NOVES ARRELS

👉  LLEGEIX, SISPLAU :

 

Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, sisplau, i et podré contestar.
 

Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball:

Any 1979

Conjunt de La Cellera de Ter format el Març de 1978, que feia bàsicament cançó catalana, tocant temes de caire popular i cançó d'autor pròpia.
L'any 1979 van enregistrar el seu primer LP, Del mar  a terra endins, un recull d'havaneres populars i de cançons signades per un dels components, en Ricard Cors i Boix. Van comptar amb l'assessorament del pianista cellerenc Lluís Farrés i Rocasalva, que havia format part del Conjunt Els Séllers i de la Cobla-orquestra La Principal de Girona.
La fotografia que il·lustra aquesta postal promocional es va fer servir també com a portada de l'esmentat LP.
L'any 1980 van quedar classificats al Festival de la Cancó Marinera de Palamós amb la cançó “Aquella gent”.
L’any 1981 van passar a la final, molt ben puntuats, amb “Viu la vida”.
El Setembre de 1981 van signar contracte per tres anys, a raó d’una gravació per any, amb la discografica EDIGSA. El Sr. Carles Duval, cap de Departament de Promoció, fins i tot va proposar el canvi de nom del grup pel d’Esclats, cosa que no van fer. La primera gravació sería de deu cançons, totes elles originals, i sortiria el mes de Desembre. La cosa no va reeixir, doncs la discogràfica va desaparèixer.
Enfilat al màstil: Ricard Cors i Boix (veu i guitarra, excomponent del Conjunt Els Olímpics, també de La Cellera de Ter)
A baix, drets, d'esquerra a dreta: Agusti Reverter i Tallada (percussió), Rosa Vilà i Carrera (veu), Lluis Vernis i Feixas (veu i harmònica), Francesc ["Xicu"] Collell i Vila (guitarra baixa i veu, excomponent del Conjunt Els Séllers) i Mª Àngels Pous i Batlle (veu i flauta).
Davant, assegut: Manel Pintó i Guixarol (guitarra).
Van mantenir aquesta formació de 1978 a 1981.
Foto: Arxiu Josep ("Pep") Solà.

Any 1982 (1)

El mes de Març de l’any 1982 van entrar a formar part del grup Ferran Muñoz i Margarit (piano i sintetitzador) i Josep [“Pep”] Solà i Colomer (bateria), ambdós d’Anglès, que van substituir respectivament Mª Àngels Pous i Agustí Reverter.
Aquí els veiem actuant al Jardí noucentista de Can Cendra, d'Anglès, el dia 2 de Maig de 1982.
D'esquerra a dreta: Josep ("Pep") Solà*, Lluís Vernis, Ricard Cors, Francesc ("Xicu") Collell i Manel Pintó. A darrere hi ha en Ferran Muñoz, que no es veu.
* Actualment (2020) i des de fa un any li dono classes de saxo.
Foto: Maria Tarrés. Arxiu Josep ("Pep") Solà.

Any 1982 (2)

31 de Maig de 1982, a la Festa Major de Sant Feliu de Pallerols. Aquell dia compartien escenari amb l'Orquestra La Principal de la Bisbal.
Darrere: Josep ("Pep") Solà, Ferran Muñoz, que no es veu i  Manel Pintó
Davant: Lluís Vernis, Ricard Cors, Rosa Vilà i Francesc ("Xicu") Collell.
Foto: Comas (Olot). Arxiu Josep ("Pep") Solà.

Any 1982 (3)
Actuant a les Escoles Velles d'Anglès un dia del mes de Juny de 1982. Entre aquesta foto i la següent hi surten tots ...
Darrere: Josep ("Pep") Solà i Ferran Muñoz
Davant: Lluís Vernis, Ricard Cors, Rosa Vilà i Francesc ("Xicu") Collell.
Foto: Maria Tarrés. Arxiu Josep ("Pep") Solà.

Any 1982 (4)
El rest de darrere, en la mateixa actuació que en la foto anterior.
D'esquerra a dreta: Josep ("Pep") Solà, Ferran Muñoz i Manel Pintó.
Foto: Maria Tarrés. Arxiu Josep ("Pep") Solà.

