NOVA FILARMÒNICA

                                             👉  LLEGEIX, SISPLAU :

 

Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 

Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball:

Any 1930

Orquestra de Barcelona fundada per Salvador Codina i Cabra, músic nascut a Breda, establert de ben petit a Barcelona, on va esdevenir un  excel·lent violinista i compositor. Aquest músic va formar part també, entre d'altres, de l'Orquestra del Liceu i de l'Orquestra Filharmònica.

Escric el nom tal com ho van fer ells en aquest carnet, abans de la normalització lingüística. A principis de segle XX hi havia orquestres a Barcelona, Manresa i Sabadell amb el mateix nom, i fins i tot una Banda de guitarres, llaüts i bandúrries, anomenada "Nueva Filarmónica", dirigida per Josep Picó.

Els components eren:

Cassià Casademont i Busquets (violí director i mestre compositor, i també representant)

Enric Solsona i Gilabert (violí)

Emili Ferré (viola)

Joan Vallhonesta i Sayol (trompeta)

Manel Codina i Planas (trompeta), pare d'en Salvador

Miquel Prat i Forga (contrabaix)

Pau Folguera (flauta)

Esteve Vilatobà [i Vilalta?] (fiscorn)

Josep González (clarinet)

Lluís Oliva i Roca (clarinet)

Cassià Casademont, Lluís Oliva i Josep González van formar part de l'Orquestra de Pau Casals, i és probable que Miquel Prat també.

Trobo ben documentada aquesta formació a les hemeroteques de 1930 a 1934.

Foto: Arxiu Jaume Nonell.

LA FILARMÓNICA TEXTIL

                                             👉  LLEGEIX, SISPLAU :

 

Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 

Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball:

Any 1920

Cobla-orquestra de Roda de Ter, de la qual en deixo el seu nom original, en castellà. Procedia de la dissolució de la Cobla-orquestra Els Melitons, quan alguns dels seus músics es van constituir en la Cooperativa del Ter, S.A., una fàbrica de filatures que s'anunciava com La Filarmónica Textil. Com que gairebé tots els treballadors eren músics, no tenien inconvenient en tancar quan els hi convenia si havien d'anar a tocar. Moltes vegades, eren anunciats simplement com La Filarmónica.

Segons veig a la página 600 de la Guía Industrial y artística de Cataluña, de l'any 1930, hi constaven com a directius: Pere Deniel, Antonia Oriol i Josep Rosanas.

Aquesta foto és troba a la pàgina 4 de la revista La Hormiga de oro, del 29 de Maig de 1920, on es pot llegir: RIPOLL: EL "ORFEÓN RODENCH" CANTANDO EN LA PLAZA DE LA CONSTITUCIÓN ACOMPAÑADO DE LA ORQUESTA "LA FILARMÓNICA TEXTIL". 

No he trobat cap altra foto -de moment- i per tant aquest seria un document molt valuós, al ser únic.

Any 1923

Anunciats en un programa del que malauradament desconec el lloc i la data, però l'arxiu d'on l'extrec el data l'any 1923.

Foto: Arxiu comarcal d'Osona. Fons Pietx.

Any 1924

Aquest programa anuncia que tocaran una audició de sardanes com a final de festa, a Roda de Ter, el dilluns de Pasqua Florida, 21 d'Abril de 1924.

Foto: Arxiu comarcal d'Osona. Fons Pietx.

Any 1927

Anunci que apareixia al programa de la Festa Major de Roda de Ter de 1927, on hi consta el nom del representant, J. Rodà. Segurament era Joan Rodà i Costa, un jove que va morir el 20 de Setembre de 1937.

Observem que aquí posen el nom en català, tot i que encara sense normalitzar (seria Filharmònica).

Segons es pot llegir a la pàgina 33 de la revista Roda de Ter, del dia 1 d'Agost de 1983, van fer la seva darrera actuació el dia 14 d'Abril de 1931 a la Plaça de Roda de Ter, celebrant la proclamació de la República. L'article el signava Don Manolito (Miquel Vilar i Blanch).

Foto: Biblioteca Bac de Roda, Roda de Ter.

BAUCELLS

                                                 👉  LLEGEIX, SISPLAU :

 

Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 

Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball:

Any 1945

Orquestra de Manlleu fundada per Melitó Baucells i Roca, pertanyent a la mateixa nissaga del també músic Melitó Baucells i Prat, cap el 1940, en principi només com a Orquestra, convertint-se a finals dels anys 40 en Cobla-orquestra.

En aquestes tres fotos de 1945 hi veiem alguns components passejant per un poble, amb unes noies que podrien ser les seves parelles.

