T'AGRADARIA COL·LABORAR AL MANTENIMENT DEL BLOG?

NOTES:

Si deixas un comentari, posa el teu nom i correu, sisplau, i et podré contestar.

Si et vols descarregar alguna foto, endavant!
Només et demano que si la publiques, citis la font.

Si t'agrada el blog i em vols convidar a un cafè, o contribuir al manteniment d'aquesta pàgina,
(a partir de 1 €), pots fer-ho prement el botó DONAR que hi ha a continuació.

Gràcies!

SI EM VOLS CONVIDAR A UN CAFÈ, O AJUDAR A MANTENIR AQUEST BLOG, CLICA EL SEGÜENT BOTÓ. GRÀCIES !

miércoles, 21 de diciembre de 2016

LA LIRA (Barcelona)



NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Any 1985
Cobla de Barcelona fundada l'any 1984 per Isidre Prat i Suñol.
Aquí els veiem retrats a Ribarroja d'Ebre.
Drets: Isidre Prat i Suñol, Àngels Rahola i Martínez, Ferran Matarrodona i González, Joaquim Riera i Moreno, Alfred Gironès i Cervelló, Antoni Mateu i Gandia, Josep Díaz i Salvador Muntaner
Ajupits: Francesc Castellví, Lluís Pérez i Heribert Segalà i Ridameya.
Foto: Arxiu Àngels Rahola.


Any 1986
Darrere: Antoni Mateu, Salvador Muntaner, Desconegut, Francesc Castellví, Josep Díaz i Isidre Prat
Davant: Àngels Rahola, Joaquim Riera, Ferran Matarrodona, Alfred Gironès i Heribert Segalà.
Foto: Arxiu Àngels Rahola.


Any 1987 (1)
Darrere: Robert Planas, Alfred Gironès, Ferran Matarrodona, Isidre Prat i Josep Díaz
Davant: Joaquim Riera, Jordi Sol i Codina, Desconegut, Àngels Rahola, Antoni Mateu i Lluís Pérez.
Foto: Arxiu Àngels Rahola.


Any 1987 (2)
Tocant a Esparreguera.
Darrere: Antoni Mateu, Jordi Sol, Lluís Pérez, Pere Montserrat i Camps, Desconegut i Isidre Prat
Davant: Àngels Rahola, Joseph Maria Rojo i Pijoan, Alfred Gironès, Desconegut i Robert Planas.
Foto: Arxiu Àngels Rahola.


Any 1993
Darrere: Jordi Blanch i Joseph, Josep Domínguez ("Xumi"), Lluís Pérez, Toni Balada, Xavier Gasol i Isidre Prat
Davant: Núria Planas, Rafael Aguilar, Alfred Gironès, Xavier Xxx i Robert Planas.


Any 1998
Concert al pavelló de Navarcles el 14 d'Agost de 1998.
Flabiol:
2n tible: Rafael Aguilar
1er tenor:
Director:
Foto: Ramon Grané.

martes, 20 de diciembre de 2016

LONDRES



NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Anys 40
Orquestrina d'Igualada.
Drets: Jaume Planell, Xavier Núñez, Pere Casulleras, Amadeu XXX, Magí Robert i Narcís Montaner
Ajupit: el cantant, Desconegut.
Un altre dels cantants va ser Salvador Llorach i Aribau (veure pàgina 7 d'aquest enllaç).
Més endavant hi va entrar Joan Guitart [el trobo vinculat a aquesta formació l'any 1951] (cantant, conegut més tard amb el nom de Johnny Guitart).
No en trobo més notícies després de 1951.
Foto: Arxiu Comarcal de l'Anoia.

