T'AGRADARIA COL·LABORAR AL MANTENIMENT DEL BLOG?

NOTES:

Si deixas un comentari, posa el teu nom i correu, sisplau, i et podré contestar.

Si et vols descarregar alguna foto, endavant!
Només et demano que si la publiques, citis la font.

Si t'agrada el blog i em vols convidar a un cafè, o contribuir al manteniment d'aquesta pàgina,
(a partir de 1 €), pots fer-ho prement el botó DONAR que hi ha a continuació.

Gràcies!

SI EM VOLS CONVIDAR A UN CAFÈ, O AJUDAR A MANTENIR AQUEST BLOG, CLICA EL SEGÜENT BOTÓ. GRÀCIES !

domingo, 2 de diciembre de 2018

MONTSERRAT




NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Any 1950
Cobla de Manresa fundada l'any 1949 per Joan Padró i Sala i Josep Sellarès i Casasayas. La majoria dels músics eren molt joves, de manera que també eren coneguts com la Cobla Juvenil Montserrat, però en els cartrons que subjecten les particel·les es pot llegir: Cobla Montserrat de Manresa.
Cap a l'any 1952 la Cobla es va desfer, doncs uns quants músics van haver d'anar a fer el servei militar. En aquesta foto feta el 27 d'Agost de 1950 hi tenim:
Darrere: Xxx Planas (2n trompeta, va morir jove), Xxx Borrull (1er trompeta), Xxx Verts (trombó), Xxx Pons (1er fiscorn), Xxx Martos (2n fiscorn) i Xxx Piqué (contrabaix)
Davant: Sebastià Cortina i Erill (flabiol), Julián Martínez (2n tible), Xxx Yáñez (1er tible), Joan Padró i Sala (1er tenor) i Josep Sellarès i Casasayas (2n tenor).
Foto: Arxiu Anna Ballesteros.


Any 1951
Fotografia del mes de Maig de 1951, on s'observa que han canviat uns quants components. La presento en el format original i amb l'aplicació de dos filtres diferents.
Darrere: Desconegut (2n trompeta), Desconegut (1er trompeta), Desconegut (trombó), Xxx Martos (1er fiscorn), Desconegut (2n fiscorn) i Xxx Piqué (contrabaix)
Davant: Sebastià Cortina (flabiol), Desconegut (2n tible), Julián Martínez (1er tible), Joan Padró (1er tenor) i Josep Sellarès (2n tenor).
Foto: Arxiu Anna Ballesteros.


Anys 50
Darrere: Xxx Planas (2n trompeta), Desconegut (1er trompeta), Desconegut (trombó), Xxx Martos (1er fiscorn), Desconegut (2n fiscorn) i Xxx Piqué (contrabaix)
Davant: Desconegut (flabiol), Julián Martínez (2n tible), Desconegut (1er tible), Joan Padró (1er tenor) i Josep Sellarès (2n tenor).
Foto: Arxiu Ferran Sellarès.

domingo, 25 de noviembre de 2018

SIMPLES




NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Any 1995
Conjunt de Capellades format l'any 1995, provinent del Conjunt Fiksisi B.
En segon terme: Alfons Jiménez (bateria), Pol Sánchez (guitarra), i Àngel Barrado (baix)
En primer terme: Roberto Xxx (cantant) i Francesc ["Paco"] Barrado (guitarra i veu).
Van estar actius fins l'any 1999.
Foto: Arxiu Joan Garcia i Escala.

martes, 20 de noviembre de 2018

TOC LLATÍ




NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:

Any 1988
Conjunt de Vic format l'any 1988.
D'esquerra a dreta: Josep Espuga (bateria), Manel Rodríguez (teclats) i Àngel Regidor (baix i cantant).
Foto: Arxiu Àngel Regidor.

martes, 30 de octubre de 2018

LA MODERNA (Barcelona)




NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Any 1932 (1)
Orquestra-orquestrina de Barcelona. Òbviament, el fet de posar les dues denominacions indicava que tocaven amb dues instrumentacions diferents, Orquestra, en formació per a música clàssica i balls més noucentistes, i Orquestrina, amb la instrumentació que des de mitjans dels anys 20 havia començat a tocar una música més moderna, influenciada per la música de les bandes nordamericanes.
Posa que era fundada l'any 1899, però la realitat és que el director i altres músics havien comprat el nom a una orquestra de Barcelona, probablement La Unió Filharmònica, que podem veure en aquest blog.
Foto: Arxiu Josep Capdevila i Soldevila.


