VÍCTORS

👉  LLEGEIX, SISPLAU :

 

Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 

Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball:

Any 1940

La creació a Sant Feliu de Guíxols de la Cobla-orquestra Víctors va escaure's poc temps després d'haver-se acabat la guerra civil espanyola, en plena repressió política i cultural de la dictadura militar del general Franco. Es formà el 30 de maig de 1939, després d'haver-se gestat inicialment a la tavema de Câ la Paleta del carrer de la Barceloneta, i consolidada posterioment al carrer de la Volta, nº 6, pels músics fundadors Valentí Rourich, Miquel Jacomet i Joan Dispès ("en Dispès del Cafè Debray"). S'anomenà Víctors a la nova orquestra - aleshores, potser l'única denominació viable i de clara pronuncia catalanoparlant -, i la censura del "Movimiento" interpretà erròniament el nom, creient que al·ludia a aquell any de la "victoria falangista". El nom inicial projectat per a l'orquestrina era el de Jadri's (és curiós, al cap dels anys hi hauria a Caldes de Malavella la Cobla-orquestra Jadris), però les autoritats governatives de l'època al·legaren reconèixer certa fonètica estrangera, no gaire recomanable en aquells precisos moments. Aleshores, el dibuixant, mestre i actor guixolenc Narcís Masferrer i Buixó ("Narmas"), batejà amb el nom de Víctors la novella agrupació musical.
Es van presentar oficialment davant del públic guixolenc els dies 1 i 2 d'Agost de 1939, a la terrassa del Casino "El Guixolense", resultant poc després com una de les formacions més contractades a les sales de ball de les comarques gironines.
Va estar activa fins l'any 1957.
A la fotografia podem veure l'Orquestra Víctors a la terrassa de Can Rius, dels Banys de Sant Elm, de Sant Feliu de Guíxols, l'any 1940.
A dalt: Arcadi Berga i Viladevall, Josep Isern i Arseni Roig i Ponsjoan. 

Asseguts: Joan Dispès i Figueras, Joan Pujol i Albertí, Narcís Nohé i Roqueta, Miquel Jacomet, Valentí Rourich i Nadal i Ramon Pla i Pla. Quina sort, aquells temps, en que els músics podien tocar asseguts ! Per més informació, clica aquí.
Foto: Col·lecció Arcadi Berga.

Any 1945

Drets: Ramon Pla (saxòfon), Santiago Irla i Sardó, Arcadi Berga (contrabaix), Joan Pujol (trompeta i violí), Josep Planas i Puig i Rafel Figueras i Auladell
Davant: Joan Dispès (trombó), Arseni Roig (piano) i Josep Isern (jazz-band).
Foto: Col·lecció Arcadi Berga.

Any 1948 (1)

A dalt: Lluís Grau, Arseni Roig, Rafel Figueras, Arcadi Berga i Josep Roig i Rigau (fill de l'Arseni)
A baix: Josep Planas, Ramon Pla, Josep Isern, Pere Pijoan i Noguer i Joan Pujol.
Foto: Col·lecció Josep Roig i Rigau.

Any 1948 (2)

Sessió de Ball a la terrassa de l'antic Hotel Murlà.
En primer terme: Seràpi Lladó i Balateu (violí, músic de Palamós), Roser Roig i Rigau (filla de l'Arseni, i unes de les dones pioneres en el paper de cantant d'orquestra) i Joan Pujol (violí)
Darrere, a l'esquerra, el trio de ritme: Arseni Roig (piano), Rafel Figueras (contrabaix) i Arcadi Berga (jazz-band)
Al fons: Josep Roig i Rigau (trompeta), Josep Planas (trompeta), Pere Pijoan (clarinet) i Antoni Carbonell i Cosp (trombó de vares)
Al mig: Francesc Loubat i Dibusi (violí) i Joan Caner i Casanovas (violí, músic de Calonge, nascut a Torrent)
Foto (blanc i negre): Col·lecció Gerard Bussot.

Any 1949 (1)

L'any 1949 van convertir-se en Cobla-orquestra. Aquí els veiem en formació de Cobla a la Festa Major d'Esclanyà.
Darrere: Josep Roig, Joan Pujol, Joan Dispès, Josep Isern i Arcadi Berga
Davant: Josep Planas, Santiago Irla, Arseni Roig, Ramon Pla i Rafel Figueras.
Foto: Col·lecció Josep Roig i Rigau.

Any 1949 (2)
A dalt del camió de la Brigada d'Obres de l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, una manera més còmoda de fer la Cercavila ... encara que una mica perillosa a l'hora de tenir l'instrument a la boca (ho dic per experiència)
Drets: Josep Planas, Ramon Pla i Josep Isern
Asseguts: Arcadi Berga, Arseni Roig, Francesc Loubat, Joan Pujol, Antoni Carbonell, Santiago Irla i Rafel Figueras.
Foto cedida per en Manel Planas, fill d'en Josep Planas, i que em fa arribar en Joan Carbonell i Carreras, nét de l'Antoni Carbonell.