DINÀMICA



NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Any 1941
Cobla-orquestrina d'Igualada. De fet feien més ball que sardanes; però tan aviat els anomenaven Cobla Dinàmica, com Dinàmica Orquestra. Eren coneguts també popularment com Els Dinàmics. Molts dels músics formaven part també de la Banda Municipal d'Igualada.
En aquesta fotografia feta a Calaf hi tenim:
Darrere de tot: Llorenç Galtés, Martí Ferrer i Salinas i Desconegut*
Al mig: Bonaventura Castellà i  Josep Mª Gumà i Fàbregas
Davant: Antoni Morros, Wifred Artigas i Miralda i Josep Bagà.
* Podria ser que fos el xofer, i que el retratista fos el músic Ignasi Castelltort i Miralda ("Iñigo"), que surt a la foto següent.
Foto: Arxiu Comarcal de l'Anoia.


Anys 40
Drets: Josep Mª Gumà, Josep Bagà, Martí Ferrer, Ignasi Castelltort i Miralda ("Iñigo") [veure biografia a la pàgina 120 d'aquest enllaç], Bonaventura Castellà, Antoni Morros i Wifred Artigas
Ajupit: Llorenç Galtés.
Van estar actius fins a finals dels anys 40. Josep Mª Gumà, Martí Ferrer i Ignasi Castelltort ("Iñigo") serien fundadors, l'any 1948, del Conjunt Windsor, també d'Igualada. És molt probable, doncs, que la Dinàmica es desfés aquell any.
Foto: Arxiu Comarcal de l'Anoia.

lunes, 19 de diciembre de 2016

REGIS CLUB



NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Anys 40
Orquestrina d'Igualada.
Em consta que en va formar part Ignasi Castelltort i Miralda ("Iñigo") [veure biografia a la pàgina 120 d'aquest enllaç].
D'esquerra a dreta: Eusebi Corbella (trompeta), Desconegut, Jaume Artigas i Miralda (saxo i vocalista), Josep ["Pepito"] Ibáñez (piano) i Ferran Fillat [?] (bateria)
Basant-me en les hemeroteques dedueixo que van estar actius entre 1944* i 1949.
* En un programa de la Festa Major de la Fortesa de Calaf, on van actuar-hi el dissabte 12 (ball) i el diumenge 13 (acompanyament de l'Ofici) d'Agost de 1944, eren presentats així (la prosa és ben bé de l'època):

Unión Calafina
Sábado día 12 - Noche a las 11:
Prosiguiendo con paso firme la triunfal marcha emprendida
nos complacemos en ofrecer otro acontecimiento
que ha de constituir un nuevo éxito de nuestra labor
BAILE por la Orquestina REGIS CLUB
compuesta de 5 geniales profesores que manejan 16 instrumentos.
ORIGINAL!    INAUDITO!    MARAVILLOSO!
Completa este superconjunto una señorita vocalista (**)
 que desempeña admirablemente su cometido
Una orquesta ultra-moderna.          Un derroche de habilidad.
Una novedad insospechada.            Un exitazo sin precedentes
Quién faltará a la Unión Calafina?...      Nadie
__________________________________________________________
^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^

** Aquesta vocalista era Trudi Bora, nom artístic de Gertrude Bauer, vedette alemanya. Si et ve de gust, pots escoltar-la cantant el fox lent "Ámame" en aquest enllaç. Segons les cròniques d'aquells anys, els homes anaven amb pitet als seus espectacles ...
A continuació poso un parell de cròniques, on podem veure que actuaven per tot l'estat espanyol:

Crònica del setmanari IGUALADA, de 16 de Desembre de 1944:
«Regis Club» en el Bar Canaletas. —
Después de sus brillantes éxitos en los locales madrileños, nuestro conjunto local «Regis Club» actuará en las próximas fiestas de Navidad, Año Nuevo y Reyes, en los Salones del Bar Canaletas, después de cuyas actuaciones partirá para Algeciras con un largo contrato.
Expresamos desde estas líneas nuestra, cordial bienvenida a este simpático conjunto, felicitándoles al propio tiempo por los notables éxitos obtenidos en Madrid y de los cuales se ha hecho eco la prensa de la capital.

Crònica del setmanari IGUALADA, de 2 de Juny de 1945:
«Regis Club» en el Gran Price. —
Después de su última jira artística por Levante con la Compañía de Revistas de Trudi Bora, y que culminó con una nueva actuación en Madrid, nuestro conjunto local «Regis Club» va a comenzar otra serie de actuaciones en Barcelona.
Hoy, noche, debuta en el «Gran Price», en un baile continuo con la Orquesta de Raúl Abril.
Nuestra felicitación por los nuevos triunfos que les esperan a los simpáticos componentes de este conjunto. 