Identifico, a la tercera foto, d'esquerra a dreta: Antoni Graells i Adam, Juli Solà i Pujol, Albert Poblet i Llongarriu, Albert Baucells i Roca i Melitó Baucells i Roca.

Melitó i Albert Baucells i Roca eren membres de la nissaga dels Melitons, de Roda de Ter. 

Donada la poca informació que hi ha sobre els músics de la nissaga BAUCELLS, em sembla adient exposar algunes dades registrals i d’empadronament de Roda de Ter, a més d'aguna informació obtinguda de l'hemeroteca i altres fonts:

Melitó Baucells i Català (“Mulei”)

Nascut el 10 de Març de 1829 

L’any 1890 està casat amb Maria Prat i Viñolas, de 59 anys (n. 1831) 

No és el pare de Melitó Baucells i Prat !

Joan Baucells i Serra (“Músic”)

Cosí o germanastre de Melitó i Ferran Baucells i Català

Nascut a Centelles el 31 de Març de 1832. Mort a Roda de Ter el 4 de Desembre de 1895

Va ser un destacat capità dels "Voluntaris de Roda" (liberals) durant la tercera guerra carlina, l'any 1874, i un ferm defensor dels drets dels obrers, i té un carrer dedicat a Roda de Ter. Havia estat clarinetista a la Cobla-orquestra Els Melitons

L’any 1890 té 58 anys (n. 1832). Està casat amb amb una germana de l’esposa de Melitó Baucells i Català ("Mulei"), Josefa Prat i Viñolas, de 56 anys (n. 1834) i tenen tres fills: Josep Baucells i Prat, de 28 anys (n. 1862), Teresa Baucells i Prat, de 24 anys (n. 1866) i Melitó Baucells i Prat, de 23 anys (n. 1867).

Ferran Baucells i Català

Nascut l’any 1834

L’any 1890 té 56 anys (n. 1834). Està casat amb Antònia Cuberta i Benet, de 56 anys (n. 1834), i tenen dos fills: Albert Baucells i Cuberta, de 33 anys (n. 1857) i Ferran Baucells i Cuberta, de 14 anys (n. 1876)

Albert Baucells i Cuberta està casat amb Maria Pous i Comas, de 35 anys (n. 1855) i tenen dos fills: Dolors Baucells i Pous, de 5 anys (n. 1885) i Miquel Baucells i Pous, de 3 anys (n. 1887).

Josep Baucells i Prat

Nascut a Roda de Ter el 8 de Març de 1862. Mort a Granollers el 9 d’Abril de 1926

L’any 1890 té 29 anys. Està casat amb Narcisa Vila i Serra, i tenen dos fills: Joan Baucells i Vila, de 5 anys (n. 1885) i Josefa Baucells i Vila, de  cinc mesos (n. 1890)

L’any 1924 té 62 anys (n. 1862), és vidu de Narcisa Vila i Serra, i té dues filles, Josefa Baucells i Vila, de  33 anys (n. 1890) i Maria Baucells i Vila, de 30 anys (n. 1894)

A les pàgines 363 a 365 de La Renaixensa, de 1898, hi ha publicada una rondalla, on consta que la música és de Melitón Baucells i Català ("Mulei"), i la lletra és de Josep Baucells i Prat

És fill de Joan Baucells i Serra ("Músic").

Melitó Baucells i Prat

Nascut a Roda de Ter el 22 d’Octubre de 1867. Mort probablent a Vic, en desconec la data, però encara el trobo a l'hemeroteca l'any 1936

L’any 1890 està casat amb Àngela Deniel i Castells, de 24 anys (n. 1866), i tenen un fill: Joan (podria ser Josep) Baucells i Deniel, d’1 any (n. 1899)

Va marxar dels Melitons cap a 1909 per anar a tocar el cornetí amb la Cobla-orquestra Santjoanina, de Sant Joan de les Abadesses, passant l'any 1911 a formar part (com a contrabaixista?) de la Cobla-orquestra [Joventut] Camprodonina, de Camprodon. Després marxa a viure a Vic, on el seu fill Josep Baucells i Daniel farà carrera com a autor i intèrpret teatral. 

És fill de Joan Baucells i Serra ("Músic").

Ferran Baucells i Cuberta ("Melitó" o "Fernandet")

Nascut a Roda de Ter l’any 1876. Mort a Manlleu el dia 11 de Gener de 1931

L’any 1924 té 48 anys. Està casat amb Maria Roca i Prat, de 50 anys (n. 1874) i tenen tres fills: Melitó Baucells i Roca, de 24 anys (n. 1900), Albert Baucells i Roca, de 16 anys (n. 1908) i Dolors Baucells i Roca, de 13 anys (n. 1911)

És fill de Ferran Baucells i Català.