Any 1932 (2)
En aquest detall podem veure millor els músics, tots de reconeguda trajectòria a la seva època, alguns dels quals van arribar a tenir orquestra pròpia, com els germans Lluís i Ricard Rovira (res a veure amb el director de l'Orquestra de Lluís Rovira). Poso primer l'instrument d'Orquestra i després el d'Orquestrina.
A dalt: Josep Mª Navarro (viola, banjo i guitarra), Marcel·lí Bayer i Gaspà (clarinet 2n i saxo alt), Joan Rius (clarinet 1er i saxo) i Josep Pujol i Torras (flauta i saxo soprà)
Al mig: Rafael Ferrer i Fitó (violí solista i piano), Josep Ricart i Bastida ["Titus"] (violí director i jazz-band -bateria-) i Lluís Rovira (trompeta 1ª)
A baix: Josep Ricart i Rodeja ["Titus"] (fill del director, violí 1er i saxo alt), Josep Cañameras (contrabaix), Josep Boldú (fiscorn i trombó de vares) i Ricard Rovira (trompeta 2ª i jazz-band).
Foto: Arxiu Josep Capdevila i Soldevila.


Anys 40
Tarja publicitària dels anys 40, on es pot veure que afegeixen al nom de l'orquestra la parauala Titus, que era el sobrenom del director Josep Ricart i Bastida (i també del seu fill, Josep Ricart i Rodeja)
També s'indica les quatre classes d'actuació que ofereixen: Funcions religioses, Concert clàssic, Ball i acompanyament de Funcions teatrals.
Foto: Arxiu Josep Capdevila i Soldevila.

domingo, 21 de octubre de 2018

SUREDA




NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Any 1911
Cobla-orquestra de Barcelona. És la primera Cobla constituïda a la ciutat de Barcelona que va tenir continuïtat. Es va formar l'any 1906.
A principis del segle XX la sardana a Barcelona començava a ser apreciada en concursos, concerts i ballades. També les editorials de música posaven a la venda sardanes per a piano, doncs n’hi havia demanda entre la classe culta, on era habitual que un o més membres de la família tinguessin educació musical i l’exercissin en reunions i festes privades. En certa manera es pot dir que la sardana estava de moda, la gent tenia ganes d’escoltar-ne i sobretot de ballar-ne. Com que les cobles empordaneses i selvatanes del moment no podien estar sempre tocant al Cap i Casal, era habitual que les orquestres de ball i fins i tot la Banda Municipal en toquessin, tant en sales de concert com al carrer, però amb els instruments propis i no amb els de cobla.
L’any 1906 el músic escalenc resident a Barcelona, Lluís Sureda i Valls (1861-1938), compositor i instrumentista de flauta i tible i molt implicat en el món de la sardana  – el trobem, per exemple, el 27 de setembre de 1902 com a membre del Jurat del Concurs de Sardanistes, organitzat per la “Sociedad recreativa e instructiva Gerundense” i celebrat al Frontó Comtal durant les festes de la Mercè de Barcelona –, va fundar la cobla que portaria el seu cognom, la Cobla Sureda. Van fer la seva presentació al Teatre del Bosc, a Gràcia, i els instrumentistes, procedents molts d’ells de la Banda Municipal de Barcelona, i que encara no disposaven tots dels instruments típics de la cobla, cosa que van solventar ben aviat, eren:
Josep Salabarnada i Guadayol (2n cornetí, que al cap de poc temps va marxar a formar part de l'Orquestra Unió Artística, de Barcelona), Francesc Casals (fiscorn, fent les tasques de 1er cornetí), Faustí Galí i Pons (trombó), Eduard Sanginés i Pascual (trombó, fent de 1er fiscorn, i a qui podem trobar en aquest blog amb el seu Quartet Sanginés), Josep Burés (trombó, fent de 2n fiscorn), Josep Sedó (trombó baix, fent de contrabaix), Lluís Prat i Trias (flabiol, pertanyent a una important nissaga olotina, fill de Patllari Prat i Sagués, i germà de Patllari Prat i Trias, fundador de la Cobla-orquesta La Principal Olotina), Lluís Sureda i Valls (2n tible), Ramon Brunet i Berta (1er tible, excel·lent clarinetista i germà del famós clarinetista i tenora Jaume Brunet i Berta ["Jaumet de Roses"]), Francesc Carrera (1er tenor) i Àngel Manén i Planas (fagot, fent de 2n tenor, germà del compositor i virtuós violinista Joan Manén i Planas)
A partir d’aleshores van desenvolupar una llarga singladura en el món de la sardana, en ballades i concerts, i alternant la instrumentació, doncs al ser Cobla-orquestra podien acompanyar un Ofici, fer una cercavila, amenitzar un ball d’envelat o sala de ball i tocar sardanes. Van extendre també el seu àmbit d’actuació a les festes majors de moltes poblacions properes a Barcelona, i encara més lluny, doncs hi ha documentada una actuació a Olot durant les Festes del Tura de 1908, contractats pel Centre Fontanella.
Aquesta fotografia que presento amb dos detalls ampliats és la primera coneguda de la Cobla-orquestra Sureda, i porta una inscripció a la part superior que diu:
SABADELL, Festa Major de 1911
Audició de Sardanes donada per la cobla Sureda en la Plaça Major
Concretament, van actuar-hi els dies 1 i 2 d’Agost de 1911. Aquesta disposició dels músics en un escenari ben enlairat estava molt de moda a principis de segle XX. En el segon detall es pot apreciar el gest del flabiolaire, mirant cap avall amb certa aprehensió...
Aquest flabiolaire crec que és Teodor Grivé, i el primer fiscorn podria ser el seu germà Llàtzer Grivé, pare dels també músics Juli Grivé i Simon i Josep Grivé i Simon; aquesta família provenia de Verges.
Foto: Josep Obradors. Arxiu Històric de Sabadell.