Any 1944
Programa que fa referència a una de les actuacions de 1944.
Foto: Blog Revista Musical Española.


Any 1948
Els anys 1948 i 1949 el cantant era Francisco Roviralta; de fet s'anunciaven com Francisco Roviralta y su Conjunto Regis Club.
Aquest cantant, que ja des de principis dels anys 40 havia actuat amb les millors orquestres del moment, l'any 1950 va formar orquestra pròpia, de manera que és probable que l'Orquestrina Regis Club es desfés a partir d'aquesta temporada.
Podem escoltar un parell d'enregistraments de Francisco Roviralta en aquest enllaç.

sábado, 17 de diciembre de 2016

JOVENTUT



NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Anys 40 (1)
Orquestrina d'Igualada.
Estava formada per: Sebastià Freixas, Jordi Solà, Pere Casulleras (i Vich?), Josep Morera, Narcís Montaner, Bonaventura Casas, Josep Vilanova, Eduard Molina i Josep Brunet. Aquesta foto i la següent són fetes al Saló Rosa del Bar Restaurant Canaletas, ubicat aleshores a la Rambla de Sant Isidre, 2-4, d'Igualada.
Foto: Arxiu Comarcal de l'Anoia.


Anys 40 (2)
Fotografia feta en la mateixa sessió que l'anterior.
Foto: Arxiu Comarcal de l'Anoia.


Anys 40 (3)
Aquesta foto l'extrec d'un cançoner, no té gaire qualitat, però serveix com a testimoni.
Els trobo a les hemeroteques els anys 1944 i 1945.
Foto: Blog de Manuel Palomino Arjona.

viernes, 16 de diciembre de 2016

L'HARMONIA



NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Any 1928
Cobla-orquestra de Tarragona fundada l'any 1927, vinculada al Foment de la Sardana L'Harmonia, que va fer el seu debut el 27 de Setembre de 1927 a la Plaça d'Olózaga de Tarragona, per celebrar el primer aniversari de la creació del mencionat Foment de la Sardana L'Harmonia.
Els components eren (sense que pugui fer coincidir els noms amb els músics de la foto):
Miquel Martí (crec que és el 2n tenor), Josep Veciana, Vicenç Ramos, Lluís Capa, Miquel Martínez, Antoni Cortés, Batista Queralt, Joan Alasà, Josep Roca, Joaquim Mas, Narcís Sancho. El director era Artur Ramos i Horta.
Foto: Arxiu Artur Ramos i Horta


Any 1931
En aquesta imatge sembla que Miquel Martí és el 1er tenor.
No hi ha notícies d'ells a les hemeroteques a partir de 1935, i sembla que ja a partir de 1932 van actuar molt poc, i gairebé sempre en esdeveniments relacionats amb el Foment de la Sardana L'Harmonia.
Foto: Arxiu Ramon Aguiló i Panisello.

domingo, 11 de diciembre de 2016

NIC-FUSLY



NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Any 1919
Orquestrina tzigane de Barcelona formada l'any 1919. Basant-me en les explicacions que hi ha una mica més avall, intento la identificació dels músics:
Darrere: Joan Duran i Alemany* (piano i jazzband), Miquel Fusellas (contrabaix), Isidre Paulí (piano) i Gustau Nicolau i Cosson (violí i director)
Davant: Desconegut (violí), Enrique Sanz Vila (viola) i Santiago Margenat (violoncel)

Explica l'escriptor Javier Barreiro Bordonaba en el seu blog:

