T'AGRADARIA COL·LABORAR AL MANTENIMENT DEL BLOG?

NOTES:

Si deixas un comentari, posa el teu nom i correu, sisplau, i et podré contestar.

Si et vols descarregar alguna foto, endavant!
Només et demano que si la publiques, citis la font.

Si t'agrada el blog i em vols convidar a un cafè, o contribuir al manteniment d'aquesta pàgina,
(a partir de 1 €), pots fer-ho prement el botó DONAR que hi ha a continuació.

Gràcies!

SI EM VOLS CONVIDAR A UN CAFÈ, O AJUDAR A MANTENIR AQUEST BLOG, CLICA EL SEGÜENT BOTÓ. GRÀCIES !

jueves, 9 de junio de 2016

THE BIRD BOYS



NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Any 1935 (1)
Cobla-orquestra* d'Igualada, apareguda amb aquest nom l'any 1935. L'any 1933 s'havia format a Igualada la The Nightingale Boys, però un dels músics, Ramon Pujol i Roca, va registrar el nom i va formar una nova orquestra posant-li aquest nom. Els músics restants de la primitiva The Nightingale Boys van prendre el nom The Bird Boys. Ambdues van ser pioneres del jazz orquestral en terres catalanes i van coexistir, amb forta rivalitat, fins entrada la guerra.
D'esquerra a dreta, cap a darrere (6): Salvador Riera (trombó), Bartomeu Borràs i Codina (violí), Miquel Prim i Ametller (trompeta, substitut de Ramon Pujol), Adelí Casulleras i Gassó (piano, i que també esdevindria un conegut fotògraf), Miquel Jordana i Xaubet (bateria) i Pere Morera i Perelló (saxo)
D'esquerra a dreta, del mig cap a davant (5): Bonaventura Castellà (saxo), Joan Servitje (contrabaix), Josep ["Pepet"] Mestre (violí), Baldiri Sala (saxo) i Joan Xaus i Olivé (animador, també dirigia i tocava el violoncel)
A davant de tot, un grum aguantant el saxo tenor, de cognom Carpi. Era com la mascota del grup, i n'hi va haver dos, en "Periquín" i en "Carpi". El grum es desplaçava amb ells i s'estava a l'escenari; una vegada, quan van arribar a Esparreguera per actuar es van trobar una rebuda excepcional: onze nens vestits igual que el grum, lluïnt fins i tot l'insignia de l'ocellet.
Aquest ocell de paper era el símbol de The Nightintale Boys, i ho seria també de la Cobla-orquestra Triunfal, que va ser el nom que va prendre la formació en acabar la guerra civil.
Segons puc veure a la pàgina 8 de La Vanguardia, de 17 d'Abril de 1936, també feien Cobla.
Foto: Arxiu família Prim.


Any 1935 (2)
Dues versions de la mateixa fotografia*.
Darrere: Adelí Casulleras (piano), Miquel Jordana (bateria) i Joan Servitje (contrabaix)
Davant, asseguts: Salvador Riera (trombó), Miquel Prim (trompeta), Josep ["Pepet"] Mestre (trompeta), Bonaventura Castellà (saxo), Pere Morera (saxo), Baldiri Sala (saxo) i Bartomeu Borràs (saxo).
Davant, d'esquenes, a la dreta: Joan Xaus (director).
Fotos: 1) Arxiu família Prim. 2) Arxiu Jordi Mestre.
* M'explica Josep Montaner i Torres, fill del músic Joan Montaner i Guix que s'incorporaria a la formació passada la guerra civil i ja com a Cobla-orquestra Triunfal, que aquesta foto és una modificació de la foto de 1934 de The Nightingale Boys, en la qual es va substituir el cap de Ramon Pujol pel de Miquel Prim i van posar el nom de The Bird Boys a la part de davant de la tarima, afegint-hi dos ocellets de paper.


