đ LLEGEIX, SISPLAU :
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:
Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.
... I ara sĂ, et convido a gaudir del meu treball:
Any 1928 (1)
L'any 1927, una colla d'amics de Palafrugell, tots ells fills de bona famĂlia, que s'havien format social i intel·lectualment per dirigir els negocis familiars a l'estranger, es veieren necessitats de recrear des d'aquĂ l'avantguarda musical jazzista que s'estilava a les principals capitals d'Europa i als Estats Units.
Van adquirir algunes partitures i els instruments musicals necessaris, algun dels quals va haver de ser importats, com els saxĂČfons, el banjo i la bateria.
D'esquerra a dreta hi veiem a: Erwin Spiegel, Frederic Gich i SolĂ , Pelai Capella, Joan Dalmau i Janoher*, Kurth Boor, Josep Maria GenĂs, Enric GenĂs i Joan Gorgoll (?)
* Aquest mĂșsic va marxar molt aviat cap a Cuba, segons em comenta el seu filloll Joan Dalmau i Juscafresa.
Foto: L. Casanova.
Any 1928 (2)
Mateix escenari, mateixos components, mateixos instruments, perĂČ ara en posiciĂł de "repĂłs" ...
Foto: L. Casanova. Arxiu LluĂs Gich i Viñas.
Aquella sessiĂł fotogrĂ fica va donar per tres retrats; aquest Ă©s el tercer, ara amb l'instrumental canviat.
Foto: L. Casanova. Arxiu LluĂs Gich i Viñas.
Any 1931
Darrere: Frederic Gich, Enric GenĂs, Joan Dalmau i Josep MÂȘ GenĂs
Davant: Kurth Boor, Pelai Capella i Erwin Spiegel.
En un principi els assajos que realitzaven als habitatges dels membres del grup, es van haver d'alternar entre tots per alleugerir les molĂšsties que ocasionava als veĂŻns el soroll d'aquella mĂșsica agosarada i desconeguda que interpretaven. Al cap d'un cert temps van haver de llogar un local al carrer de les Ănimes.
Palafrugell tenia "jazz". O mĂ©s ben dit, Palafrugell tenia una orquestra que interpretava la mĂșsica que es ballava a les principals ciutats del mĂłn, perĂČ faltava el mĂ©s important, que la Red Ribbon's Orchestra (mĂ©s coneguts a Palafrugell com Els Red Ribbon's"), realitzĂ©s el pas definitiu actuant en pĂșblic. AllĂČ que havia sorgit com una aficiĂł plaent i particular per la mĂșsica moderna, agradava els que escoltaven les sessions privades que oferien, i els animaven a donar el pas definitiu.
La idea del quĂš els demanaven els amics va anar quallant entre ells i aixĂČ els va portar al seu debut musical el divendres 4 de maig de 1928 al Casino Sport de Figueres, on meravellaren l'audiĂšncia i feren gaudir els balladors congregats. Una ajustaciĂł perfecta del grup donĂ la millor i mĂ©s inefable harmonia musical amb la puresa i claredat de sons que sorgeix de les millors orquestres professionals.
La qualitat de la seva mĂșsica fou reconeguda arreu on actuaren i l'Ăšxit de l'agrupaciĂł palafrugellenca transcendĂ els lĂmits de la nostra provĂncia. Els contractaren successivament pels balls de Cap d'Any del Centre Fraternal de Palafrugell, i actuaren en festes majors i assenyalades als principals pobles de la provĂncia. L'existĂšncia del grup, que no havia abandonat mai el seu carĂ cter amateur, finalitzĂ el 1931, quan els components de l'orquestra hagueren de complir amb els negocis i afers familiars.
Tota la informaciĂł d'aquesta Orquestrina l'he extret del Blog
De PALATIO FRUGELLI a PALAFRUGELL, i ajustada per
Oriol Oller, autor del llibre
MĂșsica i Festa a Palafrugell.
En Joan Dalmau Janoher a la bateria era el meu padrĂ que de molt jove va marxar a Cuba.
ResponEliminaJoan Dalmau Juscafresa - Palafrugell
En Frederic Gich SolĂ era l'oncle de la meva mare, doncs el germĂ de la meva Ă via.
ResponEliminaEl recordo bé, doncs el vaig conÚixer fins que vaig tenir quinze anys. Sé que tenia la trompeta ben guardada, juntament amb una batuta, tot i que ell mai va dirigir cap orquestra.
Va anar a estudiar joieria a Barcelona i es va dedicar tota la vida al disseny i la venda de joies en una botiga-taller al carrer de Cavallers de Palafrugell. De fet, deguĂ© deixar la mĂșsica per dedicar-se de ple al seu negoci, doncs va tenir quatre fills.
Moltes grĂ cies Josep per recuperar aquestes histĂČries del calaix de l'oblit!
De res, Maria, per aixĂČ hi Ă©s aquest blog, perquĂš pervisqui la memĂČria dels mĂșsics.
Elimina