T'AGRADARIA COL·LABORAR AL MANTENIMENT DEL BLOG?

NOTES:

Si deixas un comentari, posa el teu nom i correu, sisplau, i et podré contestar.

Si et vols descarregar alguna foto, endavant!
Només et demano que si la publiques, citis la font.

Si t'agrada el blog i em vols convidar a un cafè, o contribuir al manteniment d'aquesta pàgina,
(a partir de 1 €), pots fer-ho prement el botó DONAR que hi ha a continuació.

Gràcies!

SI EM VOLS CONVIDAR A UN CAFÈ, O AJUDAR A MANTENIR AQUEST BLOG, CLICA EL SEGÜENT BOTÓ. GRÀCIES !

jueves, 14 de junio de 2018

NOIS D'OLESA (SALES)




NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Any 1916 (1)
És imprescindible llegir, abans de continuar, l'entrada Nois d'Olesa (abans de l'escissió), per a una bona comprensió de tot plegat.
El mes d'Octubre de 1916, suposo que per desavinences amb la família Monné, vuit músics de l'Orquestra Nois d'Olesa, encapçalats per Francesc Sales i Llort, van marxar-ne per, amb tres músics més, fundar la Moderna Orquestra Nois d'Olesa. De fet, en els permisos demanats al Govern Civil de Barcelona posaven que el nom era La Moderna d'Olesa, però una vegada fets els tràmits i obtingut el permís, van afegir-hi el terme Nois d'Olesa, per no perdre mercat, cosa que va provocar un litigi de 15 anys de durada, que no va resoldre del tot el conflicte, doncs totes dues formacions van poder portar la "denominació d'origen", posant-hi el cognom identitari. A Olesa de Montserrat van coexistir doncs, durant molts anys, Els Nois d'Olesa (Sales) i Els Nois d'Olesa (Monné). Així, el nom La Moderna Orquestra Nois d'Olesa va durar només uns mesos.
Extrec una part d'aquesta informació tan precisa del llibre Músics i Orquestres d'Olesa, de Lluís Duran i Duran.


Any 1916 (2)
Carta de presentació, on ja disparen la primera "canonada", calificant a la formació de la que acaben de marxar com Antiga Orquestra Nois d'Olesa (els que s'havien quedat, en principi, no volien pas posar-se Antiga davant del nom, ells es consideraven els verdaders, però van acabar adoptant aquest adjectiu i d'altres, doncs en la seva propaganda hi posaven l'antiga, la popular, la verdadera, la de sempre ...).


Any 1916 (3)
Tercera pàgina del quadern de presentació, imprès pels tallers Vídua de Lluís Tasso. Posen en primer lloc els vuit músics que procedien de l'antiga formació i després els tres que s'incorporen per completar l'Orquestra:
Francesc Sales i Llort (1er violí i director), Josep Pujol i Batallé (flauta i flautí solista, i representant), Feliu Valldeperas i Torné (clarinet solista), Francesc Costa i Pascual (contrabaix solista), Josep Torres i Font (fiscorn solista), Joan Riba i Trepat (cornetí solista), Daniel Pujol i Batallé (cornetí), Joan Pujol i Batallé (1er violí), Llorenç Sales i Tost (violí concertino, fill del director), Ramon Vidal i Tragan (viola i piano) i Pere Tarruella (clarinet).


Any 1917 (1)
Tal com explico en el peu de foto Any 1916 (1), el nom Moderna Orquestra Nois d'Olesa va durar ben poc, i van tirar pel camí del mig, com es diu vulgarment, apropiant-se d'un nom que tenia una solera de gairebé 50 anys, Orquestra Nois d'Olesa, potser pensant que l'altre família, els Monné, farien un pas enrere i es dissoldrien. No va ser així, com ja he explicat, i aquest fenòmen que en d'altres llocs de Catalunya com per exemple Torroella de Montgrí, Granollers o La Bisbal d'Empordà va comportar la coexistència en el mateix poble de dues orquestres més o menys diferenciades, una de les quals va créixer i l'altra va anar desapareixent, a Olesa la lluita va ser aferrissada fins a la desaparició de totes dues, a mitjans del segle XX.



Any 1917 (2)
El personal artístic:
A dalt: Feliu Valldeperas i Torné (clarinet solista), Josep Pujol i Batallé (flauta solista, i representant) i Pere Tarruella (clarinet)
Segona fila: Joan Pujol i Batallé (violí), Francesc Sales i Llort (violí i director) i Ramon* Vidal (viola i piano)
Tercera fila: Joan Riba i Trepat (cornetí solista), Llorenç Sales i Tost (violí concertista) i Daniel Pujol i Batallé (cornetí)
A baix: Francesc Costa i Pascual (contrabaix solista), A. Navarro** (fiscorn solista).
* A la foto, suposo que va ser un error d'impressió, posa B. Vidal.
** L'únic canvi respecte als fundadors inicials. El músic sortint, Josep Torres i Font, va tenir una llarga carrera, i el podem trobar en aquest blog a la Cobla-orquestra Barcelona-Albert Martí (1929, com a membre fundador-1931), Cobla-orquestra Nova Barcelona (1932, com a membre fundador-1934), Cobla-orquestra La Principal de La Bisbal (1935-1936) i Cobla-orquestra Barcelona (1949-1960).