L'ORQUESTRINA DEL RITZ
És curiós com amb tota la plèiade existent de llocs per a la diversió, la música i la perdició, la primera presa de contacte de Barcelona amb el jazz fora als salons d'un hotel de luxe. Amb la intenció d'acollir els estrangers adinerats que visitaven la ciutat buscant plaer i joc, l'octubre de 1919 es va inaugurar el luxós Hotel Ritz. La banda encarregada d'amenitzar les vetllades, formada per a l'ocasió, va ser l'Orquestrina Nic-Fusly, la primera a incorporar una primitiva bateria (gran bombo amb caixa, platerets i botzina a la part superior) entre els seus instruments, que seria tocada per un dels dos pianistes de la formació. En realitat el format ja existent de les orquestrines de Tziganes (zíngars) es componia de, a part dels dos pianos, una secció de cordes de tres violins, violoncel i contrabaix. L'Orquestrina Nic-Fusly va afegir també un banjo i fins i tot un saxo tenor. El so era més aviat un proto-jazz que intentava adaptar els ritmes sincopats de les jazz-bands nord-americanes per fer-los sofisticats, i adaptats al públic europeu.
El nom complet, tal com apareixia en els seus primers discos**, era Orquestrina Tzigan Americana Nic-Fusly; anys després també s'anunciaven com The Nic-Fusly's Band. La denominació*** va sorgir prenent fragments dels cognoms dels seus fundadors Gustau Nicolau (director), Miquel Fusellas (contrabaix i saxofon) i Isidre Paulí (piano i segon director). Al principi va constar de set membres que aviat es van convertir en nou. A més dels tres esmentats, figurava Enrique Sanz Vila (viola i bandoneó, i que també tocava el violí el, tubòfon i jazz-band), el després tan popular Joan Duran i Alemany, anomenat l'home del soroll, per tenir al seu càrrec quaranta instruments, Andreu Mogas (viola i flauta de vara [swan whistle, com una flauta dolça que produeix diferents sons fent anar amunt i avall un èmbol]), Jenaro [Gener] Oltra (saxòfon i clarinet), Santiago Margenat (violoncel), Ramon Domínguez (contrabaix) i, finalment, Miquel Alfonso (2n violí).
* Veure en aquest video el tema Pupupidú, de Joan Alemany,  inclós al film de 1941 El difunto es un vivo. A l'inici surt ell tocant el piano.
** Van ser la primera formació d'Espanya en gravar Jazz (19 enregistraments per la marca anglesa Gramófono -després seria "La Voz de su amo"-, l'any 1920, amb predomini del fox-trot, però també one-step, marxa, vals o pericon)
**Hi ha una altra hipòtesi proposada per José Maria García Martínez en el seu llibre Del fox-trot al jazz flamenco (pàgina 36), segons la qual el nom del director era Nicolás Fusly i diu que el nom de l’orquestra era el del seu fundador.


Any 1922 (1)
En pocs anys van assolir fama i un gran prestigi, i van actuar, a més de a Barcelona, a Madrid, i a la inauguració del Kursaal de San Sebastián (1921, aquí hi tocaven tots els estius), a França, Holanda i Alemanya.
Identifico, amb moltes reserves, d'esquerra a dreta: Gustau Nicolau, Santiago Margenat, Enrique Sanz, Ramon Domínguez, Jenaro Oltra, Andreu Mogas i Joan Duran.


Any 1922 (2)
Aquesta foto, ara ja en formació de nonet, no té gaire qualitat; identifico, amb reserves, de la següent manera:
Darrere: Isidre Paulí (jazzband), Ramon Domínguez (contrabaix), Joan Duran (piano) i Gustau Nicolau (violí)
Davant: Jenaro Oltra (saxo tenor), Andreu Mogas (banjo), Miquel Alfonso (violí), Enrique Sanz (bandoneó) i Santiago Margenat (violoncel).
Es pot escoltar un parell de peces enregistrades l'any 1927 per l'Orquestra Nic-Fusly en aquest enllac.
Pot ser que hi hagi algun nom intercanviat, però els músics que componen aquest nonet són els aquí exposats. La foto l'extrec d'una entrevista no exempta d'humor que els hi va fer l'escriptor i periodista Antonio Cases (diari Heraldo de Madrid, pàgina 2 de la seva edició de 21 de Novembre de 1922). Pel seu valor històric i documental  la transcric, sense corregir l'ortografia:

LOS NIC-FUSLY
LA ORQUESTA DE LOS GRANDES SOLISTAS
Aprovechando un descanso, los profesores de esta admirable orquesta relatan su pintoresca vida, que guía sólo el ideal de crear Arte.
Andrés Mogas. —Yo, como usted ve, toco la viola y la flauta de vara, es decir, que de todos estos compañeros, yo soy el más hombre, porque imito la voz humana.
Enrique Sanz.—Protesto en nombre de la colectividad.
Mogas. — Las protestas para los notarios.
Nicolau. — (Es el director. Dirigiéndose a Sanz.) Tú, a callar, porque si no, nos apedrea con otro chiste.
Mogas. —(Mirando triunfador en torno de sí.) Sigo. Fui concertista, y como tal inauguré en Barcelona el Círculo Gracienc, dando un concierto de violín que toda la Prensa elogió. Con el cuarteto La Asociación di dos conciertos mensuales en la Sala Mozart durante dos años. He sido profesor de la Escuela Marcet y de la Casa de Caridad. ¿Está bien todo esto con veintiséis años que tengo? Una usted que soy bajo de estatura y que siempre estoy alegre. Siendo un mozo como soy de este barítono, y no digo de este tenor porque eso está muy gastado y además tengo la voz ronca ...
Durán. —¿Pero cómo pruebas lo que dices?
Mogas. —Lo pruebo y lo como.
Enrique Sanz. —Yo toco el violín, viola, tubofón y jaz ban. En la orquesta sólo me encargo de la viola y del bandoneón, un instrumento con el que he recorrido el mundo. Aquí en Madrid dí hace catorce años, en la Zarzuela, un concierto con el bandoneón, llamando la atención de tal modo, que la infanta Isabel requirió en Palacio mi presencia. Deshice la orquesta que yo dirigía en el Palace de Barcelona sólo por formar parte de ésta.
Todos. —¡Muchas gracias!
Sanz. —¿Me dejáis seguir? Aquellos acogían con placer lo que vosotros hacíais, porque nada sabíais hacer que no les viniese de molde a ellos para reirse de vosotros, fastidiándonos a nosotros lo mismo que a vosotros los que nos aburrías a nosotros, por no pensar como vosotros, cuál si dependiera de nosotros...
Todos. —¡Se ha vuelto loco!
Sanz. —Soy también compositor y autor de las obras «El bancalico», «El niño de Córdoba», «La perfídia de la Encarna», «Tenorio de sangre azul», ésta en tres actos, y no he estrenado ninguna en Madrid, y éso que dicen que el teatro lírico está en decadencia. Tengo editadas innumerables obras para toda clase de instrumentos y para canto. Y hago en la orquesta todos los arreglos musicales. Esto sentado...
Nicolau (imperativo). —¡Que se siente!
Sanz (sentado ya). —Aprendí música a escondidas de la familia, ¡y con qué trabajo! Ante un acordeón de cuatro pesetas, pensé en modificarlo, creía que admitía reforma, y a los seis años logré dar con el magnífico instrumento que poseo, y para lo cual traje todo el material de Alemania. ¡Sólo yo lo toco en el mundo! He conseguido sacar el sonido antipático del acordeón y aproximarlo, dándole un sonido más dulce que el del órgano. Ya ve usted, en una época en que lo que no se falsea se falsifica, yo...
Nicolau (Hay que insistir en que es el director). —Tú, no filosofes.
