T'AGRADARIA COL·LABORAR AL MANTENIMENT DEL BLOG?

NOTES:

Si deixas un comentari, posa el teu nom i correu, sisplau, i et podré contestar.

Si et vols descarregar alguna foto, endavant!
Només et demano que si la publiques, citis la font.

Si t'agrada el blog i em vols convidar a un cafè, o contribuir al manteniment d'aquesta pàgina,
(a partir de 1 €), pots fer-ho prement el botó DONAR que hi ha a continuació.

Gràcies!

SI EM VOLS CONVIDAR A UN CAFÈ, O AJUDAR A MANTENIR AQUEST BLOG, CLICA EL SEGÜENT BOTÓ. GRÀCIES !

dissabte, 8 d’abril de 2017

ELS ESCOLANS




NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:



Any 1896
Cobla-orquestra de Sant Sadurní d'Anoia.
Gairebé tota la informació i algunes fotos les extrec del llibre editat l'any 1985 per l'Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia Orquestra "ELS ESCOLANS", Tota una època, de Josep Juanola i Heras i Pere Rebordosa i Gil.
Les identificacions d'aquesta foto i les següents són fetes amb alguna reserva, creuant les dades que tinc del llibre i del díptic de 1901. Així també els anys són orientatius, doncs no hi ha cap foto datada amb seguretat.
Darrere: Medir Esteva (violí), Joan Rosell (violí), Joan Recasens (contrabaix), Ferran Trulls i Guitart ["Nando de Roses"] (fiscorn), Joan Carbó ["Pacià"] (cornetí) i Lluís Vallverdú (viola)
Al mig: Pere Samsó (clarinet) i Francesc Duran (clarinet)
Davant: Antoni Miró (cornetí), Antoni Torelló i Romeu ["Escolà"] (violí i director) i Joan Carbonell (flauta).
Foto: Arxiu Carles Querol.


Any 1901 (1)
Portada d'un díptic d'estil modernista editat aproximadament l'any 1901.
El 17 de Novembre de 1894 el diari Lo Geronès reprodueix a la pàgina 3 un article que s'havia publicat al diari La Renaixensa, signat per Pauet de la Esperansa (que té tota la pinta de ser un pseudònim). Reprodueixo aquí la part d'aquest article que parla de la formació dels Escolans, amb alguna acotació meva entre corxets:

Les petites orquestas de Catalunya
... A principis d' aquest sigle hi havia a Sant Sadurní de Noya un mestre d' estudi anomenat Jener, que, al temps d'ensenyar las primeras lletras als noys, ajudava al rector [era Mossèn Lluís Fontanilles, segons el llibre que cito en el peu de la primera foto] à solemnisar las grans diadas de la Iglesia, ab lo fagot, de que n'era un bon tocador.
Ja allavors existia en la vila la cobla del Sayo, composta de quatre individuos que ab son reduhit repertori de dansas antigas, apresas boy totas d' oído, feyan las delicias del jovent.
No faltaren en aquella època alguns joves entussiastas que, ajudats del Rector y del anomenat Jener, lograren formar una verdadera orquesta, que comensant à tocar en las festas relligiosas no parà fins à ferho en las profanas.
Lo núcleo d'aquella orquesta era format en son comensament por individuos quals fills y nets han continuat formant una cadena no interrompuda de músichs; diganho per nosaltres l'Anton [Antoni Torelló i Borràs] y Peret del Escolà, lo Quich del Minyonás, lo Fermí, lo Tonet del Baix, lo Mateu del Nunci, descendents dels fundadors, que son los que han posat à l'altura en que's troba la actual orquesta dels Escolans, prou coneguda de la majoria de vilas y pobles de Catalunya.
D'ensà del any 30 [la data més aproximada seria 1827, pensem que l'article s'escriu quan ja han passat 67 anys de la fundació dels Escolans] no cal dir las visicituts perquè ha passat dita orquesta, no deixant de sofrir algun encontre, però sempre s'ha sostingut unida y ha anat aumentant son prestigi y la nombradía, ab la constància dels que forman son nervi. Quatre músichs encara hi quedan que per espay de cinquanta anys forman part d' ella.
La afició à la música ha sigut sempre notable d'allavors à Sant Sadurní, en termes, que del any 40 hi ha hagut constantment en la població, ademés de la citada, la dels Noys, no essent molt llunyana la època en que s'hi comptava la del Llamp.
Sabut es que entre las principals orquestas de fora s'hi comptan las de Sant Sadurní, y que la música que tocan, tant en las iglesias com en los balls, es d'estructura moderna. Los que recordem la música alegre y balladora del temps d'en Jurch y sentim la d'avuy dia tenim punts pera comparar los dos estils. En la que's toca ara hi abunda la harmonia y l'art, y en quant à la execució no deixa generalment que desitjar; però no s'hi troba la senzillés de concepte é inspiració que distingia à aquella, y que à nostre entendre ha de possehir la música de ball per sa naturalesa joganera, alegre y fresca.
Ab l'afany de modernisarho tot y de complicarho, en las pessas que avuy privan sols s'hi te en compte la execució y la instrumentació, cosa que deixarà satisfets als mateixos músichs que coneixen lo tecnicisme del art; però la inspiració y'l bon sentit musical hi deixa de concórrer, y això hauria d'evitarse agermanant las duas ideas, fent que la harmonia cumplís son comès realsant y donant forma à aquells motius frescos y purs, que nascuts en nostras montanyas constituheixen las més olorosas essencias del jardí de la música popular catalana.
PAUET DE LA ESPERANSA.

A les postals de presentació dels Escolans s'esmenta sempre, a partir de 1912, que es van fundar l'any 1812, i tot i no ser ceert, això té una explicació: cap a 1912, donada la precària salut del director, Antoni Torelló i Borràs, es va fer coincidir aquesta circumstància per donar com a data de fundació dels Escolans l'any 1812, i així poder celebrar el centenari. No obstant, la fundació com a Orquestra va ser l'any 1827, i com que eren coneguts ja com Els Escolans, van adoptar aquest nom.
El fundador va ser Antoni Torelló i Sàbat (1802 - 30 de Desembre de 1872), la família del qual provenia d'Igualada (1673). Tenia també l'ofici de satre, i la dualitat sastre-músic va continuar en els seus descendents que fins l'any 1959 van portar la direcció musical.
El seu fill gran, Antoni Torelló i Borràs (1829 - 1912, aproximadament) el substituí en la direcció de l'orquestra i, així mateix, el fill d'aquest, Antoni Torelló i Romeu (1873 - 31 de Desembre de 1953) va prendre el relleu; a partir de la seva gran dedicació a la música, funda a Sant Sadurní la primera Associació Musical de Catalunya, aconseguint aixecar la cultura musical de la comarca. El seu fill, Antoni Torelló i Casanovas (24 d'Octubre de 1904 - 1992), que es va incorporar l'any 1921, continuà la tasca iniciada pels seus avantpassats i també dirigí Els Escolans fins que es van dissoldre, l'any 1959.
Foto: Biblioteca Nacional de España.


Any 1901 (2)
Presentació de la temporada en la segona pàgina del díptic.
Segons paraules del darrer director, Antoni Torelló i Casanovas:
L'orquestra va néixer amb la idea de ser, per sobre de tot, una formació de música clàssica, i com a tal es va mantenir pràcticament fins al final dels seus dies, encara que en els últims temps també era una formació de cobla, i sempre fou una formació de ball segons la moda del moment.
Foto: Biblioteca Nacional de España.