Any 1914
Aquesta fotografia, de la que també en presento un detall, la vaig veure per primera vegada a la pàgina 73 del llibre La sardana a Barcelona, de Jesús Ventura i Barnet, que havia tingut la gentilesa de regalar-me'l, al haver-li jo proporcionat alguna de les fotografies del meu arxiu. El peu de foto només posava el lloc, l'any i l'autor. A partir d'aquí vaig començar a investigar, descobrint a l'hemeroteca que es tractava de la Cobla Sureda. Amb l'ajuda dels coneguts historiadors i estudiosos de la Cobla Jaume Nonell i Juncosa i Jordi Gallegos i Córdoba vaig anar reunint tot el material gràfic i textual que finalment exposo en aquesta entrada.
Aquesta fotografia, doncs, es va fer el diumenge 4 d’octubre de 1914 a la Font d’en Fargas (Horta, Barcelona), durant l’Aplec de Germanor organitzat per la U.F.N.R (Unió Federal Nacionalista Republicana).
En el rest de davant es pot reconèixer Lluís Sureda i Valls al segon tible i Ramon Serrat i Fajula al primer tenor (hi anava de substitut, doncs en aquell moment era component i director de la Cobla-orquestra Selvatana). És molt probable que el flabiolaire sigui Teodor Grivé, i el primer fiscorn el seu germà Llàtzer Grivé, citats en la foto anterior.
Foto: Frederic Ballell. Arxiu Fotogràfic de Barcelona.


Any 1925
Retrat dels anys 20 de la Cobla Sureda, que es troba a la pàgina 56 de la Revista Destino, edició del 4 de Novembre de 1972. A destacar la presència d’un músic d’excepció, que segurament hi anava com a reforç o substitut: just al centre de la fila de darrere hi podem veure Vicenç Bou i Geli amb el trombó a les mans. Comparant l’aspecte físic del mestre torroellenc amb fotografies existents de la Cobla-orquestra Montgrins, aquesta imatge crec que és de 1925, doncs un any després es va afaitar el mostatxo. Altres possibles identificacions: Teodor Grivé (flabiol) i Lluís Sureda (2n tible). Hi ha un personatge a la fila de davant, entre el primer tible i el primer tenor que no té cap instrument a les mans, que és el director, Josep Ricart i Bastida ("Titus").
Foto: Revista Destino.


Anys 30-40
Dos segells que es feien servir per a marcar el repertori, i que ens podrien convidar a jugar al joc de les diferències. Penso que això significa que la Cobla-orquestra Cathalonia va heretar el material i segurament la clientela de la Cobla-orquestra Sureda quan aquesta es va desfer (a principis dels anys 40), i van fabricar un segell molt similar.
Fotos: Arxiu Jordi Gallegos i Córdoba.


