T'AGRADARIA COL·LABORAR AL MANTENIMENT DEL BLOG?

NOTES:

Si deixas un comentari, posa el teu nom i correu, sisplau, i et podré contestar.

Si et vols descarregar alguna foto, endavant!
Només et demano que si la publiques, citis la font.

Si t'agrada el blog i em vols convidar a un cafè, o contribuir al manteniment d'aquesta pàgina,
(a partir de 1 €), pots fer-ho prement el botó DONAR que hi ha a continuació.

Gràcies!

SI EM VOLS CONVIDAR A UN CAFÈ, O AJUDAR A MANTENIR AQUEST BLOG, CLICA EL SEGÜENT BOTÓ. GRÀCIES !

jueves, 31 de enero de 2019

CIUTAT DE SOLSONA




NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Any 1982 (1)
Cobla de Solsona nascuda l'any 1982. Aquí veiem la primera foto oficial, davant de la sucursal del Banco Central.
Des de 1976 existeix a Solsona una Banda musical anomenada Orquestra Patinfanjàs, que acompanya, entre d'altres, els elements folclòrics locals (Carnaval, Geganters) i actes religiosos (Corpus). A principis dels anys 80 van decidir ampliar la seva oferta musical formant una Cobla. Els components de la Patinfanjàs amb més formació musical, o amb més voluntat, van començar els assajos. La manca de recursos econòmics per encarar la compra dels instruments propis de la Cobla la van solucionar bescanviant els instruments ja acabats pel subministrament de fusta de ginjoler (la millor per a la fabricació de tenores i tibles) als constructors. La fusta es va aconseguir amb una recerca exhaustiva per les masies de la comarca i la col·laboració dels pagesos que la proveïren.
Reforçats per alguns elements veterans de la Cobla-orquestra Diamant Club, dissolta l'any 1962, la primera plantilla de la Cobla Ciutat de Solsona va ser la següent:
Drets: Manel Morist i Ramonet (trompeta), Joan Subirà i Piñol ["Joan de la Rossa"] (trompeta), Manuel Queralt i Moles (trompeta), Antoni Baena i Juárez (trombó), Joan Cuadrench i Bertran (trombó), Josep Manuel Casserras i Solé (fiscorn), Jaume Porredon i Vidal (fiscorn, un escaló més avall) i Josep Mª Tripiana i Ramonet (contrabaix)
Asseguts: Josep Mª Roure i Figueras ["el Rosset"] (flabiol), Lluís Pallarés i Ramon (tible), Eduard Tamames i Font (tible), Jordi Tàsies i Planas (tenora) i Pere Rafart i Pellicer (tenora).


Any 1982 (2)
Primera actuació, el 10 de Setembre de 1982, durant la Festa Major de Solsona, amb gent gravant aquell debut històric. Pels de la E.S.O., abans es gravava amb aparells més grans, ja ho veieu !
Darrere: Manel Morist, Joan Subirà ("Joan de la Rossa"), Manuel Queralt, Antoni Baena, Joan Cuadrench, Josep Manuel Casserras, Jaume Porredon i Josep Mª Tripiana
Davant: Josep Mª Roure ("el Rosset"), Lluís Pallarés, Eduard Tamames, Jordi Tàsies i Pere Rafart.


Any 1982 (3)
Posant bé els papers de la propera sardana ... Són els mateixos músics de la foto anterior, excepte el trompeta Manuel Queralt, que potser en aquesta sardana no tocava. O potser havia baixat un moment. O potser queda tapat ...


Any 1982 (4)
Un altre moment d'aquella primera actuació.
Darrere: Josep Mª Tripiana
Davant: Eduard Tamames, Jordi Tàsies i Pere Rafart.
Foto: Josep Albets i Rafart.


Any 1983
Aquí els veiem a Solsona, durant la Festa Major, el mes de Setembre de 1983.
Darrere: Manuel Queralt, Manel Morist, Joan Subirà ("Joan de la Rossa"), Antoni Baena, Joan Cuadrench, Josep Manuel Casserras, Jaume Porredon i Josep Mª Tripiana
Davant: Josep Mª Roure ("el Rosset"), Lluís Pallarés, Eduard Tamames, Jordi Tàsies, Pere Rafart i Joan Pelfort i Ribera (tenora). Aquest darrer, de Súria, només apareix en aquesta foto i la següent, i no era membre fundador; en canvi sí que va ser fundador de la Cobla Cardona.