Any 1901 (3)
Tercera pàgina del díptic, amb els components, i amb expressió de l'instrument que toquen.
Antoni Torelló i Romeu ["Escolà"] (violí i director), Joan Rosell (violí), Medir Esteva (violí), Joan Carbonell (violí), Joan Recasens (contrabaix), Elies Esteva (flauta), Francesc Duran (clarinet), Joan Martí (clarinet), Joan Carbó ["Pacià"] (cornetí), Antoni Miró (cornetí) i Ferran Trulls ["Nando de Roses"] (fiscorn).
Comptaven amb el tenor Gabriel Poch ["Bielet"] per cantar en els Oficis.
Tinc les llistes de músics de dues temporades anteriors:
1898: Agustí Bosch, Ferran Trulls ["Nando de Roses"], Joan Carbó ["Pacià"], Xxx Botifoll, Joan Rosell, Eveli Bosch, Antoni Torelló i Romeu ["Escolà"], Xxx Singla, Xxx Roca, Medir (o Elies) Esteva, Joan Martí i F. Bosch.
1899: Agustí Bosch (violí), Antoni Torelló i Romeu ["Escolà"] (violí), Joan Rosell (violí), Emili Mestres (violí), Ferran Trulls ["Nando de Roses"] (fiscorn), Joan Tost (cornetí), Antoni Miró (cornetí) i Eveli Bosch (clarinet). Algun dels violins devia tocar també el contrabaix, suposo.
Hi ha un altre Torelló que no té a veure amb Els Escolans, Anton Torelló i Ros ("Tonet"), fill d' Antoni Torelló i Raventós (cosí del fundador, Antoni Torelló i Sàbat), que té una importància cabdal en l'estudi del contrabaix, i que et convido a veure'n la seva biografia en aquest enllaç.
Foto: Biblioteca Nacional de España.


Any 1901 (4)
Quarta pàgina del díptic, on s'esmenta Antoni Torelló i Romeu ("Escolà") com a representant.
L'impremta: Tipografía La Académica, de Barcelona.
Foto: Biblioteca Nacional de España.


Any 1903
Darrere: Joan Rosell, Lluís Vallverdú, Joan Carbó ("Pacià"), Francesc Duran, Antoni Miró, Ferran Trulls ("Nando de Roses") i Joan Recasens
Davant: Medir Esteva, Pere Samsó, Antoni Torelló i Borràs*, Joan Carbonell i Antoni Torelló i Romeu ("Escolà").
* Fill del fundador, Antoni Torrelló i Sàbat, i pare del director, a la dreta de tot.


Any 1911
Observi's que en el text de la postal no es fa esment de l'any de fundació. Impera la moda de retratar les orquestres amb el director aguantant una partitura i la resta de músics ben atents ... aquesta composició es repeteix diverses vegades en la història gràfica d'aquesta formació, i també en altres orquestres de l'època.
Drets: Antoni Miró, Joan Recasens, Pere Samsó, Ferran Trulls ("Nando de Roses"), Desconegut, Desconegut [ajupit], Joan Carbonell i Joan Carbó ("Pacià")
Asseguts: Desconegut, Antoni Torelló i Romeu ("Escolà") i Lluís Vallverdú.


Any 1912
Foto molt similar a l'anterior.
Drets: Antoni Miró, Joan Recasens, Desconegut, Ferran Trulls ("Nando de Roses"), Desconegut, Desconegut, Joan Carbonell i Joan Carbó ("Pacià")
Asseguts: Desconegut, Antoni Torelló i Romeu ("Escolà") i Lluís Vallverdú.


Any 1914
Aquest any van estar en dues ocasions a Perpinyà; els dies 7 i 8 de Març, al Cafè Palmarium, i el dia 3 de Maig a la Societat La Paloma, on es van fer aquesta foto.
Drets: Pere Samsó, Llorenç Sales, Medir Esteva, Antoni Miró i Antoni Torelló i Romeu ("Escolà")
Asseguts: Joan Carbonell, Ferran Trulls ("Nando de Roses"), Joan Recasens, Desconegut, Desconegut i Joaquim Morales.
D'aquesta foto tinc els noms dels components, que em costa fer coincidir amb les cares:
Cornetins: Joan Carbó ("Pacià") i Antoni Miró
Clarinets: Joaquim Morales i Pere Samsó
Flauta: Joan Carbonell
Fiscorn: Ferran Trulls ("Nando de Roses")
Viola: Lluís Vallverdú
Contrabaix: Joan Recasens
Violins: Medir Esteva, Llorenç Sales i Antoni Torelló i Romeu.