Any 1983 (1)
El mes de Juliol de 1983 va sortir a la llum el disc titulat Records, gravat pels seus components a finals de 1982 i amb la col·laboració del guitarrista Rafael (“Rafa”) Villanova i Bazaga (Crema Catalana, La Salseta del Poble Sec, The Bazaga’s), en els estudis de Sonocentro de Barcelona. La presentació del disc Records a TVE de Sant Cugat es va enregistrar el dia 18 de juliol de 1983 i va sortir per antena en el programa Can 80 el dia 13 d’agost del mateix any.
En aquesta imatge els veiem al plató.
D'esquerra a dreta: Ricard Cors (d'esquenes, en primer terme), Lluís Vernis, Rosa Vilà, Josep ("Pep") Solà, Manel Pintó, Francesc ("Xicu") Collell i Ferran Muñoz.
Foto: Josep Farriol. Arxiu Josep ("Pep") Solà.

Any 1983 (2)
Un altre moment del mateix esdeveniment anterior.
En segon terme: Josep ("Pep") Solà, Manel Pintó i Ferran Muñoz
En primer terme: Lluís Vernis, Ricard Cors, Rosa Vilà i Francesc ("Xicu") Collell.
L’any 1983 amb “Ella serà la gavina” també van quedar finalistes al Festival de la Cancó Marinera de Palamós i, finalment, l’any 1984 hi van aconseguir l’Hèlix de Plata amb la cançó “Com un somni”, sempre amb lletra i música de Ricard Cors.
Foto: Josep Farriol. Arxiu Josep ("Pep") Solà.

Any 1983 (3)
I per acabar aquesta entrada, una imatge de la furgoneta matrícula GE-6818-J, on es desplaçaven amunt i avall per tot Catalunya.
L'any 1984 s’escindeix el grup en dues noves formacions: per una banda, el Grup 84, que passa a fer versions de ball i, per l’altra, el Conjunt Disseny que segueix la trajectòria de cançó catalana.
Foto: Josep ("Pep") Solà. Arxiu de l'autor.

EMPORDANESA (Buenos Aires)

👉  LLEGEIX, SISPLAU :

 

Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 

Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball:

ANTECEDENTS:
Any 1911

Entre 1907 i 1912 va existir a Badalona la Cobla-orquestra La Badalonina.  Aquesta va ser la darrera postal que van publicar.
D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Ramon Padrós (viola), Jaume Forteza (violí), C. Planas (violí), Àngel Balda i Falcó (contrabaix), Pere Bigas Ribas (flautí), Joan Aymerich i Rocabayera (violí director), Josep Cayo (fiscorn), Pere Gispert i Serra (cornetí), Felip Novell i Parcet (cornetí), Jaume Arderiu (clarinet) i Joaquim Gispert i Serra (clarinet).
Foto 1: Museu de Badalona. Col·lecció Joan Famadas i Antònia Martí.
Foto 2: Arxiu Jaime Olivé i Balda, nét d'Àngel Balda.

ANTECEDENTS:
Any 1912
L'any 1912 La Badalonina es va desfer, entre d'altres raons perquè alguns dels joves músics van emigrar a Amèrica del Sud.
A la imatge podem veure el vapor-correu Santa Isabel, vaixell amb el qual el 28 de Setembre de 1912 van marxar de Barcelona els germans badalonins Miquel, Joaquim, Pere i Anna Gispert i Serra, i Àngel Balda i Falcó, espós d'Anna. També viatjaven el pare dels Gispert i altres familiars. Miquel Gispert, el germà gran, ja era metge, i els altres dos, Joaquim i Pere, a més de músics eren ebenistes.
Quan van arribar a Buenos Aires, al cap d'un temps en Miquel ja exercia la Medicina, i els dos germans músics, amb l'ajuda d'en Miquel, van fundar el taller Gispert Hermanos, dedicat en un principi a la construccció de cuines econòmiques (cuines de llenya o de carbó) i aparells per a torrar cafè, i durant tota la seva vida laboral van compaginar la música amb el taller.
L'any 1916 en Joaquim Gispert reuneix una colla de músics -entre ells el seu germà Pere i el seu cunyat Àngel Balda-,  i amb els instruments que van poder (és a dir, sense els instruments típics catalans, tenora, tible, flabiol, fiscorn) va formar la Cobla Empordanesa de Buenos Aires, en el si del Casal Català.
Foto: Museu Marítim de Barcelona.