Any 1949 (3)
Foto del mateix esdeveniment que l'anterior.
Foto: Arxiu Joan Carbonell i Carreras.

Any 1950

Cartell publicitari de la temporada 1950-51.
A dalt: Seràpi Lladó, Pere Pijoan, Arcadi Berga, Francesc Loubat i Pere Carreras i Bassach
Al mig: Josep Planas, Arseni Roig, Roser Roig, Rafel Figueras i Santiago Torrent i Magrià
A baix: Joan Pujol i Antoni Carbonell.
Foto: Col·lecció Carles Carbonell i Fornós.

Any 1951

Cartell de la temporada 1951-1952, obra d'Eduard Almar i Riera, maquetista naval i destacat aquarel·lista ganxó, que presento en la versió original (blanc i negre) i amb un excel·lent filtre que he trobat navegant per la xarxa.
A l'esquerra, en diagonal, de dalt a baix: Arseni Roig, Rafel Figueras, Francesc Loubat i Arcadi Berga
Al mig, en diagonal, de dalt a baix: Pere Carreras, Pere Pijoan i Santiago Torrent
Destacada en primer terme: Roser Roig
A la dreta, de dalt a baix: Antoni Carbonell, Josep Planas, Joan Fontanella i Gispert i Joan Pujol
Foto (blanc i negre): Arxiu Joan Carbonell i Carreras.

Anys 50 (1)

Un dels treballs de les Cobles-orquestra que també té la seva importància és el de les Cercaviles i Processons; en aquest cas els Víctors acompanyen musicalment la processó de Corpus Christi, a Sant Feliu de Guíxols. Amb l'ajuda d'en Joan Carbonell, nét de l'Antoni, identifico alguns músics:
En primer terme: Rafel Figueras (saxo)
En segon terme: Desconegut (tapat) i Pere Pijoan (saxo)
En tercer terme: Antoni Carbonell (fiscorn), Josep Roig i Joan Fontanella (fiscorn)
A darrere: Arseni Roig (mirant cap a un costat), Arcadi Berga (bombo) i Josep Isern (caixa)
A darrere de l'Arcadi Berga hi ha un músic també, que no es pot identificar.

Any 1953 (1)

Cartell de la temporada 1953-1954, degut també al disseny d'Eduard Almar i Riera.
Destacats, a l'esquerra, a banda i banda del rètol que els proclama com a vocalistes: Francesc Reixach i Samí i Arcadi Berga
Al mig, en diagonal, de dalt a baix: Antoni Carbonell, Rafel Figueras, Arseni Roig, Joan Pujol, Josep Planas, Pere Pijoan i Juli Esteve i Homs
A la dreta, en diagonal, de dalt a baix: Pere Carreras, Amadeu Cuadrado i Santiago Torrent.
Foto: Arxiu Joan Carbonell i Carreras.

Any 1953 (2)

Darrere: Josep Planas, Francesc Reixach, Santiago Torrent, Antoni Carbonell, Joan Pujol, Amadeu Cuadrado i Alguacil i Arcadi Berga
Davant: Pere Carreras, Arseni Roig, Juli Esteve, Rafel Figueres i Pere Pijoan.
La informació sobre els components que surten a la foto m'ha estat amablement proporcionada per en Joan Carbonell Carreras, nét de l'Antoni Carbonell.

Any 1954 (1)

Cartell de la temporada 1954-1955.
Al mig: Arseni Roig (tible, piano i violí, i també representant)
Començant per dalt a l'esquerra, baixant i tornant a pujar: Arcadi Berga (contrabaix i cantant), Josep Planas (trompeta i violí), Pere Pijoan (tenora, saxo i clarinet), Pere Carreras (flabiol, saxo i clarinet), Antoni Carbonell (trombó de pistons i de vares, fiscorn al concert), Rafel Figueras (tenora, saxo, flauta, flautí i clarinet, i també director), Joan Pujol (fiscorn, violí i trombó de vares), Santiago Torrent (trompeta), Amadeu Cuadrado (fiscorn, violí i bateria), Joaquim Nogué i Xirgo ["el Nunci"] (trompeta) i Joan Coll i Alsina (tible, saxo, violí i cantant).
Foto: Arxiu Joan Carbonell i Carreras.