Any 1916
Aquesta temporada plega el cornetí Joan Carbó ("Pacià"), essent substituït per Miquel Bravo.
Drets: Miquel Bravo i Moncanut, Ferran Trulls ("Nando de Roses"), Joan Carbonell, Lluís Vallverdú, Josep Pibernús, Desconegut i Desconegut
Asseguts: Antoni Miró, Medir Esteva, Antoni Torelló i Romeu ("Escolà") i Joan Recasens.


Any 1917
Drets: Medir Esteva, Josep Pibernús, Joan Carbonell, Desconegut, Desconegut i Lluís Vallverdú
Asseguts: Antoni Miró, Antoni Torelló i Romeu ("Escolà"), Ferran Trulls ("Nando de Roses"), Miquel Bravo i Joan Recasens.
El vuit de Maig de 1917 van actuar a la Presó Model de Barcelona, juntament amb el Cor de la Presó.
Donat que disposo de la informació dels components d'aquell dia, i que no estic ben segur de les identitats dels músics de la foto, els relaciono a continuació:
Cornetins: Miquel Bravo i Antoni Miró
Clarinets: Josep Pibernús i Pere Samsó
Flauta: Joan Carbonell
Fiscorn: Ferran Trulls ("Nando de Roses")
Viola: Lluís Vallverdú
Contrabaix: Joan Recasens
Violins: Medir Esteva, Joaquim Llopis i Rius i Antoni Torelló i Romeu ("Escolà").


Any 1922
Postal de 1922. En el text posa la data de fundació que no és la real, tal com explico en un peu de foto anterior [1901 (1)].
Estic força segur de la data d'aquesta postal, però a partir de les següents, fins la de 1934 (ben datada), poden estar intercanviats els anys; no obstant, són de la dècada de 1920.
En segon terme: Antoni Miró, Joan Recasens, Desconegut, Josep Pibernús i Ferran Trulls ("Nando de Roses")
En primer terme: Desconegut, Lluís Vallverdú, Antoni Torelló i Romeu ("Escolà"), Joaquim Llopis i Rius, Antoni Torelló i Casanovas (fill del director) i Medir Esteva.
Foto: Col·lecció Jordi Mestres.




Any 1923
D'esquerra a dreta: Antoni Miró, Antoni Torelló i Romeu ("Escolà"), Ferran Trulls ("Nando de Roses"), Josep Pibernús, Desconegut, Antoni Torelló i Casanovas, Joaquim Llopis, Lluís Vallverdú, Desconegut, Medir Esteva i Joan Recasens.
Foto: Col·lecció Jordi Mestres.


Any 1924
D'esquerra a dreta: Desconegut, Antoni Miró, Desconegut, Joaquim Llopis, Ferran Trulls ("Nando de Roses"), Antoni Torelló i Casanovas, Joan Recasens, Medir Esteva, Josep Pibernús, Antoni Torelló i Romeu ("Escolà") i Lluís Vallverdú.
Foto: Col·lecció Jordi Mestres.


Any 1925
Darrere: Medir Esteva, Joan Recasens, Desconegut i Ferran Trulls ("Nando de Roses")
Davant: Antoni Torelló i Romeu ("Escolà") [dret], Josep Pibernús, Antoni Miró, Lluís Vallverdú, Antoni Torelló i Casanovas, Joaquim Llopis i Desconegut [dret].
Foto: Col·lecció Jordi Mestres.


