T'AGRADARIA COL·LABORAR AL MANTENIMENT DEL BLOG?

Si vols contribuir al manteniment d'aquesta pàgina (a partir de 50 €), pots fer-ho prement el botó DONAR que hi ha a continuació, tal com han fet en el seu moment els PATROCINADORS DEL BLOG:

Amat i Pujol, David
Boada i Silvestre, Eduard
"Burlu", de "Sant Esteve de les Roures"
Comadevall i Prat, Miquel
Lavie, Marc
Molina i Membrives, Xavi
Nonell i Juncosa, Jaume
Roig de Llobet, Rafel
Vergés i Costa, Silvestre

... a tots:

Gràcies!



SI EM VOLS CONVIDAR A UN CAFÈ, O AJUDAR A MANTENIR AQUEST BLOG, CLICA EL SEGÜENT BOTÓ. GRÀCIES !

  

dijous, 14 de juny del 2018

NOIS D'OLESA (SALES)

👉  LLEGEIX, SISPLAU :
 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Any 1916 (1)
És imprescindible llegir, abans de continuar, l'entrada Nois d'Olesa (abans de l'escissió), per a una bona comprensió de tot plegat.
El mes d'Octubre de 1916, suposo que per desavinences amb la família Monné, vuit músics de l'Orquestra Nois d'Olesa, encapçalats per Francesc Sales i Llort, van marxar-ne per, amb tres músics més, fundar la Moderna Orquestra Nois d'Olesa. De fet, en els permisos demanats al Govern Civil de Barcelona posaven que el nom era La Moderna d'Olesa, però una vegada fets els tràmits i obtingut el permís, van afegir-hi el terme Nois d'Olesa, per no perdre mercat, cosa que va provocar un litigi de 15 anys de durada, que no va resoldre del tot el conflicte, doncs totes dues formacions van poder portar la "denominació d'origen", posant-hi el cognom identitari. A Olesa de Montserrat van coexistir doncs, durant molts anys, Els Nois d'Olesa (Sales) i Els Nois d'Olesa (Monné). Així, el nom La Moderna Orquestra Nois d'Olesa va durar només uns mesos.
Extrec una part d'aquesta informació tan precisa del llibre Músics i Orquestres d'Olesa, de Lluís Duran i Duran.


Any 1916 (2)
Carta de presentació, on ja disparen la primera "canonada", calificant a la formació de la que acaben de marxar com Antiga Orquestra Nois d'Olesa (els que s'havien quedat, en principi, no volien pas posar-se Antiga davant del nom, ells es consideraven els verdaders, però van acabar adoptant aquest adjectiu i d'altres, doncs en la seva propaganda hi posaven l'antiga, la popular, la verdadera, la de sempre ...).


Any 1916 (3)
Tercera pàgina del quadern de presentació, imprès pels tallers Vídua de Lluís Tasso. Posen en primer lloc els vuit músics que procedien de l'antiga formació i després els tres que s'incorporen per completar l'Orquestra:
Francesc Sales i Llort (1er violí i director), Josep Pujol i Batallé (flauta i flautí solista, i representant), Feliu Valldeperas i Torné (clarinet solista), Francesc Costa i Pascual (contrabaix solista), Josep Torres i Font (fiscorn solista), Joan Riba i Trepat (cornetí solista), Daniel Pujol i Batallé (cornetí), Joan Pujol i Batallé (1er violí), Llorenç Sales i Tost (violí concertino, fill del director), Ramon Vidal i Tragan (viola i piano) i Pere Tarruella (clarinet).


Any 1917 (1)
Tal com explico en el peu de foto Any 1916 (1), el nom Moderna Orquestra Nois d'Olesa va durar ben poc, i van tirar pel camí del mig, com es diu vulgarment, apropiant-se d'un nom que tenia una solera de gairebé 50 anys, Orquestra Nois d'Olesa, potser pensant que l'altre família, els Monné, farien un pas enrere i es dissoldrien. No va ser així, com ja he explicat, i aquest fenòmen que en d'altres llocs de Catalunya com per exemple Torroella de Montgrí, Granollers o La Bisbal d'Empordà va comportar la coexistència en el mateix poble de dues orquestres més o menys diferenciades, una de les quals va créixer i l'altra va anar desapareixent, a Olesa la lluita va ser aferrissada fins a la desaparició de totes dues, a mitjans del segle XX.