Melitó Baucells i Roca

Nascut a Roda de Ter el 31 de Juliol de 1900. Mort a Manlleu el 28 d’Octubre de 1980

Pare de Ferran Baucells i Lladó, que no s'ha dedicat a la música, i aquest va tenir dos fills, Melitó Baucells i Pou, empresari, i Ferran Baucells i Pou, que actualment -2024- i des de fa molt temps és el líder del grup musical Ran Ran Ran. He pogut parlar amb els dos Ferrans, que han facilitat, entre d'altres coses, la identificació d'uns quants músics de la Cobla-orquestra Baucells. 

És fill de Ferran Baucells i Cuberta.

Albert Baucells i Roca

Nascut a Roda de Ter l’any 1908.

És fill de Ferran Baucells i Cuberta.

Llocs on m'he documentat, a més de l'hemeroteca: 

• ELS FETS DE MALARS DE 1853, de Núria Sadurní i Irene Llop, publicat per Museu del Ter
• CANTAR A LA FÀBRICA, CANTAR AL CORO, de Jaume Ayats, publicat per Museu del Ter
• Registre Civil de l'Ajuntament de Roda de Ter
• En Pep Poblet (Josep Poblet i Freixa) fill i nebot de dos dels components d'aquesta formació, m'ha ajudat també a que quedi ben explicada.

Fotos: Arxiu Pep Poblet.

Any 1946

Programa d'una sessió de ball de tarda a càrrec de l'Orquestra Baucells, a la Societat Recreativa La Perla, de Seva, del diumenge dia 22 de Setembre de 1946.

Foto: Arxiu Comarcal d'Osona. Fons Pietx.

Any 1947

Programa de la festa de Santa Llúcia de Roda de Ter, del Desembre de 1947, on veiem que l'Orquestra Baucells, augmentada amb algun músic més, fa ball al Teatre-Cine Roda.

Foto: Arxiu Comarcal d'Osona. Fons Pietx.

Any 1948 (1)

Anunci que sortia al Carnet del Sardanista, del 19 de Febrer de 1948. De fet, veig a la pàgina 26 del Butlletí Manlleu, del dia 1 d'Agost de 1947, que ja s'anuncien com a Cobla-orquestra.

Foto: Arxiu Jordi Saura.

Any 1948 (2)

Segons podem llegir* en aquest programa, el diumenge dia 2 de Maig de 1948, a dos quarts de cinc de la tarda, van tocar una audició de sardanes a la Sala Alegria, de Calldetenes, prèviament a la sessió de ball que feien després l'Orquestra Montecasino, de Vic, que són els que surten retratats al programa.

Molt maco el petit poema que veiem a baix, a l'esquerra:

Per dances, la cobla BAUCELLS,

i tot seguit ball lluït,

refilant com passarells,

la MONTECASINO de Vich.

* Considero un fet meritori i excepcional que aquest programa (igual que el següent) estigués en català, donada l'època franquista i anticatalana en què es va publicar.

Foto: Arxiu Comarcal d'Osona. Fons Pietx.

Any 1948 (3)

En aquest programa de Calldetenes veiem que el dijous 6 de Maig de 1948, festivitat de l'Ascensió, va actuar la Cobla-orquestra Melodians, de Manlleu.

I el diumenge dia 9 de Maig de 1948 hi havia l'actuació de l'Orquestra Baucells, que surt a la foto, i l'Orquestra Fantasio, de Mollerussa.

Foto: Arxiu Comarcal d'Osona. Fons Pietx.

Any 1948 (4)

Aquesta és la foto que surt al programa.

A dalt: Francesc Poblet i Llongarriu, Xxx Amat ("el Negre"), Josep Ballart i Barcons, Juli Solà, Joan Mora i Homs, Antoni Graells i Adam i Melitó Baucells i Roca

A baix: Ramon Mora i Homs, Albert Baucells i Roca, Josep Graells i Adam i Albert Poblet i Llongarriu.

Foto: Arxiu Comarcal d'Osona. Fons Pietx.

Any 1949

Darrere: Antoni Graells, Albert Baucells, Ramon Mora, Xxx Amat ("el Negre") i Joan Mora

Davant: Juli Solà, Melitó Baucells, Xxx Amat ("el Negre") i Josep Ballart.

