T'AGRADARIA COL·LABORAR AL MANTENIMENT DEL BLOG?

Si vols contribuir al manteniment d'aquesta pĂ gina (a partir de 50 €), pots fer-ho prement el botĂł DONAR que hi ha a continuaciĂł, o tambĂ© em pots fer un bizum al 650 05 12 33 (posa-hi el teu nom si ho fas aixĂ­), tal com han fet en el seu moment els PATROCINADORS DEL BLOG:

Amat i Pujol, David
Boada i Silvestre, Eduard
"Burlu", de "Sant Esteve de les Roures"
CasadellĂ  i Turon, Josep
Cobla-orquestra Maravella
Comadevall i Prat, Miquel
Lavie, Marc
Molina i Membrives, Xavi
Nonell i Juncosa, Jaume
Roig de Llobet, Rafel
Vergés i Costa, Silvestre

... a tots:

GrĂ cies!



SI EM VOLS CONVIDAR A UN CAFÈ, O AJUDAR A MANTENIR AQUEST BLOG, CLICA EL SEGÜENT BOTÓ. GRÀCIES !

  

diumenge, 14 de març del 2021

ORQUESTRA DE LA PRESÓ DE GIRONA

                              đŸ‘‰  LLEGEIX, SISPLAU :

 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sĂ­, et convido a gaudir del meu treball
:


Any 1940 (1)
Acabada la guerra civil va venir la revenja, i els mĂșsics no en van quedar exclosos ... 
A Catalunya es van incoar 66.644 expedients, suposant un bon nombre d'afusellaments i una gran quantitat de presoners. A Girona es va habilitar com a presó l'edifici del Seminari, arribant a haver-hi cap a 3000 reclusos, quan la capacitat no era ni la meitat. Les condicions es poden imaginar, i llegir els testimonis directes d'aquella situació fa esgarrifança.
En el cas de la PresĂł de Girona, els mĂșsics que hi havia es van organitzar, es de suposar que amb els permisos necessaris, i van formar una Orquestra. Les seves funcions eren bĂ sicament acompanyar les misses dels diumenges i festes de guardar i fer concerts en un salĂł habilitat per a l'ocasiĂł. Aquests concerts eren pels comandaments de la presĂł, que ben mudats i cofois hi portaven les seves famĂ­lies i convidats.
L'Orquestra formava amb diferent nombre de mĂșsics, depenent del tipus de mĂșsica o concert que havien de fer. En aquesta fotografia feta el 20 de Maig de 1940 n'hi ha molts, i estan acompanyant una missa solemne que segurament oficiava mossĂšn Evarist Feliu i Soler, el capellĂ  de la presĂł. Si anem a l'enllaç podem llegir una petita biografia d'aquest controvertit capellĂ : Evarist Feliu, un capellĂ  empordanĂšs entre joves i presoners (Josep Clara i Resplandis). Hi ha un passatge que resumeix bastant bĂ© el sentiment general dels presoners:
Una vegada, el mossĂšn va preguntar a un grup d’empresonats selectes, gent de carrera i estudis, entre els quals hi havia un metge: “QuĂš diuen els presos de mi?”. La resposta que obtinguĂ© va ser que les opinions estaven dividides. “Ja ho suposo”–va replicar el capellĂ . PerĂČ potser no s’esperava allĂČ que, finalment, li van transmetre per continuar la conversa: “Els uns es caguen en el seu pare, i els altres, en la seva mare”.
Per a identificar bĂ© els mĂșsics faig uns detalls a continuaciĂł. La majoria de les identificacions d'aquesta entrada les va fer fa uns anys en Josep ("Pepet") Alsina i Serra. TambĂ© va datar unes quantes fotografies i d'altres estan datades al dors per en Jaume SabatĂ© i Estebanell.
Fotos:
1) Arxiu Dolors Sabaté i Reixach.
2) Arxiu FamĂ­lia Alsina Cantalozella.
3) Arxiu Emilio Ribes i Iñesta.


Any 1940 (2)
Just a l'esquerra de la imatge es veu una mica la cara i el braç del director: LluĂ­s CairĂł i Soms, de Figueres. El violinista que queda al fons el veiem a la imatge segĂŒent.
Foto: Arxiu Dolors Sabaté i Reixach.


Any 1940 (3)
Els tres violinistes: Josep ("Pepet") Alsina i Serra, MartĂ­ Teixidor i TomĂ s i Baltasar Alsina i FĂ bregas ("Tasanet"), pare d'en Josep ("Pepet") Alsina i Serra. En "Tasanet" i en "Pepet" eren de Santa Coloma de Farners, i en MartĂ­ Teixidor d'Amer.
Foto: Arxiu Dolors Sabaté i Reixach.