Any 1954 (2)

Dues versions de la foto feta a Encamp (Andorra) el dia 15 d'Agost de 1954, que em fa arribar en Jordi Baró, gendre d'en Joan Coll, un dels components. Un altre dels músics, l'Amadeu Cuadrado, té l'amabilitat de facilitar-me, a més de la data, la identitat de tots els músics, incloguent el xofer que, segons m'explica l'Amadeu, els va fer bolcar dues vegades en una "rubia" (*) de vuit places en la qual hi viatjaven els dotze músics i el propi xofer.
Darrere: Josep Planas (trompeta i violí), Joaquim Nogué ["el Nunci"] (trompeta), Pere Carreras (flabiol, saxo i clarinet), Joan Pujol (fiscorn, violí i trombó de vares), Santiago Torrent (trompeta), Arcadi Berga (contrabaix i cantant) i Antoni Carbonell (trombó de pistons i de vares, fiscorn al concert)
Davant: Joan Coll (tible, saxo, violí i cantant), Arseni Roig (tible, piano i violí, i també representant), Xxx Sarreta (el xofer que els duia, en desconec el nom), Pere Pijoan (tenora, saxo i clarinet), Rafel Figueras (tenora, saxo, flauta, flautí i clarinet, i també director) i Amadeu Cuadrado (fiscorn, violí i bateria).
(*) La rubia era una furgoneta de passatgers, amb part de la carrosseria de fusta.

Foto nº 1 (Revista Destino)
Cole Porter col·locant les mans sota l’atenta mirada de Pere Pijoan

Foto nº 2 (Revista Destino)
Cole Porter fent com si toqués la tenora

Foto nº 3 (Revista Destino)
Les quatre parelles de l'Esbart Dansaire del Centre Excursionista Montclar

Foto nº 4 (Revista Destino)
Aplaudint des d’un balcó de La Gavina, d’esquerra a dreta: Jaime Arias, Cole Porter i Josep Ensesa

Any 1954 (3)
COLE PORTER, LA SARDANA I LA COBLA VÍCTORS (Article meu publicat a la Revista SOM nº 359, pàgines 16 i 17)
Estic segur de que la majoria de lectors haureu sentit a parlar de Cole Porter (Peru, Indiana, 9 de Juny de 1891 - Santa Mònica, Califòrnia, 15 d'Octubre de 1964), o si més no haureu escoltat alguna de les seves cançons, com per exemple Beguin The Beguine. Dramaturg, compositor de cançons i bandes sonores, músic, pianista, lletrista…, va tenir una vida plena d'èxits i reconeixements de tota mena. Era de família benestant, de manera que la seva posició econòmica li va permetre fer llargues estades a diversos llocs d'Europa, relacionant-se amb el bo i millor de la intel·lectualitat i l'aristocràcia de l'època.
A les pàgines 33 i 34 de la revista Destino, edició del 2 d'Abril de 1955, el periodista barceloní Jaime Arias i Zimerman li feia una entrevista, amanida amb una petita història que per la seva originalitat i relació amb el món de la Sardana crec que pot ser del vostre interès.
A finals de Març de 1955 Cole Porter es trobava viatjant per Espanya, ja ho havia fet temps enrere, els anys 1919 i 1927. Tal com explicava ell mateix, el proper mes de Juny havia d'estrenar una opereta i voltava una mica per Europa per inspirar-se i trobar noves idees musicals. Durant uns pocs dies es va allotjar a  l'Hostal de la Gavina, de S'Agaró, i el periodista que l'entrevistava allà, i mentre parlaven de música espanyola, li va preguntar si coneixia la Sardana. El músic va dir-li que no, i Jaime Arias li va explicar tant bé com va poder, remarcant-li les peculiaritats de la dansa i la música, així com dels instruments de la Cobla. A la conversa s'hi va afegir un altre conegut periodista català -i reconegut gastrònom- Nèstor Luján i Fernández, i entre tots dos li van despertar la curiositat envers una música que Cole Porter desconeixia.
Interessat i intrigat, Cole Porter els va preguntar quan i on es feia una ballada de sardanes, però després d'unes quantes trucades van constatar que no hi havia cap ballada prevista a curt termini. Perquè Cole Porter no se n'anés de l'Empordà sense haver escoltat una sardana, es va haver d'improvisar: van demanar ajuda al propietari de l'Hostal de La Gavina, Josep Ensesa i Gubert, i al cap de poca estona arribaven de Sant Feliu de Guíxols Vicenç Gandol i Jordà, que regentava el complex dels Banys de Sant Pol, i Arseni Roig i Ponsjoan, músic i representant de la Cobla-orquestra Víctors, de la població ganxona. Arseni Roig va proposar fer una audició l'endemà al matí als jardins de la Senya Blanca, el xalet de Josep Ensesa, però el músic americà tenia uns compromisos ineludibles el dia següent; això passava cap a les vuit del vespre, i ho van arreglar de manera que els músics van venir cap a l'Hostal, van assajar una mica (espero que els servissin un bon sopar!), es va fer venir quatre parelles de l'Esbart Dansaire del Centre Excursionista Montclar, amb vestits típics catalans, i es va preparar un cadafal a la Plaça del Roserar, davant de l'Hostal.
Quan Cole Porter i els seus acompanyants americans estaven acabant de sopar se'ls va acostar Pere Pijoan, 2n tenor de la cobla, amb la tenora a les mans, perquè la veiés de prop. Pere Pijoan va tocar un parell de passatges perquè sentís com sonava l’instrument, i l'home estava entusiasmat com si es trobés davant de l'estrena d'una de les seves operetes en un teatre de Broadway!
L'audició va començar de seguida, amb un repertori ben vibrant: Per tu ploro (Josep Mª Ventura i Casas [Pep Ventura]), Marinada (Antoni Pérez i Moya), La rosada (Juli Garreta i Arboix), La sardana de les monges (Enric Morera i Viura), Els dansaires del Montclar (Rafael Figueras i Auladell, 1er tenor de la cobla) i Aura d'Abril (Joaquim Serra i Corominas, que amb aquesta sardana havia guanyat el Concurs de S'Agaró de 1954).
Cole Porter, que ho gaudia des d'un balcó de La Gavina juntament amb Josep Ensesa i Jaime Arias, exclamava: "Marvelous! How delicate! What a dignity!..."
Va voler retratar-se amb la tenora a les mans, i va demanar a la Cobla si podien repetir "Marinada". També va dir que li agradaria tenir alguna mostra sonora d'aquella música que acabava d'escoltar, i quina no seria la seva sorpresa quan l'industrial guixolenc Josep Sibils i Gros se li va acostar amb una cinta magnetofònica amb tota l'audició gravada! Cole Porter no sabia com reaccionar ... "The Spanish hospitality!"
I tal com afirmava el periodista al tancar l'article: L'"Operació Sardana" havia conclòs amb un èxit rotund!.

