T'AGRADARIA COL·LABORAR AL MANTENIMENT DEL BLOG?

Si vols contribuir al manteniment d'aquesta pàgina (a partir de 50 €), pots fer-ho prement el botó DONAR que hi ha a continuació, tal com han fet en el seu moment els PATROCINADORS DEL BLOG:

Amat i Pujol, David
Boada i Silvestre, Eduard
"Burlu", de "Sant Esteve de les Roures"
Comadevall i Prat, Miquel
Lavie, Marc
Molina i Membrives, Xavi
Nonell i Juncosa, Jaume
Roig de Llobet, Rafel
Vergés i Costa, Silvestre

... a tots:

Gràcies!



SI EM VOLS CONVIDAR A UN CAFÈ, O AJUDAR A MANTENIR AQUEST BLOG, CLICA EL SEGÜENT BOTÓ. GRÀCIES !

  

diumenge, 14 de març del 2021

ORQUESTRA DE LA PRESÓ DE GIRONA

                              👉  LLEGEIX, SISPLAU :

 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball
:


Any 1940 (1)
Acabada la guerra civil va venir la revenja, i els músics no en van quedar exclosos ... 
A Catalunya es van incoar 66.644 expedients, suposant un bon nombre d'afusellaments i una gran quantitat de presoners. A Girona es va habilitar com a presó l'edifici del Seminari, arribant a haver-hi cap a 3000 reclusos, quan la capacitat no era ni la meitat. Les condicions es poden imaginar, i llegir els testimonis directes d'aquella situació fa esgarrifança.
En el cas de la Presó de Girona, els músics que hi havia es van organitzar, es de suposar que amb els permisos necessaris, i van formar una Orquestra. Les seves funcions eren bàsicament acompanyar les misses dels diumenges i festes de guardar i fer concerts en un saló habilitat per a l'ocasió. Aquests concerts eren pels comandaments de la presó, que ben mudats i cofois hi portaven les seves famílies i convidats.
L'Orquestra formava amb diferent nombre de músics, depenent del tipus de música o concert que havien de fer. En aquesta fotografia feta el 20 de Maig de 1940 n'hi ha molts, i estan acompanyant una missa solemne que segurament oficiava mossèn Evarist Feliu i Soler, el capellà de la presó. Si anem a l'enllaç podem llegir una petita biografia d'aquest controvertit capellà: Evarist Feliu, un capellà empordanès entre joves i presoners (Josep Clara i Resplandis). Hi ha un passatge que resumeix bastant bé el sentiment general dels presoners:
Una vegada, el mossèn va preguntar a un grup d’empresonats selectes, gent de carrera i estudis, entre els quals hi havia un metge: “Què diuen els presos de mi?”. La resposta que obtingué va ser que les opinions estaven dividides. “Ja ho suposo”–va replicar el capellà. Però potser no s’esperava allò que, finalment, li van transmetre per continuar la conversa: “Els uns es caguen en el seu pare, i els altres, en la seva mare”.
Per a identificar bé els músics faig uns detalls a continuació. La majoria de les identificacions d'aquesta entrada les va fer fa uns anys en Josep ("Pepet") Alsina i Serra. També va datar unes quantes fotografies i d'altres estan datades al dors per en Jaume Sabaté i Estebanell.
Fotos:
1) Arxiu Dolors Sabaté i Reixach.
2) Arxiu Família Alsina Cantalozella.
3) Arxiu Emilio Ribes i Iñesta.


Any 1940 (2)
Just a l'esquerra de la imatge es veu una mica la cara i el braç del director: Lluís Cairó i Soms, de Figueres. El violinista que queda al fons el veiem a la imatge següent.
Foto: Arxiu Dolors Sabaté i Reixach.


Any 1940 (3)
Els tres violinistes: Josep ("Pepet") Alsina i Serra, Martí Teixidor i Tomàs i Baltasar Alsina i Fàbregas ("Tasanet"), pare d'en Josep ("Pepet") Alsina i Serra. En "Tasanet" i en "Pepet" eren de Santa Coloma de Farners, i en Martí Teixidor d'Amer.
Foto: Arxiu Dolors Sabaté i Reixach.