Any 1917 (2) bis
Com que no tinc excessiu material d'aquesta orquestra, poso aquesta fotografia del casament de Josep Pujol i Batallé amb Josepa Valldeperas, i ara explico perquè:
El casament es va celebrar el 19 de Juny de 1912; ella no era familiar d'un altre integrant de l'orquestra, el clarinetista Feliu Valldeperas i Torné. En Josep Pujol havia nascut el 3 d'Agost de 1878, i per tant quan es va casar tenia 34 anys, tot i que tinguent el cabell blanc ja de molt jove podria semblar més gran. I si ens fixem bé en el cartell de la imatge anterior veurem que es va fer servir aquesta foto de casament -retallada, òbviament- per posar-la en l'esmentat cartell.
Foto: Arxiu Montse Pujolar i Matas.


Any 1917 (3)
Carta de presentació.


Any 1920 (1)
Poso la data per aproximació, basant-me una mica en la foto de 1917.
Drets: Desconegut, Llorenç Sales, Desconegut, Joan Riba, Daniel Pujol, Josep Pujol i Feliu Valldeperas
Asseguts: Ramon Vidal, Francesc Sales, Valentí Prat [?] i Desconegut.
Foto: Tipografía La Académica (Barcelona). Col·lecció Jordi Mestres.


Any 1920 (2)
Revers de la postal anterior.
A més de la presentació de rigor, on es fa esment de la incorporació del fiscornaire Valentí Prat, hi ha una nota al final en la que ofereixen també obres per a violí i piano, a càrrec de Llorenç Sales i Ramon Vidal.
Foto: Tipografía La Académica (Barcelona). Col·lecció Jordi Mestres.


Any 1926
Durant aquesta dècada estava de moda que els músics es posessin al voltant del director, que mirava atentament una partitura.
Drets: Desconegut, Desconegut, Desconegut, Ramon Vidal i Feliu Valldeperas
Asseguts: Llorenç Sales, Desconegut, Francesc Sales, Daniel Pujol, Desconegut i Desconegut.
Josep Pujol i Batallé devia haver plegat de músic, continuant encara com a representant.


Any 1930
L'any 1930 es va resoldre el litigi davant dels tribunals, i el jutge va decretar [oh, Salomó!] que tan la família Sales com la família Monné podien emprar el nom d'Orquestra Nois d'Olesa, afegint-hi al costat el cognom identificatiu, Sales o Monné. Tot plegat, vist des de la distància que donen els anys, ara té poca importància, però com ja he vingut explicant, la rivalitat era molt forta i venia de lluny.
Ja havien afegit a la formació la instrumentació d'Orquestrina l'any 1928.
La identificació dels músics es fa molt difícil:
Darrere: Desconegut, Desconegut, Desconegut, Desconegut, Desconegut i Desconegut
Davant: Feliu Valldeperas, Desconegut, Llorenç Sales, Desconegut i Francesc Sales.


Any 1931 (1)
P
rograma de mà, anvers. A més de la fotografia-collage, s'hi dóna una gran quantitat d'informació, fins a un cert punt agressiva (amb la competència del mateix nom), ja veuràs, que passo a detallar, perquè no me'n puc estar, i conservant la redacció i alguna falta d'ortografia (des del punt de vista actual, val a dir):
  • NOIS D'OLESA (SALES) és l'unica acreditada d'Olesa
  • Sempre que els organitzadors dels balls ho creguin convenient, pot modificar-se l'ordre de balls
  • ORDRE PROGRAMA DE BALLS: Tarda: Vals vienés; Pas-doble; Fox; Pericón-Java; Fox-Rumba; Tango; Xarles; Vals-jota.  Nit: 1ª part: Vals lent; Pas-doble; Fox-Slow; Pericón; Poutpurri o xarles; Havanera; Fox; One-step. 2ª part: Marxa; Fox; Xarles; Tango; Xotis; Fox-Rumba; One-step; Vals-galop. Els balls de rams i toies són dintre aquest programa de balls
  • Per les contractes dirigir-se sempre a LL. SALES
  • Gràfiques Olesa - Olesa de Montserrat
  • A la part de dalt de la foto: NOIS D'OLESA (SALES) Formidable orquestra-orquestrina. - Primera Categoria
  • I en el peu de foto: Únic Director-Representant: LL. SALES - Tel. 18 - Olesa de Montserrat
Això són 180 cm2 ben aprofitats! , però n'hi ha més, ara ve el revers:


Any 1931 (2)
Programa de mà, revers. Passo a transcriure (sisplau, si t'agrada el tema, no te'l saltis, val la pena !):
Ço que presenta aquesta formidable orquestra-orquestrina
Conjunt admirable per excel-lents professors joves, imprescindible qualitat en la música d'avui dia (rebuscada la frase, no?). Instrumental clássic per concerts, balls antics, sardanes, música religiosa i especialment per funcions de teatre, sarçueles i óperes. Instrumental per orquestrina: Violins-2, Banjos-4, Saxofons-3, Clarinets flauta-2, Trompetes , trombó - Piano - Helicon - Contrabaix - Jazz - Acorde-Bandoneón, exclusiu per Tangos i Javes.
Uniformació amb trajos d'etiqueta, jazz i passeig.
Essent considerada pels públics com l'orquestra-orquestrina millor i que's presenta més esplèndidament, és la màxima garantia per l'èxit de les festes.
Únic Director-Representant LL. SALES
REPERTORI CONCERT PER AQUESTA TEMPORADA
Rapsòdies 2, 6 i 12 - LISZT; Lohengrin - WAGNER; Tosca - PUCCINI; Bohème - PUCCINI; Faust - GOUNOD; Guillermo Tell - ROSSINI; Barbero de Sevilla - ROSSINI; Der Freischutz - WEBER; Giocanda, bailables - PONCIELLI; Egmont - BEETHOVEN; Boris Goudonow - MUSORSKI; Dances P. Igor - BORODINE; Caballería Ligera - SUPPE; Las Walkirias - WAGNER; Poema Sinfònic - GRIEG
Obres Espanyoles
Aires catalans - GIRONELLA; Verbena de la Paloma - BRETÓN; Maruxa - VIVES; Poeta y aldeano - SUPPE; Dogaresa - MILLAN; Canción del olvido - SERRANO; Bohemios - VIVES; Doña Francisquita - VIVES; Golondrinas - USANDIZAGA; Legió d'Honor - M. VALLS; La Euterpense (cants Clavé) - MANEN; El cantar del arriero - G. DIAZ; Leyenda del Beso - SOUTULLO VERT; El Baile de Luis Alonso - GIMENEZ; D. Gil de Alcalá - PENELLA; Luisa Fernanda - TORROBA; La Dolorosa - SERRANO; Talismán - VIVES; Carnaval de Venecia, per corda sola - DANCLA SALES; Navarra, violins - SARASATE i totes les de temporada de més èxit
Jotes de concert d'orquesta (sic) i corda sola, escrites exclusives per aquesta orquestra pel director compositor LL. SALES
NOIS D'OLESA (SALES) és l'única d'Olesa de bon crèdit artístic, no l'ha confungueu (sic)

Això també són 180 cm2 ben aprofitats! I per cert, si el que llegeix aquesta entrada és músic (i fins i tot només aficionat a la música): et pots imaginar tenir toooooooooooot aquest repertori (Ball, però sobretot Concert) en cartera?


Any 1931 (3)
Detall de l'anvers, en formació d'Orquestra i d'Orquestrina.


Any 1931 (4)
Retratats amb l'instrumental d'Orquestrina.


Any 1932 (1)
Part exterior d'un díptic, que dato als voltants de 1932.


Any 1932 (2)
Detall de la pàgina 1, amb les fotos dels músics, dels que només puc identificar el seu director, Llorenç Sales, destacat a la part inferior. El text és agressiu, insistent en la genuïtat d'aquesta formació. Va ser una guerra musical amb els Monné llarga, sense treves, amb partidaris i detractors de totes dues ... I avui, qui ho recorda tot això? Doncs us donaré una pista: Entre 0 i 10 persones.


Any 1932 (3)
La part central del díptic n'ocupa les dues pàgines, amb més missatges gens subliminals ...


Any 1932 (4)
Detall de la darrera pàgina del díptic, on es destaca que tenen vehicle propi, de la "famosa marca" Chevrolet, de manera que no depenen del tren per fer els desplaçaments; també fan constar que el condueix un dels músics (el xofer era el contrabaixista Guillem Vidal i Tragan). El xassís va costar 7.000 Ptes. i la carrosseria 3.000 Ptes. El vehicle va ser incautat durant la guerra civil, i ja no el van recuperar.


Anys 40 (1)
La foto deu ser de després de la guerra civil: han canviat (tan si vols com si no vols!) el català pel castellà.
Foto: Col·lecció Jordi Mestres.


Anys 40 (2)
Revers de la postal anterior.
Foto: Col·lecció Jordi Mestres.


Anys 40 (3)
En un moment o altre també van portar una vocalista, en aquest cas, Mary Tere.


Anys 40 (4)
I una altra vocalista, que era coneguda com Carmencita de Mayo.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

PER RAONS LOGÍSTIQUES NOMÉS PUBLICARÉ COMENTARIS EN ELS QUALS S'INDIQUI UN CORREU DE CONTACTE (el correu no sortirà en el comentari)

Gràcies!