Any 1935 (3)
Durant la Quaresma de 1935 (Març-Abril) van participar en la part musical de la Passió d'Olesa de Montserrat.
A la foto no hi surten tots els músics.
En segon terme: Bonaventura Castellà i Desconegut
En primer terme: Desconegut [amb boina], Josep ("Pepet") Mestre, Pere Morera, Joan Xaus, Baldiri Sala, Joan Servitje i Desconegut [amb gorra].
Foto: Arxiu Jordi Mestre.


Any 1935 (4)
Acompanyant una processó durant la Festa Major d'Albesa, el dia 15 d'Agost de 1935.
De darrere cap a davant, i d'esquerra a dreta: Baldiri Sala (clarinet), Desconegut (violí), Pere Morera (saxo alt), Bonaventura Castellà (saxo alt), Joan Xaus (trompeta), Salvador Riera (fiscorn), Miquel Prim (trompeta), Joan Servitje (platerets) i Miquel Jordana (caixa, no es veu sencer).
Aquesta foto va ser publicada, igual que la següent, en el nº 1 (Abril de 1983) de la Revista Ponent, pàgines 10 a 14, en un article de Ramon Raïc, on es diu que les fotos són de la Cobla-orquestra Triunfal, i de 1933. No pot ser ni una cosa ni l'altra, i segurament quan es va escriure l'article no hi havia manera de saber-ho del cert, però la presència de Joan Xaus fa que no sigui la Triunfal (aquest músic no en va arribar a formar part), i la presència de Miquel Prim fa que com a molt aviat la foto sigui de 1935. Dubto que l'Agost de 1936 es fes Festa Major a Albesa, en plena guerra civil, encara que també podria ser.
Foto: Arxiu Castellà Gassol.


Any 1935 (5)
Un altre moment de la processó (Festa Major d'Albesa, 15 d'Agost de 1935).
De darrere cap a davant, i d'esquerra a dreta: Baldiri Sala (clarinet), Desconegut (violí), Bonaventura Castellà (saxo alt), Pere Morera (saxo alt), Joan Xaus (trompeta), Josep ["Pepet"] Mestre (violí), Salvador Riera (fiscorn), Miquel Prim (trompeta), Joan Servitje (platerets) i Miquel Jordana (caixa).


Any 1935 (6)
Maians, Novembre de 1935. Podrien ser "Eliot Ness i els Intocables", en plena Llei Seca dels Estats Units !
Darrere: Bonaventura Castellà, Pere Morera, Josep ("Pepet") Mestre i Joan Servitje
Davant: Salvador Riera, Desconegut, Joan Xaus, Baldiri Sala i Miquel Prim.
Van actuar fins ben entrada la guerra. Acabada aquesta van prendre el nom de Cobla-orquestra Triunfal.
Foto: Arxiu família Prim.

martes, 7 de junio de 2016

TELL I JOFRE




NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:

Finals del segle XIX - principis del segle XX (1)
Orquestra de Mataró, de la que ja en tinc constància* l'any 1887. També eren coneguts com Els Tells. Trobo a la pàgina 8 del Semanario de Mataró del dissabte 11 de Maig de 1895 una ressenya de la Festa de Sant Miquel on podem veure que la dirigien els dos músics que donaven nom a l'Orquestra; també podem veure quin va ser el treball dels músics durant tota la jornada:

La fiesta de La Aparición de San Miguel se verificó en la sufragánea [església que depèn d'una altra] del vecindario de Mata el miércoles, fiesta del Arcángel Tutelar, con la solemnidad que viene observándose desde algunos años, gracias al incansable celo de los dignísimos Sres. Vicario, Obreros y Administradores de aquella antigua Iglesia, secundados siempre por los honrados vecinos y propietarios del lugar.
Por la mañana, á las ocho, hubo Misa rezada y á las diez la reputada orquesta de esta que dirigen los señores Tell y Jofre, durante los Divinos Oficios ejecutaron la celebrada Misa de Bourdese [Luigi Bordèse] ...
... Después de los gozos, á la salida del Templo, hubo la tradicional danza en la plaza contigua á la casa del ermitaño. Por la tarde se cantó el santísimo Rosario y goigs del Roser, continuando hasta muy anochecido el baile acostumbrado en la referida plaza.