DADES ADDICIONALS
Donada la importància que crec que té aquesta entrada, com que tinc molta documentació a continuació poso la que em sembla més rellevant, amb uns quants exemples d’intervencions destacades – de caire una mica especial, que presenten alguna singularitat, diferent de la típica feina de festa major o de ballada de sardanes – de la Cobla-orquestra Sureda, que també era anomenada la Cobla d’en Sureda, o la Cobla del Sr. Sureda:


- El dia 4 de juny de 1906 es fa la IIIa Festa de la Música Catalana al Teatre Novetats de Barcelona. Interpreten una sardana del mestre Cassià Casademont i Busquets
- El dissabte 21 de juliol de 1906 actuen al Tibidabo en el marc de les festes organitzades per la “Real Sociedad Colombófila de Barcelona”
- El divendres 7 de desembre de 1906 actuen a la Societat “El Foment Autonomista Català de Barcelona”, al Carrer Casp, 56
- El dijous 30 de maig de 1907 toquen en una multitudinària “Festa Nacional Catalana”, organitzada per la “Unió Catalanista”
- El dia 25 de juny de 1907 a les 9 del vespre es va fer un Concert al Teatre Principal de Barcelona en el que s’acomiadava de la ciutat la Rondalla Gallega “Airiños d’a miña terra”; hi va haver una intervenció de l’Orfeó Català interpretant Les Flors de Maig, d’Anselm Clavé, i al final una intervenció de la Cobla Sureda interpretant la sardana La Santa Espina, d’Enric Morera i Viura
- El 28 i 29 de Juny de 1907 actuen al Tibidabo de Barcelona a l’Exposició d’Artistes Independents, i a la Plaça Reial de Barcelona per a la “Secció del Foment de la Sardana de l’Associació Popular Catalanista”-


Any 1908 (1)
El dia 26 d’Abril de 1908 el Foment de la Sardana del Districte VIè de Barcelona, secció Fivaller, va organitzar al Parc Güell una festa en honor dels més distingits compositors de sardanes del moment; es pot veure la crònica d'aquest esdeveniment a la pàgina 15 del nº 1375 del setmanari La Ilustración Artística, del 4 de Maig de 1908.
A la foto hi tenim:
Darrere: Juli Méndez, Agustí Cardús i Baguer, Josep López i Franch i Francesc Peracaula i Masagué
Al mig: Josep Estela i Moret, Josep Molins i Lanas, Josep Rovira i Feliu Monné i Batallé
Davant: Josep Casanovas i Gafarot ("Paixero"), Eusebi Guiteras i Guiu, Lluís Sureda i Valls i Eusebi Bosch i Humet.
Si mirem els enllaços, veurem que una bona colla d'aquests compositors eren de les comarques gironines.
Van intervenir-hi les cobles: La Farnense (Santa Coloma de Farners), Sureda (Barcelona), Moderna Monnés (Esparreguera), Serafins del Baix Montseny (Arbúcies), La Pubilla (Sant Andreu), La Badalonina (Badalona), L’Aliança Vigatana (Vic), La Principal de Peralada (Peralada), La Nova Catalana -nom amb què es va conèixer en un principi a la Cobla-orquestra Sendras- (Granollers) i La Unió Cassanenca (Cassà de la Selva).
Explica el setmanari que es van tocar sardanes dels següents autors [els escric tal com els anomena la crònica]: Sureda, Guiteras, Vilaró, Rigau, Comella, Riera, Rovira, López Franch, Estela, “Paixero”, Molins, "Xaxu", Pitxot, Pujol, Cardús, Serra, Tresserras, Monné i Frigola.
Foto: Josep Brangulí.


Any 1908 (2)
Detall de la fotografia anterior, una de les poques que podem trobar de Lluís Sureda i Valls.
Foto: Josep Brangulí.