Juan Durán. —¡Yo soy el hombre del ruido! Tengo a mi cargo cuarenta instrumentos que aplico a las obras, sin que ninguno de ellos tenga papel. Y no crea usted que hago lo que quiero, porque yo a cada obra le doy siempre los mismos ruídos, que confío a la memoria. Soy también compositor, y en Cataluña, casi todos los artistas de varietés llevan repertorio mío. En colaboración con el periodista Amichatis [Josep Amich i Bert "Amichatis"], he estrenado con éxito en el Teatro Nuevo revistas que he musicado. Soy hijo de compositor. Mi padre era el autor predilecto de casi todas las masas corales catalanas, y los Coros Clavé cantaban obras de él. Antes me dedicaba a compositor sólo; pero al formarse la orquesta me uní a ellos para correr mundo, pero como usted ve, entre todos no hay uno serio, todos son peores, y entre unos y otros me quedo con los primeros.
Mogas. —Ese chiste es muy malo.
Nicolau (muy serio). —Se empeñó en no decirlo como se debe decir, y se ha salido con la suya.
Durán.—Yo me uní a ellos con la condición de que hiciesen buena música, no el jaz-ban, que me sabe a perros. Mi ruído no es el de molestar, sino el de dar un aspecto típico a lo que mis compañeros interpretan. Por ejemplo, en «Albéniz» [van ser els primers en enregistrar música d'Isaac Albéniz passada pel filtre d'una orquestrina de jazz] vienen muy bien unos golpes de castañuelas, y en los poemas religiosos, campanadas, armonium, la lira, la celeste[a].
Nicolau (siempre serio). —¡Ah! ¡Ah! Este no dejaría de ser ingenioso... si tuviese ingenio.
Ramón Domínguez. —Yo tocaba antes la trompa, y como era muy estudioso, se me partió el labio superior. Y esto si que no es chiste. Me arregló el defecto un cirujano; pero apenas podía dar notas agudas, y como no podía ser así un primer trompa, me agarré al contrabajo. Antes me habían recomendado a una eminencia de la cirujía que acababa de hacer una cura prodigiosa en un enfermo que se le murió durante la operación, y cuando ponían en duda su ciencia por ese fracaso, respondía: «Señores, este enfermo murió cuando ya estaba curado.»
Nicolau. —Seriedad, ¿eh? Seriedad.
Sanz. —Hay que ser formales.
Domínguez. —El contrabajo es lo que toco en la orquesta, y es muy difícil salir airoso aquí, porque el conjunto de mis compañeros es admirable, y como el mío es instrumento de unión en orquestas poco completas, la labor así es más ardúa. He estado seis años viajando en barcos de la Trasatlántica ...
Durán. —¡Habrás visto la mar ... de sitios!
Domínguez. —Me lo dejé todo por ir con esta orquesta ...
Todos. —¡Muchas gracias!
Domínguez. —Y he dado conciertos de contrabajo, acompañado del piano.
Isidro Paulí. —Soy el pianista, y entre Nicolau y yo hemos formado la orquesta. Ocupo el cargo de segundo director, y tengo hecho un repertorio que me deja muy satisfecho. Estuve seis meses alejado de «mi orquesta», y han sido los peores de mi vida. Me compensaba, el servir en aquellos momentos a la patria. Esto sirve para decirle ...
Sanz. —¡Tú, que ahora ya no estás en el cuartel!
Todos. —¡Que hable el director!
Gustavo Nicolau (es la figura de la orquesta, el alma de ella).— Soy hijo del maestro Nicolau [Antoni Nicolau i Parera], que era director de la Escuela Municipal [Escola Municipal de Música de Barcelona]. Él dió a conocer, en Barcelona, las sinfonías de Beethoven. Fuí concertista de violín, y gané premios y laureles. Sin embargo, me seducía la idea de formar una orquesta. ¡Y la he formado! Hace dos años nos trajo a Madrid un catalán protector del arte, D. Joaquín Llobet, para inaugurar Fornos [Fornos Palace]. Al principio nos entró mucho miedo: pero es tan bueno el público de Madrid ... Nosotros, excepción hecha de una salida que hicimos este verano a las playas del norte, nos quedamos aquí para siempre. Nos escriben desde los Estados Unidos, Niza, París, ofreciéndonos fabulosos contratos, y, sobre todo, desde Londres ...