Presentaven una formació bastant nombrosa, si ens atenem als cànons de l'època. Faig les identificacions amb totes les reserves del món mundial, basant-me en diaris de l'època i en una foto de 1903 de la Cobla-orquestra Iluro.
Darrere: Desconegut (flauta), Xxx Roca (cornetí), Pedro de Castro i Lomba (clarinet), Ignasi Tell i Basas** (clarinet), Desconegut (no porta cap instrument; podria ser Josep Jofre i Ferrer, pare de Josep Jofre i Peradejordi: només és una especulació), Desconegut (trombó) i Joaquim Godo i Soler (fiscorn)
Davant: Desconegut (contrabaix), Desconegut (violí), Josep Jofre i Peradejordi** (violí i director, pare de l'anterior), Joaquim Tell i Barbany (viola, fill d'Ignasi Tell), Desconegut (violí) i Desconegut (no porta cap instrument, però sí uns papers; podria ser Josep Jofre i Fradera).
Voldria destacar un parell de detalls musicals de la foto:
1) El contrabaix és de tres cordes, que era un fet habitual a l'època, sobretot a l'Europa del Sud
2) Els clarinets toquen amb la boquilla girada cap amunt !
* Trobo dues cròniques d'aquell any:
LA LUCHA, 2 de Juliol de 1887, pàgina 2 (actuen a Hostalric)
EL CONSTITUCIONAL, 24 de Juliol de 1887, pàgina 3 (actuen a Blanes)
De totes maneres, en la primera fan referència a la renombrada Orquesta Tell y Jofra, de manera que devia fer un cert temps que ja actuaven.
** Ignasi Tell i Basas era rellotger al carrer Molas, 14, de Mataró, i pare de Joaquim Tell i Barbany, músic i rellotger, a qui podem veure a la Cobla-orquestra Iluro l'any 1903).
*** Josep Jofre i Peradejordi (Mataró, 1 de Gener de 1854 - 16 de Setembre de 1904), violinista de reconeguda categoria, igual que ho va ser el seu fill Josep Jofre i Fradera. Un seu cosí, Pere Jofre i Rifà (Sabadell, 1870 - Mataró, 1925), també va destacar com a violinista, essent primer violí a l'Orquestra del Liceu de Barcelona, i tinguent una Acadèmia musical pròpia, l'Acadèmia Jofre.
Foto: Arxiu Glòria Jofre i Expósito, néta de Josep Jofre i Fradera, i per tant besnéta de Josep Jofre i Peradejordi.


Finals del segle XIX - principis del segle XX (2)
En aquest magnífic retrat, una veritable joia històrica, provo novament d'identificar els músics, amb la reserva que dóna el pas dels anys.
És el primer retrat dels que he pujat al blog on hi surt la figura dels cantants, que tenien un gran protagonisme en les misses cantades, un dels principals treballs de les orquestres durant el segle XIX i principis del XX.
Darrere: Desconegut (cantant) i Desconegut (cantant)
Al mig: Pedro de Castro i Lomba (clarinet), Ignasi Tell i Basas (clarinet i director), Josep Viñas (flauta), Desconegut (cornetí), Desconegut (cornetí) i Desconegut (fiscorn)
Davant: Desconegut (contrabaix), Desconegut (violí), Desconegut (violí), Josep Jofre i Peradejordi (violí i director), Joaquim Tell i Barbany (viola, fill d'Ignasi Tell) i Desconegut (violí).
Foto: Arxiu Família Puigdellívol*- Jofre.
Llegeixo a La Vanguardia (25 de maig de 1901, pàgina 2) que els dies 26, 27 i 28 l'Orquestra Tell i Jofre tocarà al Casino Fénix Mataronés; en el mateix article s'esmenta que el director és Josep Jofre (no parla d'Ignasi Tell: podria ser que ja no hi fos, i conservessin encara el seu nom?); també cita els següents músics: Josep Viñas (flauta), Pedro de Castro Lomba (clarinet) i Xxx Roca (cornetí).
L'any 1902 (no sé si també l'any 1901) el fiscorn era Joaquim Godo i Soler.
Foto: Arxiu Família Puigdellívol**- Jofre.
* En Miquel Puigdellívol i Busqué és un luthier de Mataró, excel·lent constructor de tenores, tibles i flautes barroques. Jo toco amb una de les seves tenores, per cert. La seva esposa, Joana Jofre i Expósito, és besnéta de Josep Jofre i Peradejordi.