Any 1984 (1)
El 8 de Gener de 1984 Pere Rafart i Pellicer, membre fundador de la cobla i intèrpret de tenora, clarinet, fiscorn i piano, va morir d'accident esportiu (practicava el vol en ala delta) amb 24 anys. El 27 d'Octubre d'aquell mateix any, la cobla li va dedicar un Concert, figurant en el programa una sardana de Joan Roure i Jané, que va compondre per aquell dia: "L'Amic Pere".
La foto és la que podem veure just abans d'aquest programa, de 1983.


Any 1984 (2)
Text de l'homenatge a Pere Rafart.


Any 1984 (3)
Programa del concert esmentat.


Any 1988
L'any 1988 la Cobla es va dissoldre, és de suposar que les obligacions personals i l'esforç de formar nous músics van ser determinants. El dia 9 de Setembre de 1988 van participar en la doble ballada tradicional de cada tarda/vespre de la Festa Major de Solsona, que aquell any es va aprofitar per fer un homenatge al músic Joan Roure i Jané. Aquí els veiem tocant una sardana de conjunt amb La Principal de La Bisbal.
Darrere: Joan Sadurní (PB), Manuel Queralt (CS), Josep Ramon Prats (PB), Joan Subirà ["Joan de la Rossa"] (CS), Ernest Margall (PB) ... els altres músics no es distingeixen bé.
Davant: Xavier Plana i Gurina (CS), Pere Parés ["Pere Zai"] (PB), Desconegut (CS), Lluís Turet (PB), Eduard Tamames (CS), Joan Parés ["Joan Zai"] (PB), Joan Pelfort (CS), Josep Gispert ["Púbol"] (PB) i Albert Monjó (PB).
Altres integrants de la Cobla Ciutat de Solsona van ser:
Montserrat Ruiz i Castané (tenora), Salvador Godino (contrabaix) i Xavier Vidal i Requena (trompeta).
Foto: Arxiu Orquestra Patinfanjàs.

lunes, 28 de enero de 2019

FARRÉS - ALTIMIRAS




NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Anys 30 (1)
Postal i detall d'aquesta Orquestrina de Manresa creada a partir de la fusió de l'Orquestrina Farrés i l'Orquestrina Yokohama, que donarien lloc després a la Cobla-orquestra Farrés. Trobo destacable que entre l'instrumental típic d'una orquestrina, com els saxos, el jazz-band, el trombó de vares, juntament amb el que procedia de l'orquestra més tradicional, com els clarinets o el violí, hi trobem dues tenores !
Tinc la llista de components, però no els puc fer coincidir a la imatge:
Josep Farrés i Amat (piano i trombó de vares), Maria Altimiras (concertista de violí, esposa de Josep Farrés), Francesc Altimiras (violoncel, contrabaix i banjo, suposo que germà de Maria), Joan Pons (saxo alt i clarinet), Ignasi Mas (piano i jazzband), Manuel Valls (saxo, clarinet i jazzband), Antoni Castejón (trompeta) i  Josep Plans i Toscas (saxo tenor i clarinet); a veure si algun dia puc identificar-los a la foto:
Darrere de tot: Desconegut
En segon terme: Francesc Altimiras i Desconegut
Davant: Desconegut, Manuel Valls, Maria Altimiras, Josep Plans i Desconegut.
Fan constar que tenen auto propi, que per cert, conduia Josep Plans.
Foto: Arxiu de la família de Josep Plans.


Anys 30 (2)
Aquesta postal seria posterior a l'anterior, i hi detecto dos canvis substancials: en primer lloc posa Farrés-Altimira (sense la essa final que podem veure en la primera, possiblement un error d'impremta), i en segon lloc veig que el text és en castellà.
La foto està feta amb certa picardia: l'orquestrina era un octet, però veiem 15 components: simplement van reproduir els músics masculins a banda i banda de Maria Altimiras, fent el mateix amb l'instrumental.
Foto: Arxiu de la família de Josep Plans.