Any 1917 (2)
El personal artístic:
A dalt: Feliu Valldeperas i Torné (clarinet solista), Josep Pujol i Batallé (flauta solista, i representant) i Pere Tarruella (clarinet)
Segona fila: Joan Pujol i Batallé (violí), Francesc Sales i Llort (violí i director) i Ramon* Vidal (viola i piano)
Tercera fila: Joan Riba i Trepat (cornetí solista), Llorenç Sales i Tost (violí concertista) i Daniel Pujol i Batallé (cornetí)
A baix: Francesc Costa i Pascual (contrabaix solista), A. Navarro** (fiscorn solista).
* A la foto, suposo que va ser un error d'impressió, posa B. Vidal.
** L'únic canvi respecte als fundadors inicials. El músic sortint, Josep Torres i Font, va tenir una llarga carrera, i el podem trobar en aquest blog a la Cobla-orquestra Barcelona-Albert Martí (1929, com a membre fundador-1931), Cobla-orquestra Nova Barcelona (1932, com a membre fundador-1934), Cobla-orquestra La Principal de La Bisbal (1935-1936) i Cobla-orquestra Barcelona (1949-1960).


Any 1917 (2) bis
Com que no tinc excessiu material d'aquesta orquestra, poso aquesta fotografia del casament de Josep Pujol i Batallé amb Josepa Valldeperas, i ara explico perquè:
El casament es va celebrar el 19 de Juny de 1912; ella no era familiar d'un altre integrant de l'orquestra, el clarinetista Feliu Valldeperas i Torné. En Josep Pujol havia nascut el 3 d'Agost de 1878, i per tant quan es va casar tenia 34 anys, tot i que tinguent el cabell blanc ja de molt jove podria semblar més gran. I si ens fixem bé en el cartell de la imatge anterior veurem que es va fer servir aquesta foto de casament -retallada, òbviament- per posar-la en l'esmentat cartell.
Foto: Arxiu Montse Pujolar i Matas.


Any 1917 (3)
Carta de presentació.


Any 1920 (1)
Poso la data per aproximació, basant-me una mica en la foto de 1917.
Drets: Desconegut, Llorenç Sales, Desconegut, Joan Riba, Daniel Pujol, Josep Pujol i Feliu Valldeperas
Asseguts: Ramon Vidal, Francesc Sales, Valentí Prat [?] i Desconegut.
Foto: Tipografía La Académica (Barcelona). Col·lecció Jordi Mestres.


Any 1920 (2)
Revers de la postal anterior.
A més de la presentació de rigor, on es fa esment de la incorporació del fiscornaire Valentí Prat, hi ha una nota al final en la que ofereixen també obres per a violí i piano, a càrrec de Llorenç Sales i Ramon Vidal.
Foto: Tipografía La Académica (Barcelona). Col·lecció Jordi Mestres.


Any 1926
Durant aquesta dècada estava de moda que els músics es posessin al voltant del director, que mirava atentament una partitura.
Drets: Desconegut, Desconegut, Desconegut, Ramon Vidal i Feliu Valldeperas
Asseguts: Llorenç Sales, Desconegut, Francesc Sales, Daniel Pujol, Desconegut i Joan Riba* [?].
Josep Pujol i Batallé devia haver plegat de músic, continuant encara com a representant.
* Per aquesta època en Joan Riba va anar a viure a Terrassa. Potser la foto és de 1925 ...


Any 1928
L'any és aproximat.
Drets: Desconegut, Daniel Pujol, Joan Riba, Desconegut, Feliu Valldeperas i Desconegut
Asseguts: Desconegut, Desconegut, Llorenç Sales, Desconegut i Ramon Vidal.
Foto: Arxiu Jaume Nonell.