Any 1956

Cartell de la que va ser la darrera temporada, 1956-1957: segons es pot llegir a la pàgina 8 del Diari Los Sitios de Gerona, de 9 de Març de 1957, van fer la seva darrera actuació el dia 31 de Gener de 1957, a Sant Feliu de Guíxols.
Columna esquerra, de dalt a baix: Pere Carreras, Santiago Torrent, Josep Planas, Pere Pijoan i Arseni Roig
Al mig: Arcadi Berga i Joan ("Nitu") Pallarols i Abella
Columna dreta, de dalt a baix: Amadeu Cuadrado, Josep Cullell i Sallés, Joan Pujol, Antoni Carbonell i Francesc Sebastián i Perxachs (trompeta i violí).
Foto: Arxiu Joan Carbonell i Carreras.

CATALÒNIA JAZZ

👉  LLEGEIX, SISPLAU :

 

Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 

Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball:

Any 1936

Fotografia del cartell anunciador de l'orquestrina Catalònia Jazz de Sant Feliu de Guíxols.
Formada el mes de Març de 1936, la majoria dels seus components provenien de la dissolució de l' Orquestrina Guíxols, i van veure estroncada la seva progressió amb l'esclat de la guerra civil.
D'esquerra a dreta hom reconeix a: Valentí Rourich i Nadal (violí i banjo), Ramon Pla i Pla (saxòfon), Francesc Loubat (saxòfon), Arcadi Berga (jazz-band), Joan Fontanella i Gispert (trombó), Antoni Carbonell i Cosp (trompeta) i Arseni Roig (piano). Pagaria un pèsol per escoltar-los ! Per més informació, clica aquí.

Foto: Col.lecció Carles Carbonell i Fornós.

DAZZLING JAZZ

👉  LLEGEIX, SISPLAU :

 

Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 

Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball:

Any 1932

Coincidint amb la inauguració de la nova societat recreativa guixolenca Casal Llevanti, de Sant Feliu de Guíxols, el mes de febrer de 1932, durant les festes de carnaval celebrades al seu local social, fins aleshores estatge de l'entitat casino "El Guixolense", va fer la seva presentació pública i per primera vegada, la nova orquestrina local Dazzling Jazz, qui amenitzaria durant molts anys els lluïts balls organitzats al Llevantí.
Aquesta agrupació musical la configuraven als seus inicis i en formació de concert els professors Joaquim Balmaña i Agustí Bañeras; violins, Santiago Irla, clarinet; Josep Isern, percussió; Rafel Figueras i Auladell, flauta i la senyoreta Teresa Bosch, piano; mentre que per a conjunt de ballables i jazz era integrat per Joaquim Balmaña, violí de trompa; Agustí Bañeras, violí i banjo; Santiago Irla i Rafel Figueras, saxòfon i Josep Isern, jazz-band.
Aquí tenim la fotografia de la segona formació de l'orquestra Dazzling Jazz. D'esquerra a dreta: Rafel Figueras i Auladell (osti quin saxo !), Santiago Irla i Sardó, Josep Isern i Valls, Joaquim Balmaña i Canet, Agustí Bañeras i Joan Gironella, que havia substituit a Teresa Bosch. Per més informació, clica aquí 
(Col·lecció: Rafel Figueras i Auladell).

Any 1933

Tercera formació de Dazzling Jazz, al Casal Llevantí.
D'esquerra a dreta: Agustí Bañeras (trombó), Lluís Badosa i Padrosa (piano), Joan Pujol i Albertí (trompeta), Joaquim Balmaña (violinòfon), Josep Isern (jazz-band), Santiago Irla (saxòfon) i Rafel Figueras (saxòfon).
(Col·lecció: Rafel Figueras i Auladell).