Any 1940 (4)
Els tres músics de la secció fusta: Jaume Julià i Costa (clarinet, de Santa Coloma de Farners), Àngel Pont i Montaner (saxo tenor, de Verges) i Josep Parramon i Romaní (saxo alt, de Santa Coloma de Farners).
A l'esquerra, darrere d'en Jaume Julià es veu el cap del pianista Felip Ribes i Solé [veure la referència que en faig en el peu de la foto Any 1940 (10)]
Foto: Arxiu Dolors Sabaté i Reixach.


Any 1940 (5)
Tres trompetes: Joan Parés i Masachs ["Zai"] (d'Amer), Ramir Purcallas i Pi (de Llançà) i Jaume Sabaté i Estebanell (de Tortellà).
Darrere, a l'esquerra hi ha un músic sense identificar, i el de la dreta l'identifico a la foto següent.
Foto: Arxiu Dolors Sabaté i Reixach.


Any 1940 (6)
En primer terme: Jaume Sabaté i Estebanell (de Tortellà), que ja veiem a la foto anterior.
En segon terme tres trompetes més: Joan Bassols i Benosa (d'Olot), Ramon Morell i Roura (de Santa Coloma de Farners) i Xxx Bosch (que no sé qui és ni d'on era).
En darrer terme dos fiscornaires que veiem a les dues fotos següents.
Foto: Arxiu Dolors Sabaté i Reixach.


Any 1940 (7)
Aquesta fotografia, que pertany al mateix esdeveniment que la primera, il·lustra un article de Josep Clara i Resplandis publicat al nº 169 (Març-Abril de 1995) de la Revista de Girona, titulat Una historia de presó a la Girona de postguerra, on es narra la pífia que l'any 1941 van organitzar entre el capellà de la presó, el bisbe de Girona i els comandaments de la presó. El cas és que va arribar un presoner que es feia passar per oriund d'Algèria i que deia que no estava batejat i volia fer-ho. Es va organitzar una bona moguda per tal de batejar-lo amb tota la pompa i propaganda nacionalcatolicista possible, es va celebrar una cerimònia a l'aire lliure semblant a la de la foto, amb tots els presoners presents i totes les autoritats civils i eclesiàstiques, i se'l va batejar. Fins i tot es va programar deixar-lo en llibertat al cap de poques setmanes. No obstant, aviat es va descobrir l'enganyifa: resulta que aquell dia es van fer unes quantes fotografies que van arribar a la revista Redención, un setmanari editat pel Patronato Central para la Redención de las Penas por el Trabajo des de 1939 perquè el llegissin els presos i els familiars, on el pressumpte algerià va ser identificat com Ramon Velasco i Cases ("Pincelito"), un assassí múltiple de Benejúzar (Alacant), convicte de més de 60 homicidis, entre ells els d’alguns capellans. Tots els implicats en aquesta història van quedar ridiculitzats.
A continuació faig un detall de la foto, a veure si hi ha algú que aporti alguna llum en les identitats que falten.
Foto: Arxiu Josep Clara i Resplandis.


Any 1940 (8)
En primer terme, dos dels trompetes ja identificats abans: Ramon Morell i Roura (de Santa Coloma de Farners) i Xxx Bosch (que no sé qui és ni d'on era).
En segon terme, dos fiscornaires: Salvi Bach i Planas (de Verges) i Josep ("Pepito") Cristòfol i Parals [?]*.
* Comparant la seva cara amb la foto de la Cobla-jazz Unión Farnense de 1945, crec que és ell.
Foto: Arxiu Josep Clara i Resplandis.


Any 1940 (9)
Revers de la primera foto d'aquesta entrada, on Jaume Sabaté escriu:
A la meva esposa i fillets. Record del meu captiveri. 20-5-40.
Foto: Arxiu Dolors Sabaté i Reixach.


