T'AGRADARIA COL·LABORAR AL MANTENIMENT DEL BLOG?

Si vols contribuir al manteniment d'aquesta pàgina (a partir de 50 €), pots fer-ho prement el botó DONAR que hi ha a continuació, tal com han fet en el seu moment els PATROCINADORS DEL BLOG:

Amat i Pujol, David
Boada i Silvestre, Eduard
"Burlu", de "Sant Esteve de les Roures"
Comadevall i Prat, Miquel
Lavie, Marc
Molina i Membrives, Xavi
Nonell i Juncosa, Jaume
Roig de Llobet, Rafel
Vergés i Costa, Silvestre

... a tots:

Gràcies!



SI EM VOLS CONVIDAR A UN CAFÈ, O AJUDAR A MANTENIR AQUEST BLOG, CLICA EL SEGÜENT BOTÓ. GRÀCIES !

  

dissabte, 28 de març del 2020

EMPORDANESA (Buenos Aires)

👉  LLEGEIX, SISPLAU :
 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sĂ­, et convido a gaudir del meu treball:


ANTECEDENTS:
Any 1911
Entre 1907 i 1912 va existir a Badalona la Cobla-orquestra La Badalonina.  Aquesta va ser la darrera postal que van publicar.
D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Ramon PadrĂłs (viola), Jaume Forteza (violĂ­), C. Planas (violĂ­), Àngel Balda i FalcĂł (contrabaix), Pere Bigas Ribas (flautĂ­), Joan Aymerich i Rocabayera (violĂ­ director), Josep Cayo (fiscorn), Pere Gispert i Serra (cornetĂ­), Felip Novell i Parcet (cornetĂ­), Jaume Arderiu (clarinet) i Joaquim Gispert i Serra (clarinet).
Foto 1:
Museu de Badalona. Col·lecciĂł Joan Famadas i AntĂČnia MartĂ­.
Foto 2:
Arxiu Jaime OlivĂ© i Balda, nĂ©t d'Àngel Balda.



ANTECEDENTS:
Any 1912

L'any 1912 La Badalonina es va desfer, entre d'altres raons perquĂš alguns dels joves mĂșsics van emigrar a AmĂšrica del Sud.

A la imatge podem veure el vapor-correu Santa Isabel, vaixell amb el qual el 28 de Setembre de 1912 van marxar de Barcelona els germans badalonins Miquel, Joaquim, Pere i Anna Gispert i Serra, i Àngel Balda i FalcĂł, espĂłs d'Anna. TambĂ© viatjaven el pare dels Gispert i altres familiars. Miquel Gispert, el germĂ  gran, ja era metge, i els altres dos, Joaquim i Pere, a mĂ©s de mĂșsics eren ebenistes.
Quan van arribar a Buenos Aires, al cap d'un temps en Miquel ja exercia la Medicina, i els dos germans mĂșsics, amb l'ajuda d'en Miquel, van fundar el taller Gispert Hermanos, dedicat en un principi a la construccciĂł de cuines econĂČmiques (cuines de llenya o de carbĂł) i aparells per a torrar cafĂš, i durant tota la seva vida laboral van compaginar la mĂșsica amb el taller.
L'any 1916 en Joaquim Gispert reuneix una colla de mĂșsics -entre ells el seu germĂ  Pere i el seu cunyat Àngel Balda-,  i amb els instruments que van poder (Ă©s a dir, sense els instruments tĂ­pics catalans, tenora, tible, flabiol, fiscorn) va formar la Cobla Empordanesa de Buenos Aires, en el si del Casal CatalĂ .
Foto: Museu MarĂ­tim de Barcelona.



Any 1919
Bona part de la informaciĂł de la Cobla Empordanesa l'extrec de la revista Ressorgiment, que es pot consultar i descarregar digitalment.
En el nÂș 38 d'aquesta revista, Setembre de 1919, pĂ gina 599, hi podem llegir aquest article, que dĂłna oficialitat a la constituciĂł de la Cobla:


Festa de la Sardana
Tal com anunciĂ rem el dia 15 del proppassat agost
[de 1919] tinguĂ© lloc en el salĂł d’espectacles La Argentina, una audiciĂł de sardanes organitzada pel Casal CatalĂ , amb la qual s’instituĂ­ a Buenos Aires la “Festa de la Sardana”.
Per a tal acte es constituĂ­ una cobla amb els instruments tĂ­pics de les cobles de la nostra terra, mancant-ne algun d’ells que fou substituĂŻt, per altre de semblant sĂł.
L’efecte que produĂ­ la primera audiciĂł va Ă©sser ben afalagadora, sentint-nos, tots els concurrents, transportats per unes hores a la Catalunya estimada, tal era el goig de quĂš fĂłrem presos.
Les sardanes executades foren: Un deliri, Molins; Cants de maig, Bou; Camprodon, ManĂ©n; La festa major, Morera; Primera brotada, Canet; On sĂłn les oquetes i Per tĂș ploro, d’En Pep Ventura.
Ens Ă©s plaent remarcar l’entusiasme que regnĂ  durant tota la vetlla, entusiasme que es manifestĂ  en acabar l’execuciĂł i dansa de cada una de les sardanes, havent-se de repetir la major part d’elles davant la insistĂšncia dels dansaires que no es cansaven de puntejar “la dansa mĂ©s bella de totes les dances que es fan i es desfan”, segons encertada expressiĂł del poeta.
La concurrĂšncia, molt numerosa, sortĂ­ amb la recança de no poder continuar aquell esplai del cor, perĂČ amb l'esperança de quĂš ben aviat es delectaria amb la segona audiciĂł, que sense dubte assolirĂ  major Ăšxit, encara, que la primera.
Es una altra bella iniciativa que havem d’agrair al Casal CatalĂ 
.