Any 1934

Quarta formació de Dazzling Jazz, en una sessió de ballables al Casal Llevantí.
D'esquerra a dreta: Joan Planas i Puig, Joan Pujol, Josep Mª Vilà i Gandol, Joaquim Balmaña, Santiago Irla, Josep Isern (jazz-band) i Rafel Figueras.
(Col·lecció: Rafel Figueras i Auladell).

Any 1936

Pel mes de maig d' aquell darrer any de la seva existència com a formació, la Cobla-orquestrina Dazzling Jazz va encarregar la confecció d'un cartell anunciador al fotògraf lleidatà, afincat a Sant Feliu de Guíxols, Josep Manetes i Gigó, amb un format i disseny del tot innovador, doncs es passava de les clàssiques targes-postals i tríptics de divulgació de les orquestres, a un precursor "poster" a tamany foli que, fins aleshores, poques orquestres havien emprat.
Es tractava, doncs, d'un pasquí concebut única i exclusivament per Manetes, combinant en blanc i negre uns clixés en positiu i negatiu que ressaltaven les figures i les cares dels músics.
Malgrat l'impacte visual utilitzat en aquest disseny, l'orquestrina guixolenca no l'arribà quasibé a utilitzar, puix l'inici de la guerra civil espanyola, truncà tota possibilitat d'una continuitat habitual i assenyada en tots els camps artístics i professionals.
D'esquerra a dreta: Lluis Grau Capdeferro (contrabaix), Santiago Irla (saxòfon), Josep Isern (jazz-band), Rafel Figueras (saxòfon), Joaquim Balmaña (banjo), Joan Planas (trombó), Josep Mª Vilà (piano) i Joan Pujol (trompeta).
(Col·lecció: Rafel Figueras i Auladell).

MODERN JAZZ

👉  LLEGEIX, SISPLAU :

 

Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 

Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball:

Any 1935

Fotografia d'aquesta orquestrina de Sant Feliu de Guíxols, realitzada al Casal Llevantí l'any 1935. 

D'esquerra a dreta: Albert Codina (jazz-band), Joan Dispès i Figueras (trombó i violí), Albert Granolleras (violí), Josep Mir (trompeta), Lluís Lloansí i Marill (piano), Josep Mª Arenas (flauta, saxòfon i clarinet) i Lluís Garreta (saxòfon, violoncel i contrabaix). Per més informació, clica aquí.
Foto: Col·lecció Maria Garreta.

ORQUESTRINA GUÍXOLS

👉  LLEGEIX, SISPLAU :

 

Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 

Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball:

Any 1931 (1)

Cartell de l'Orquestrina Guíxols l'any de la seva creació a Sant Feliu de Guíxols, el 1931, i que (amb augments) també actuava com a Cobla (Cobla Guíxols), tal com es veu en la fotografia Any 1931 (3). Provenien del Sextet Jazz-Band Guíxols, i van estar actius fins el Març de 1936 en que esdevindrien (efímerament, degut a l'esclat de la guerra civil) l' Orquestrina Catalònia Jazz.
D'esquerra a dreta: Arseni Roig (violí de trompa o violinòfon: això era tocar unplugged, i el demés són tonteries!), Josep Roig (contrabaix), Ramon Pla i Pla (saxo alt, clarinet i violí), Antoni Carbonell i Cosp (trombó de vares), Francesc Loubat (jazz-band: sí senyor, així s'anomenava la bateria anys enrere), Josep Mª Vilà i Gandol (piano) i Joan Costa (trompeta i violí). Hi ha també tres embuts entre l'instrumental: segurament els músics també cantaven alguna tornada, encara no havia arribat la moda del vocalista.
Per més informació, clica aquí. 
Foto: Arxiu Joan Carbonell i Carreras.

Any 1931 (2)

Foto de la mateixa sessió fotogràfica en que es va fer la del cartell.
D'esquerra a dreta: Josep Roig (contrabaix i cigarreta sense encendre a la mà), Francesc Loubat (jazz-band), Ramon Pla (saxo alt, clarinet i violí), Josep Mª Vilà (piano), Arseni Roig (violinòfon), Joan Costa (trompeta i violí) i Antoni Carbonell (trombó de vares i cigarreta sense encendre a la mà).
Foto: Arxiu Joan Carbonell i Carreras.

Any 1931 (3)

Al pati de Can Vicens, de Solius.
Darrere: Menció Marcó, Pere Font, Arseni Roig, Francesc Loubat, Pere Borrell, Desconegut i Josep Roig
Davant: Josep Mª Vilà, Joan Costa, Antoni Carbonell, Joan Carbonell i Fornós (fill de l'Antoni, i propietari de l'original d'aquesta foto) i Ramon Pla.
Foto: Col·lecció Carles Carbonell i Fornós.