Any 1904 (1)
Part exterior del díptic del programa dels Balls que tocaria l'Orquestra Tell i Jofre els dia 5 de Juny de 1904, durant la Festa de les enramades a Sant Feliu de Cabrera. Hi consta l'impressor: Pere Vilà i Font.
Foto: Arxiu Glòria Jofre i Expósito.


Any 1904 (2)
Part central del díptic, on hi podem veure la relació dels Balls, que ens dóna una idea del treball musical de les orquestres de principis de segle XX.
Foto: Arxiu Glòria Jofre i Expósito.


Any 1904 (3)
Portada del programa dels Balls que tocaria l'Orquestra Tell i Jofre els dies 1 i 2 d'Agost de 1904, a Sant Feliu de Cabrera.
Foto: Arxiu Glòria Jofre i Expósito.


Any 1904 (4)
Aquí podem veure la relació dels Balls previstos.
Foto: Arxiu Glòria Jofre i Expósito.


Any 1904 (5)
Al dors del programa hi consta l'impressor: Pere Vilà i Font.
Foto: Arxiu Glòria Jofre i Expósito.


Any 1908 - aproximadament (1)
Portada del díptic que van editar cap a 1908 (la data no és exacta).
Foto: Biblioteca Nacional de España.


Any 1908 - aproximadament (2)
El típic missatge publicitari, amb expressió del representant, Josep Jofre.
Així com en els inicis eren conegut com Els Tells, ara també es feia referència a l'Orquestra com Els Jofres: qüestió de preponderància d'una o altra nissaga amb el pas del temps.
A partir de 1904, per la mort de Josep Jofre i Peradejordi, passa a ser director Marian Mora i Verdaguer, que al menys la temporada 1891-1892 havia tingut orquestra pròpia.
A partir de 1908, havent mort l'any anterior Marian Mora, als 66 anys, va entrar a l'Orquestra Josep Jofre i Fradera (Mataró, 24 de Gener de 1887 - 1951), fill de Josep Jofre i Peradejordi. Com deia en el peu de foto anterior, la data de díptic no la sé exactament, però tal com m'informa l'historiador Pere Tió i Casas, el nom de l'impressor indica que el díptic és de 1905 o posterior.
Foto: Biblioteca Nacional de España.


Any 1909 - aproximadament (1)
Portada del díptic que van editar cap a 1909 (la data no és exacta).
Foto: Arxiu Glòria Jofre i Expòsito.


Any 1909 - aproximadament (2)
Text de presentació, florit com sempre en aquell temps.
Foto: Arxiu Glòria Jofre i Expòsito.

lunes, 6 de junio de 2016

MODERNA RUBINENSE



NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Any 1903 (1)
Orquestra de Rubí, continuació de l'Orquestra Nois de Rubí.
Foto: Biblioteca Nacional de España.


Any 1903 (2)
Segons consta en el text, aquesta seria la primera postal de la formació.
Es destaca a tres solistes: Albert Mumany (cornetí), Amadeu Solernou (fiscorn), Joaquim Mumany (violí director) i Manel Segura (1er violí). Aquests dos darrers eren també els representants.
Foto: Biblioteca Nacional de España.

LA TEIANENSE



NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Anys 30 (1)
Orquestra de Teià, segurament vinculada a la Societat La Unió Teianense, que tenia la seu en l'edifici que es veu a l'esquerra, darrere els músics.
La postal té a dalt a la dreta un segell sec que posa Manuel Sendra. Foto Masnou.