Any 1926
D'esquerra a dreta: Joan Recasens, Desconegut, Antoni Torelló i Romeu ("Escolà"), Antoni Miró, Medir Esteva, Joaquim Llopis, Josep Pibernús, Lluís Vallverdú (en darrer terme), Ferran Trulls ("Nando de Roses"), Antoni Torelló i Casanovas i Desconegut.
Foto: Col·lecció Jordi Mestres.


Any 1928
Darrere: Ferran Trulls ("Nando de Roses"), Desconegut, Lluís Vallverdú, Desconegut i Joan Recasens
Davant: Desconegut, Josep Pibernús, Antoni Torelló i Casanovas, Antoni Torelló i Romeu ("Escolà"), Joaquim Llopis i Medir Esteva
Foto: Col·lecció Jordi Mestres.


Any 1934 (1)
A començament dels anys 30, a causa de la influència de la música americana, es produí un canvi radical en el món dels ballables, i les orquestres van haver de compaginar la música que havien fet sempre (concert, música religiosa, ball de saló, processons, etc.) amb el què demanava el públic, veient-se obligats a tocar, a més dels instruments de sempre (violí, viola, violoncel, flauta, clarinet, fiscorn, trompeta -aquest instrument va resultar ambivalent-), el saxo, el trombó de vares, l'helicó, la guitarra, el banjo, i sobretot ... el jazzband (la bateria); un instrument que va crear grans controvèrsies, doncs si bé el jovent ho veia com un signe de modernitat, la gent més gran ho trobava horrible ... però les formacions que no van "pujar al carro", van haver de plegar.
D'aquesta època, però, hi ha unes gravacions (concretament de 1933) en formació d'orquestra (no orquestrina), que són una mostra de com sonaven. Tal com explica Carles Querol (exalcalde de Sant Sadurní d'Anoia) en el seu blog:

S’ha localitzat un brocanter de Torrelavit (Alt Penedès), Joan Cuyàs i Amat, que conserva cinc dels sis discs de pissarra (o de baquelita) que la famosa orquestra sadurninenca Els Escolans va gravar a Barcelona el 1933 amb la productora Parlophon.
L'any 1933 l’Orquestra Els Escolans es trobava en el seu millor moment artístic i va gravar a Barcelona sis discs de pissarra (també coneguts com de bacalita en honor del seu inventor, el químic nord-americà d’origen belga, Leo Baekeland), amb la marca Parlophon i amb el següent contingut:
1) EL FILÓSOFO [xotis de Josep Vila i Clariana] i LA EMPERATRIZ [polca de Joan Escalas i Feliu (Vilanova i la Geltrú, 1836 - Barcelona, 1896)]
2) ESPARTERO i GUERRITA [2 vals-jota d’Albert Cotó i Fita (Figueres, 1852 - Barcelona, 1906)]
3) LA SERENATA i EL SALVAJE [2 polques, també d’Albert Cotó]
4) EL TRASNOCHADOR i EL TURISTA  [2 vals-jota d’Albert Cotó]
5) EL ESCOLAR*[xotis d’Albert Cotó] i LA CODORNIZ*[masurca de Josep Vila i Clariana]
6) LAS TRES GRACIAS [dansa de Josep Maria Soler] i PIÑA [dansa de Joan Escalas]
* Es pot escoltar aquestes dues peces en aquest enllaç.

Darrere: Desconegut (piano), Desconegut (jazzband), Desconegut (banjo) i Joan Recasens [?] (contrabaix i helicó)
Davant: Antoni Torelló i Romeu ["Escolà"] (violí), Ferran Trulls ["Nando de Roses"] (trombó), Desconegut (trompeta), Miquel Prim i Ametller (trompeta), Antoni Torelló i Casanovas (saxo), Josep Pibernús [?] (saxo) i Joaquim Llopis (saxo).
Foto: Arxiu Família Prim.