Any 1930
L'any 1930 es va resoldre el litigi davant dels tribunals, i el jutge va decretar [oh, Salomó!] que tan la família Sales com la família Monné podien emprar el nom d'Orquestra Nois d'Olesa, afegint-hi al costat el cognom identificatiu, Sales o Monné. Tot plegat, vist des de la distància que donen els anys, ara té poca importància, però com ja he vingut explicant, la rivalitat era molt forta i venia de lluny.
Ja havien afegit a la formació la instrumentació d'Orquestrina l'any 1928.
La identificació dels músics es fa molt difícil:
Darrere: Desconegut, Desconegut, Desconegut, Desconegut, Desconegut i Desconegut
Davant: Feliu Valldeperas, Desconegut, Llorenç Sales, Desconegut i Francesc Sales.


Any 1931 (1)
Programa de mà, anvers. A més de la fotografia-collage, s'hi dóna una gran quantitat d'informació, fins a un cert punt agressiva (amb la competència del mateix nom), ja veuràs, que passo a detallar, perquè no me'n puc estar, i conservant la redacció i alguna falta d'ortografia (des del punt de vista actual, val a dir):
  • NOIS D'OLESA (SALES) és l'unica acreditada d'Olesa
  • Sempre que els organitzadors dels balls ho creguin convenient, pot modificar-se l'ordre de balls
  • ORDRE PROGRAMA DE BALLS: Tarda: Vals vienés; Pas-doble; Fox; Pericón-Java; Fox-Rumba; Tango; Xarles; Vals-jota.  Nit: 1ª part: Vals lent; Pas-doble; Fox-Slow; Pericón; Poutpurri o xarles; Havanera; Fox; One-step. 2ª part: Marxa; Fox; Xarles; Tango; Xotis; Fox-Rumba; One-step; Vals-galop. Els balls de rams i toies són dintre aquest programa de balls
  • Per les contractes dirigir-se sempre a LL. SALES
  • Gràfiques Olesa - Olesa de Montserrat
  • A la part de dalt de la foto: NOIS D'OLESA (SALES) Formidable orquestra-orquestrina. - Primera Categoria
  • I en el peu de foto: Únic Director-Representant: LL. SALES - Tel. 18 - Olesa de Montserrat
Això són 180 cm2 ben aprofitats! , però n'hi ha més, ara ve el revers:


Any 1931 (2)
Programa de mà, revers. Passo a transcriure (sisplau, si t'agrada el tema, no te'l saltis, val la pena !):
Ço que presenta aquesta formidable orquestra-orquestrina
Conjunt admirable per excel-lents professors joves, imprescindible qualitat en la música d'avui dia (rebuscada la frase, no?). Instrumental clássic per concerts, balls antics, sardanes, música religiosa i especialment per funcions de teatre, sarçueles i óperes. Instrumental per orquestrina: Violins-2, Banjos-4, Saxofons-3, Clarinets flauta-2, Trompetes , trombó - Piano - Helicon - Contrabaix - Jazz - Acorde-Bandoneón, exclusiu per Tangos i Javes.
Uniformació amb trajos d'etiqueta, jazz i passeig.
Essent considerada pels públics com l'orquestra-orquestrina millor i que's presenta més esplèndidament, és la màxima garantia per l'èxit de les festes.
Únic Director-Representant LL. SALES
REPERTORI CONCERT PER AQUESTA TEMPORADA
Rapsòdies 2, 6 i 12 - LISZT; Lohengrin - WAGNER; Tosca - PUCCINI; Bohème - PUCCINI; Faust - GOUNOD; Guillermo Tell - ROSSINI; Barbero de Sevilla - ROSSINI; Der Freischutz - WEBER; Giocanda, bailables - PONCIELLI; Egmont - BEETHOVEN; Boris Goudonow - MUSORSKI; Dances P. Igor - BORODINE; Caballería Ligera - SUPPE; Las Walkirias - WAGNER; Poema Sinfònic - GRIEG
Obres Espanyoles
Aires catalans - GIRONELLA; Verbena de la Paloma - BRETÓN; Maruxa - VIVES; Poeta y aldeano - SUPPE; Dogaresa - MILLAN; Canción del olvido - SERRANO; Bohemios - VIVES; Doña Francisquita - VIVES; Golondrinas - USANDIZAGA; Legió d'Honor - M. VALLS; La Euterpense (cants Clavé) - MANEN; El cantar del arriero - G. DIAZ; Leyenda del Beso - SOUTULLO VERT; El Baile de Luis Alonso - GIMENEZ; D. Gil de Alcalá - PENELLA; Luisa Fernanda - TORROBA; La Dolorosa - SERRANO; Talismán - VIVES; Carnaval de Venecia, per corda sola - DANCLA SALES; Navarra, violins - SARASATE i totes les de temporada de més èxit
Jotes de concert d'orquesta (sic) i corda sola, escrites exclusives per aquesta orquestra pel director compositor LL. SALES
NOIS D'OLESA (SALES) és l'única d'Olesa de bon crèdit artístic, no l'ha confungueu (sic)