Possiblement després d'aquesta temporada es van desfer. L'any 1949 es va formar l'Orquestra Manter's (conjunció de Manlleu i Ter), amb músics de la Cobla-orquestra Baucells, encapçalats per Francesc Poblet i Llongarriu,

Foto: Arxiu Dolors Baucells i Lladó.

NOVA CATALANA

 

                                👉  LLEGEIX, SISPLAU :

 

Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 

Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball:

Any 1905

Anunci aparegut a la premsa local de Granollers l'any 1905 d'aquesta Orquestra de Granollers, de la qual en faig una mica d'història en el peu de foto de la següent imatge. Tot i que feien la publicitat en castellà, són anomenats Nova Catalana en diaris escrits tant en castellà com en català de l'època.

Any 1906

Orquestra de Granollers (cap al final de la seva trajectòria esdevindrien Cobla-orquestra), de la que en tinc primera notícia a l'hemeroteca a partir de 1896, en una actuació a Mollet del Vallès [pàgina 2 de La Publicidad, del 15 d'Agost de 1896].

L'any 1899 la dirigia Víctor Bertran, però l'any 1904 hi ha una reestructuració, i marxa a la competència, la Cobla-orquestra La Catalana, també de Granollers.

La direcció l'agafa aleshores Esteve Sendra i Soler.

L'any 1906, Víctor Bertran torna a la Nova Catalana com a violí director, i s'emporta amb ell de La Catalana al músic jove però ja consolidat, Martí Saló i Parals ("Martí del cornetí"). 

Alguns components fins l'any 1908 van ser: 

Víctor Bertran (violí i director), Esteve Sendra i Soler (flauta), Joan Sendra i Arnau, fill de l'anterior (contrabaix), Joaquim Monmany (l'he vist citat com a cornetí solista i com a violí solista), Claudi Salom i Balasch (clarinet), J. Masó (fiscorn), Pere Brugués (violí), Frederic Mayol (clarinet), Martí Saló i Parals ["Martí del cornetí"] (cornetí), Pau Blanchart i Prat (clarinet), Francesc Oliveras (fiscorn), Pere Bonamusa (clarinet), Pau Folguera (flauta), Ferran Bonamusa (cornetí), Francesc Costa (contrabaix), i Xxx Torras (violí).

L'any 1908 ja van començar a tocar sardanes, segons es pot llegir en un artícle de "La Veu de Catalunya" de 24 d'Abril de 1908, on es comenta, en l'apartat de Fires i Festes (transcric tal qual està escrit i redactat): 

La orquesta "Nova Catalana dels Sendras" que dirigeix don Esteve Sendra y que compta ab tots els professors necessaris pera executar sardanes, ha sigut contractada pera les festes següents: Dia 26 Corró de Vall; 7, 8 y 9 del mes vinent, Celrá (Girona); 10, 11 y 13, Ripoll; 15 y 16, Mollerussa; 17 y 18, Vilanova de la Roca.

Però tot i que fins l'any 1908 moltes vegades eren anomenats la Nova Catalana dels Sendras, l''any 1909 no formen part de la Nova Catalana ni Esteve ni Joan Sendra, que ja havien constituït la Cobla-orquestra Sendras, i els components d'aquella darrera temporada, segons podem llegir a la pàgina 3 de La Publicidad, del 6 d'Abril de 1909, van ser: Víctor Bertran (violí i director), Bartomeu Coma (violí solista), Juli Jarque (violí solista), Josep Mª Bru (violí), Francesc Costa (contrabaix solista), Pere Bonamusa (clarinet solista), Frederic Mayol (clarinet), Pau Folguera (flautí solista), Ferran Bonamusa (cornetí solista), Francesc Salvadó i Carbonell (cornetí solista) i Emili Cerezo i Salvat (fiscorn solista).

Acabada la temporada, Víctor Bertran marxa a la Cobla-orquestra Moderna Monnés, d'Esparreguera, l'any 1913 seria director de l'Orquestra Els Fatxendes, de Sabadell i li perdo totalment la pista fins l'any 1930, on a l'Anuario Musical de España el veig com a representant de l'Orquestra Americana Armonía Moderna, de Barcelona.

SALAS

                                👉  LLEGEIX, SISPLAU :

 

Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 

Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball:

Any 1933 (1)
Orquestra de Barcelona fundada l'any 1907* per Magí Salas i Miret. 

Portada del díptic editat l'any 1933.

El Maig de 1904 aquest músic dirigia l'Orquestra Los Xics**, del seu poble, Reus, on també hi tocava el cornetí, formada a principis de 1904 [pàgina 2 del diari Las Circunstancias, del 7 de Maig de 1904]. No obstant, el mes de Setembre d'aquell mateix any [pàgina 2 del diari Las Circunstancias, del 24 de Setembre de 1904] dirigia i tocava el cornetí a la Banda Els Tranquils, de L'Aleixar, fet que també tinc documentat l'any 1905. 