Any 1940 (4)
Els tres mĂșsics de la secciĂł fusta: Jaume JuliĂ  i Costa (clarinet, de Santa Coloma de Farners), Àngel Pont i Montaner (saxo tenor, de Verges) i Josep Parramon i RomanĂ­ (saxo alt, de Santa Coloma de Farners).
A l'esquerra, darrere d'en Jaume Julià es veu el cap del pianista Felip Ribes i Solé [veure la referÚncia que en faig en el peu de la foto Any 1940 (10)]
Foto: Arxiu Dolors Sabaté i Reixach.


Any 1940 (5)
Tres trompetes: Joan Parés i Masachs ["Zai"] (d'Amer), Ramir Purcallas i Pi (de Llançà) i Jaume Sabaté i Estebanell (de Tortellà).
Darrere, a l'esquerra hi ha un mĂșsic sense identificar, i el de la dreta l'identifico a la foto segĂŒent.
Foto: Arxiu Dolors Sabaté i Reixach.


Any 1940 (6)
En primer terme: Jaume Sabaté i Estebanell (de Tortellà), que ja veiem a la foto anterior.
En segon terme tres trompetes més: Joan Bassols i Benosa (d'Olot), Ramon Morell i Roura (de Santa Coloma de Farners) i Xxx Bosch (que no sé qui és ni d'on era).
En darrer terme dos fiscornaires que veiem a les dues fotos segĂŒents.
Foto: Arxiu Dolors Sabaté i Reixach.


Any 1940 (7)
Aquesta fotografia, que pertany al mateix esdeveniment que la primera, il·lustra un article de Josep Clara i Resplandis publicat al nÂș 169 (Març-Abril de 1995) de la Revista de Girona, titulat Una historia de presĂł a la Girona de postguerra, on es narra la pĂ­fia que l'any 1941 van organitzar entre el capellĂ  de la presĂł, el bisbe de Girona i els comandaments de la presĂł. El cas Ă©s que va arribar un presoner que es feia passar per oriund d'AlgĂšria i que deia que no estava batejat i volia fer-ho. Es va organitzar una bona moguda per tal de batejar-lo amb tota la pompa i propaganda nacionalcatolicista possible, es va celebrar una cerimĂČnia a l'aire lliure semblant a la de la foto, amb tots els presoners presents i totes les autoritats civils i eclesiĂ stiques, i se'l va batejar. Fins i tot es va programar deixar-lo en llibertat al cap de poques setmanes. No obstant, aviat es va descobrir l'enganyifa: resulta que aquell dia es van fer unes quantes fotografies que van arribar a la revista RedenciĂłn, un setmanari editat pel Patronato Central para la RedenciĂłn de las Penas por el Trabajo des de 1939 perquĂš el llegissin els presos i els familiars, on el pressumpte algeriĂ  va ser identificat com Ramon Velasco i Cases ("Pincelito"), un assassĂ­ mĂșltiple de BenejĂșzar (Alacant), convicte de mĂ©s de 60 homicidis, entre ells els d’alguns capellans. Tots els implicats en aquesta histĂČria van quedar ridiculitzats.
A continuaciĂł faig un detall de la foto, a veure si hi ha algĂș que aporti alguna llum en les identitats que falten.
Foto: Arxiu Josep Clara i Resplandis.


Any 1940 (8)
En primer terme, dos dels trompetes ja identificats abans: Ramon Morell i Roura (de Santa Coloma de Farners) i Xxx Bosch (que no sé qui és ni d'on era).
En segon terme, dos fiscornaires: Salvi Bach i Planas (de Verges) i Josep ("Pepito") CristĂČfol i Parals [?]*.
* Comparant la seva cara amb la foto de la Cobla-jazz UniĂłn Farnense de 1945, crec que Ă©s ell.
Foto: Arxiu Josep Clara i Resplandis.


Any 1940 (9)
Revers de la primera foto d'aquesta entrada, on Jaume Sabaté escriu:
A la meva esposa i fillets. Record del meu captiveri. 20-5-40.
Foto: Arxiu Dolors Sabaté i Reixach.