- El mes de Setembre de 1908 actuen a Olot per les Festes del Tura. Es menciona al setmanari La Comarca que el director és Josep Serra i Bonal, i el nom d’alguns solistes: Josep Porquet i Porter (violí), Nicolás Luengo i Mendoza (clarinet), Joan Pedrol i Palau (cornetí solista de la Banda Municipal de Barcelona) i Faustí Galí i Pons (fiscorn, a qui el cronista recorda haver vist a Olot amb l’Orquestra Torres, de Barcelona; personalment crec que el cronista el confon amb el fiscornaire Francesc ["Paco"] Cufí)
- El dia 10 d’octubre de 1908 la Cobla Sureda intervé tocant una sardana del mestre Joan Baptista Lambert i Caminal en una funció especial de l’obra de teatre “Joventut de príncep” de Wilhelm Meyer-Förster, que comptava amb l'actriu Margarida Xirgu i Subirà en el paper protagonista. El lloc era el Teatre Principal, de Barcelona, i la sardana portava el mateix títol que l’obra.
- El diumenge dia 8 de novembre de 1908 participen al Frontó Comtal de Barcelona en un festival dedicat a l’ “Associació Catalana de Beneficiència”
- Els dies 1 i 2 d’Agost de 1911 van fer unes ballades a la Plaça Major de Sabadell, durant la Festa Major.  N’hi ha constància gràfica, com hem vist a la foto Any 1911, tocant a dalt d’una espècie de glorieta, que de tant adornada no deixa veure gairebé els músics. Hi ha molta concurrència, i la majoria de balladors són homes.
- A les tres de la tarda del diumenge 4 d’octubre de 1914 actuen a La Font d’en Fargas (Horta, Barcelona) en un Aplec de Germanor organitzat per la U.F.N.R. (Unió Federal Nacionalista Republicana), tal com explico a la foto Any 1914
- El divendres 12 de maig de 1916 a les 10 de la nit actuen al Carrer València de Barcelona, interpretant quatre estrenes de Josep Serra i Bonal. El mateix autor forma part  de la cobla com a primer fiscorn, en aquells moments ja desvinculat de La Principal de Peralada, i el primer tenor és Josep Bigas i Llansó (en la crònica corresponent es fa esment de que és el tenor solista de La Principal de Peralada, la qual cosa significa que hi tocava com a substitut). La quarta sardana s’anuncia de lluïment, amb un premi de 25 Pts. per a la colla guanyadora
- El dia 15 d’octubre de 1916 participen en el Festival de Confraternitat catalano-aragonesa acompanyant l’Orfeó de Graus
- El divendres 29 de juny de 1917 actuen al Palau de les Belles Arts de Barcelona, amb motiu de l’Exposició d’Art Francès. És una festa dedicada a la Dansa Popular Catalana, i comparteixen escenari amb La Principal de Cassà i L’Esbart Català de Dansaires, tots sota la direcció d’Aureli Capmany i Farrés
- El diumenge 19 de juny de 1921, actuen a les 11h davant del Casal del Centre, en plena rambla de Vilanova i la Geltrú, en un acte d’afirmació nacionalista organitzat per la Juventut Nacionalista “Els Almogàvers” del “Centre Català”, per a commemorar el primer aniversari de la seva fundació
- Durant la temporada 1924-1925 es van incorporar a la formació els músics Ramon Elias (clarinet) i Josep Ricart i Bastida [“Titus”] (violí i director); no hi ha constància de quin instrument tocaven a la cobla, i segurament el director no en tocava cap. Altres components d’aquella temporada eren: Lluís Sureda i Valls (tible), Teodor Grivé (flabiol), Lluís Prat i Trias (violí), Joan Pedrol i Palau (cornetí) i Faustí Galí i Pons (trombó i fiscorn)
- L’any 1925 entra a la formació Joaquim Mestres i Tarradas (violí), i trobem l’Orquestra Sureda intervinguent el divendres 21 d’agost de 1925 a Ràdio Barcelona en un concert dirigit per Lluís Sureda, en el qual s’interpreta: Fantasia, de l’òpera Faust (Charles Gounod), Capricho Español Gran Jota (José del Hierro) – aquestes dues amb un protagonisme destacat al violí del recentment incorporat Joaquim Mestres –, Minuetto (Giovanni Bolzoni) i Lysistrata (Paul Linke)
- La darrera notícia que trobo a les hemeroteques és un anunci de juny de 1939 a La Vanguardia, en el qual consta Josep Ricart i Bastida ("Titus") com a representant, doncs Lluís Sureda i Valls havia mort l’any anterior, concretament el 31 d’agost de 1938.

jueves, 18 de octubre de 2018

JUVENIL CIUTAT D'IGUALADA




NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Any 1996
Cobla creada a Igualada l'any 1989. En aquesta fotografia presa el dia 3 de Març de 1996 hi tenim:
Darrere: Ignasi Franco i Fuertes, Lluís Martí i Aguilera, Jaume Domingo i Herraiz, Roger Xaus i Herraiz, Salvador Salla i Solà i Montserrat Miquel i Rivera
Davant: Ferran Carballido i Enrich, Ramon Passola, Jordi Tarrida i Planas, Jordi Carballido i Fajas i Josep Martí i Aguilera.
Foto: Anna Ballesteros.