Des de 1910 (quan estava a la Banda Municipal de Barcelona) a 1912 dirigeix l'Orquestra La Nova Unió Armònica*** (possiblement vinculada a la Banda). En aquesta orquestra hi tocava també el seu germà Bonaventura. 

L'any 1913, veig per primera vegada a l'hemeroteca una actuació de l'Orquestra Salas, a Bellver. 

L'any 1914 Magí Salas dirigeix l'Orquestra Els Fatxendes.
A partir de 1915 fins l'any 1943 trobo notícies a l'hemeroteca de l'Orquestra Salas. 

Em consta que l'any 1929 van estar tocant a Cuba [a la pàgina 42 del Diario de la Marina, del 27 d'Octubre de 1929, es parla d'una actuació de l'Orquestra Salas a l'emissora Radio Víctor (Cuba)].

Veient totes aquestes dades, l'anotació ANY XXVII que surt a la portada d'aquest díptic de 1933 no té un sentit massa clar. Vindria a dir que l'Orquestra Salas s'hauria format l'any 1906 ... no n'he trobat cap prova.

* Així consta a la pàgina 56 del Anuario Musical de España, de 1930.

** Tinc els noms dels components d'aquesta formació, que són els següents: Ricard Pallejà, Josep Estela, Joan Fort, Joan Zoppetti i Andreu (que arribaria a ser un reconegut fotògraf), Francesc Fuster, Bonaventura Salas i Miret, Pere Plana, Joan Fatta i Degiuli, Magí Salas i Miret, Josep Marimon, Joan Costa i Joan Magrané.

*** Crec també interessant posar els components d'aquesta orquestra: Magí Salas i Miret (director), Víctor Bertran (violí solista), Josep Solsona (1er violí), Bonaventura Salas i Miret (viola), Salvador Escofet i Soler (contrabaix solista), Ramon N. Puig (flauta i flautí), Nicolás Luengo i Campos (clarinet solista), Francesc Ojuel (2n clarinet), Ramon Folch (cornetí solista), Josep Balañà (2n cornetí) i Francesc Mulet (fiscorn).

Any 1933 (2)
Part central del díptic, de la qual en faig dos detalls per a una millor visualització.

Any 1933 (3)
Pàgina 2 del díptic, amb el text publicitari de rigor, on carrega una mica contra la competència, i parla de la meva clássica [sic] i insuperable ORQUESTRA "SALAS" DE BARCELONA.

Any 1933 (4)
Pàgina 3 del díptic, amb la relació del personal artístic:

Magí Salas i Miret: director i banjo

Àngel Blanch i Reynalt*: violí solista, trombó de vares i piano

Joan Oliveras i Xena: 1er violí i saxo tenor

Joan Monrabà: viola i banjo

Llorenç Arasanz: contrabaix solista

Gerard Caseras i Caseras: flauta i flautí solista i saxo alt

Ramon Juncosa i Dolcet: clarinet solista i saxo alt

Josep Sendrós: 1er clarinet i jazz-band (drums)

Josep Sánchez: trompeta solista

Joan Gispert: 1er trompeta

Lluís Serradell: fiscorn solista i tubette.

* Àngel Blanch, acabada la temporada 1927-1928 deixa la Cobla-orquestra La Principal de Peralada. Segons m'explica el seu fill, Rafael Blanch i Via, va fer el servei militar a Barcelona, on va estudiar el violí, entre d'altres, amb Eduard Toldrà i Soler, i m'explica també que l'Àngel era un bon pianista. Fins l'any 1948 que va entrar a la Cobla-orquestra La Principal de La Bisbal va estar-se a Barcelona, on tocava el violí i també donava clases.

Any 1933 (5)
Darrera pàgina del díptic, amb el nom de la impremta: P. Yuste, Impressor.