Any 1940 (10)
Retratats el 24 de Setembre de 1940, festa de la Verge de la MercĂš, patrona de les presons.
Drets: MartĂ­ Teixidor, Josep ["Pepet"] Alsina, Felip Ribes i SolĂ©* (d'Olot), Joan Bassols, Jaume SabatĂ©, Llorenç Cotcho i VentallĂł (de CerviĂ  de Ter), Josep Parramon, Àngel Pont, Josep VilamĂș i Escuder (de Girona) i FaustĂ­ Blay i Estela (de Cantallops).
Assegut a la bateria, el director LluĂ­s CairĂł.
* Era un excel·lent concertista de piano de Barcelona, que a principis dels anys 30 va anar a Olot com a director de l'Escola Municipal de MĂșsica. Podem veure part de la seva biografia en aquest enllaç. I per cert, durant la seva estada a la presĂł va compondre una sardana que porta per nom Primavera, que li va arranjar (suposo que instrumentar) el seu company de presidi Àngel Pont, i que estĂ  datada el 10 de Maig de 1940. Una circumstĂ ncia poc coneguda d'aquesta sardana Ă©s que la va fer seguint les indicacions del Programa de RedenciĂłn de Penas por el Esfuerzo Intelectual, i que va haver-li de posar el nom de Primavera española (en castellĂ , Ă©s clar!). El tema del tĂ­tol el va solucionar quan, desprĂ©s de ser alliberat l'any 1947, va emigrar a MĂšxic, on es va establir amb la seva famĂ­lia. Recentment (2020) el seu fill Emilio Ribes i Iñesta em va enviar les particel·les manuscrites, ja amb el nom de Primavera, i em va comentar que estava dedicada a la seva germana, ConcepciĂł Ribes i Iñesta. Es va gravar (i escoltar per primera vegada) el divendres 30 de Setembre de 2021, per La Principal de La Bisbal, i vaig tenir el goig d'assistir-hi, juntament amb el nĂ©t de Felip Ribes, Juan CristĂłbal Ribes i SĂĄnchez.
Fotos: Arxiu Dolors Sabaté i Reixach.


Any 1940 (11)
Mateix esdeveniment que la foto anterior.
Darrere: Felip Ribes (piano), Faustí Blay (bateria) i Llorenç Cotcho (contrabaix)
A l'esquerra: MartĂ­ Teixidor (fiscorn), Joan Bassols (trompeta), Jaume SabatĂ© (trompeta) i Josep ["Pepet"] Alsina (violĂ­)
Al mig: LluĂ­s CairĂł (director)
A la dreta: Josep VilamĂș (saxo alt), Àngel Pont (saxo tenor) i Josep Parramon (saxo alt).
Fotos: Arxiu Dolors Sabaté i Reixach.


Any 1940 (12)
D'aquestes dues fotografies no en tinc la data, perĂČ semblarien tambĂ© de 1940, i encara que distribuĂŻts d'una manera diferent, hi ha mĂ©s o menys els mateixos components de Any 1940 (11). A la segona fila de la secciĂł de violins, a l'esquerra, hi reconec en Baltasar Alsina ("Tasanet"), calb i amb ulleres.
Fotos: Arxiu Emilio Ribes i Iñesta.


Any 1941 (1)
Dibuix i caricatura de Felip Ribes, fets per LluĂ­s CairĂł el Febrer de 1941.
Fotos: Arxiu Emilio Ribes i Iñesta.


Any 1941 (2)
Retratats el 24 de Setembre de 1941, festa de la Verge de la MercĂš, patrona de les presons.
Podem observar que inscrit a les pancartes hi ha el nom de CAIRÓ, fent referĂšncia al seu director, i que segurament van ser dissenyades per aquest, doncs Ă©s tant o mĂ©s conegut com a dissenyador i cartellista que com a mĂșsic.
Darrere: Felip Ribes (piano), Desconegut (bateria), Xxx Xxx ["el Gitano"]* (guitarra) i FaustĂ­ Blay (contrabaix)
Davant: MartĂ­ Teixidor (trombĂł), Joan Bassols (trompeta), Jaume SabatĂ© (trompeta), Àngel Pont (saxo alt), Josep Parramon (saxo tenor) i Josep ["Pepet"] Alsina (violĂ­)
En primer terme: LluĂ­s CairĂł (director).
* Podria ser Andreu Grifell i Fígols ("el Gitanet"). De fet era un bon trompetista, i si fos ell podria ser que, simplement, no tingués instrument ...
Fotos: Arxiu Dolors Sabaté i Reixach.


Any 1941 (3)
Revers de la foto anterior, on Jaume Sabaté escriu:
Recuerdo de la cĂĄrcel. 24-9-41. Jaime.
Vull remarcar que en el primer revers de foto (Any 1940 (9)) en Jaume escriu en un correcte català. Sembla que aquí ja els haurien advertit de que si escrivien a casa en català podria ser que la carta no arribés. I no m'ho invento.
Foto: Arxiu Dolors Sabaté i Reixach.


