JOVENTUT ARTÍSTICA (Vidreres)

👉  LLEGEIX, SISPLAU :

 

Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 

Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball:

Any 1940 (1)

Cobla-orquestra de Vidreres que, procedents alguns dels músics de la Cobla-orquestra Unió Artística, va actuar entre 1939 i 1947, quan bastants dels seus membres van fundar la Cobla-orquestra Amoga, encapçalatas per Ramon Rosell i Mestres i Francesc Mas i Jené.

El dia 2 de Maig de 1939 van tocar a Lloret de Mar la que potser va ser la primera audició de sardanes després de la guerra civil. Pel seu interès històric transcric l'article de Narcís-Jordi Aragó i Masó, publicat a la pàgina 3 del suplement Presència, del Punt Diari, el 5 de Maig de 1985:
Dijous passat es van complir quaranta-sis anys de la que fou, segons sembla, la primera audició de sardanes que es va donar a Catalunya després de la guerra civil. L'esdeveniment es va produir prop de Lloret de Mar, el dia 2 de maig de 1939, en unes circumstàncies que ara ens semblen absolutament surrealistes. L'ocasió va ser una  «Romería al monasterio de San Pedro del Bosque» organitzada per l'ajuntament «bajo los auspicios de Falange Española Tradicionalista y de las JONS».
El programa, redactat amb el to i l'estil propis d'aquell «Año de la Victoria», va encapaçalat amb l'anagrama inevitable del jou i les sagetes, flanquejat pels dos crits de ritual: «¡Saludo a Franco! ¡Arriba España!». Els actes anunciats són una processó fins al santuari, una missa de campanya celebrada amb els ornaments «salvados de la Revolución marxista», una altra processó fins a la creu de terme, una «típica comida en la paz de la montaña», la  «solemne  función  del  Mes de María» i, a la nit, de retorn a la vila, concert i ball «en  los salones del Círculo Lloretense, por rigurosa invitación». Enmig d'aquesta oferta, es preveuen per abans de dinar «dos sardanas por la cobla Juventud Artística de Vidreras» i, després del mes de María, «tres sardanas por la misma cobla». Petit miracle, el d'aquesta ballada coixa i partida en dues, que només va ser possible en aquest marc insólit i extravagant.
El paràgraf  introductori del programa és una joia inestimable de la literatura franquista.
Diu així:
«Desde tiempo muy antiguo celebrábase todos los años esta típica Romería del primer dia del mes de mayo. Fue la contribución de Lloret de Mar a la cristianización de la anarquizante Fiesta del Trabajo. Con voluntad de iniciar una nueva tradición popular, plácenos anunciarla, hogaño y en el futuro, para el día Dos de Mayo. Será la contribución de todo un pueblo, postrado ante la Santísima Virgen, a la conmemoración de la fecha inicial de la Independencia de España».
Aquesta és la petita història de les primeres sardanes que es van poder tocar i ballar a la Catalunya de la postguerra. I la història del preu que calia pagar per refer la rotllana de la dansa nacional.
A dalt: Vicenç Xarbau i Boada, Ramon Rosell i Mestres i Francesc Balmaña i Marquès

Al mig: Pere Vergés i Plademunt, Rafel Farriol i Iglesias, Xxx Coma i Francesc Mas i Jené

A baix: Josep Rovira i Santamaria, Isidre Call i Masó, Antònia ("Antonieta") Jordà i Call, Joaquim Font i Gascans i Josep Xarbau i Boada.
Foto: Barber. Arxiu Família Vergés-Reig.

Any 1940 (2)

Veient les noies amb la boina falangista, en un poble sense identificar, suposo que aquí els músics acompanyaven alguna processó amb motiu de la Fiesta de la Liberación que es celebrava -obligatòriament- a tots els pobles.

En primer terme: Rafel Farriol (fiscorn)

Darrere seu: Vicenç Xarbau [?], Xxx Coma (trompeta) i Francesc Balmaña (amb uns papers a les mans)

En tercer terme, Francesc Mas (violí) i Josep Xarbau [?] (amb les mans a la butxaca).

Foto: Arxiu Anna Mª Mas. 

Any 1941

A dalt de tot de la piràmide: Isidre Call

Els dos de sota: Desconegut i Vicenç Xarbau

Els tres del mig: Josep Xarbau, Desconegut i Joaquim Font

A sota: Josep Colomer i Ribera (va ser un dels meus mestres de tenora durant un parell d'anys, a principis dels 80), Rafel Farriol, Francesc Mas i Jené, Francesc Felip i Girona i Pere Vergés .
Aquesta fotografia, i d'altres molt interessants, apareixen al Calendari de 2013 (que es pot adquirir aquí), editat per Vitraris (Grup de Cultura i Tradició), de Vidreres.

Any 1944

Primer pla de Josep Mª Varés i Martinell, en una audició que varen fer a la Plaça de la Sagrada Família, de Barcelona.

Foto: Arxiu Roser Varés.

Any 1945

Aquesta instantània d'agradable color sèpia té una gran força visual. L'avi encenent una cigarreta a la part inferior dreta de la imatge ... El primer tenor agafant aire ... Els tibles bufant com uns malparits ... Intenta descubrir qui està mirant a la càmera ... Els dos personatges mudats a l'esquerra, són músics de les altres cobles participants a l'Aplec (Josep Vallespí i Pòlit, contrabaix de La Principal de La Bisbal, i Lluís Surroca, contrabaix de la Caravana)  ... Moltes gorres ... Un noi amb ulleres i cara d'intelectual davant del flabiol ...
3 de Juny de 1945. Aplec de Calella al Parc Dalmau, amb les Cobles: Llevantina, Caravana, La Principal de La Bisbal i Joventut Artística de Vidreres.
Darrere: Josep Mª Varés i Martinell, Vicenç Xarbau, Josep Quellos i Tomàs, Pere Vergés, Rafel Farriol i Francesc Balmaña
Davant: Joaquim Font, Isidre Call, Francesc Felip i Girona, Ramon Rosell i Fermí Casellas i Olivés.
Foto: Miquel Varela i Burch , que aquell any tocava a la Caravana.
Arxiu Eduard Boada

Any 1946

Aquí ja s'estava preparant l'aparició de la Cobla-orquestra Amoga; fins i tot aquest cartell, presidit per en Ramon Rosell  s'assembla bastant al primer de la formació que dirigiria en Francesc Mas i Jené.
A dalt de tot: Ramon Rosell
Segona fila: Isidre Call i Rafel Farriol
Tercera fila: Joaquim Font i Pere Vergés
Quarta fila: Josep Mª Varés, Fermí Casellas i Joaquim Poll i Beyres
A sota: Josep Quellos, Francesc Balmaña i Francesc Felip i Girona.

El cartell era un disseny d'Antoni Varés i Martinell, germà d'un dels trompetistes.

Foto: Arxiu Roser Varés.