Any 1919
Bona part de la informació de la Cobla Empordanesa l'extrec de la revista Ressorgiment, que es pot consultar i descarregar digitalment.
En el nº 38 d'aquesta revista, Setembre de 1919, pàgina 599, hi podem llegir aquest article, que dóna oficialitat a la constitució de la Cobla:

Festa de la Sardana
Tal com anunciàrem el dia 15 del proppassat agost [de 1919] tingué lloc en el saló d’espectacles La Argentina, una audició de sardanes organitzada pel Casal Català, amb la qual s’instituí a Buenos Aires la “Festa de la Sardana”.
Per a tal acte es constituí una cobla amb els instruments típics de les cobles de la nostra terra, mancant-ne algun d’ells que fou substituït, per altre de semblant só.
L’efecte que produí la primera audició va ésser ben afalagadora, sentint-nos, tots els concurrents, transportats per unes hores a la Catalunya estimada, tal era el goig de què fórem presos.
Les sardanes executades foren: Un deliri, Molins; Cants de maig, Bou; Camprodon, Manén; La festa major, Morera; Primera brotada, Canet; On són les oquetes i Per tú ploro, d’En Pep Ventura.
Ens és plaent remarcar l’entusiasme que regnà durant tota la vetlla, entusiasme que es manifestà en acabar l’execució i dansa de cada una de les sardanes, havent-se de repetir la major part d’elles davant la insistència dels dansaires que no es cansaven de puntejar “la dansa més bella de totes les dances que es fan i es desfan”, segons encertada expressió del poeta.
La concurrència, molt numerosa, sortí amb la recança de no poder continuar aquell esplai del cor, però amb l'esperança de què ben aviat es delectaria amb la segona audició, que sense dubte assolirà major èxit, encara, que la primera.
Es una altra bella iniciativa que havem d’agrair al Casal Català.

Aquí ja comptaven amb els instruments típics catalans, i amb un grapat de partitures que els hi havien enviat des de Badalona.
I en el nº 41 de l'esmentada revista, Desembre de 1919, pàgina 651, llegim:

Sardanes a Buenos Aires
El diumenge dia 30 del proppassat mes [Novembre de 1919] se dugué a feliç terme la segona audició de sardanes executades per la cobla, que ha adobtat el nom d’ “Empordanesa”. Si la primera audició produí bon efecte entre el públic assistent, la segona en causà més pel motiu de què la cobla ja és cobla completa. Aquesta és formada* pels senyors Gispert i Julià, cornetins; Pérez i Grau, fiscorns; Aguiló, contrabaix; Feliu, flaviol i tamborí; Regàs i Balda, tiples, i Gispert, J. i Feliu, tenores.
El programa constava de set sardanes: Aires de ma terra, Xaxu; Or fí, Soler; Camprodon, Manén; Camperola (revessa), Suñer; Placidesa, Serra; La festa major, Morera; i Regalims del cor, Bou.
Sengles rotllanes s’encadenaren enmig d’un entusiasme immens, puntejant amb dalit l’airosa dansa nacional de Catalunya. Tothom gaudia a pleret d’aquell davassall d’accents melòdics que ens feien recordar la nostra amada terra. L’alegria de tots es reflectia en els rostres sense que ella fos torbada per cap incident; al contrari, la joia era encomanadissa i així, vells i joves, casats i solters, rics i pobres, tots participàrem d’aquell esclat de vida.
Es ben certa l’expressió del poeta de què la sardana te la virtut d’esvanir recels, acoblant voluntats i forces! En donar-nos les mans i rebre el contacte de les dels altres sembla que hom s’abrandi d’amor i que el rotllo vibri a l’impuls d’una força única, i que en mig d’ell el cor de tots bategui de joia seguint el ritme de la música catalana.
El saló de “La Argentina” era petit per a enquibir el públic. Això havent plogut a bots i a barrals durant tota la tarda i part de nit, que si hagués fet bon dia no sé com ens hauríem arranjat.
En Joan Manén [i Planas], l’eximi violinista i compositor assistí a la festa i ballà sardanes. En acabar “Camprodon”, de la qual n’és autor, la multitud l’aclamà frenèticament, i l’aclamà encara després de la repetició que en feu la cobla, obligada per les interminables ovacions.
La sardana revessa original de l’Ernest Suñer, present a l’acte, no pogué ésser treta per cap sardanista. Creiem que això és el millor elogi que podem fer-ne.
Fora de programa i degut a les clamoroses insistències del públic es tocà Per tu ploro, la formosa producció de l’immortal Pep Ventura.
La major part de les sardanes tingueren d’ésser repetides.
Els músics posaren tota la seva voluntat en l’execució que anirà progressant a mesura que es succeeixin les audicions.
El Casal Català, organitzador de les festes, mereix tota mena d’elogis.
Tothom espera amb daler la tercera audició que tindrà lloc aviat.
Durant els intermedis, elements de la “Unió Nacionalista Catalana” repartiren a tots els concurrents banderetes barrades que lluïen en el trau de la solapa els homes, i damunt el pit les dames i senyoretes.[signat per] DANSAIRE.