AquĂ­ ja comptaven amb els instruments tĂ­pics catalans, i amb un grapat de partitures que els hi havien enviat des de Badalona.
I en el nÂș 41 de l'esmentada revista, Desembre de 1919, pĂ gina 651, llegim:

Sardanes a Buenos Aires
El diumenge dia 30 del proppassat mes
[Novembre de 1919] se duguĂ© a feliç terme la segona audiciĂł de sardanes executades per la cobla, que ha adobtat el nom d’ “Empordanesa”. Si la primera audiciĂł produĂ­ bon efecte entre el pĂșblic assistent, la segona en causĂ  mĂ©s pel motiu de quĂš la cobla ja Ă©s cobla completa. Aquesta Ă©s formada* pels senyors Gispert i JuliĂ , cornetins; PĂ©rez i Grau, fiscorns; AguilĂł, contrabaix; Feliu, flaviol i tamborĂ­; RegĂ s i Balda, tiples, i Gispert, J. i Feliu, tenores.
El programa constava de set sardanes: Aires de ma terra, Xaxu; Or fí, Soler; Camprodon, Manén; Camperola (revessa), Suñer; Placidesa, Serra; La festa major, Morera; i Regalims del cor, Bou.
Sengles rotllanes s’encadenaren enmig d’un entusiasme immens, puntejant amb dalit l’airosa dansa nacional de Catalunya. Tothom gaudia a pleret d’aquell davassall d’accents melĂČdics que ens feien recordar la nostra amada terra. L’alegria de tots es reflectia en els rostres sense que ella fos torbada per cap incident; al contrari, la joia era encomanadissa i aixĂ­, vells i joves, casats i solters, rics i pobres, tots participĂ rem d’aquell esclat de vida.
Es ben certa l’expressiĂł del poeta de quĂš la sardana te la virtut d’esvanir recels, acoblant voluntats i forces! En donar-nos les mans i rebre el contacte de les dels altres sembla que hom s’abrandi d’amor i que el rotllo vibri a l’impuls d’una força Ășnica, i que en mig d’ell el cor de tots bategui de joia seguint el ritme de la mĂșsica catalana.
El salĂł de “La Argentina” era petit per a enquibir el pĂșblic. AixĂČ havent plogut a bots i a barrals durant tota la tarda i part de nit, que si haguĂ©s fet bon dia no sĂ© com ens haurĂ­em arranjat.
En Joan Manén
[i Planas], l’eximi violinista i compositor assistĂ­ a la festa i ballĂ  sardanes. En acabar “Camprodon”, de la qual n’Ă©s autor, la multitud l’aclamĂ  frenĂšticament, i l’aclamĂ  encara desprĂ©s de la repeticiĂł que en feu la cobla, obligada per les interminables ovacions.
La sardana revessa original de l’Ernest Suñer, present a l’acte, no poguĂ© Ă©sser treta per cap sardanista. Creiem que aixĂČ Ă©s el millor elogi que podem fer-ne.
Fora de programa i degut a les clamoroses insistĂšncies del pĂșblic es tocĂ  Per tu ploro, la formosa producciĂł de l’immortal Pep Ventura.
La major part de les sardanes tingueren d’Ă©sser repetides.
Els mĂșsics posaren tota la seva voluntat en l’execuciĂł que anirĂ  progressant a mesura que es succeeixin les audicions.
El Casal CatalĂ , organitzador de les festes, mereix tota mena d’elogis.
Tothom espera amb daler la tercera audiciĂł que tindrĂ  lloc aviat.
Durant els intermedis, elements de la “UniĂł Nacionalista Catalana” repartiren a tots els concurrents banderetes barrades que lluĂŻen en el trau de la solapa els homes, i damunt el pit les dames i senyoretes.
[signat per] DANSAIRE.

