T'AGRADARIA COL·LABORAR AL MANTENIMENT DEL BLOG?

NOTES:

Si deixas un comentari, posa el teu nom i correu, sisplau, i et podré contestar.

Si et vols descarregar alguna foto, endavant!
Només et demano que si la publiques, citis la font.

Si t'agrada el blog i em vols convidar a un cafè, o contribuir al manteniment d'aquesta pàgina,
(a partir de 1 €), pots fer-ho prement el botó DONAR que hi ha a continuació.

Gràcies!

SI EM VOLS CONVIDAR A UN CAFÈ, O AJUDAR A MANTENIR AQUEST BLOG, CLICA EL SEGÜENT BOTÓ. GRÀCIES !

viernes, 31 de mayo de 2013

MODERNA MONNÉS




NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Finals del segle XIX
Cobla-orquestra fundada a Esparreguera l'any 1885 per Feliu Monné i Batallé, que procedia de l'Orquestra Nois d'Olesa, prenent al llarg de la seva existència (fins a finals dels anys 30) els següents noms:
La Esparraguerense [sic], Moderna Monnés, Monnés i Antiga Monnés (crec que l'ordre és aquest).
Darrere (sis components, començant pel noi que toca el cornetí): Desconegut, Desconegut, Desconegut, Desconegut, Desconegut i Desconegut.
Davant (vuit components, començant pel contrabaix): Agustí Monné i Batallé [?], Desconegut, Desconegut, Desconegut, Desconegut, Feliu Monné i Batallé, Desconegut, Desconegut i Desconegut.
Foto: Arxiu Laia Monné.


Any 1905
Drets: Agustí Monné i Batallé [?], Jaume Mas ["Jaumet de Cordelles"] (cornetí), Desconegut (cornetí), Desconegut (fiscorn) i Desconegut (flauta; es va moure i no va sortir del tot a la foto)
Asseguts: Desconegut (violí), Desconegut (violí), Feliu Monné (violí i director) i Francesc Jorba (clarinet).
Foto: Arxiu Històric d'Olesa de Montserrat.



Any 1907 (1)
Aquesta foto la van editar amb format de postal.
Segons la revista Scherzando, en la seva edició de Maig de 1907, en aquest any precís van començar a tocar sardanes, i al diari La Publicidad, de 30 de Maig de 1907, a la pàgina 4 es comenta que han adquirit els instruments típics de Cobla.. Identifico, amb certes reserves, i basant-me parcialment en l'alineació de 1909 i 1910:
Darrere: Jaume Mas ["Jaumet de Cordelles"] (2n cornetí), Martí Saló i Parals (1er cornetí), Julià Solé (1er fiscorn), Llorenç Regàs (2n fiscorn), Lluís Serra (trombó) i Agustí Monné (contrabaix)
Davant: Enric Rovira (flabiol), Ramon Serra (2n tible), Privat Reinés (1er tible), Francesc Jorba (1er tenor) i Desconegut (2n tenor). Potser Feliu Monné no tocava a la Cobla ...
Foto: Arxiu Jaume Nonell.


Any 1907 (2)
Revers de la postal, on Martí Saló escriu a la seva esposa Maria Ramell, per comunicar-li que ben aviat tota la família es podrà instal·lar a Esparreguera.
Foto: Arxiu Jaume Nonell.


Any 1908 (1)
La informació és extreta d'un díptic, la còpia del qual no té prou qualitat per reproduir-lo aquí. Poso els instruments que tocaven a l'Orquestra i a la Cobla:
Drets: Julià Solé (fiscorn solista i 1er fiscorn), Jaume Mas ["Jaumet de Cordelles"] (2n cornetí i 2n cornetí), Martí Saló (cornetí solista i 1er cornetí), Lluís Serra (2n violí i trombó), Francesc Jorba (2n clarinet i 1er tenor) i Privat Reinés (flauta solista i 1er tible)
Asseguts: Ramon Serra (violí solista i 2n tible), Iu Alavedra i Ferrer* (clarinet solista i 2n tenor), Feliu Monné (violí director i contrabaix), Llorenç Regàs (contrabaix i 2n fiscorn) i Enric Rovira (1er violí i flabiol).
La data de naixement que posa la Viquipèdia ha d'estar equivocada, doncs aquí té més de tretze anys.
Foto: Arxiu Jaume Nonell.


