Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.
... I ara sĂ, et convido a gaudir del meu treball:
Any 1888
La seva activitat com a violinista i pedagog va tenir lloc a MatarĂł, dirigint petits conjunts instrumentals que actuaven als teatres i casinos. PerĂČ dotat d'una gran energia artĂstica tambĂ© donava recitals particulars, en salons escollits d'afeccionats a la mĂșsica. Cap a l'any 1888 era el director de l'orquestra del Teatre Principal, i tambĂ© va ser professsor de solfeig i piano a l'Ateneu MataronĂšs de la Classe Obrera. Com a curiositat destacada, cobrava un sou de 300 pessetes anuals que generosament reintegrava a l'Ateneu.
MĂ©s tard, entre 1893 i 1904, formaria part de l'equip docent de l'Escola d'Arts i Oficis de MatarĂł començant de professor auxiliar de MĂșsica instrumental, secciĂł vent. Des de 1897 fins la seva mort l'any 1904 esdevĂ© titular de la CĂ tedra de MĂșsica, auxiliat per AgustĂ Coll i AgullĂł, impulsor al cap d'uns anys de la Banda Municipal de MatarĂł (si hi estĂ s interessat, pots descarregar-te en dues parts la histĂČria d'aquesta agrupaciĂł musical escrita per Nicolau Guanyabens i Calvet: Part 1 i Part 2).
Joan Sabater i Roca va ser el pare de Josep Sabater i Sust (MatarĂł, 1882 - Barcelona, 1969), pianista i director d'orquestra que seria el director titular de l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu durant quaranta anys. La filla d'aquest va ser la pianista de reconeguda fama mundial Rosa Sabater i Parera.
Presento la fotografia en tres versions:
1) Escaneig original que m'ha fet arribar Pere TiĂł i Casas
2) RestauraciĂł i ediciĂł meves
3) Filtratge fet amb Phixr, editor online
Dedueixo que Joan Sabater Ă©s el segon mĂșsic, començant per la dreta, de la fila de davant, i raono aquesta deducciĂł: si observem la seva postura, amb la mĂ esquerra a la solapa, el violĂ a sota el braç, l'arquet apuntant a terra ... tota aquesta gestualitat emana autoritat, i pel seu aspecte podria molt bĂ© tenir uns 39 anys (n. 1849, foto = 1888).
La instrumentaciĂł era la segĂŒent:
Darrere: Flauta, Clarinet, Clarinet, Fliscorn*, Fliscorn* i Fiscorn
Davant: Contrabaix**, ViolĂ, ViolĂ, ViolĂ i ViolĂ.
* Els fliscorns (no s'ha de confondre aquest instrument, tambĂ© anomenat flĂŒgelhorn i bugle, amb el fiscorn) van ser substituĂŻts anys desprĂ©s pels cornetins.
** El contrabaix Ă©s de tres cordes, que era un fet habitual a l'Ăšpoca, sobretot a l'Europa del Sud.
Tota la informaciĂł d'aquest peu de foto la extrec del llibre MATARĂ, LA MĂSICA I ALTRES LLOCS, de Francesc Costa i Oller, i de les aportacions de Pere TiĂł i Casas.
Foto: Arxiu de la vĂdua i la filla de Joan Ernest Vinardell i Sabater, nĂ©t de Joan Sabater i Roca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
PER RAONS LOGĂSTIQUES NOMĂS PUBLICARĂ COMENTARIS EN ELS QUALS S'INDIQUI UN CORREU DE CONTACTE
GrĂ cies!