, Enric Genís i  Joan Gorgoll (?)
* Aquest músic va marxar molt aviat cap a Cuba, segons em comenta el seu filloll Joan Dalmau i Juscafresa.
Foto: L. Casanova.


Any 1928 (2)
Mateix escenari, mateixos components, mateixos instruments, però ara en posició de "repós" ...
Foto: L. Casanova. Arxiu Lluís Gich i Viñas.


Any 1928 (3)
Aquella sessió fotogràfica va donar per tres retrats; aquest és el tercer, ara amb l'instrumental canviat.
Foto: L. Casanova. Arxiu Lluís Gich i Viñas.


Any 1931
Darrere: Frederic Gich, Enric Genís, Joan Dalmau i Josep Mª Genís
Davant: Kurth Boor, Pelai Capella i Erwin Spiegel.
En un principi els assajos que realitzaven als habitatges dels membres del grup, es van haver d'alternar entre tots per alleugerir les molèsties que ocasionava als veïns el soroll d'aquella música agosarada i desconeguda que interpretaven. Al cap d'un cert temps van haver de llogar un local al carrer de les Ànimes.
Palafrugell tenia "jazz". O més ben dit, Palafrugell tenia una orquestra que interpretava la música que es ballava a les principals ciutats del món, però faltava el més important, que la Red Ribbon's Orchestra (més coneguts a Palafrugell com Els Red Ribbon's"), realitzés el pas definitiu actuant en públic. Allò que havia sorgit com una afició plaent i particular per la música moderna, agradava els que escoltaven les sessions privades que oferien, i els animaven a donar el pas definitiu.
La idea del què els demanaven els amics va anar quallant entre ells i això els va portar al seu debut musical el divendres 4 de maig de 1928 al Casino Sport de Figueres, on meravellaren l'audiència i feren gaudir els balladors congregats. Una ajustació perfecta del grup donà la millor i més inefable harmonia musical amb la puresa i claredat de sons que sorgeix de les millors orquestres professionals.
La qualitat de la seva música fou reconeguda arreu on actuaren i l'èxit de l'agrupació palafrugellenca transcendí els límits de la nostra província. Els contractaren successivament pels balls de Cap d'Any del Centre Fraternal de Palafrugell, i actuaren en festes majors i assenyalades als principals pobles de la província. L'existència del grup, que no havia abandonat mai el seu caràcter amateur, finalitzà el 1931, quan els components de l'orquestra hagueren de complir amb els negocis i afers familiars.
Tota la informació d'aquesta Orquestrina l'he extret del Blog De PALATIO FRUGELLI a PALAFRUGELL, i ajustada per Oriol Oller, autor del llibre Música i Festa a Palafrugell.