Any 1941 (4)
Mateix esdeveniment que la foto anterior.
D'esquerra a dreta: LluĂ­s CairĂł (director), Desconegut (bateria), Jaume SabatĂ© (trompeta), Joan Bassols (trompeta), Àngel Pont (saxo alt), MartĂ­ Teixidor (trombĂł), Josep Parramon (saxo tenor), Xxx Xxx ["el Gitano"] (guitarra), Josep ["Pepet"] Alsina (violĂ­), Felip Ribes (piano) i FaustĂ­ Blay (contrabaix).
Fotos: Arxiu Dolors Sabaté i Reixach.


Any 1941 (5)
Encara en la festa de la Verge de la MercĂš, el 24 de Setembre de 1941, ara en formaciĂł de concert. La qualitat de totes aquestes fotos Ă©s en general bastant pobra, i en aquesta nomĂ©s hi reconec alguns mĂșsics:
Els tres violins de l'esquerra: Josep ("Pepet") Alsina, Àngel Pont i Martí Teixidor
Contrabaixos: Faustí Blay, a l'esquerra i Llorenç Cotcho al costat de la bateria
Situat entre els dos contrabaixos: Felip Ribes, el pianista
El mĂșsic del centre de la imatge, amb el clarinet: Josep Parramon
Una mica més a la dreta, un altre clarinetista, calb i amb jaqueta fosca: Jaume Julià
El trompeta en primer terme, amb camisa blanca: Ramon Morell; i el de la dreta amb jaqueta negra: Jaume Sabaté
El director, a la dreta de tot: LluĂ­s CairĂł.
Fotos: Arxiu Dolors Sabaté i Reixach.


Any 1941 (6)
Foto sense datar, que crec que Ă©s de 1941.
Al piano, d'esquenes, Felip Ribes
Secció de violins: Josep ("Pepet") Alsina i Àngel Pont, davant, i Baltasar Alsina ("Tasanet"), darrere.
Director: LluĂ­s CairĂł.
Contrabaix: Llorenç Cotcho
Trompeta: Jaume Sabaté.
Foto: Arxiu Emilio Ribes i Iñesta.


Any 1942 (1)
Fotografia datada el 27 d'Agost de 1942, en la qual hi veiem els mĂșsics i una sĂšrie de personatges disfressats de pallasso, un a la dreta amb vestit folclĂČric andalĂșs i un altre a l'esquerra que sembla portar un vestit rus. Identifico els mĂșsics, vestits de blanc.
Darrere: Desconegut (bateria) i FaustĂ­ Blay (contrabaix)
Davant: MartĂ­ Teixidor (trombĂł), Josep ["Pepet"] Alsina (violĂ­), Joan Bassols (trompeta), Jaume SabatĂ© (trompeta), LluĂ­s CairĂł (director), Xxx Xxx ["el Gitano"] (guitarra), Àngel Pont (saxo alt) i Josep Parramon (saxo tenor).
Fotos: Arxiu Dolors Sabaté i Reixach.


Any 1942 (2)
Revers de la foto anterior, on Jaume Sabaté escriu:
Recuerdo de la cĂĄrcel. 27-8-42. A mi esposa i hijitos. Jaime.
Foto: Arxiu Dolors Sabaté i Reixach.


Any 1942 (3)
Segons indica en les seves notes Josep ("Pepet") Alsina, aquesta era l'Orquestra de Jazz de la PresĂł. Naturalment, al dir de Jazz s'ha d'interpretar de mĂșsica lleugera, per contraposiciĂł a la mĂșsica clĂ ssica, i Ă©s la que veiem en imatges anteriors anomenada Orquestra CairĂł.
Drets: Joan Bassols, Josep ("Pepet") Alsina, Xxx Xxx ("el Gitano"), Jaume Sabaté i Desconegut
Asseguts: Martí Teixidor, Àngel Pont, Lluís Cairó, Faustí Blay i Josep Parramon.
A alguns dels mĂșsics que surten en aquesta entrada els vaig conĂšixer personalment, i conec a familiars directes de gairebĂ© tots. A la majoria els podem trobar en divereses entrades d'aquest blog.
Foto: Arxiu FamĂ­lia Alsina Cantalozella.

4 comentaris:

  1. Benvolgut Josep,
    Moltes grĂ cies per trametre'm el teu correu.
    És impressionant el teu treball de recerca!
    Et felicito!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sĂ© qui ets, perĂČ moltes grĂ cies !

      Elimina
  2. FantĂ stic article, tot un luxe.
    I quina desgrĂ cia la guerra i els personatges que la fan possible.

    ResponElimina

PER RAONS LOGÍSTIQUES NOMÉS PUBLICARÉ COMENTARIS EN ELS QUALS S'INDIQUI UN CORREU DE CONTACTE

GrĂ cies!