Any 1908 (2)
Foto d'estudi, feta amb el mateix decorat de fons que la foto anterior.
Drets: Julià Solé (fiscorn solista i 1er fiscorn), Martí Saló (cornetí solista i 1er cornetí), Jaume Mas ["Jaumet de Cordelles"] (2n cornetí i 2n cornetí), Lluís Serra (2n violí i trombó), Ramon Serra (violí solista i 2n tible) i Francesc Jorba (2n clarinet i 1er tenor)
Asseguts: Privat Reinés (flauta solista i 1er tible), Feliu Monné (violí director i contrabaix), Llorenç Regàs (contrabaix i 2n fiscorn), Enric Rovira (1er violí i flabiol) i Iu Alavedra (clarinet solista i 2n tenor).
Foto: Llibre L'Abans d'Esparreguera.


Any 1909 
Darrere: Francesc Jorba (clarinet solista i 1er tenor), Martí Saló (cornetí solista i 1er cornetí), Llorenç Regàs (contrabaix i 2n fiscorn), Lluís Serra (2n violí i trombó), Jaume Mas ["Jaumet de Cordelles"] (2n cornetí i 2n cornetí) i Privat Reinés (flauta solista i 1er tible)
Davant: Enric Rovira (2n violí i flabiol), Ramon Serra (1er violí i 2n tible), Feliu Monné (violí director i contrabaix), Josep Torres (violí solista i 2n tenor) i Josep ["Pepito"] Cristòfol i Parals* (fiscorn solista i 1er fiscorn).
* Torroella de Montgrí, 1888-1956; va ser fiscoinaire de la Cobla-orquestra Montgrins durant 42 anys; el mestre Josep Blanch i Reynalt li va dedicar la sardana obligada de fiscorn "Els grans marramaus". Pel segon cognom, podria ser que fossin cosins amb Martí Saló i Parals.
Foto: Arxiu Jaume Nonell.


Any 1910
Damunt del cap dels músics de la fila posterior, es veu el nom de la formació: en aquest moment s'anomenaven Moderna Monnés.
Darrere: Martí Saló i Parals (1er cornetí), Iu Alavedra (2n clarinet), Desconegut, Francesc Jorba (1er clarinet), Jaume Mas ["Jaumet de Cordelles"] (cornetí segon) i Josep ["Pepito"] Cristòfol (fiscorn)
Davant: Joan Parera i Reinés (violí solista), Desconegut* (fiscorn), Víctor Bertran (director)**, Pau Folguera (flauta) i Llorenç Regàs (contrabaix).
* Podria ser Andreu Monné i Duran, fill de Feliu Monné i Batallé.
** Segons explica Lluís Subirana i Rebolloso en el seu article La dinastia musical dels Monné (apunts per a un esbós biogràfic), la mort de la seva esposa, Caterina Duran i Bonells i d'alguns dels seus fills, com Andreu Monné i Duran (l'any 1925, als 35 anys), va fer que Feliu Monné caigués en un profund defalliment, que va minar la seva precària salut, i el va obligar a deixar totes les seves activitats musicals i pedagògiques. Aquí ja no el veiem, essent substituït per Víctor Bertran (abans director de diverses orquestres granollerines).
Foto: Arxiu Jaume Nonell.


Any 1917 (1)
Part exterior del díptic editat l'any 1917, on ja hi consta la denominació Orquestra Monnés. Imprès per la Impremta Pujol, de Barcelona.
Foto: Arxiu Laia Monné.


Any 1917 (2)
Part interior del díptic editat l'any 1917.
Foto: Arxiu Laia Monné.


Any 1917 (3)
Pàgina 1 del díptic de 1917.
Foto: Arxiu Laia Monné.


Any 1917 (4)
Pàgina 2 del díptic de 1917, on s'indica que són els mateixos components de temporades anteriors.
Foto: Arxiu Laia Monné.


Any 1917 (5)
Pàgina 3 del díptic de 1917, amb la relació del personal artístic:
Joan Parera i Reinés (violí solista), Joan Rius (violí primer), Felip Portolés (viola), Andreu Monné i Duran (contrabaix), Alfons Ubach (flauta solista), Francesc Jorba (clarinet solista), Frederic Mayol (clarinet), Francesc Sabatés (cornetí solista), Rafel Bofill i Masjoan (cornetí) i Ramon Mayans i Roca (fiscorn solista).
Foto: Arxiu Laia Monné.


Any 1917 (6)
Pàgina 4 del díptic de 1917, on hi consta com a director i representant Feliu Monné i Batallé.
Foto: Arxiu Laia Monné.