GABY JAZZ

                                                 👉  LLEGEIX, SISPLAU :

 

Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 

Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball:

Any 1939

Orquestrina de Ribesaltes [Rivesaltes], formada per Pere Masats i Vilata l'any 1939, i que va tenir poca durada. Faig una mica d'història dels orígens:

Pere Masats va ser fundador, l'any 1924 de l'Orquestrina L'As d'Anglès, essent-ne pianista i director, i quan la formació es va convertir en Cobla-orquestra, també va tocar el trombó i el segon tenor. L'any 1931 va ser proclamat alcalde de la vila d'Anglès, càrrec que va ostentar durant un any i vuit mesos, essent més tard primer tinent d’alcalde, i representant de l’Ajuntament al Consell Local de 1ª Ensenyança. Durant la guerra civil va ser Secretari del Jutjat Popular Local fins l’acabament de la contesa. Pere Masats es veu obligat a marxar a França, advertit de que algú té especial interès en denunciar-lo pel seu passat polític. A Ribesaltes és acollit a casa d’uns vells amics, els germans Feliu Reverter, naturals d’Anglès, els quals porten anys residint i treballant a la Catalunya Nord. S'hi està aproximadament fins a finals de 1939, i en aquest curt període hi organitza la Grand Orchestre Gaby Jazz de Ribesaltes.

Gràcies a la col·laboració del Foment Sardanista de Ribesaltes, i en especial de Marie Betriu Baxellerie i del seu oncle Émile Betriu, he pogut esbrinar la identitat dels músics que acompanyaren a Pere Masats en aquesta efímera aventura musical:

Darrere: Roger Trayter i Pere Masats i Vilata

Davant: Marcel Salles*, Étienne Bascou**, Robert Donnadieu i Jean Riu***.

* Cosí de la mare de Marie Betriu Baxellerie

** Etienne Bascou va ser alcalde d'Ansinyà [Ansignan] entre 1935 i 1977, i pare de l'actual [2024] alcalde de Ribesaltes, André Bascou.

*** Jean Riu va ser l'avi de Jean-Yves Riu, president de l'entitat Músics de Ribesaltes. Segons informacions de l'Ajuntament de Ribesaltes, després de la Segona Guerra Mundial l'orquestrina es va refer, amb el nom d'Orchestre Jean Riu.

Aquesta entrada és deutora en gran part de la biografia de Pere Masats feta per Miquel Tarrés i Serra, del Grup d’Estudis de la Vall d’Anglès.

Foto: Arxiu Municipal d'Anglès. Fons Família Masats.

MOZART

                                                 👉  LLEGEIX, SISPLAU :

 

Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 

Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball:

Any 1942 (1)

Cobla-orquestrina d'Amer, activa durant les temporades 1942-1943 i 1943-1944*. Com moltes formacions existents en pobles petits abans i després de la guerra civil, no comptava amb els onze músics que haurien conformat una Cobla completa. Concretament ells anaven amb una trompeta, dos fiscorns, contrabaix, flabiol, un tible i dues tenores, sense trombó.

Tot seguit n'explico els antecedents:

L'any 1942, una vegada dissolta la Cobla-orquestra La Catalana, Joan Fontàs i Riera ("Marxant"), Àngel Piñana i Guitart ("Àngel Santantoni"), Pere Buxó i Domènech, Esteve Vila i Padrosa i Joan Fontàs i Casas ("Jan de la Teta") van fundar, amb quatre músics amerencs més i algun de fora, la Cobla-orquestra Moderna.

Aquell mateix any, Pere Parés i Sidera ("Zai"), procedent també de La Catalana, forma la Cobla-orquestra Mozart, amb músics procedents de la Cobla-orquestra Black Blue Jazz, d'Anglès [Jaume Alabau, Enric Roura ("Sagal") i Miquel Sanglas] i de la Cobla-orquestra Oriental Jazz, també d'Anglès [Jesús Bosch], afegint-hi el germà d'en Jesús, Ramon Bosch, en Josep Cullell ("Pitu Concs"), que no sé si havia tocat abans en alguna orquestra, i fent debutar el fill d'en Miquel, Jaume Sanglas.

En la relació següent poso l'instrument que tocaven a la Cobla i a l'Orquestrina:

Darrere: Pere Parés i Sidera ("Zai") [trompeta], Miquel Sanglas i Planagumà [1er fiscorn i trombó de vares], Jaume Sanglas i Casas [2n fiscorn i bateria] i Ramon Bosch i Codina [contrabaix]

Davant: Jesús Bosch i Codina** [flabiol i acordió, i piano, si al lloc on anaven n'hi havia], Jaume Alabau i Roura [tible i saxo], Enric Roura i Comas ("Sagal") [1er tenor i saxo] i Josep Cullell i Serrat ("Pitu Concs") [2n tenor i saxo].

* Tenia notícies d'aquesta formació des de que vaig començar aquest blog, i no hi havia manera d'obtenir-ne una fotografia. I finalment [Abril de 2024] n'he aconseguit dues, amb la inestimable ajuda de l'Antoni Domènech i Domènech, i gràcies a que en Jesús Bosch va ser un home que guardava ordenadament tot el material musical (partitures, fotografies, etc.) que va conformar la seva vida musical.