Això també són 180 cm2 ben aprofitats! I per cert, si el que llegeix aquesta entrada és músic (i fins i tot només aficionat a la música): et pots imaginar tenir toooooooooooot aquest repertori (Ball, però sobretot Concert) en cartera?


Any 1931 (3)
Detall de l'anvers, en formació d'Orquestra i d'Orquestrina.


Any 1931 (4)
Retratats amb l'instrumental d'Orquestrina.


Any 1932 (1)
Part exterior d'un díptic, que dato als voltants de 1932.


Any 1932 (2)
Detall de la pàgina 1, amb les fotos dels músics, dels que només puc identificar el seu director, Llorenç Sales, destacat a la part inferior. El text és agressiu, insistent en la genuïtat d'aquesta formació. Va ser una guerra musical amb els Monné llarga, sense treves, amb partidaris i detractors de totes dues ... I avui, qui ho recorda tot això? Doncs us donaré una pista: Entre 0 i 10 persones.


Any 1932 (3)
La part central del díptic n'ocupa les dues pàgines, amb més missatges gens subliminals ...


Any 1932 (4)
Detall de la darrera pàgina del díptic, on es destaca que tenen vehicle propi, de la "famosa marca" Chevrolet, de manera que no depenen del tren per fer els desplaçaments; també fan constar que el condueix un dels músics (el xofer era el contrabaixista Guillem Vidal i Tragan). El xassís va costar 7.000 Ptes. i la carrosseria 3.000 Ptes. El vehicle va ser incautat durant la guerra civil, i ja no el van recuperar.


Anys 40 (1)
La foto deu ser de després de la guerra civil: han canviat (tan si vols com si no vols!) el català pel castellà.
Foto: Col·lecció Jordi Mestres.


Anys 40 (2)
Revers de la postal anterior.
Foto: Col·lecció Jordi Mestres.


Anys 40 (3)
En un moment o altre també van portar una vocalista, en aquest cas, Mary Tere.


Anys 40 (4)
I una altra vocalista, que era coneguda com Carmencita de Mayo.


Anys 50 (1)
Tríptic de propaganda, a la part central del qual hi veiem la formació al voltant del piano (un clàssic !) i destacat a la dreta el vocalista. Faig dos detalls a continuació.
Foto: Arxiu Xavier Prat.


Anys 50 (2)
Detall de l'orquestra. No reconec cap músic.
Foto: Arxiu Xavier Prat.


Anys 50 (3)
Detall del vocalista, Ramón Lázaro.


Anys 50 (4)
Un altre tríptic de la mateixa època, el vocalista era el mateix Ramón Lázaro. Altres vocalistes que va tenir l'orquestra foren Pruden Teran i José Bernad.
Foto: Arxiu Xavier Prat.


Anys 50 (5)
Detall dels músics.
Foto: Arxiu Xavier Prat.