Any 1940 (10)
Retratats el 24 de Setembre de 1940, festa de la Verge de la Mercè, patrona de les presons.
Drets: Martí Teixidor, Josep ["Pepet"] Alsina, Felip Ribes i Solé* (d'Olot), Joan Bassols, Jaume Sabaté, Llorenç Cotcho i Ventalló (de Cervià de Ter), Josep Parramon, Àngel Pont, Josep Vilamú i Escuder (de Girona) i Faustí Blay i Estela (de Cantallops).
Assegut a la bateria, el director Lluís Cairó.
* Era un excel·lent concertista de piano de Barcelona, que a principis dels anys 30 va anar a Olot com a director de l'Escola Municipal de Música. Podem veure part de la seva biografia en aquest enllaç. I per cert, durant la seva estada a la presó va compondre una sardana que porta per nom Primavera, que li va arranjar (suposo que instrumentar) el seu company de presidi Àngel Pont, i que està datada el 10 de Maig de 1940. Una circumstància poc coneguda d'aquesta sardana és que la va fer seguint les indicacions del Programa de Redención de Penas por el Esfuerzo Intelectual, i que va haver-li de posar el nom de Primavera española (en castellà, és clar!). El tema del títol el va solucionar quan, després de ser alliberat l'any 1947, va emigrar a Mèxic, on es va establir amb la seva família. Recentment (2020) el seu fill Emilio Ribes i Iñesta em va enviar les particel·les manuscrites, ja amb el nom de Primavera, i em va comentar que estava dedicada a la seva germana, Concepció Ribes i Iñesta. Es va gravar (i escoltar per primera vegada) el divendres 30 de Setembre de 2021, per La Principal de La Bisbal, i vaig tenir el goig d'assistir-hi, juntament amb el nét de Felip Ribes, Juan Cristóbal Ribes i Sánchez.
Fotos: Arxiu Dolors Sabaté i Reixach.


Any 1940 (11)
Mateix esdeveniment que la foto anterior.
Darrere: Felip Ribes (piano), Faustí Blay (bateria) i Llorenç Cotcho (contrabaix)
A l'esquerra: Martí Teixidor (fiscorn), Joan Bassols (trompeta), Jaume Sabaté (trompeta) i Josep ["Pepet"] Alsina (violí)
Al mig: Lluís Cairó (director)
A la dreta: Josep Vilamú (saxo alt), Àngel Pont (saxo tenor) i Josep Parramon (saxo alt).
Fotos: Arxiu Dolors Sabaté i Reixach.


Any 1940 (12)
D'aquestes dues fotografies no en tinc la data, però semblarien també de 1940, i encara que distribuïts d'una manera diferent, hi ha més o menys els mateixos components de Any 1940 (11). A la segona fila de la secció de violins, a l'esquerra, hi reconec en Baltasar Alsina ("Tasanet"), calb i amb ulleres.
Fotos: Arxiu Emilio Ribes i Iñesta.


Any 1941 (1)
Dibuix i caricatura de Felip Ribes, fets per Lluís Cairó el Febrer de 1941.
Fotos: Arxiu Emilio Ribes i Iñesta.


Any 1941 (2)
Retratats el 24 de Setembre de 1941, festa de la Verge de la Mercè, patrona de les presons.
Podem observar que inscrit a les pancartes hi ha el nom de CAIRÓ, fent referència al seu director, i que segurament van ser dissenyades per aquest, doncs és tant o més conegut com a dissenyador i cartellista que com a músic.
Darrere: Felip Ribes (piano), Desconegut (bateria), Xxx Xxx ["el Gitano"]* (guitarra) i Faustí Blay (contrabaix)
Davant: Martí Teixidor (trombó), Joan Bassols (trompeta), Jaume Sabaté (trompeta), Àngel Pont (saxo alt), Josep Parramon (saxo tenor) i Josep ["Pepet"] Alsina (violí)
En primer terme: Lluís Cairó (director).
* Podria ser Andreu Grifell i Fígols ("el Gitanet"). De fet era un bon trompetista, i si fos ell podria ser que, simplement, no tingués instrument ...
Fotos: Arxiu Dolors Sabaté i Reixach.


Any 1941 (3)
Revers de la foto anterior, on Jaume Sabaté escriu:
Recuerdo de la cárcel. 24-9-41. Jaime.
Vull remarcar que en el primer revers de foto (Any 1940 (9)) en Jaume escriu en un correcte català. Sembla que aquí ja els haurien advertit de que si escrivien a casa en català podria ser que la carta no arribés. I no m'ho invento.
Foto: Arxiu Dolors Sabaté i Reixach.