** Jesús Bosch va ser durant molts anys l’organista de l’església d’Amer i director del Cor parroquial, i els meus primers contactes amb la música van consistir, quan jo tenia sis anys, en posar-me al seu costat, i quan em feia una discreta indicació amb el cap, girar-li el full de la partitura. En aquells moments la Missa encara es feia en llatí.

Foto: Arxiu Família Cicres - Bosch.

Any 1942 (2)

Aquesta foto semblaria feta sota les voltes que hi ha davant de l'Ajuntament d'Amer.

Darrere: Pere Parés ("Zai"), Miquel Sanglas, Jaume Sanglas i Ramon Bosch

Davant: Jesús Bosch, Jaume Alabau, Enric Roura ("Sagal") i Josep Cullell ("Pitu Concs").

Acabada la temporada 1943-1944, hi ha una moguda a la Cobla-orquestra Moderna, amb tota la pinta d'haver-hi motivacions polítiques pel mig, formant-se la Cobla-orquestra La Principal Amerense i la Cobla-orquestra Victòria. Aquell any també es desfà la Mozart.

A Amer hi va haver doncs, a partir de l'any 1944, tres Cobles-orquestra, i si teniu curiositat i cliqueu els enllaços corresponents, veureu on van anar a parar els membres de la Mozart.

Foto: Arxiu Família Cicres - Bosch.

Any 1942 (3)

Programa de la Festa del Roser de La Cellera de Ter, celebrada els dies 26, 27 i 28 d'Abril de 1942, on alternaven al Saló Espinet amb la Cobla-orquestra L'As d'Anglès.

Segons es pot llegir en aquest programa, el vocalista era en Martinet, i suposo que es referien a en Martí Teixidor i Tomàs, que al cap de dos anys va fitxar pe L'As d'Anglès.

Fotos: Arxiu Pere Espinet i Coll.

RIUS

                                                     👉  LLEGEIX, SISPLAU :

 

Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 

Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball:

Any 1926 (1)

Anunci que apareixia a la pàgina 19 del programa de la Festa Major d'Igualada de 1926, celebrada del 23 al 27 d'Agost d'aquell any. És possible que s'haguessin format aquell mateix any.

Veient totes les formacions que tinc publicades, crec que aquesta seria la primera Orquestrina que va formar-se a Igualada, impulsada per Jaume Rius i Llorach.

Any 1926 (2)

Dato aquesta fotografia -de la que en faig una versió acolorida- per aproximació. En tot cas seria força anterior a l'any 1932, si comparem algun dels músics amb les fotos següents.

Hi veiem els instruments que començaven a trencar la tradició: el jazzband (bateria), els saxos, el trombó de vares ... Més endavant vindrien les trompetes, els banjos, l'helicó, i desapareixerien els violins.

Drets: Xxx Domingo (contrabaix), Desconegut (violí) i Desconegut (violí)

Asseguts: Bonaventura Castellà i Freixas (saxo), Jaume Rius i Llorach (director, no sé quin instrument) i Desconegut (acordió).

Foto: Arxiu Comarcal de l'Anoia, cedida per Antoni Raja i Enrich.

Any 1932 (1)

Postal de la que en faig dos detalls, un d'ells acolorit, de la temporada 1932-1933, on es defineixen com L'Orquestrina dels grans èxits.

D'esquerra a dreta: Xxx Domingo, Jaume Rius i Llorach, Josep Mestre i Llacuna, Magí Castelltort i Miralda, Pere Morera i Perelló i Geroni Gumà i Rovira.

Foto: Ribó.  Arxiu Família Mestre.

Any 1932 (2)

En aquesta fotografia* es van col·locar igual que en la postal anterior, però vestits de carrer, sense l'uniforme.

D'esquerra a dreta: Xxx Domingo, Jaume Rius i Llorach, Josep Mestre i Llacuna, Magí Castelltort i Miralda, Pere Morera i Perelló i Geroni Gumà i Rovira.

* Poso la fotografia tal com em va arribar, i també una mica adreçada i editada.

Foto: Arxiu Família Mestre.

LA PRINCIPAL DE TARRAGONA

                                                 👉  LLEGEIX, SISPLAU :

 

Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 

Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball:

(ENTRADA EN CONSTRUCCIÓ ... PACIÈNCIA)

Any 1986 (1)

Cobla de Tarragona creada l'any 1986. 

Antecedents:

Existia a Tarragona la Cobla La Principal del Camp, que en un principi havia estat radicada a Reus. 