Any 1931 (1)
Postal de la temporada 1931-1932.
Aquí hi torna a sortir el fundador Feliu Monné i Batallé. Segons explica Lluís Subirana i Rebolloso en el seu article La dinastia musical dels Monné (apunts per a un esbós biogràfic), la mort de la seva esposa, Caterina Duran i Bonells i d'alguns dels seus fills, com Andreu Monné i Duran (l'any 1925, als 35 anys), va fer que Feliu Monné caigués en un profund defalliment, que va minar la seva precària salut, i el va obligar a deixar totes les seves activitats musicals i pedagògiques. No obstant, tal com es pot veure al dors de la postal (imatge següent), era el director i representant. Dato aquesta foto l'any 1931, doncs disposo d'una imatge digital del passaport que es va fer aquell any, i l'aspecte físic és pràcticament el mateix. En principi només reconec a tres dels components.
Darrere: Desconegut, Josep Mata i Orpí, Desconegut, Desconegut, Desconegut i Desconegut
Davant: Desconegut, Desconegut, Feliu Monné i Batallé, Pere Mañé i Baleta i Desconegut.
Foto: Arxiu Laia Monné.


Any 1931 (2)
Revers de la postal anterior.
Foto: Arxiu Laia Monné.

martes, 28 de mayo de 2013

PENTA GRIS




NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Any 1936
D’esquerra a dreta: Martí Bofill de la Iglesia, fiscorn; Joaquím Borràs i  Maurici Solves, trompetes, i Josep Morell, clarinet. Val a dir que en el moment que es va fer aquesta fotografia, el cinquè component, Pere Carreras, clarinet, es trobava malalt i per aquest motiu no surt a la imatge.
L'any 1936 es va donar a conéixer a Palafrugell aquest quintet musical anomenat Penta Gris. Format per alumnes del mestre Trifó Bonany*, la seva trajectòria va ser efímera. La guerra civil del 1936 i el fet de que algun dels seus components va ser cridat a files com a integrant de l’anomenada "Quinta" del Biberó, va impedir una possible consolidació del grup palafrugellenc.
Tenien un repertori de ballables entre els quals no hi faltava algun foxtrot o pasdoble que havien composat, així com l’arranjament de peces clàssiques i obligades del moment com podia ser el vals La viuda alegre , o fins i tot temes havanerístics com per exemple Cuba donde yo nací .
Van debutar a la Sala del cafè del Centre Fraternal la tarda del primer dia de Carnaval de l’any 1936. Aquella primera actuació va ser molt aplaudida, i la directiva del Fraternal va obsequiar amb brunyols i xocolata desfeta, tant com van voler, als joves músics palafrugellencs. Val a dir i destacar que el més gran d’aquells músics només tenia quinze anys. Però no es va acabar tot aquí. Resulta que un dels espectadors, entusiasmat per l’excel·lent actuació musical del grup, va agafar la safata d’un dels cambrers i es va posar a passar-la. Es veu que tothom hi va col·laborar en més o menys mesura, i la recaptació també va ser un èxit. Es van recollir dues-centes quaranta pessetes. I els joves components del Penta Gris, més contents que unes “pasqües” perquè en fer la repartició, a cadascun d’ells  els va tocar quaranta vuit pessetes, “d’abans de la guerra”!
* En alguns llocs he vist escrit aquest cognom com Bonay, no sé quina és la forma correcta.
Informació extreta del blog Sota la buguenvíl·lia, de Josep Bofill Blanc, fill de Martí Bofill, el jove fiscornaire de la foto.

martes, 21 de mayo de 2013

L'EMPORDANESA (Palafrugell)




NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Any 1911
La data de fundació de l’orquestra L’Empordanesa, de Palafrugell, és incerta, però totes les informacions indiquen que seria vora el 1880. L’orquestra estava formada per músics joves, probablement encara en etapa de formació, que no tenint lloc a l’orquestra local de referència, la Cobla-orquestra La Principal de Palafrugell , van decidir formar-ne una de “nova”.
Tot i disposar en nombroses ocasions de reputats músics i directors, l’Empordanesa mai no va assolir la volada de La Principal. L’arribada del jazz ballable, a principis dels anys vint, i possibles discrepàncies en el si de l’orquestra van provocar-ne la desaparició l’any 1925. Alguns dels seus membres serien els impulsors de la formació de la Cobla-orquestra Palafrugell (no confondre amb La Principal), l'any 1927.
De dalt a baix:
Columna esquerra: Josep Romero, Joaquim Talladas, Nemesi Fàbrega i Lauro Alemany
Columna central: Trifó Bonany*, Sabino Gallart i Josep Galceran
Columna dreta: Valentí Ametller, Jaume Frigola, Martí Molla i Josep Carbonell.
* En alguns llocs he vist escrit aquest cognom com Bonay, no sé quina és la forma correcta.