Anys 30 (3)
En el revers de la postal hi podem veure la relació del personal artístic: Maria Altimira* (violí), Josep Farrés (piano i trombó), Francesc Altimira* (banjo i contrabaix), Marian Ros i Quintillà (helicó i trombó), Josep Plans (saxo tenor i clarinet), Joan Pons (saxo alt i clarinet), Laureà Ros i Quintillà (trompeta) i Joaquim Colldeforns i Marigot (jazzband i flauta).
* He parlat amb la família i em confirmen que el cognom correcte és Altimiras.
Foto: Arxiu de la família de Josep Plans.

sábado, 19 de enero de 2019

ORQUESTRINA PLANAS




NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Anys 20 (1)
Orquestrina de Solsona, activa entre 1890 i 1934. Les dues fotos que en tinc són en formació d'Orquestrina, però segons llegeixo a les hemeroteques en un principi era Orquestra completa, i es feia referència a ella també com a Banda. Amenitzaven balls d'envelat o de saló*, cercaviles, concerts i acompanyaven també els Oficis religiosos.
Aquesta magnífica postal o carnet, com en deien abans, amb l'escut de Solsona a l'esquerra, una lira a la dreta i el Castellvell de Solsona al centre, malauradament no posa els noms dels músics.
Ja l'any 1904 els veig anomenats com la Banda Planetes, fent referència al cognom del seu director i de diversos músics que en formaven part.
El director i fundador d'aquesta formació era Domènec Planas, i basant-me en les investigacions del solsoní Josep Albets i Rafart, autor del llibre publicat l'any 2010 Història musical de Solsona, que va establir les identitats dels músics de la foto següent, intento, per comparació, posar noms a la present fotografia. Interpreto que tots els músics de cognom Planas eren fills o nebots del director esmentat abans.
A dalt: Domènec Planas, Joan Planas, Amadeu Isanta i Desconegut
A baix: Desconegut, Josep Llort, Ramon Planas, Desconegut i Joan Serres.
* Per exemple veig que el dia 31 de Març de 1907 amenitzaven un ball al Saló del Café Suizo (més tard s'anomenaria Cafè Dinàmic, crec que ja desaparegut), segons es pot llegir a la pàgina 3 del diari El Montañés, edició del 30 de Març de 1907:
Mañana por la noche habrá baile en el salón del Café Suizo en el que tocará la orquesta que dirije D. Domingo Planas.
Foto: Arxiu Comarcal del Solsonès. Ajuntament de Solsona.


Anys 20 (2)
A mitjans dels anys 20 les formacions musicals que feien Ball van diversificar la seva instrumentació, i si bé continuaven amb la música que havien fet fins aleshores, una part de les seves actuacions la feien amb els nous instruments i els nous Balls que s'estaven imposant entre el jovent: jazz, en deien.
En segon terme: Domènec Planas (saxo alt), Joan Planas (cornetí) i Amadeu Isanta (clarinet)
En primer terme: Josep Planas (jazz-band, trombó i vocalista), Joan Serres (trombó), Ramon Planas (violí), Josep Llort (violí) i Domènec Ramonet (contrabaix).
Foto: Arxiu Comarcal del Solsonès. Ajuntament de Solsona.