Any 1941 (4)
Mateix esdeveniment que la foto anterior.
D'esquerra a dreta: Lluís Cairó (director), Desconegut (bateria), Jaume Sabaté (trompeta), Joan Bassols (trompeta), Àngel Pont (saxo alt), Martí Teixidor (trombó), Josep Parramon (saxo tenor), Xxx Xxx ["el Gitano"] (guitarra), Josep ["Pepet"] Alsina (violí), Felip Ribes (piano) i Faustí Blay (contrabaix).
Fotos: Arxiu Dolors Sabaté i Reixach.


Any 1941 (5)
Encara en la festa de la Verge de la Mercè, el 24 de Setembre de 1941, ara en formació de concert. La qualitat de totes aquestes fotos és en general bastant pobra, i en aquesta només hi reconec alguns músics:
Els tres violins de l'esquerra: Josep ("Pepet") Alsina, Àngel Pont i Martí Teixidor
Contrabaixos: Faustí Blay, a l'esquerra i Llorenç Cotcho al costat de la bateria
Situat entre els dos contrabaixos: Felip Ribes, el pianista
El músic del centre de la imatge, amb el clarinet: Josep Parramon
Una mica més a la dreta, un altre clarinetista, calb i amb jaqueta fosca: Jaume Julià
El trompeta en primer terme, amb camisa blanca: Ramon Morell; i el de la dreta amb jaqueta negra: Jaume Sabaté
El director, a la dreta de tot: Lluís Cairó.
Fotos: Arxiu Dolors Sabaté i Reixach.


Any 1941 (6)
Foto sense datar, que crec que és de 1941.
Al piano, d'esquenes, Felip Ribes
Secció de violins: Josep ("Pepet") Alsina i Àngel Pont, davant, i Baltasar Alsina ("Tasanet"), darrere.
Director: Lluís Cairó.
Contrabaix: Llorenç Cotcho
Trompeta: Jaume Sabaté.
Foto: Arxiu Emilio Ribes i Iñesta.


Any 1942 (1)
Fotografia datada el 27 d'Agost de 1942, en la qual hi veiem els músics i una sèrie de personatges disfressats de pallasso, un a la dreta amb vestit folclòric andalús i un altre a l'esquerra que sembla portar un vestit rus. Identifico els músics, vestits de blanc.
Darrere: Desconegut (bateria) i Faustí Blay (contrabaix)
Davant: Martí Teixidor (trombó), Josep ["Pepet"] Alsina (violí), Joan Bassols (trompeta), Jaume Sabaté (trompeta), Lluís Cairó (director), Xxx Xxx ["el Gitano"] (guitarra), Àngel Pont (saxo alt) i Josep Parramon (saxo tenor).
Fotos: Arxiu Dolors Sabaté i Reixach.


Any 1942 (2)
Revers de la foto anterior, on Jaume Sabaté escriu:
Recuerdo de la cárcel. 27-8-42. A mi esposa i hijitos. Jaime.
Foto: Arxiu Dolors Sabaté i Reixach.


Any 1942 (3)
Segons indica en les seves notes Josep ("Pepet") Alsina, aquesta era l'Orquestra de Jazz de la Presó. Naturalment, al dir de Jazz s'ha d'interpretar de música lleugera, per contraposició a la música clàssica, i és la que veiem en imatges anteriors anomenada Orquestra Cairó.
Drets: Joan Bassols, Josep ("Pepet") Alsina, Xxx Xxx ("el Gitano"), Jaume Sabaté i Desconegut
Asseguts: Martí Teixidor, Àngel Pont, Lluís Cairó, Faustí Blay i Josep Parramon.
A alguns dels músics que surten en aquesta entrada els vaig conèixer personalment, i conec a familiars directes de gairebé tots. A la majoria els podem trobar en divereses entrades d'aquest blog.
Foto: Arxiu Família Alsina Cantalozella.

4 comentaris:

  1. Benvolgut Josep,
    Moltes gràcies per trametre'm el teu correu.
    És impressionant el teu treball de recerca!
    Et felicito!

    ResponElimina
  2. Fantàstic article, tot un luxe.
    I quina desgràcia la guerra i els personatges que la fan possible.

    ResponElimina

PER RAONS LOGÍSTIQUES NOMÉS PUBLICARÉ COMENTARIS EN ELS QUALS S'INDIQUI UN CORREU DE CONTACTE

Gràcies!