Mogas. —Y no vamos a Londres porque, aunque la «onza» pesa menos que la «libra», en España la «onza» vale más.
Todos. — ¡Oh!
Miguel Alfonso. —Yo soy el violín segundo. Era antes el violín concertino del Principal, de Barcelona, y vine de «ripiano» [músic secundari]. Estoy encantado, porque una organización musical como ésta no existe en ninguna parte. Como cada uno tiene aquí un cargo, yo soy cajero. Aprendí en la Escuela Municipal, y desde muy niño tuve que desistir, porque mi familia necesitaba de mis trabajos. De todos los hermanos, yo era el mayor, y me impuse la obligación de atenderlos. Cuando estuve en condiciones de ganarme la vida con el instrumento, ingresé en una orquesta y me ayudé con bailes, misas, bodas. Fui a una escuela a aprender matemáticas, y cuando oí que a uno le preguntaban: «Una pava costó treinta mil duros; cada treinta mil años ponía un huevo: cada tres mil huevos valían una peseta. ¿Cuántos años tendría que vivir la pava para dar lo que había costado?», eché a correr, y todavía me están esperando.
Jenaro Oltra. —Soy saxofón y clarinete de las Bandas municipales de Barcelona y Madrid, y vivía en un pueblo que no tenía mar. A eso debo ser músico. Un día mi tía me dijo: «Mira., pequeño; los médicos dicen que te convienen las aguas minerales. Vete a un puerto de mar, y remójate lo que quieras».
Santiago Margenat. —Soy el violoncello, y no me considero con méritos hasta que no reúna dos mil duros, que son los necesarios para que a uno lo tengan por persona decente. ¡Para ser persona decente me faltan nueve mil pesetas!
Nicolau. —¡Ya lo ve usted! Estos somos nosotros. Nueve amadores del arte, a quienes no guía más afán que el del perfeccionar las orquestas. Ignoro si somos mejores o peores que los demás; pero nuestros sueldos eran desconocidos hasta ahora ... Además, en nosotros hay un mérito que debo realzar, y es que cada uno de los componentes fuimos solistas y concertistas antes de entrar en una orquesta. Buscamos la perfección del conjunto después de haber soñado en ser grandes y en recorrer el mundo envueltos en gloria, como lo visitan los solistas. Entre la alegria que nos acompaña siempre, destaca la añoranza por ese ideal de fama y popularidad ... ¡En fin! La orquesta está organizada como si fuera un Consejo de ministros, pues cada uno tiene su cargo.
El negro [?]. —Yo soy el ministro de Trabajo: barro, limpio, traslado los papeles. Voy con la orquesta a todas partes. ¡Quiero ser músico!
Durán. —Cuando la orquesta toca, el negro lleva el compás con el pie, y Nicolau, muy serio y haciendo un aparte, le dice: «Mira, Alberto Luis, que te vas a romper las botas».
Nicolau. —¡Saldrá músico! Todos queremos enseñarle nuestros instrumentos; pero él en el que más se fija es en el del ruído, porque es al único que nadie le dice nada, y toca el instrumento que le da la gana. Pero éste se especializará en aires regionales: seguidillas, jotas y otros aires muy sanos para los enfermos de hipocondría.
Todos. —¡Oh!
Nicolau (imitando el vuelo de un ave). — Ts, ts, (Se ha impuesto el silencio). Venga, que ya hemos estado mucho tiempo hablando y hay que cumplir con el deber. ¡Niños, a tocar!
Antonio CASES