Any 1935

Darrere: Joan Costa (trompeta), Arseni Roig (piano), Valentí Rourich (jazz-band) i Antoni Carbonell (trombó)
Davant: Ricard Viladesau i Caner (saxo), Josep Comas i Josep Roig (contrabaix).
Foto: Arxiu família Viladesau. Museu de la Mediterrània.

SEXTET JAZZ-BAND GUÍXOLS

👉  LLEGEIX, SISPLAU :

 

Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 

Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball:

Any 1928

Components del Sextet Jazz-Band Guíxols l'any 1928 (l'any que nasqué la meva mare, al cel sia). Provenien de la dissolució de la Cobla-orquestra Unió Guixolenca, i donarien lloc a l' Orquestrina Guíxols.
D'esquerra a dreta: Joaquim Balmaña, Arseni Roig, Joan Costa, Menció Marcó (Jazz-Band), Antoni Carbonell i Cosp i Josep Roig. Per més informació, clica aquí 
(Col.lecció: Josep Roig i Rigau).

LA PRINCIPAL DE SANT FELIU DE GUÍXOLS

👉  LLEGEIX, SISPLAU :

 

Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 

Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball:

Any 1930

Fotografia de la Cobla-orquestra La Principal de Sant Feliu de Guíxols de l'any 1930.
Ha estat la cobla-orquestra guixolenca que més vegades es fundà, dissolgué i es constituí novament en els pocs anys de la seva existència a Sant Feliu de Guíxols, entre 1928 i 1931. Malgrat, però, que la data del seu debut oficial com a Orquestrina va escaure's pel mes de Febrer de 1928, en amenitzar al saló Goula un lluït ball de pinyata, i la seva estrena com a Cobla fou el mes següent, davant el local dels Amics de la Sardana, aquesta Cobla-orquestra hauria d'associar-se a la que va existir amb el nom de Joventut Artística, coneguda també com Unió Artística, dirigida per Agustí Figueras i Bolívar, i que esdevindria posteriorment amb la fusió dels seus components l'any 1930, la cobla-orquestra La Principal de Sant Feliu de Guíxols.
Darrere: Rossend Galceran i Oliver, Tomàs Grau i Balmaña, Agustí Figueras, Francesc Balló i Feliu Canet
Davant: Josep Comas i Mont, Vicenç Moré, Rafael Figueras i Auladell, Ramon Pla i Pla i Pere Font. (T'has fixat en les sabates, quin llustre? I els botins del segon tenor? ... Això és categoria i no el què corre avui dia!) Per més informació, clica aquí

 (Col.lecció: Rafael Figueras i Auladell).

UNIÓ GUIXOLENCA

👉  LLEGEIX, SISPLAU :

 

Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 

Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball:

Any 1910

Cobla-orquestra fundada l'any 1909 a Sant Feliu de Guíxols.
A la foto, una de les primeres formacions de la Cobla-orquestra Unió Guixolenca, vers l'any 1910. A dalt i d'esquerra a dreta hom pot reconèixer a: Josep Mercader (?), Josep Pascual i Molinas, Antoni Carbonell i Cosp, Francesc Figueras i Joaquim Viladevall i Mauri. Asseguts: Josep Roig i Roqué, Gregori Reyes i Vidal, Joan Rotllens i Bassets, Enric Pey i Bustins i Joaquim Mundó i Albertí ("Mundu", de Llagostera). Per més informació, clica aquí
Foto: Col·lecció Carles Carbonell.

Any 1914

Presento la foto en dues versions.
Al centre, Francesc Figueras (violí i director)
Els tres de dalt: Joaquim Viladevall (violí 1er), Arseni Roig i Ponsjoan i Joan Rotllens (violí solista) i Lluís Bustins (flauta solista)
Els dos de sota seu: Santiago Irla i Sardó (clarinet solista) i Enric Pey (clarinet 1er)
Més avall:  Josep Pascual (cornetí solista) i Josep Calzada (cornetí 1er [es veu que de segons no ni havia, abans])
A baix de tot: Antoni Carbonell (fiscorn solista) i Josep Roig (contrabaix).
Per més informació, clica aquí
Foto: Col·lecció Carles Carbonell - Rosa Gironès.

Any 1917

L'any 1917, per les Festes del Tura, l'Ateneu Obrer d'Olot els va contractar del 7 al 10 de Setembre. En aquest tríptic que van editar (fent servir la foto de 1914) hi ha el programa de tot el què van tocar en formació d'Orquestra. Les notes finals del programa no tenen desperdici !
Fotos: Arxiu Joan Carbonell i Carreras.

Any 1919 (1)

Darrere: Josep Calzada, Joaquim Viladevall, Santiago Irla, Antoni Carbonell i Josep Pascual.
Davant: Enric Pey, Lluís Bustins, Francesc Figueras, Arseni Roig i Josep Roig.
Per més informació, clica aquí.
Foto 1: Col·lecció Carles Carbonell
Foto 2: Col·lecció Jordi Mestres.