NOIS D'OLESA (MONNÉ)

👉  LLEGEIX, SISPLAU :
 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Any 1917 (1) És imprescindible llegir, abans de continuar, l'entrada Nois d'Olesa (abans de l'escissió), per a una bona comprensió de tot plegat.
Postal de 1917, on consta com a capdavanter (director, violí solista i representant) de la formació Francesc Monné i Casanovas ("Quico d'Olesa"), fill d'Agustí Monné i Batallé i cosí de Josep i Agustí Monné i Dinarés.
Llegeixo a la pàgina 95 de la Revista Resurgiment, edició de Gener de 1917, el següent:

OLESA DE MONTSERRAT
L'antiga i acreditada orquestra Nois de Olesa, d'Olesa de Montserrat, ha estat darrerament reorganitzada amb distingits i coneguts professors, el treball dels quals farà créixer segurament la popularitat i bona anomenada de que sempre ha fruit aquesta entitat musical.
La designació del càrrec de director i concertador ha recaigut en el distingit artista en Francesc Monné, conegut per Quico d'Olesa, de fama ben guanyada en aquests afers.

Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1917 (2)
Tal com es pot llegir en el revers de la postal, hi va haver una escissió*, doncs aquest mateix any 1917 Llorenç Sales i Tost i d'altres músics van formar la Moderna Orquestra Nois d'Olesa.
Per cert, molt contundent el refrany final !
* Segons llegeixo en el text d'Anna Costal i Fornells que va il·lustrar el Cd de l'any 2012 de la Cobla Vila d'Olesa ELS BALLS D'ENVELAT A OLESA - Primers de segle XX:

El 1917, vuit músics de l’orquestra, liderats per Francesc Sales, van decidir escindir-se i fundar una nova orquestra: La Moderna Orquesta Nois [d'Olesa]. S’hi van afegir tres músics, el fill del director, Llorenç Sales, a més de Ramon Vidal i Pere Torruella [el cognom correcte és Tarruella]. Per altra banda, la resta de músics de l’antiga Orquestra, liderats per Francesc Monné i Casanovas ("Quico d'Olesa"), van continuar l’activitat sota el mateix nom, Nois d’Olesa. Mentre en altres contrades la separació de músics i refundació d’orquestres es va realitzar d’una manera més o menys pacífica, a Olesa el problema va sorgir quan les dues formacions van voler continuar amb la legitimitat de la marca comercial que durant anys havia donat prestigi: Nois d’Olesa. La de Llorenç Sales va apostar per afegir la paraula «moderna», i va ser de les primeres a canviar el repertori i els instruments pels americans; la dels Monné va defensar la via contrària, la de ser l’orquestra «veritable», «la de sempre».

Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1918 (1)
Tarja editada l'any 1918 on hi podem veure la foto del patriarca de la nissaga, Fèlix Monné i Batallé ("El Fèlis"), i la del director, Francesc Monné i Casanovas ("Quico d'Olesa").
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1918 (2)
Paral·lelament a la seva activitat com a Orquestra, també actuaven en formació de septet (Septimino, en deien). Per aquestes actuacions s'anomenaven Septimino Monné.
D'esquerra a dreta: Remigi Grifell (flauta), Antoni Parera i Garrigó (clarinet), Manel Canals (contrabaix), Francesc Monné i Casanovas ["Quico d'Olesa"] (piano), Josep Monné i Dinarés (violí), Agustí Monné i Dinarés (violí) i Emili Poch i Garriga (violí).
Foto i informació: extretes del llibre Músics i Orquestres d'Olesa, de Lluís Duran i Duran.