Any 1927 (aproximadament)
Si algú vol comprar aquest disc de pissarra on van enregistrar Alabama Jubilee, ho pot fer en aquest enllaç, que és d'on extrec la imatge.
Mentrestant, si us ve bé d'escoltar aquest one-step de George S. Cobb & James C. Mc Cabe ho podeu fer aquí.
A principis de 1939 encara actuaven amb el nom de The Nic-Fusly's Band, però un cop consolidat el nou règim franquista els noms estrangers estaven prohibits, de manera que van continuar un parell d'anys més amb el nom d'Orquestra Nicolau. A partir de 1941 no en trobo més notícies.

lunes, 5 de diciembre de 2016

LOS ÁLAMOS



NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Anys 70
Conjunt de Tarragona dels anys 70.
D'esquerra a dreta: Joan Mª Gasulla i Sabaté, Lluís Carro, Luciano Mayor, Carlos Persiva, Josep Mª Font i Sánchez ("Titus") i Josep Mª Amorós i Bayer ("Xolis").
Foto: Arxiu Josep Mª Font.

jueves, 1 de diciembre de 2016

CATALUNYA (Reus)




NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Any 1923
Cobla de Reus, creada l'any 1923.
Els dies 3 i 4 de Gener de 1920 i el 31 d'Octubre del mateix any la Cobla-orquestra La Principal de Cassà va actuar a Reus, contractats per l'Agrupació sardanista del Foment Nacionalista Republicà. Els músics de la Banda, amb el suport del nombrós públic sardanista de l'època, s'hi van interessar i, el mestre Ramon Rosell i Mestres, primer tenora de la Principal de Cassà, es va oferir per ensenyar a tocar aquest instrument a Josep Vidal*.
Els primers assajos de la cobla es van fer als vestidors del camp de futbol del Reus Deportiu, al camí de l'Aleixar, i poc temps abans de la primera actuació a la sala del cafè del Foment. L'estrena es va fer el dia 24 de Juliol de 1923 a Reus amb una audició de sardanes a la plaça de Prim; els músics es col·locaren a l'escala del monument.
Els músics d'aquesta primera formació van ser: Pere Llorens (pare), Pere Llorens (fill), Fortunat Llaveria, Josep Vidal, Josep Barberà, Joan Porta, Joan Trill, Sebastià Soronellas, Joan Gasol, Amadeu Vall i Joan Prats.
La correspondència d'aquests noms amb els músics de la fotografia podria ser la següent (amb totes les reserves del món!):
Darrere: Joan Trill (2n cornetí), Joan Porta (1er cornetí), Joan Gasol (1er fiscorn), Amadeu Vall (2n fiscorn), Sebastià Soronellas (trombó) i Joan Prats (contrabaix)
Davant: Pere Llorens [fill]  (flabiol), Fortunat Llaveria (2n tible), Pere Llorens [pare] (1er tible), Josep Vidal (1er tenor) i Josep Barberà (2n tenor).
* Aquesta informació que dono, es troba en diverses fonts però fent constar que en Ramon Rosell formava part de la Cobla-orquestra La Principal de La Bisbal; no obstant, en Ramon Rosell va estar a la Cobla-orquestra Montgrins de la temporada 1915-1916 fins la temporada 1920-1921; procedia de la Cobla-orquestra La Principal de Cassà. Per tant, l'estada de la cobla cassanenca amb en Ramon Rosell de tenora a la capital del Baix Camp s'hauria produït abans de 1915. A la Cobla-orquestra La Principal de La Bisbal el músic cassanenc només hi va estar la temporada 1922-1923, i part de la temporada 1923-1924; ho remarco, perquè en alguna font s'esmenta la cobla bisbalenca com la que va inspirar els músics locals en una actuació a Reus, i no és així.


Any 1932
Donat que els primers músics formaven part també de la Banda Municipal de Reus, per qüestions d'incompatibilitat van haver de plegar, havent-hi uns quants canvis.
Darrere: Lluís Vidal, Xxx Tuset, Desconegut, Carles Tejada, Amadeu Vall, Josep Monné i Rafel Ferrer
Davant: Pere Llorens [fill], Ramon Biosca, Pere Llorens [pare], Manel Guiu i Jaume Alemany i Ferré.
Foto: Estanislau Pedrola. Arxiu Família Pedrola/Cimir.


Any 1934
Retratats a l'Aplec de les Santes Creus.
Arribada la guerra civil cessen les seves activitats. Acabada la guerra van haver de canviar el nom (només faltaria!) i es van posar Cobla Reus, de la qual en tinc primera notícia a les hemeroteques en una revetlla popular el 17 de Juliol de 1943 al Passeig de Mata, de Reus.
Darrere: Lluís Vidal, Xxx Tuset, Carles Tejada, Amadeu Vall, Josep Monné i Rafel Ferrer
Davant: Pere Llorens [fill], Ramon Biosca, Pere Llorens [pare], Manel Guiu i Jaume Alemany.
Foto: Arxiu Eduard Boada.