Anys 30 (2)
Detall de la postal. No hi reconec a ningú.


Anys 30 (2)
Revers de la postal, on una persona anomenada Edaurd Mustarós hi va escriure el seu nom i el de l'Orquestra.
Tinc una teoria:
Hi ha la possibilitat de que La Teianense no hagués existit, perquè l'únic testimoni que n'he trobat és aquesta inscripció en el revers de la postal. En aquella època la Cobla-orquestra La Catalana, de Granollers era llogada gairebé cada any per la Societat La Unió Teianense, i es podria tractar d'aquesta formació, o també podria ser la Cobla-orquestra Unió Artística de Granollers,  en totes dues hi va tocar el fiscorn Amadeu Sitjà i Vidal, que podria ser el fiscorn, a la dreta de la imatge.

sábado, 4 de junio de 2016

STERLING



NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Any 1936
Orquestrina de Barcelona, de la que no en tinc cap dada. Només que van actuar a la Festa Major de Terrassa els dies 31 de Maig i 1 de Juny de 1936 al Cinema Imperial.

miércoles, 1 de junio de 2016

CABEZA



NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Any 1909 (1)
Orquestra de Terrassa, fundada, dirigida i representada per Josep Cabeza i Abadal. No em consta que toquessin sardanes. La seva feina consistia en Balls, Concerts i Funcions religioses.
Foto: Arxiu Jaume Nonell.


Any 1909 (2)
Detall del cartell anterior, que presento en dues versions.
Drets: Joan Molgosa (clarinet), Josep Mª Escoté (clarinet), Joan Roca (fiscorn), Josep Cabeza (cornetí), Enric Dinarés (cornetí), Hipòlit Mayoral (flauta) i Jaume Llongueras i Pla ["Met Santaló"] (contrabaix)
Asseguts: Vicenç Vellsolà i Aymerich (violí i director), Joan Solé (violí), Josep Molgosa (violí) i Joan Armengol (viola)
Foto: Arxiu Jaume Nonell.


Any 1910
La temporada 1910-1911, va haver-hi alguns canvis, i el personal era el següent:
Vicenç Vellsolà (violí i director), Antoni Aguiló (violí solista), Josep Dinarés (violí primer), Joan Armengol (viola), Jaume Llongueras (contrabaix solista), Josep Mª Escoté (clarinet concertista), Josep Mata [i Orpí?] (clarinet solista), Enric Dinarés (cornetí solista), Josep Cabeza (cornetí solista), Enric Biscamps i Capdevila (flauta solista) i Tomàs Garcia i Bril·li [veure bio a la pàgina 10 d'aquest enllaç] (fiscorn concertista).
Foto: Arxiu Jaume Nonell.


Any 1912 (1)
Portada del díptic editat la temporada 1912, amb el retrat de Josep Cabeza, que era el representant.
Foto: Arxiu Jaume Nonell.


Any 1912 (2)
Segona pàgina del díptic, amb el text de presentació.
Foto: Arxiu Jaume Nonell.


Any 1912 (3)
A la tercera pàgina hi trobem la relació del personal artístic, que presenta força diferència amb les de 1909 i 1910, sembla que en aquest aspecte hi havia poca estabilitat:
Ignasi Grau (violí director), Joaquin Seidler (violí solista), Ramon Sateras (violí primer), Ramon Cañadell (viola), Isidro Payo (contrabaix), Remigi Grifell (flauta i flautí solista), José Carmona (clarinet solista), Jaume Puig (clarinet segon), Josep Cabeza (cornetí solista), Jaime Frechas [Jaume Freixas?] (cornetí primer) i Àngel Navarro i Costa (fiscorn solista).
Foto: Arxiu Jaume Nonell.


Any 1912 (4)
Darrera pàgina del díptic, on hi consta Imprenta, San Pablo, 96; devia ser molt coneguda a Terrassa, doncs no hi consta el nom de la impremta, ni la població ...
Foto: Arxiu Jaume Nonell.