Any 1919 (1)
Portada del díptic de l'any 1919.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1919 (2)
Pàgines centrals del díptic. Cal destacar que passen a emprar el català, a diferència dels anys anteriors. Tot i així se'ls hi escapa alguna cosa, al final de la segona pàgina: Año 1919.
S'explica una mica els diferents tipus de música que interpreten, amb les frases propagandístiques de rigor, i es fa esment de la incorporació de Joaquim Llopis i Rius, que només amb disset anys ja començava a tenir anomenada com a violinista.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1919 (3)
Darrera pàgina del díptic.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1920 (1)
Postal de 1920. Molt d'èmfasi en lo de "única", "verdadera", "la de sempre", "únic representant" ... L'escissió de 1916 [veure peus de foto 1917 (1) i (2)] era una forta amenaça de competència per ells.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1920 (2)
En el revers de la postal s'insisteix en el tema de la genuïtat de l'Orquestra (reglamentada i registrada al Govern Civil), insistint en que qui vulgui contractar-la ha d'adreçar-se a Francesc Monné ("Quico d'Olesa").
Aquesta postal està caligrafiada amb exquisidesa, i m'atreviria a dir que per fer aquest text hi van estar moltes hores ! Llàstima que se'ls va escapar l'accent de la paraula Atenció.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1922 (1)
Postal de 1922, feta a l'Impremta A. Galceran, d'Esparreguera.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1922 (2)
Revers de la postal anterior, on es destaca que també els poden contractar com a septet.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1924 (1)
Part exterior del tríptic editat l'any 1924.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1924 (2)
Tríptic exterior, detall 1. Cal destacar dos temes importants:
1) Posen (Monné) al costat de Nois d'Olesa.
2) Ja no posen com a data fundacional l'any 1847, sino l'any 1850. Tot i així, com es pot veure més endavant, ells mateixos tenien els seus dubtes, i en algun lloc tornen a posar 1847.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1924 (3)
Tríptic exterior, detall 2. Tal com ja s'albirava en la tarja de 1922, diversifiquen la seva oferta musical.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1924 (4)
Tríptic exterior, detall 3. Excel·lent disseny de la Impremta Benages, de Barcelona.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1924 (5)
Part interior del tríptic, amb les tres presentacions possibles que poden oferir al públic.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1924 (6)
Tríptic interior, detall 1. Composició de l'Orquestra per fer Concert i Ball. El terme Jazz Band devia fer més refrència al repertori que no pas a la instrumentació, en la qual encara no hi ha els instruments més moderns com els saxos, trombó de vares, banjo o bateria.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1924 (7)
Tríptic interior, detall 2. Composició del Septet (Banda), imagino que per fer concert.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1924 (8)
Tríptic interior, detall 3. Composició del Quartet, per fer concert en petit format.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1924 (9)
Postal de 1924. Als impressors se'ls hi va escapar la "t" final de Representant ...
Darrere: Desconegut, Desconegut, Josep Monné i Dinarés, Desconegut* i Desconegut
Davant: Desconegut, Desconegut, Francesc Monné i Casanovas ("Quico d'Olesa"), Emili Poch i Garriga i Agustí Monné i Dinarés.
* Podria ser Felicià Boada i Alavedra
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1924 (10)
Revers de la postal anterior, també de la Impremta Benages, de Barcelona.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1925 (1)
Postal de 1925, de Gràfiques Vich, d'Esparreguera. Francesc Monné i Casanovas ("Quico d'Olesa"), que conserva la representació, deixa la direcció en mans del seu cosí Josep Monné i Dinarés. Tenen representació a Olesa (Francesc Monné i Casanovas ["Quico d'Olesa"]), Esparreguera (Josep Monné i Dinarés), Martorell (Emili Poch i Garriga) i Barcelona (Agustí Monné i Dinarés).
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1925 (2)
Revers de la postal anterior. Aquesta mateix any veig a la pàgina 8 de La Vanguardia, edició del 6 d'Octubre de 1925, que s'anuncia pel diumenge dia 11 l'actuació de l'Orquestra Nois d'Olesa (Sales) a la festa major de Les Corts, a Barcelona.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1926 (1)
Portada del quadern que van editar l'any 1926, on remarquen tres puntals de la nissaga Monné fins aquell moment: Fèlix Monné i Batallé ("El Fèlis"), Agustí Monné i Batallé ("El noi Xic") i Francesc Monné i Casanovas ("Quico d'Olesa"). Tornen a posar 1847 com l'any de formació, i per primera vegada no fan servir la "marca" Nois d'Olesa: el litigi entre els Monné i els Sales estava en plena ebullició.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1926 (2)
Primera pàgina del text interior. A la primera línia, errada de l'impressor, que posa 1874 en lloc d 1847.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1926 (3)
Segona pàgina del text interior, continuant amb la publicitat. A destacar (al final del text) que, ara sí, disposen d'un "explèndid JAZZ-BAND", o sigui, que ja havien comprat una bateria !!!
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1926 (4)
Retrat de Josep Monné i Dinarés, fill del fundador Fèlix Monné i Batallé ("El Fèlis").
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1926 (5)
Contraportada del quadern.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1926 (6)
Detall de la contraportada del quadern, que presento en la versió original i amb una resolució alternativa.
Drets: Desconegut, Desconegut, Desconegut, Desconegut, Desconegut, Desconegut i Desconegut
Asseguts: Desconegut, Emili Poch i Garriga, Josep Monné i Dinarés i Agustí Monné i Dinarés.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1926 (7)
Fotografia informal, amb algun músic que només hi surt parcialment.
Darrere: Desconegut, Desconegut, Desconegut i Agustí Monné i Dinarés
Davant: Desconegut, Emili Poch, Desconegut, Josep Monné i Dinarés, Desconegut i Desconegut (no surt del tot).
Foto: Arxiu Municipal d'Olesa de Montserrat.