* Poso aquí els noms complets que he pogut esbrinar, a veure si més endavant en puc completar algun altre: Pere Gispert i Serra i Xxx Julià (cornetins); Xxx Pérez i Xxx Grau (fiscorns); Xxx Aguiló (contrabaix); Xxx Feliu (flabiol i tamborí); Xxx Regàs i Àngel Balda i Falcó (tibles); Joaquim Gispert i Serra i Xxx Feliu (tenores).
En aquesta fotografia que il·lustra el segon article no es veu la Cobla, circumstància que es dóna, malauradament, en gairebé tots els testimonis gràfics que he trobat durant els 45 anys de la seva existència. Treballo, doncs, amb el què tinc, essent aquesta la foto més antiga relacionada amb la Cobla Empordanesa. Moltes dades m'han vingut donades també pel treball previ d'investigació que va fer l'Eduard Boada i Silvestre fa uns anys.

Any 1925
Seqüència de dues fotografies d'una ballada de sardanes que es va fer el diumenge 1 de Novembre de 1925 al pati del Casal Català de Buenos Aires, que estrenava nova seu, concretament al carrer Estados Unidos nº 1532.
La cobla es veu a la part superior de la segona foto. A la primera es veu una mica millor els balladors.
Aquestes fotografies, acompanyades de la corresponent informació es troben a la pàgina 1827 del nº 112 de la revista Ressorgiment, publicada a Buenos Aires el Novembre de 1925.
Fotos: Jordana.

Any 1926
Ballada de sardanes al pati del Casal Català de Buenos Aires, el diumenge 28 de Març de 1926, tot commemorant el 18è aniversari de la seva fundació.
La cobla es veu parcialment i de perfil a l'esquerra de la imatge.
Aquestes fotografia es troba a la pàgina 1903 del nº 117 de la revista Ressorgiment, publicada a Buenos Aires el mes d'Abril de 1926.
Foto: Pagès.

Any 1936
Ballada a l'Avinguda Costanera, prop del Riu de la Plata, a Buenos Aires, el diumenge 29 de Març de 1936. Els músics, que veiem en un detall molt borrós, toquen arrecerats a la terrassa del Restaurante Niza. Aquesta fotografia es troba a la pàgina 3812 del nº 237 de la revista Ressorgiment, publicada a Buenos Aires el mes d'Abril de 1936.

Any 1960 (1)
Imatge de Joaquim Gispert i Serra tocant la tenora en una ballada de sardanes a Buenos Aires. L'home ja es veu gran, amb perruquí, i recolzant la tenora damunt de la cadira que té al davant.
Foto: Revista Leoplán, nº 622, del 6 de Juliol de 1960.

Any 1960 (2)
L'any 1957 la Cobla Empordanesa va expandir el seu àmbit d'actuació, doncs a més de les ballades al Casal Català i a les avingudes bonaerenses, i de la seva participació en el programa de ràdio La Hora Catalana, van protagonitzar un primer Aplec de la Sardana. N'hi va haver set, els sis primers als boscos de Palermo de Buenos Aires, i el setè i darrer a la ciutat de Rosario.
A la imatge veiem l'anunci del IVt Aplec de la Sardana de Buenos Aires.Foto: Ànima de Dansa.

Any 1960 (3)
Aquest Aplec estava organitzat pel Grup Joventut Catalana, que també va propiciar l'adhesió al Dia Mundial de la Sardana.
A les imatges veiem la part anterior i posterior del fulletó que anunciava l'Aplec, amb el repertori de matí i tarda.Fotos: Ànima de Dansa.

Any 1960 (4)
I aquí tenim el cartell del IVt Aplec de la Sardana de Buenos Aires, celebrat el dia 6 de Novembre de 1960.
Foto: Ànima de Dansa.

Any 1962
Fotografia i detall, on es veu una millor als músics, feta durant el VIè Aplec de la Sardana de Buenos Aires.

Any 1964 (1)
Fotografia i detall, on veim els músics a sota de l'anunci de Coca Cola. Era el VIIè Aplec de la Sardana d'Argentina, celebrat durant el mes de Setembre (ignoro la data exacta) al Parque General Belgrano, de Rosario. Va ser el darrer Aplec, i també l'any en que es va dissoldre definitivament la Cobla Empordanesa.
Foto: Tonín.

Any 1964 (2)
Joaquim Gispert retratat durant el VIIè Aplec d'Argentina, a Rosario.

Any 1964 (3)
I per acabar aquesta entrada, una darrera fotografia.
D'esquerra a dreta: Àngel Balda i Falcó, Miquel Gispert i Serra (el metge) i Joaquim Gispert i Serra.
Foto: Arxiu Jaime Olivé i Balda.