đ LLEGEIX, SISPLAU :
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:
jlm_54@hotmail.com
Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.
... I ara sĂ, et convido a gaudir del meu treball:
Orquestra de Montblanc, documentada entre 1850 i 1921.
Un luxe: dos contrabaixos.
Segons explica NĂșria Medrano i Torres en el seu article Dades inĂšdites sobre la trajectĂČria de l’orquestra La Nova, de Montblanc (1910-1917):
A mitjan segle XIX existia a Montblanc una Ășnica agrupaciĂł instrumental, La MĂșsica del Coleto. En dividir-se en dos l’any 1850 en sorgiren la MĂșsica Nova, fundada pel nunciet Andreu Miquel GallofrĂ© (Montblanc, 1826-?) i la MĂșsica Vella, sota la direcciĂł del coleto Jaume EscotĂ© GelambĂ (Montblanc, 1824-1887).
A partir d’aquest moment s’inicia una llarga trajectĂČria de les dues formacions, a cops separades i a cops unides. En les etapes de divisiĂł la rivalitat era forta, ja que ambdues estaven adscrites a entitats diferents i formaren unes agrupacions corals que van potenciar encara mĂ©s la competĂšncia. El trencament definitiu es produeix el 1883.
La Nova perdura fins el 1921, tot i que alguns mĂșsics continuen fins el 1923, en una nova formaciĂł filial anomenada Banda La Montblanquina, dirigida per Joan CausĂ Prats (Montblanc, 1881-1949), i La Vella realitza l’Ășltim concert el 1930.
En el passepartout d'aquesta fotografia es pot llegir:
A dalt:
A baix:
Fotografia Moderna T. Anguera
Segell de l'Orquestra
El Director Francisco GelambĂ (signat)
Fiesta de San Carlos de 1892
Naturalment, Francesc GelambĂ Ă©s el personatge central, amb la batuta a la mĂ .
Si cliques els tres enllaços d'aquest peu de foto podràs veure l'entorn carlista d'aquesta fotografia
Foto: TomĂ s Anguera (Reus). Museo Cerralbo.
Un luxe: dos contrabaixos.
Segons explica NĂșria Medrano i Torres en el seu article Dades inĂšdites sobre la trajectĂČria de l’orquestra La Nova, de Montblanc (1910-1917):
A mitjan segle XIX existia a Montblanc una Ășnica agrupaciĂł instrumental, La MĂșsica del Coleto. En dividir-se en dos l’any 1850 en sorgiren la MĂșsica Nova, fundada pel nunciet Andreu Miquel GallofrĂ© (Montblanc, 1826-?) i la MĂșsica Vella, sota la direcciĂł del coleto Jaume EscotĂ© GelambĂ (Montblanc, 1824-1887).
A partir d’aquest moment s’inicia una llarga trajectĂČria de les dues formacions, a cops separades i a cops unides. En les etapes de divisiĂł la rivalitat era forta, ja que ambdues estaven adscrites a entitats diferents i formaren unes agrupacions corals que van potenciar encara mĂ©s la competĂšncia. El trencament definitiu es produeix el 1883.
La Nova perdura fins el 1921, tot i que alguns mĂșsics continuen fins el 1923, en una nova formaciĂł filial anomenada Banda La Montblanquina, dirigida per Joan CausĂ Prats (Montblanc, 1881-1949), i La Vella realitza l’Ășltim concert el 1930.
En el passepartout d'aquesta fotografia es pot llegir:
A dalt:
Al Excmo. Sr. Marqués de Cerralbo.
MĂșsica que tuvo el honor de acompañarle en su viaje triunfal a las villas de Espluga y Montblanch.
A baix:
Fotografia Moderna T. Anguera
Segell de l'Orquestra
El Director Francisco GelambĂ (signat)
Fiesta de San Carlos de 1892
Naturalment, Francesc GelambĂ Ă©s el personatge central, amb la batuta a la mĂ .
Si cliques els tres enllaços d'aquest peu de foto podràs veure l'entorn carlista d'aquesta fotografia
Foto: TomĂ s Anguera (Reus). Museo Cerralbo.
NOTA:
Aquesta entrada compta amb documentaciĂł extreta dels dos llibres segĂŒents, de NĂșria Medrano i Torres, i amb fotografies que m'ha cedit la prĂČpia autora:
MĂSICS I BALL A LA CONCA DE BARBERĂ
Un segle d'agrupacions instrumentals (1844-1936)
Els casos de Montblanc, l'Espluga de FrancolĂ, Sarral i Solivella
CossetĂ nia Edicions
BALLEM?
Les orquestres a la Conca de BarberĂ
(1936-1979)
CossetĂ nia Edicions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
PER RAONS LOGĂSTIQUES NOMĂS PUBLICARĂ COMENTARIS EN ELS QUALS S'INDIQUI UN CORREU DE CONTACTE
GrĂ cies!