Any 1929 (1)
Portada del quadern editat l'any 1929. A remarcar:
- Tornen a indicar 1850 com a any fundacional
- Continuen sense poder emprar el nom de Nois d'Olesa
- El director és Josep Monné i Dinarés
- A més de Francesc Monné i Casanovas ("Quico d'Olesa") també tenen com a representant a Feliu Monné i Batallé, que ja havia deixat de dirigir la Cobla-orquestra Moderna Monnés, d'Esparreguera.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1929 (2)
A dins del quadern es repeteix la portada, en un altre color.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1929 (3)
Text de presentació.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1929 (4)
Repertori de Concert (1).
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1929 (5)
Repertori de Concert (2).
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1929 (6)
Anunci del repertori general. Les sardanes, com moltes orquestres de l'època, les feien amb l'instrumental orquestral, no amb instruments de cobla.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1929 (7)
Anunci del repertori religiós.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1929 (8)
Contraportada del quadern.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1930 (1)
Comunicat imprès per Impremta A. Galceran, d'Esparreguera, on, tornant a posar 1847 com a data fundacional, expliquen que recuperen el nom de Nois d'Olesa; això sí, l'han de compartir amb l'altra orquestra liderada per Llorenç Sales, i cadascuna portarà el cognom identificatiu darrere del nom, de manera que a partir de 1930 queda oficialitzada l'existència de l'Orquestra Nois d'Olesa (Monné) i l'Orquestra Nois d'Olesa (Sales). També es fa menció en aquest folletó de la seva participació en el Gran Concurs d'Orquestres de Catalunya en l'Exposició Internacional de Barcelona celebrada l'any 1929. Val a dir que també hi van participar els Nois d'Olesa (Sales).
En l'edició de La Vanguardia del 30 de Març de 1930, pàgina 10, podem llegir:

Reapertura de una sociedad
El Ayuntamiento de Olesa de Montserrat ha recibido un comunicado del Gobierno civil autorizando la apertura de la sociedad «Orquestra Nois d'Olesa», de la que era presidente don José Munné
[sic] Dinarés, y que hacía tres años estaba clausurada.

Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1930 (2)
Portada del quadern editat l'any 1930.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1930 (2)
Text interior (1).
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1930 (3)
Text interior (2).
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1930 (4)
Contraportada del quadern, amb expressió del repertori.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1930 (5)
Tarja de 1930 en la que desitgen un bon any nou 1931.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1931 (1)
Sembla que això de posar el cognom identificatiu darrere del nom de l'Orquestra ho obviaven tan com podien, segons podem veure en les imatges de 1930 i en aquest folletó, fet per la Impremta Galceran, d'Esparreguera. A més de les dades ja conegudes, destaco que tenen com a representant a Barcelona a Joan Noguera i Solé (crec que ell ho escrivia així, no Soler). Algú haurà de fer algun dia la biografia d'aquest sardanista, periodista, publicista, compositor i representant de moltíssimes cobles i orquestres.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1931 (2)
Folletó de propaganda de 1931.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1932 (1)
Díptic ben original, signat per F. Serrá.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1932 (2)
El mateix cartell del díptic anterior, dissenyat per F. Serrá, amb una mica de color. El dato l'any 1932 per la frase "85 anys d'èxits", basant-me en 1847 com a data fundacional; ara bé, com que canviaven tot sovint de criteri, aquest cartell podria ser de 1935 ...
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1933 (1)
I per fi fan el tomb ... Totes les Orquestres adopten la formació d'Orquestrina, amb instruments moderns, i si volien continuar essent competitius, ells també ho havien de fer. Però no es limiten al canvi d'instruments i de repertori, sino que a més incorporen dues noies a la formació, Faustina i Paquita, filles de Josep Monné i Dinarés.
Part superior de la foto, d'esquerra a dreta: Desconegut (trompeta), Desconegut (contrabaix), Francesca ["Paquita"] Monné i Subirana (saxo alt), Desconegut (trompeta), Desconegut (trombó) i Desconegut (violí)
A la part inferior: Miquel Jacomet (xaxo tenor, de Sant Feliu de Guíxols), Desconegut (saxo alt), Desconegut (jazz-band), Josep Monné i Dinarés (banjo) i Faustina Monné i Subirana (piano, àvia d'Artur Sala i Lladó, que em proporciona una bona quantitat de fotos i informació per aquesta entrada).
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1933 (2)
Revers de la postal anterior.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1933 (3)
Retrat original que van emprar per fer la postal.
Foto: extreta de l'article Los músicos Monné de Olesa y de Esparreguera, de Montserrat Castellví, Teresa Soler i Rafel Mitjans.


Any 1934 (1)
La mateixa postal de 1933, amb un altre color.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1934 (2)
Revers de la postal anterior, on donen un pressupost de 250 pts. per Concert i Ball de nit, especificant que els beures i el ressopor van a càrrec de qui els contracti.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1935 (1)
Els onze components surten dues vegades: al mig, en formació d'Orquestra, i en cercle en formació d'Orquestrina.
Començant per dalt i seguint en sentit horari: Desconegut (jazzband), Desconegut (helicó), Desconegut (trombó), Desconegut (trompeta), Desconegut (saxo alt), Faustina Monné i Subirana (piano), Francesca ["Paquita"] Monné i Subirana (saxo alt), Josep Monné i Dinarés (saxo tenor), Miquel Jacomet (saxo tenor), Desconegut (saxo alt) i Desconegut (trompeta).
Foto: Josep Masana i Fargas. Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1935 (2)
Tarja de 1935, on el representant a Barcelona, que també podem veure en el cartell anterior, és Bartomeu Roca.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1938
Aquesta postal de propaganda de 1933 o 1934 es va fer servir com a carta l'any 1938, en plena guerra civil; a baix a l'esquerra s'hi pot llegir, com a comiat: 11/10/38  ¡ VIVA LA REPÚBLICA !
El que no acabo d'esbrinar és si la carta l'escriu Francesca ["Paquita"] Monné i Subirana (exiliada a Toulouse, on va formar més tard una Escola de Música) al seu pare Josep Monné i Dinarés o viceversa.
A dalt, a l'esquerra, Josep Monné i Dinarés.


Any 1939
Aquest document és "la repera" ! Els fills de puta dels franquistes volien anihilar el català fos com fos (de fet, els hereus d'aquests fills de puta -perdoneu-me, prostitutes del món, només és un dir- encara "están en ello") i els hi van fer posar NIÑOS DE OLESA (Monné). Era el "putu" any de la Victória (amb accent castellà, només faltaria !), 1939. Algú va escriure a dalt Año 1941, però la data és ben clara en el folletó.
No tinc més documentació d'aquesta formació a partir d'aquesta data.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.