miércoles, 16 de enero de 2019

DIAMANT CLUB




NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Any 1944
Cobla-orquestra de Solsona creada l'any 1944 sota l'impuls de Joan Roure i Jané*, amb els elements més joves de l'Orquestra Lirian's (provinent de l'Orquestrina Lira Solsonina) i de l'Orquestra Moderna Solsonina, que ell mateix havia fundat uns anys abans, després de passar per l'Orquestrina Planas. Tinguent en compte que Joan Roure havia nascut l'any 1921, Déu n'hi dô quin currículum !
Aquesta podria ser la primera foto. Com passa molt sovint, la majoria de les fotos m'arriben sense datar, de manera que ho he de fer per aproximació. Segons el nº 736 de la Revista Celsona, aquesta foto estaria feta a Cambrils, durant la Festa Major.
En segon terme: Ramiro Xxx (contrabaix), Jordi Solé i Costa (bateria), Joaquim Capdevila i Miralles ["Quimet de La Criolla"]** (acordió), Josep Colillas i  Iñiguez ["Papitu Colillas"] (acordió), Josep Mª Roure i Figueras ["el Rosset"] (trompeta), Joan Algué i Cardona (trompeta) i Josep Rafart i Baró*** (trombó i vocalista)
En primer terme: Joan Novelles i Coll (saxo), Joan Solé i Costa **** (saxo) i Josep Colilles i Viladrich ["Gelibertó"] (saxo
Davant de tot: Joan Roure i Jané (trompeta i director).
* A més del seu extens currículum musical, vull destacar que és l'avi de Marta Roure i Besolí, excel·lent cantant andorrana que va portar per primera vegada la llengua catalana al Concurs de la Cançó d'Eurovisió l'any 2004, celebrat a Istanbul, Turquia, amb la cançó "Jugarem a estimar-nos", de Jofre Bardagí, i en representació d'Andorra. La nissaga musical Roure és extensa: Joan Roure i Riu, Joan Roure i Jané, Jordi Roure i Torra, Meritxell Roure i Morist, Marta Roure i Besoli i Anna Roure i Besolí.
** Joaquim Capdevila regentava el popular bar La Criolla, de Solsona, existent encara avui dia (2019)
*** Quan cantava el presentaven com Pepe R. Baró
**** Joan Solé és l'avi del popular cantautor Roger Mas i Solé.


Anys 40 (1)
Aquesta imatge no té massa qualitat, però sí valor històric. Es troba a la portada d'un cançoner.
1: Josep Colillas ("Papitu Colillas"); 2: Josep Rafart; 3: Joaquim Capdevila ("Quimet de La Criolla"); 4: Joan Algué; 5: Ramiro Xxx; 6: Josep Mª Roure ("el Rosset"); 7: Joan Solé; 8: Josep Colilles ("Gelibertó"); 9: Joan Novelles; 10: Joan Roure; i 11: Jordi Solé.
Foto: Edén.


Anys 40 (2)
Aquí podem veure la secció melòdica de l'Orquestra, amb una instrumentació adequada per a tocar "ballables argentins i americans", com en deien abans: tangos, milongues, valsos, boleros, etc.
Drets: Ramon Guitart i Vila ["el Xurrero"] (contrabaix), Ernest Cardona i Puy ["el Trinxet"] (violí), Joan Algué (violí), Josep Pensí i Pujol (violí) i Joan Roure (violí i director)
Asseguts: Josep Colillas ["Papitu Colillas"] (acordió) i Joaquim Capdevila ["Quimet de La Criolla"] (acordió).
Foto: Edén (Barcelona). Arxiu Ramon Guitart.


Anys 40 (3)
Retrat de tres membres de la secció de vent.
D'esquerra a dreta: Ramon Camps i Casas, Joan Solé i Josep Rafart.


Any 1948 (1)
Tocant sardanes a la Plaça Major de Solsona, davant de la sucursal del Banco Central. La moto de joguina que es veu a terra, al costat del flabiol, és força igual a una que tenia jo quan era petit, de la qual en guardo una trista anècdota que només explicaré en persona a algú que m'ho pregunti.
A remarcar que quan actuaven com a cobla ho feien amb el nom de Cobla Diamant, sense l'afegitó de Club.
Darrere: Ramon Guitart ("el Xurrero"), Joan Roure, Joaquim Capdevila ("Quimet de La Criolla"), Josep Rafart, Desconegut i Ernest Cardona ("el Trinxet")
Davant: Josep Mª Roure ("el Rosset"), Josep ("Papitu") Colillas, Josep Colilles ("Gelibertó"), Joan Novelles i Joan Solé.


Any 1948 (2)
A punt de començar el Ball, amb un micròfon d'ambient: això sí que era tocar unplugged !
Darrere: Josep Pensí (bateria), Josep ["Papitu"] Colillas (acordió), Ramon Guitart ["el Xurrero"] (trompeta), Joan Roure (trompeta), Josep Rafart (trombó) i Joaquim Capdevila ["Quimet de La Criolla"] (trombó)
Davant: Ernest Cardona ["el Trinxet"] (contrabaix), Josep Mª Roure ["el Rosset"] (violí), Joan Novelles (saxo alt), Josep Colilles ["Gelibertó"] (saxo alt), Ramon Camps (saxo tenor) i Joan Solé (saxo tenor).