Segons les informacions que extrec de la pàgina 275 del llibre LA SARDANA BALLADA A REUS - Han passat més de cent anys, de Francesc Salas i Borrell, el mes de Febrer de 1965 es constituïa una cobla a Reus amb el nom de Cobla-Banda La Principal de Reus, tal com consta a les targetes de presentació. Als inicis van tenir com a representants Jaume Saltó, de Reus, i Miquel Sans, de La Selva del Camp. Els seus músics provenien de formacions com la Cobla Reus, la Cobla-orquestra La Selvenca (de La Selva del Camp) o la Cobla-orquestra Marabú (de Valls), amb una preparació musical i experiència reconegudes, que va repercutir en la seva participació en festes de tot tipus. Van ser molt ben rebuts al Baix Camp.

Van començar les seves actuacions sardanistes, i tot i que el 25 d’Abril de 1966 encara portaven el nom de La Principal de Reus, el 26 de Juny d'aquell mateix any s’anomenen ja Cobla La Principal del Camp, i van continuar així durant uns anys. 

Més endavant, segons on tocaven canviaven de nom, fins al punt de no estar arrelats a Reus, i desapareixent d'aquesta ciutat al voltant de l'any 1979. 

Canvi de nom:

A principis de 1986, havent patit una important reestructuració de la plantilla, i donat que la majoria de músics eren de Tarragona (n'hi havia un de Riudoms, en Josep Tell), deixen el nom de Cobla La Principal del Camp i prenen el de Cobla La Principal de Tarragona.

Foto: Arxiu Àngel López i Lluís.

Any 1986 (2)

Detall de la foto anterior.

L'any 1986 el Club Gimnàstic de Tarragona va celebrar el seu centenari. Entre altres actes, hi va haver ballades de sardanes i la cobla La Principal de Tarragona també va actuar a l'acte principal a l'Estadi, el dia 2 de març. Hi van ballar un grapat de colles i també s'hi va interpretar sardanes per al públic.

Darrere: Josep Maria Gual i Garcia, Josep Tell i Rovira, Francesc Palomares, Josep Turu i Damunt, Joan Jordà i Quílez, Agapit Duran i Dobato i Lluís Carreras i Martí (contrabaix, no surt a la foto)

Davant: Jaume Caballé i Martí, Àngel López i Lluís, Cecili Moreno i Garcia, Jaume Salavert i Rosés i Rafael Guinovart i Bellmunt.

Foto: Arxiu Àngel López i Lluís.

Any 1986 (3)

Mateix lloc i dia que en les fotos anteriors, on veiem els músics cantant Els Segadors, juntament amb les autoritats i el públic.

Foto: Arxiu Àngel López i Lluís.

Any 1986 (4)

Aplec del dilluns de Pasqua de 1986 a l'Ermita de la Mare de Déu de Berà, de Roda de Berà.

Darrere: Josep Tell, Josep Maria Gual, Josep Turu, Joan Jordà, Agapit Duran i Lluís Carreras

Davant: Jaume Caballé, Àngel López, Cecili Moreno, Rafael Guinovart i Jaume Salavert.

Foto: Arxiu Àngel López i Lluís.

Any 1987 (1)

Anvers del fullet de propaganda editat per a la temporada 1987-1988.

Foto: Arxiu Àngel López i Lluís.

Any 1987 (2)

Revers del fullet de propaganda editat per a la temporada 1987-1988, on hi consta que el representant és Jaume Salavert.

Foto: Arxiu Àngel López i Lluís.

Any 1987 (3)

Fotografia emprada per a la portada del fullet, feta a l'Amfiteatre romà, de Tarragona.

D'esquerra a dreta: Josep Maria Gual (trompeta), Rafael Guinovart (tenora), Cecili Moreno (tible), Jaume Caballé (flabiol), Jaume Salavert (tenora), Àngel López (tible), Josep Tell (trompeta), Nicolás Esquitino i Fajardo (trombó), Joan Jordà (fiscorn), Agapit Duran (fiscorn) i Lluís Carreras (contrabaix).

Foto: Arxiu Àngel López i Lluís.

Any 1987 (4)

Fotografia promocional feta al Passeig de Sant Antoni, de Tarragona, amb l'edifici al fons conegut amb diversos noms: Castell de Pilats, Pretori, Castell del Rei ... En faig un detall per veure millor els músics.

D'esquerra a dreta: Jaume Salavert, Nicolás Esquitino, Jaume Caballé, Josep Tell, Josep Maria Gual, Joan Jordà, Agapit Duran, Cecili Moreno, Rafael Guinovart, Lluís Carreras i Àngel López.

Fotos: Arxiu Àngel López i Lluís.