Any 1998
Com que no tinc més material d'aquesta cobla, em sembla adient posa la portada i la contraportada d'aquest Cd gravat l'any 1998 amb sardanes obligades de tible, a càrrec de Jordi Tarrida, que a més de solista era també el director.

viernes, 12 de octubre de 2018

COBLA DE LA BANDA DEL REGIMENT ALCÁNTARA 33




NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Any 1951
Cobla de la Banda del Regimiento de Infantería Alcántara 33, de Girona. Deixant de banda els tres personatges vestits de paisà de darrere, dels quals el del mig es deia Xxx Vilamajor, hi tenim una colla de músics que en la seva majoria van destacar en diverses formacions gironines que podem trobar en aquest blog:
Darrere: Josep Forcada i Estrany, Emili Juanals i Roqué, Joaquim ("Quimet") Coma, Ramon Font i Mateu i Ildefons Remollo i Neco
Davant: Enric Baró i Ribas, Josep Vilar i Crous*, Antoni Abenójar i Rodríguez, Joan Mulí i Jou i Francesc Batlle i Soler.
* Actualment som companys a l'Orquestrina Calidæ.
Foto: Arxiu Josep Vilar i Crous.

martes, 21 de agosto de 2018

ICONOGRAFIA DE LA COBLA: ALTRES SUPORTS




NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E
COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


ICONOGRAFIA: Estudi descriptiu de monuments figurats, estàtues, pintures, medalles, etc., en allò que concerneix l'objecte representat i la manera de representar-lo.

Aquest és l'objecte de la present entrada, on exposo una sèrie de representacions artístiques anomenada ALTRES SUPORTS, és a dir, que no les enquadro en PINTURES, DIBUIXOS I GRAVATS o ESCULTURES, i que tenen com a subjecte principal la Cobla. En algunes hi veurem aquesta com a protagonista, en d'altres només hi veurem algun músic, i en d'altres la Cobla quedarà en un segon o tercer pla, però sempre present. N'excloc, òbviament, les fotografies pròpiament dites, que ja es poden veure en l'apartat corresponent a cada formació en aquest mateix blog.
Representar una Cobla sencera és difícil, fins i tot diria que a l'artista li pot arribar a fer una mica de mandra dibuixar, pintar, esculpir onze músics amb els seus dotze instruments. Potser és per això que a dins del món de la Sardana hi ha molta més representació artística dels balladors que no pas dels músics. I quan es plasma la Cobla en alguna obra, moltes vegades és incompleta.
Hi ha tres entrades més de ICONOGRAFIA, a les quals s'hi pot accedir clicant els següents enllaços:
Ho agrupo per autors, intentant ordenar-ho cronològicament; si sé l'autor i l'any, ho posaré, i si sé la procedència també. Unifico el criteri de mides, si les tinc, posant sempre alçada x amplada.
Si algun lector sap més coses de les obres aquí exposades i m'ho vol comunicar ( jlm_54@hotmail.com ), estaré encantat d'afegir-ho.
Nota important: Els drets de les il·lustracions són dels respectius autors, reservats tots els drets. No fer-ne ús sense consentiment previ.


ALTRES SUPORTS
 

Autor: BAS*
Títol: II APLEC DE VALLVIDRERA
Any 1908
Vinyeta filatèlica** editada l'any 1908 amb motiu de la celebració del II Aplec de Vallvidrera. Em sembla adient també fer-ne un detall.
* El seu nom complet és Joaquim Bas i Gich.
** Una vinyeta filatèlica és un element similar en forma i fabricació a un segell però que no té valor facial ni altra informació que tenen el segells postals que tots coneixem. A més, la seva utilitat és per a causes benèfiques, propagandístiques o polítiques entre altres.
Foto: Arxiu Mel Villalbí.