Any 1952 (1)
En aquesta foto feta a l'escenari de l'Ateneu de Sant Vicenç de Castellet el dia 22 de Gener de 1952 hi tenim:
Darrere: Josep ["Papitu"] Colillas (piano), Ramon Guitart ["el Xurrero"] (contrabaix), Josep Mª Roure ["el Rosset"] (trompeta), Joan Algué (trompeta), Josep Rafart (trombó i vocalista) i Joaquim Capdevila ["Quimet de La Criolla"] (trombó)
Davant: Josep Pensí (bateria), Joan Roure (trompeta i director), Josep Colilles ["Gelibertó"] (saxo tenor), Ramon Camps (saxo alt), Ernest Cardona ["el Trinxet"] (saxo melody*) i Joan Solé (saxo tenor).
Llegeixo a la pàgina 4 del diari Solsona, edició del 15 d'Agost de 1952, que van actuar a la Festa de Sant Cristòfol amb una vocalista de nom Leyla Morandy; segurament només l'acompanyaven, no era de la plantilla:

... Por la noche en la pista del café Jalmar hubo una animadísima verbena en la cual la orquesta Diamant Club y la vocalista Leyla Morandy interpretaron lo más moderno en materia de bailables y los chofers fueron obsequiados con magníficos regalos.

* El saxo melody està afinat en Do, és una mica més gran que el saxo alt (afinat en Mib) i una mica més petit que el saxo tenor (afinat en Sib).
Foto: Arxiu Ramon Guitart.


Any 1952 (2)
Fotografia d'estudi en formació de Cobla.
Drets: Joan Roure, Joan Algué, Joaquim Capdevila ("Quimet de La Criolla"), Josep ("Papitu") Colillas, Josep Rafart, Josep Mª Pensí i Ramon Guitart ("el Xurrero")
Davant: Josep Mª Roure ("el Rosset"), Ernest Cardona ("el Trinxet"), Josep Colilles ("Gelibertó"), Ramon Camps i Joan Solé.
Foto: Edén. Extreta del llibre Solsonins, de Narcís Clotet, Quico Riu i Pere Riu.


Anys 50 (1)
Anvers d'un fulletó publicitari, on veiem un anunci protagonitzat en aquest cas per Josep Mª Roure ("el Rosset").


Anys 50 (2)
Revers del fulletó, amb les imatges de la Secció de metall i del Director.


Anys 50 (3)
Detall de la Secció de metall.
Drets: Josep Rafart, Ramon Guitart ("el Xurrero"), Joan Algué, Josep Mª Roure ("el Rosset") i Joaquim Capdevila ("Quimet de La Criolla")
Assegut: Joan Roure.


Anys 50 (4)
El vocalista Pepe R. Baró (Josep Rafart i Baró). Aquesta foto i les tres següents es troben en un cançoner de l'època.


Anys 50 (5)
En aquells temps de postguerra, una mica foscos i tristos, era habitual que les orquestres incorporessin números còmics en les seves actuacions. Aquí veiem a Josep Pensí i Pujol caracteritzat de Danny Kaye, actor, cantant, ballarí i humorista nord-americà molt popular aleshores.


Anys 50 (6)
La Secció de saxos: Joan Solé i Costa (saxo tenor), Josep Colilles ["Gelibertó"] (saxo alt), Ramon Camps i Casas (saxo alt) i Ernest Cardona i Puy ["el Trinxet"] (saxo melody).


Anys 50 (7)
La Secció melòdica.
Drets: Ernest Cardona i Puy (["el Trinxet"), Joan Roure i Jané i Joan Algué i Cardona
Asseguts: Josep Pujol ("el nen de Sant Llorenç"), Ramiro Xxx i Joaquim Capdevila ("Quimet de La Criolla").