* Poso aquĂ­ els noms complets que he pogut esbrinar, a veure si mĂ©s endavant en puc completar algun altre: Pere Gispert i Serra i Xxx JuliĂ  (cornetins); Xxx PĂ©rez i Xxx Grau (fiscorns); Xxx AguilĂł (contrabaix); Xxx Feliu (flabiol i tamborĂ­); Xxx RegĂ s i Àngel Balda i FalcĂł (tibles); Joaquim Gispert i Serra i Xxx Feliu (tenores).
En aquesta fotografia que il·lustra el segon article no es veu la Cobla, circumstĂ ncia que es dĂłna, malauradament, en gairebĂ© tots els testimonis grĂ fics que he trobat durant els 45 anys de la seva existĂšncia. Treballo, doncs, amb el quĂš tinc, essent aquesta la foto mĂ©s antiga relacionada amb la Cobla Empordanesa. Moltes dades m'han vingut donades tambĂ© pel treball previ d'investigaciĂł que va fer l'Eduard Boada i Silvestre fa uns anys.




Any 1925
SeqĂŒĂšncia de dues fotografies d'una ballada de sardanes que es va fer el diumenge 1 de Novembre de 1925 al pati del Casal CatalĂ  de Buenos Aires, que estrenava nova seu, concretament al carrer Estados Unidos nÂș 1532.
La cobla es veu a la part superior de la segona foto. A la primera es veu una mica millor els balladors.
Aquestes fotografies, acompanyades de la corresponent informaciĂł es troben a la pĂ gina 1827 del nÂș 112 de la revista Ressorgiment, publicada a Buenos Aires el Novembre de 1925.
Fotos: Jordana.




Any 1926
Ballada de sardanes al pati del Casal Català de Buenos Aires, el diumenge 28 de Març de 1926, tot commemorant el 18Ú aniversari de la seva fundació.
La cobla es veu parcialment i de perfil a l'esquerra de la imatge.
Aquestes fotografia es troba a la pĂ gina 1903 del nÂș 117 de la revista Ressorgiment, publicada a Buenos Aires el mes d'Abril de 1926.
Foto: PagĂšs.




Any 1936
Ballada a l'Avinguda Costanera, prop del Riu de la Plata, a Buenos Aires, el diumenge 29 de Març de 1936. Els mĂșsics, que veiem en un detall molt borrĂłs, toquen arrecerats a la terrassa del Restaurante Niza.
Aquesta fotografia es troba a la pĂ gina 3812 del nÂș 237 de la revista Ressorgiment, publicada a Buenos Aires el mes d'Abril de 1936.



Any 1960 (1)
Imatge de Joaquim Gispert i Serra tocant la tenora en una ballada de sardanes a Buenos Aires. L'home ja es veu gran, amb perruquí, i recolzant la tenora damunt de la cadira que té al davant.
Foto: Revista LeoplĂĄn, nÂș 622, del 6 de Juliol de 1960.




Any 1960 (2)
L'any 1957 la Cobla Empordanesa va expandir el seu àmbit d'actuació, doncs a més de les ballades al Casal Català i a les avingudes bonaerenses, i de la seva participació en el programa de ràdio La Hora Catalana, van protagonitzar un primer Aplec de la Sardana. N'hi va haver set, els sis primers als boscos de Palermo de Buenos Aires, i el setÚ i darrer a la ciutat de Rosario.
A la imatge veiem l'anunci del IVt Aplec de la Sardana de Buenos Aires.
Foto: Ànima de Dansa.



Any 1960 (3)
Aquest Aplec estava organitzat pel Grup Joventut Catalana, que també va propiciar l'adhesió al Dia Mundial de la Sardana.
A les imatges veiem la part anterior i posterior del fulletĂł que anunciava l'Aplec, amb el repertori de matĂ­ i tarda.
Fotos: Ànima de Dansa.



Any 1960 (4)
I aquĂ­ tenim el cartell del IVt Aplec de la Sardana de Buenos Aires, celebrat el dia 6 de Novembre de 1960.
Foto: Ànima de Dansa.




Any 1962
Fotografia i detall, on es veu una millor als mĂșsics, feta durant el VIĂš Aplec de la Sardana de Buenos Aires.




Any 1964 (1)
Fotografia i detall, on veim els mĂșsics a sota de l'anunci de Coca Cola. Era el VIIĂš Aplec de la Sardana d'Argentina, celebrat durant el mes de Setembre (ignoro la data exacta) al Parque General Belgrano, de Rosario. Va ser el darrer Aplec, i tambĂ© l'any en que es va dissoldre definitivament la Cobla Empordanesa.
Foto: TonĂ­n.




Any 1964 (2)
Joaquim Gispert retratat durant el VIIĂš Aplec d'Argentina, a Rosario.





Any 1964 (3)
I per acabar aquesta entrada, una darrera fotografia.
D'esquerra a dreta: Àngel Balda i Falcó, Miquel Gispert i Serra (el metge) i Joaquim Gispert i Serra.
Foto: Arxiu Jaime Olivé i Balda.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

PER RAONS LOGÍSTIQUES NOMÉS PUBLICARÉ COMENTARIS EN ELS QUALS S'INDIQUI UN CORREU DE CONTACTE

GrĂ cies!