Autor: ANTONI ROCA*
Títol: PERFUMS "LA SARDANA"

Any 1932
Etiqueta de paper fi, amb un grup de sardanistes ballant al voltant d'una font, i amb una Cobla "minimalista" damunt d'una senyera. És una serigrafia de color blau.
És l'etiqueta d'un perfum creat per Domènec Latorre i Soler, de Barcelona, que també era polític i activista catalanista, afusellat per aquest motiu per la púrria franquista l'any 1939.
* El seu nom complet és Antoni Roca i Maristany, dibuixant humorístic i esportiu, pintor i ceramista. Més info en aquest enllaç.
Foto: Museu del Perfum. Fundació Júlia Bonet (Andorra).


Autor: DESCONEGUT
Títol: CONCURSO REGIONAL DE SARDANAS
Any 1957
Vinyeta filatèlica editada l'any 1957 amb motiu de la celebració d'un concurs de sardanes en el marc dels actes de la IVª Exposició Filatèlica i IIª Numismàtica, que va tenir lloc a Granollers entre el 30 de Maig i el 2 de Juny de 1957.
Es va editar en diversos colors.


Autor: CARL NESJAR*
Títol: FAÇANA LATERAL DEL COL·LEGI D'ARQUITECTES DE CATALUNYA, A BARCELONA

Any 1962
Esgrafiat que forma part del fris de la part inferior de la façana de l'edifici del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, inaugurat a la Plaça Nova de la Catedral, de Barcelona, el 29 d'Abril de 1962; l'arquitecte va ser Xavier Busquets i Sindreu. Aquesta part concreta correspon al Carrer dels Arcs.
L'esgrafiat es va fer sobre uns dibuixos de Pablo Picasso (Pablo Ruiz Picasso). El genial pintor era amic de l'arquitecte Busquets, i va acceptar la seva proposta per realitzar els dibuixos per als frisos que presidirien la façana del COAC. L'artista malagueny va triar la tècnica de l’esgrafiat al doll de sorra, que havia estat utilitzada per primer cop a l’edifici del Govern a Oslo (Noruega). Per tal que Picasso tingués una clara idea de l’entorn de l’edifici, Busquets li va fer arribar fotografies i, fins i tot, una pel·lícula de 16 mm que recollia escenes de la fira de pessebres, trobades de gegants i de castellers realitzades a la plaça.
* Carl Nesjar era un pintor, escultor i fotògraf noruec.
Gairebé la totalitat de la informació d'aquest peu de foto procedeix de la pàgina web del Col·legi d'Arqutectes de Catalunya.
Foto: Yeagov. I entre nosaltres: fa vergonya que no hi hagi a Internet una sola fotografia decent, ben il·luminada i ben enquadrada d'aquesta part del fris, ni, posats a demanar, de les altres dues façanes. Hauré d'anar-hi un dia personalment o enviar-hi algun amic ...


Autor: CLAUDE DURRENS*
Títol: LA SARDANE
Any 1963
Segell posat en circulació a Andorra el 22 de Juny de 1963, dissenyat i gravat per Claude Durrens.
* El seu nom complet és Claude Robert Ernest Durrens, nascut a Cenon (Gironde, France), especialitzat en l'art del gravat aplicat als segells.


Autor: JORDI CURÓS*
Títol: VANO
Any 1977
Vano o ventall on hi va pintar quatre músics de cobla. Podem veure pintures seves a l'entrada ICONOGRAFIA DE LA COBLA: PINTURES, d'aquest blog.
* El seu nom complet és Jordi Curós i Ventura, pintor olotí. Va plasmar la Sardana i la Cobla en diverses ocasions, sobretot a Cadaqués. Era amic de Salvador Dalí, i m'agradaria que llegissis aquesta entrevista de Genís Sinca a Jordi Curós tot passejant per la casa de Salvador Dalí l'any 2014. L'entrevista es titula: On són els grills?.


Autor: DESCONEGUT
Títol: HOMENATGE: COBLA LA PRINCIPAL DEL LLOBREGAT
Any 1978
Portada del disc editat l'any 1979, on la Cobla La Principal del Llobregat, amb la direcció de Lluís Lloansí i Marill va enregistrar deu sardanes que podem veure en aquest enllaç.


Autor: DESCONEGUT*
Títol: LA SARDANE
Any 1981
Sobre commemoratiu francès del primer dia d'emissió d'una sèrie de segells dedicats a la dansa; el matasegells, de Paris, porta data de 2 de Maig de 1981.
Faig també un detall del dibuix.
* El dibuix ve signat amb les inicals G. L.