Any 1958
En aquesta actuació devien alternar amb una altra orquestra, doncs només es veu una pancarta amb les inicials DC (Diamant Club), i les altres pancartes porten una G.
Darrere el bateria es veu una mica en Joaquim Capdevila ["Quimet de La Criolla"] (potser en aquest tema reposava); seguint a darrere: Ernest Cardona ["el Trinxet"] (contrabaix), Joan Roure (trompeta), Joan Algúe (trompeta) i Ramon Guitart ["el Xurrero"] (trompeta)
Al mig: Josep ["Papitu"] Colillas (acordió), Josep Pensí (bateria), Josep Colilles ["Gelibertó"] (saxo alt), Ramon Camps (saxo) i Joan Solé (saxo tenor)


Any 1961
Imatge parcial de l'orquestra actuant a l'envelat, durant la Festa Major de Solsona.
Darrere: Ramon Guitart ["el Xurrero"] (bateria), Josep Mª Roure ["el Rosset"] (trompeta) i Joan Algué (trompeta)
Davant: Josep Rafart (vocalista), Joan Novelles (saxo alt), Ernest Cardona ["el Trinxet"] (saxo alt) i Josep Riu i Augé (saxo tenor).
Es van dissoldre l'any 1962.
Altres músics que també van formar part de la Diamant Club són: Joan Parramon ["El Met"] (contrabaix), Josep Riba i Marbà (contrabaix), Joan Llort (clarinet i saxo) i Joan Subirà i Piñol  ["Joan de la Rossa"] (trompeta). Aquest darrer va ser determinant en la formació de la Cobla Ciutat de Solsona i la Banda Patinfanjàs.


Any 1991
El 5 de Maig de 1991 es va erigir a la Plaça de Sant Pere, de Solsona, un bust de bronze commemoratiu de la figura de Joan Roure i Jané, obra de l'artista local Manel Casserras i Boix, i a la foto hi tenim, d'esquerra a dreta:
Josep Riu i Augé, Joan Solé i Costa, Joan Algué i Cardona, Jordi Roure i Torra, Josep Pensí i Pujol, Josep Mª Roure i Figueras ("el Rosset") i Josep Rafart i Baró.

martes, 8 de enero de 2019

ELS REIS




NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Finals de segle XIX (1)
Cobla-orquestra de L'Armentera fundada cap a l'any 1860 per Joan Duran i Llombart, barber procedent de Sant Pere Pescador, i el seu germà (de qui desconec el nom), que tenien el sobrenom de "Reis", i així és com es coneixia la formació, Cobla Els Reis o Orquestra Els Reis. Bàsicament amenitzaven les festes del poble i rodalies. En Joan Duran i Llombart, es va establir doncs al nº 2 del carrer de l'Església, on a més de la barberia, tenia un cafè a la planta superior que va funcionar fins l'any 1930.
Passats uns anys la va dirigir en Joan Duran i Deulofeu, fill del fundador.
En aquesta única foto existent dels Reis, s'identifica els músics, d'esquerra a dreta: Josep Pineda i Comas ["Pep Llúdrigo"] (no sé quin instrument tocava), Joan Armengol i Forcada (fiscorn i d'ofici fuster), Narcís Casanovas i Estragués (fiscorn, contrabaix i d'ofici esparter), Joan Duran i Deulofeu ["el Rei"] (tible, tenora, clarinet, director i barber d'ofici, com el seu pare), Miquel Vilà i Colombrera ["Miquel Uan"] (flabiol, flautí i d'ofici paleta) i Desconegut (podria ser el pare o l'oncle del director).
Altres components dels Reis van ser: Pere Ferrer ("Peret Sabater"), pare de l'excel·lent tiblaire Josep Mª Ferrer i Font i Miquel Albert, de Viladamat que a més de tocar la tenora sembla que tenia molt bona veu, cosa que el feia destacar quan acompanyaven els Oficis.
Tota la informació d'aquesta entrada és deutora de la Revista El Carbassó, de L'Armentera, que en el seus números 2 (Desembre de 2005) i 6 (Desembre de 2008) publicava sengles reportatges, amb textos de Joan Ramon Inglada i Gimeno, Pere Ros i Aulet i Joaquim Armengol i Llach, molt ben documentats, sobre Els Reis. Agraeixo també la col·laboració de l'armenterenc Josep Oliveras i Tubert, alcalde durant uns quants anys.
A continuació poso un detall de cada músic, per ordre d'aparició, amb alguna dada més.
Foto: Arxiu Joaquima Alsina i Cornellà.