Any 1914
Ballada de sardanes a la Plaça de Sant Pere, de Calella. 
La cobla que està a l'esquerra és L'Empordanesa, i la de la dreta La Principal de Palafrugell .


Any 1923
Llegeixo en el Diario de Gerona de Avisos y Noticias, pàgina 3 de l'edició de 13 d'Abril de 1921:
PALAFRUGELL.- Se ha constituído en esta población una nueva orquesta que llevará por nombre "La Empordanesa". Será su director Don Sabino Gallart.
Això donaria a entendre que la primigènia Empordanesa s'havia desfet en algun moment entre 1914 i 1923, i que ara es tornava a reconstituir. També se'ls coneixia com Nova Empordanesa.
Darrere: Amadeu Jofra, Lauro Alemany, Nemesi Fàbregas ("el Gravat"), Josep Galceran i Frederic Torrent
Davant: Sabino Gallart, Joan Ribas, Emili Alemany, Sebastià Carreras i Sebastià Bonany.


Any 1924
Darrere: Lauro Alemany, Amadeu Jofra, Nemesi Fàbregas ("el Gravat"), Josep Galceran, Jaume Frigola i Frederic Torrent
Davant: Sabino Gallart, Joan Ribas, Emili Alemany, Gonçal Juncà i Sebastià Bonany.
Aquesta alineació, així com la informació precedent, em ve proporcionada per l' Oriol Oller, autor del llibre "Música i Festa a Palafrugell" .

lunes, 20 de mayo de 2013

EMPÒRIUM (Torroella de Montgrí)




NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Any 1929
Orquestrina de Torroella de Montgrí, nascuda seguint la moda d'aquells anys, que va durar de l' 1 de Març de 1929 fins el 31 de Març de 1930, tal com s'informa en el Diario de Gerona de Avisos y Notícias, en la seva edició del 7 de Juny de 1930. D'esquerra a dreta hi tenim: Miquel Sadurní (saxo), Narcís Coll i Motas (violí), Jaume Castelló i Plaja (piano, director i representant a Palamós), Climent Roig i Casadevall (trombó i representant a Torroella) i Josep Pla i Comas (jazzband).
Narcís Coll, Climent Roig i Miquel Sadurní provenien de la Cobla-orquestra La Lira, de Torroella de Montgrí, i van passar tots tres a formar part de l' Orquestrina Ràdio, també de Torroella.
Jaume Castelló provenia de l' Orchestrina Jazz Palamós, dissolta la temporada anterior.
Les dades d'aquesta formació me les passa en Jordi Gallegos i Córdoba, autor, d'entre altres treballs, del llibre "L'Escala des de l'empostissat: història de La Principal de L'Escala i les altres cobles locals"

sábado, 18 de mayo de 2013

LA PALMA ANDRESENSE



NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Any 1907 (1)
Cobla-orquestra de Barcelona, concretament del districte de Sant Andreu , que en aquest any de la seva fundació feia poc temps que havia deixat de ser municipi independent. Anteriorment eren una Banda de Guitarres i Bandúrries. La majoria dels components pertanyien a la família Valls.


Any 1907 (2)
Revers de la postal. Tenien la seu al Carrer Borriana, 23-25, havent estat abans al Carrer Pons i Gallarza, 69. El representant era Josep Valls, patriarca de la família, que és el músic de dalt de tot, a la dreta.

jueves, 16 de mayo de 2013

RED RIBBON'S ORCHESTRA




NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Any 1928 (1)
L'any 1927, una colla d'amics de Palafrugell, tots ells fills de bona família, que s'havien format social i intel·lectualment per dirigir els negocis familiars a l'estranger, es veieren necessitats de recrear des d'aquí l'avantguarda musical jazzista que s'estilava a les principals capitals d'Europa i als Estats Units.
Van adquirir algunes partitures i els instruments musicals necessaris, algun dels quals va haver de ser importats, com els saxòfons, el banjo i la bateria.
D'esquerra a dreta hi veiem a: Erwin Spiegel, Frederic Gich i Solà, Pelai Capella, Joan Dalmau i Janoher*, Kurth Boor, Josep Maria Genís, Enric Genís i  Joan Gorgoll (?)
* Aquest músic va marxar molt aviat cap a Cuba, segons em comenta el seu filloll Joan Dalmau i Juscafresa.
Foto: L. Casanova.