Autor: G. JEANJEAN*
Títol: LA SARDANE

Any 1981
Sobre o postal que, tal com en la imatge anterior, commemora el primer dia d'emissió d'una sèrie de segells dedicats a la dansa; el matasegells porta data doble: 16-17 de Maig de 1981, especificant que és d'Amélie les Bains - Palalda
* No puc averiguar cap dada de l'autor del dibuix, ni tan sols el nom de pila.


Autor: JOAN SALVADOR
Títol: Vè APLEC DE LA SARDANA DE MATARÓ

Any 1981
Banderí del Vè Aplec de la Sardana de Mataró, celebrat el dia 11 d'Octubre de 1981.
Durant uns quants anys l'Agrupació Sardanista Santa Anna de Mataró va encarregar a Joan Salvador, que tenia una empresa que s'hi dedicava, la confecció de banderins que ajudaven a finançar les despeses de l'Aplec. Joan Salvador tenia bona mà amb el dibuix i la majoria els va dissenyar a partir d'alguna idea o foto que li facilitava l'Agrupació.
Foto: Arxiu Joaquim Dorda i Ventura, que també em proporciona la informació.


Autor: JOAN SALVADOR
Títol: 8è APLEC DE LA SARDANA DE MATARÓ

Any 1984
Banderí del 8è Aplec de la Sardana de Mataró, celebrat el 14 d'Octubre de 1984.
Foto: Arxiu Joaquim Dorda i Ventura.


Autor: JOAN SALVADOR
Títol: 10è APLEC DE LA SARDANA DE MATARÓ

Any 1986
Banderí del 10è Aplec de la Sardana de Mataró, celebrat el 12 d'Octubre de 1986.
Foto: Arxiu Joaquim Dorda i Ventura.


Autor: JOSEP VILÀ I CLARA*
Títol: PREMIS CONRAD SALÓ, 2ª EDICIÓ

Any 1985
Aquest plat ceràmic va ser un dels guardons lliurats en la segona edició del Premi Mestre Conrad Saló de Composició de Sardanes per a Cobla, convocat per l'ajuntament de La Bisbal d'Empordà en homenatge a Conrad Saló i Ramell.
Al mig del plat es pot veure una Cobla de tres quartans, precursora de la Cobla actual, i composta de Sac de gemecs, Tarota i Flabiol i Tamborí. Per això es deia de tres quartans, tres músics que toquen quatre instruments. Curiosament aquesta imatge està girada en aquest plat i en algunes pàgines de la Xarxa, però la posició correcta seria girant-la horitzontalment. Es pot veure en el primer volum del Costumari Català, del gran etnòleg i folklorista català Joan Amades.
* Podem veure informació de Josep Vilà i Clara, de La Bisbal d'Empordà, clicant damunt de l'enllaç.
Foto: Arxiu Jaume Nonell i Juncosa, que va ser presentador d'aquest Premi en vàries edicions del mateix.


Autor: MANUEL CUYÀS*
Títol: XIè APLEC DE LA SARDANA DE MATARÓ

Any 1987
Banderí de l'XIè Aplec de la Sardana de Mataró, celebrat el dia 11 d'Octubre de 1987.
Durant uns quants anys l'Agrupació Sardanista Santa Anna de Mataró va encarregar a Joan Salvador, que tenia una empresa que s'hi dedicava, la confecció de banderins que ajudaven a finançar les despeses de l'Aplec. Joan Salvador tenia bona mà amb el dibuix i la majoria els va dissenyar a partir d'alguna idea o foto que li facilitava l'Agrupació. En aquest cas, però, el dibuix és de Manuel Cuyàs.
* El seu nom complet és Manuel Cuyàs i Duran.
Foto: Arxiu Joaquim Dorda i Ventura.


Autor: DESCONEGUT
Títol: LA COBLA
Any 2000 (APROXIMADAMENT)
Adhesiu. No en tinc la data de publicació.


Autor: DESCONEGUT
Títol: CULTURA POPULAR I TRADICIONAL CATALANA - COBLA
Any 2000 (APROXIMADAMENT)
Pin (insignia). No en tinc la data de publicació.


Autor: DESCONEGUT
Títol: LA COBLA
Any 2000 (APROXIMADAMENT)
Pin (insignia). No en tinc la data de publicació.