Any 1919 (2)

Revers de la postal anterior. Com a curiositat, podem veure a dalt a l'esquerra L'UNIÓ GUIXOLENC. Semblaria un intent de catalanitzar el nom d'UNIÓ GUIXOLENSE.
Es destaca la incorporació de Lluís Bustins (flauta), Santiago Irla (clarinet) i Josep Calzada (cornetí).
Foto: Arxiu Joan Carbonell i Carreras.

Any 1921 (aproximadament) (1)
La Cobla-orquestra Unió Guixolenca era coneguda també com La Punyalada, degut a una baralla que va haver-hi, amb punyalada inclosa, mentre actuaven, en els seus inicis, al Saló de Ball Colón, de Sant Feliu de Guíxols.
Darrere: Josep Roig, Desconegut, Antoni Carbonell, Joaquim Viladevall i Santiago Irla
Davant: Guillem Clos i Sala, Desconegut, Arseni Roig, Enric Duran i Collell i Desconegut.
Foto: Arxiu Joan Carbonell i Carreras.

Any 1921 (aproximadament) (2)
Revers de la postal anterior.
Foto: Arxiu Joan Carbonell i Carreras.

Any 1922 (aproximadament)
En aquesta època eren uns fidels i virtuosos intèrprets de les sardanes de Juli Garreta.
Drets i d'esquerra a dreta: Joaquim Viladevall, Josep Calzada, Enric Pey, Josep Pascual, Antoni Carbonell i Josep Roig.
Asseguts: Santiago Irla, Anton Planas i Romans, Arseni Roig i Guillem Clos.
Per més informació, clica aquí
Foto: Col·lecció Carles Carbonell.

Any 1926 (1)
Dues versions de la mateixa foto.
El 26 de setembre de 1926, un pomell d'amics i músics guixolencs de Juli Garreta i Arboix, acompanyats de la vídua Garreta, retreren a la Cala Pedrosa un emotiu homenatge a l'insigne compositor de Sant Feliu de Guíxols, mort el dia 2 de Desembre de l'any anterior.
El llibret editat com a remembranca de l'efemèride s'intitulà: "IN MEMORIAM", i sota aquest encapçalament s'estereografià:
Devots admiradors de l'obra altíssima de Juli Garreta, enyoradors de la seva presència, s'apleguen el primer diumenge de tardor de mil nou cents vint-i-sis, ran d'aquesta mar nostra, que ell cantà sempre amb la gràcia més pura, per retrobar el seu esperit.
Dintre del marc inigualable de Cala Pedrosa on semblen compendiar-s'hi les beautats totes de la nostra Mediterrània, hi són sonades de bon matí per la cobla Unió Guixolenca: Matinada, Pastoral, Dalt les Gavarres, Primavera i Juny, i les seves notes prenen, dintre aquest aire d'íntima solitud i en contacte viu amb la natura mateixa, un ample sentit de fervosa devoció a la memòria del Gloriós Absent.
Fotos: Arxiu Joan Carbonell i Carreras.

Any 1926 (2)
Identificació de les persones que surten a la foto anterior:
1) Xxx Vidal; 2) Arseni Roig; 3) Albet Granolleras; 4) Joan Bordàs i Salellas; 5) Lluís Garreta; 6) Jaume Marill; 7) Desconegut; 8) Enric Bosch i Viola; 9) Josep Mª Vilà; 10) Antoni Carbonell; 11) Joan Font; 12) Pere Font i Illàs; 13) Rossend.Galceran i Oliver; 14) Josep Girona; 15) Joan Costa; 16) Lleonci Bou i Termes; 17) Sra. Vda. Aymerich; 18) Santiago Irla; 19) Desconegut; 20) Carme Plaja; 21) Desconegut; 22) Mercè Plaja; 23) Sra. Vda. Garreta; 24) Josep Roig; 25) Joaquim Viladevall.

Any 1927 (1)
En aquesta postal hi veiem la darrera fotografia de la Unió Guixolenca, que consta com a dissolta el mes de Març de 1928.
Darrere: Pere Font, Joaquim Viladevall, Antoni Carbonell, Joan Costa i Rossend.Galceran i Oliver.
Davant: Santiago Irla, Lleonci Bou, Arseni Roig, Ramon Pla i Pla i Josep Roig. 

Per més informació, clica aquí.
Per Carnestoltes de 1928 es va desfer la formació, donant lloc al Sextet Jazz-Band Guíxols, que poc temps després esdevindria l'Orquestrina Guíxols.
Foto: INSPAI. Col·lecció Emili Massanas i Burcet. Diputació de Girona.

Any 1927 (2)
Revers de la postal anterior.
Foto: Arxiu Joan Carbonell i Carreras.