Any 1928 (2)
Mateix escenari, mateixos components, mateixos instruments, però ara en posició de "repós" ...
Foto: L. Casanova. Arxiu Lluís Gich i Viñas.


Any 1928 (3)
Aquella sessió fotogràfica va donar per tres retrats; aquest és el tercer, ara amb l'instrumental canviat.
Foto: L. Casanova. Arxiu Lluís Gich i Viñas.


Any 1934
Darrere: Frederic Gich, Enric Genís, Joan Dalmau i Josep Mª Genís
Davant: Kurth Boor, Pelai Capella i Erwin Spiegel.
En un principi els assajos que realitzaven als habitatges dels membres del grup, es van haver d'alternar entre tots per alleugerir les molèsties que ocasionava als veïns el soroll d'aquella música agosarada i desconeguda que interpretaven. Al cap d'un cert temps van haver de llogar un local al carrer de les Ànimes.
Palafrugell tenia "jazz". O més ben dit, Palafrugell tenia una orquestra que interpretava la música que es ballava a les principals ciutats del món, però faltava el més important, que la "Red Ribbon's Orchestra" (més coneguts a Palafrugell com Els Red Ribbon's"), realitzés el pas definitiu actuant en públic. Allò que havia sorgit com una afició plaent i particular per la musica moderna, agradava els que escoltaven les sessions privades que oferien, i els animaven a donar el pas definitiu.
La idea del què els demanaven els amics va anar quallant entre ells i això els va portar al seu debut musical el divendres 4 de maig de 1928 al Casino Sport de Figueres on meravellaren l'audiència i feren gaudir els balladors congregats. Una ajustació perfecta del grup donà la millor i més inefable harmonia musical amb la puresa i claredat de sons que sorgeix de les millors orquestres professionals.
La qualitat de la seva musica fou reconeguda arreu on actuaren i l'èxit de l'agrupació palafrugellenca transcendí els límits de la nostra província. Els contractaren successivament pels balls de Cap d'Any del Centre Fraternal de Palafrugell, i actuaren en festes majors i assenyalades als principals pobles de la província. La existència del grup, que no havia abandonat mai el seu caràcter amateur finalitzà el 1931, quan els components de l'orquestra hagueren de complir amb els negocis i afers familiars.
Tota la informació d'aquesta Orquestrina l'he extret del Blog De PALATIO FRUGELLI a PALAFRUGELL , i ajustada per l' Oriol Oller , autor del llibre "Música i Festa a Palafrugell" .

miércoles, 15 de mayo de 2013

REX TRIO




NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Anys 70
Amb pantalons negres, camisa blanca i armilla granate els tres components del Rex Trio es mostraven somrients davant la càmera al passeig marítim de Mataró. “Érem una formació casolana, tots érem familiars”, explica Francesc Soler i Cantón*, antic membre de la banda i propietari de la fotografia. Amb ell, el seu fill, Francesc de Paula Soler amb la guitarra (assegut al banc), i el seu nebot, Jesús Soler** a la bateria, a l'esquerra de la imatge, tancaven una formació que seguia l’estela que havien deixat grans grups internacionals com ara els Beatles.
“Un dia, parlant nosaltres, vam dir que havíem de ser els reis d’aquest gènere, i d’aquí va venir la paraula rex”, assegura Francesc Soler. La idea va ser, inicialment, del seu fill. Tocaven, habitualment, davant d’un públic estranger contractats pel propietari d’un conjunt hoteler. “Tocàvem als hotels de Calella i Lloret de Mar perquè tenien el mateix amo”
Els músics van estar tres temporades en actiu durant els anys setanta i van plegar per motius aliens al conjunt.
* Francesc Soler Cantón, pertanyent a la nissaga dels Soler, músics de Mataró, dels que s'en pot trobar força informació en aquest mateix blog, per exemple a l'entrada de la Cobla-orquestra Soler's .
** En Jesús Soler havia estat els substitut d'Antoni Gadea a Mauné i els seus Dinàmics (veure'l a la foto de 1968)
La informació i la primera foto d'aquesta entrada són extretes d'un article de la Revista Tot Mataró.
La segona foto és del Fons d'imatges del Museu Arxiu de Santa Maria (Mataró).