Finals de segle XIX (2)
Josep Pineda i Comas ["Pep Llúdrigo"] (no sé quin instrument tocava). Era germà de Margarida Pineda, assassinada l'any 1894 juntament amb un dels seus fills pel mosso del molí que regentaven, en els que es coneixen com "els crims del Molí de L'Armentera".
Foto: Arxiu Joaquima Alsina i Cornellà.


Finals de segle XIX (3)
Joan Armengol i Forcada (fiscorn), pare de Juli Armengol i Aupí, a qui podem veure en aquest blog formant part de les Cobles-orquestres L'Art Gironí, Girona (en va ser fundador) i Bolero.
Foto: Arxiu Joaquima Alsina i Cornellà.


Finals de segle XIX (4)
Narcís Casanovas i Estragués (fiscorn).
Foto: Arxiu Joaquima Alsina i Cornellà.


Finals de segle XIX (5)
Joan Duran i Deulofeu ["el Rei", "L'avi Duran", "Duran Barber", "Duran de la barba"] (tible, tenora, clarinet, director i barber d'ofici, com el seu pare).
Va rebre les primeres lliçons de música del seu pare, i després, del mestre Francesc Mundi i Olivet o del seu germà Ramon, que ensenyaven música a l’Escala (veure aquest article de Jaume Nonell i Juncosa) on, a la vegada que aprenia l’ofici de barber a Can Vilabrú, feia els seus primers passos musicals tocant a la Sala de Ball La Cargolera d’aquesta població*.
De jove, en Joan s'incorporà als Reis junt amb el seu pare i el seu oncle i començà la tasca que el faria més popular a L'Armentera, el mestratge de música: durant més de 50 anys va formar una gran quantitat d'instrumentistes i compositors.
El sistema emprat per ensenyar els alumnes passava per complementar les lliçons pràctiques de l'instrument escollit per cada alumne amb classes teòriques de còpia a mà de les partitures de La Eslava (sarsuela, òpera?), mentre a qui li tocava, la cantava. El mestre Duran deia que reproduir la partitura ajudava a saber llegir-la, a la vegada que n'estalviava la compra. Iniciava els deixebles fins que s'especialitzaven en instruments tan diversos com la trompeta, el clarinet, el saxofon, la tenora, el tible, el fiscorn, el trombó i potser algun altre. No obstant, als alumnes que volien estudiar instruments de corda els enviava a d'altres mestres, com per exemple Enric Sans i Salellas.
De la seva escola en sorgiren multitud d'alumnes que van ser músics notables, molt ben preparats i també algun compositor de sardanes. Es va dedicar a l'ensenyament musical fins als anys cinquanta, quan ell ja en tenia cap a vuitanta.
Assolí alt prestigi, popularitat i estimació entre l'estament musical i durant uns anys rara era la cobla o formació en que no hi toquessin alumnes seus, alguns dels quals els podem trobar en aquest blog: Josep Mª Vilà i Saliner, Josep Coll i Ligora, Baldiri Coll i Ligora, Joan Saliné i Duran, Lluís Ripoll (de nom artístic: Luis Tamayo), Josep Masó i Quer, Josep Lafont i Gallart, Narcís Prats, etc.
* Nota: Aquest detall de l'article de Joan Ramon Inglada (Revista El Carbassó, L'Armentera, Nº 2 - Desembre de 2005) que diu que Joan Duran "feia els seus primers passos musicals a la Sala de Ball La Cargolera" és anacrònic, i per tant erròni. Segons m'explica l'historiador escalenc Jordi Gallegos, La Cargolera o Centre Protector de la Infància no es crea fins a finals de la dècada de 1910.
Foto: Arxiu Joaquima Alsina i Cornellà.


Finals de segle XIX (6)
Miquel Vilà i Colombrera ["Miquel Uan"] (flabiol i flautí).
Foto: Arxiu Joaquima Alsina i Cornellà, descendent d'aquest músic, no tinc clar si néta o besnéta.