COBLA-ORQUESTRA "VELLA" DE SANT FELIU DE GUÍXOLS

👉  LLEGEIX, SISPLAU :

 

Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 

Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball:

Any 1872

Una de les orquestres més representatives de Sant Feliu de Guíxols i que va perdurar més temps entre els guixolencs, fou l'orquestra anomenada Vella. Fundada als inicis dels anys seixanta del segle XIX pel mestre i director Feliu Palol i Estrada, esdevingué posteriorment la coneguda Orquestra Garreta.
Aquesta orquestra dita també l'Antiga es composava vers l'any 1870 dels següents músics: Feliu Palol i Estrada (violí i director); Narcis Roca i Manuel Massana (clarinets); Adolf Menció i Quimet Sala (cornetins); Esteve Garreta i Roig, Narcís Boet, Josep Soler i Jaumic Menció (violins); Joan Roca (flauta); Isidre Vicens (fiscorn); i Ramon Cabarrocas (contrabaix)
Durant molts anys, la "Vella" amenitzà tot tipus d'actes tradicionals a Sant Feliu de Guíxols, com els carnavals, balls de carrer o la "Passada", rivalitzant amb una altra orquestra molt significativa també a la vila ganxona, que  dirigia Dionís Baró i que en fundar-se entre 1861 i 1862 s'autobatejà com l' Orquestra Nova.
En començar l'any 1879, morí de breu malaltia el director i fundador de l'orquestra Feliu Palol, passant a ocupar-se de la seva direcció Esteve Garreta, pare de qui seria el genial Juli Garreta i Arboix.
Fou a partir d'aquí, on el nom de l'Orquestra Vella començà a confondre's pels guixolencs en denominar-la "l'orquestra que dirigeix el Sr. Garreta" i que acabaria essent, en el transcórrer del temps, l'Orquestra Garreta.
Foto: Col·lecció N. Espuña i Maria Garreta.

Any 1890

La Cobla-orquestra d'Esteve Garreta ("La Vella"), fotografiada a començaments de 1890. Els tres primers músics asseguts per l'esquerra són: Josep Garreta (fill del director, Esteve), Manuel Massana i en Rotllens.
A dalt, i malgrat que s'ha identificat diverses vegades com a Esteve Garreta, el vell músic, tercer per l'esquerra i a peu dret, el propietari de la foto creu més assenyat dir, per l'edat i el seu físic (Esteve Garreta va néixer el 1850, per tant aleshores comptava uns quaranta anys) que el director de l'orquestra és el quart músic dempeus i barret d'ala fosc, justament emplaçat darrera dels músics Josep Garreta i Manuel Massana. Els dos fiscornaires de la cobla són els professors Agustí Figueras i Bolívar (nascut l'any 1861, i pare d'en Rafael Figueras i Auladell) i Artur Vicens, pare de qui seria, posteriorment, alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Manel Vicens i Moner (Vaja, compartim el segon cognom, ves per on!).
Per tant l'alineació seria:
Darrere: Desconegut, Desconegut, Desconegut, Esteve Garreta i Roig, Desconegut, Agustí Figueras i Artur Vicens
Davant: Josep Garreta i Arboix, Manuel Massana, Xxx Rotllens, Desconegut i Desconegut.
Foto: Col·lecció Gerard Bussot.
Nota: totes les entrades d'aquest blog que parlen de formacions musicals de Sant Feliu de Guíxols han begut d'una font excelsa, l'article monogràfic que va publicar el Sr. Gerard Bussot i Liñón "El fet musical a Sant Feliu de Guíxols (1865-1965 i Apèndix)" al setmanari L'Àncora de la població ganxona, l'any 1992. Per qui estigui interessat en tota la documentada informació que s'hi publica, recomano vivament que accedeixi al següent enllaç.

Any 1894 (1)

24 de Juny de 1894: ballada de sardanes amb la Cobla-orquestra Vella d'en Garreta al pati de la Masia Can Solius, casa pairal de la família Vicens (Artur Vicens era un dels components de la formació).
Foto: Jaume Bertran. Arxiu Jordi Borguñó.

Any 1894 (2)

Dos detalls de la foto anterior.
D'esquerra a dreta: Desconegut (contrabaix), Desconegut (flabiol, podria ser Lluís Garreta), Manuel Massana (tible), Xxx Rotllens (tible), Desconegut (tenora), Desconegut (cornetí), Desconegut (trombó), Artur Vicens (fiscorn, no se'l veu, només es pot veure el seu instrument, en estat de repós en aquell moment) i Agustí Figueras.
Foto: Jaume Bertran. Arxiu Jordi Borguñó

Any 1904

Acompanyant una comitiva al voltant del penó de Sant Antoni, a Sant Feliu de Guíxols. En el penó s'hi veu, a més de Sant Antoni i el porquet, la xifra 1904, que em fa pensar que aquest seria l'any de la foto. 

Crec que el fiscornaire de l'esquerra és Agustí Figueras.

Aquesta formació es va dissoldre cap a l'any 1910.

Foto: AMSFG. Col·lecció Espuña-Ibáñez.