Any 1934 (2)
Cercavila acompanyant un casament a Sant Esteve de Palautordera, tocant la marxa nupcial de Mendelssohn, el dia 10 d'Agost de 1934. Aquesta informació és molt precisa, i ve anotada en el revers de la foto original.
Darrere de tot, a l'esquerra: Desconegut (violí)
En segon terme: Desconegut (clarinet) i Antoni Torelló i Casanovas (flauta)
Davant: Ferran Trulls ["Nando de Roses"] (fiscorn), Miquel Prim (trompeta) i Desconegut (trompeta).
A principis d'aquesta dècada, concretament l'any 1930, tinc notícia de que van interpretar la partitura musical que corresponia al film Els deu manaments (encara en versió muda), al cinema del Centre Moral, de Capellades.
Foto: Arxiu Família Prim.


Anys 40 (1)
Part exterior d'un cançoner en format de tríptic, patrocinat per Castellblanch ("Champán", aleshores). S'especifica bé que ja toquen amb instruments de Cobla*, i que tenen la instrumentació d'Orquestrina (Jazz), a més, naturalment de la d'Orquestra.
* Als anys 40 van haver de fer una altre acte de "posar-se al dia": la gent no acceptava que toquessin sardanes amb instruments de ball o de concert, i van haver de començar a fer-ho amb instrumentació de Cobla.


Anys 40 (2)
Interior del cançoner, amb cinc de les cançons que estaven de moda aquell any: NOCHE DE RONDA, CIEN FLORES BLANCAS, QUE ME QUITEN LO "BAILAO", CABALLERO DON JUAN i ¡AY MI SOMBRERO!
A baix hi posa el nom de la vocalista: Mary Valey.


Anys 40 (3)
Darrere: Desconegut (bateria), Desconegut (contrabaix), Desconegut (trombó), Desconegut (trompeta) i Desconegut (trompeta)
Davant: Antoni Torelló i Romeu ["Escolà"] (piano), Mary Valey (vocalista), Antoni Torelló i Casanovas (saxo tenor, i que també cantava algun tema), Desconegut (saxo alt), Desconegut (saxo tenor) i Desconegut (saxo alt).


Anys 50 (1)
Darrere: Josep Gou i Masferrer (trompeta), Desconegut (trompeta), Desconegut (trompeta), Desconegut (trombó), Desconegut (fiscorn) i Desconegut (fiscorn)
Davant: Desconegut (flabiol), Desconegut (tible), Desconegut (tible), Antoni Torelló i Casanovas (tenor), Desconegut (tenor) i Desconegut (contrabaix).


Anys 50 (2)
A dalt de tot: Desconegut (bateria)
Tercer nivell: Desconegut (trompeta), Desconegut (trompeta), Desconegut (trompeta) i Desconegut (contrabaix)
Al mig: Desconegut (trombó) i Desconegut (trombó)
A l'esquerra: Desconegut (piano)
Davant: Desconegut (saxo tenor), Antoni Torelló i Casanovas (saxo tenor), Desconegut (saxo alt) i Desconegut (saxo tenor).
Foto: Arxiu Joan Arabía.


Anys 50 (3)
Dos músics que van fitxar com a "estrelles" en els darrers anys d'existència de la formació: Joaquim Arabía i Reverter (trompeta) i Miquel Gallego (bateria).
Foto: Arxiu Joan Arabía.


Any 1955
Tot i que el llibre diu que van durar fins l'any 1959, en aquesta foto de 1955, i escrit per Joaquim Arabía, posa:
Orquesta Escolans - Despedida - 1955
Només reconec: Miquel Gallego (bateria), Antoni Torelló i Casanovas (segon saxo per l'esquerra) i Joaquim Arabía, trompeta, a la dreta, en segon terme.
Foto: Arxiu Joan Arabía.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

PER RAONS LOGÍSTIQUES NOMÉS PUBLICARÉ COMENTARIS EN ELS QUALS S'INDIQUI UN CORREU DE CONTACTE

Gràcies!