T'AGRADARIA COL·LABORAR AL MANTENIMENT DEL BLOG?

Si vols contribuir al manteniment d'aquesta pàgina (a partir de 50 €), pots fer-ho prement el botó DONAR que hi ha a continuació, tal com han fet en el seu moment els PATROCINADORS DEL BLOG:

Amat i Pujol, David
Boada i Silvestre, Eduard
"Burlu", de "Sant Esteve de les Roures"
Comadevall i Prat, Miquel
Lavie, Marc
Molina i Membrives, Xavi
Nonell i Juncosa, Jaume
Roig de Llobet, Rafel
Vergés i Costa, Silvestre

... a tots:

Gràcies!



SI EM VOLS CONVIDAR A UN CAFÈ, O AJUDAR A MANTENIR AQUEST BLOG, CLICA EL SEGÜENT BOTÓ. GRÀCIES !

  

divendres, 29 de novembre del 2013

BAGES

👉  LLEGEIX, SISPLAU :
 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball
:


Any 1973
Cobla creada l'any 1973 a Manresa, procedent de la Cobla-orquestra La Principal de Bages. Aquí els podem veure actuant en els actes del Pubillatge de la Sardana de Tarragona, el mes de Maig de 1973.
Darrere: Llorenç Planas, Jaume Núñez, Josep Pla i Travé, Benjamí Baella, Ignasi Noguera i Àngel Piqué
Davant: Josep Padró i Sala*, Elies Pujol, Pere Camps, Manel Oliveras i Alfons Pey.
* Excel·lent músic, pedagog i també pintor, deixo aquí l' enllaç al seu blog en el qual descriu en primera persona una part de la seva biografia.


Anys 70
Darrere: Jaume Núñez, Llorenç Planas, Desconegut, Ignasi Noguera, Desconegut i Desconegut
Davant: Josep Padró, Desconegut, Desconegut, Manel Oliveras i Desconegut.


Any 1979 (1)
Darrere: Jaume Núñez, Llorenç Planas, Josep Pla, Ignasi Tort, Ignasi Noguera i Àngel Piqué
Davant: Josep Padró, Elies Pujol, Pere Camps, Manel Oliveras i Alfons Pey.


Any 1979 (2)
Detall d'una altra actuació a Castellterçol.
Darrere: Àngel Piqué, i al seu costat en Jaume Nonell i Juncosa
Davant: Joan Adam i Manel Oliveras.
Foto: Arxiu Jaume Nonell.


Any 1980
Actuant a Castellterçol, el dia 2 de Novembre de 1980.
Darrere: Llorenç Planas, Jaume Núñez, Jordi Prat, Ignasi Tort, Josep Pla i Àngel Piqué
Davant: Josep Padró, Elies Pujol, Pere Camps, Albert Prat i Clarà i Mª Antònia Pujol i Subirà*
* Mª Antònia Pujol va ser la primera dona que ocupava una plaça fixa de tenora en una Cobla des de l'any 1884 (aproximadament) en què ho havia fet Marta Rigau a la cobla del seu pare, en Joan Rigau i Trill ("Barretó"); era germana d'en Pere Rigau i Poch, fundador del la Cobla-orquestra Montgrins. El fet va ser un cop d'efecte que va voler donar el pare per contrarrestar l'èxit que estava tinguent la formació del seu fill, i tant per la novetat com per les facultats de la noia van triomfar durant una temporada, fins que ella es va casar i va abandonar la música professional.
Foto: Jaume Nonell.


Any 1982
Tocant al Parc de l'Agulla , de Manresa.
Darrere: Ramon Sala, Jaume Núñez, Jordi Prat, Ignasi Tort, Josep Pla i Eduard Mora i Munné
Davant: Josep Padró, Elies Pujol, Pere Camps, Joan Adam i Desconegut.
Foto: Jaume Nonell.


Any 1983
Festa Major de Vic.
Darrere: Jaume Núñez, Dani Pujals i Carretero, Ramon Sala, Ignasi Tort i Josep Pla
Davant: Ramon Solà i Parés, Pere Camps, Lluís Pujals i Carretero, Pere Benítez i Campos, Mª Antònia Pujol i Eduard Mora.
Foto: Arxiu Ramon Solà.


Anys 80 (2)
Tocant a l'Aplec de Súria.
Darrere: Jaume Núñez, Llorenç Planas, Ramon Sala, Jordi Prat, Ignasi Tort, Josep Pla i Àngel Piqué
Davant: Josep Padró, Elies Pujol, Pere Camps, Joan Adam i Mª Antònia Pujol.


Any 1986 (1)
Darrere: Jaume Núñez, Dani Pujals, Ramon Sala, Ignasi Tort, Josep Pla i Eduard Mora (contrabaix, que no es veu)
Davant: Jaume Riu i Ratera, Pere Camps, Lluís Pujals, Joan Adam i Mª Antònia Pujol.


Any 1986 (2)
Darrere: Jaume Núñez, Dani Pujals, Ramon Sala, Ignasi Tort, Josep Pla i Eduard Mora
Davant: Jaume Riu, Pere Camps, Lluís Pujals, Josep Farràs i Casòliva i Mª Antònia Pujol.


Any 1986 (3)
Darrere: Ramon Caballol, Jaume Núñez, Ramon Sala, Rubén Fernandez i Josep Pla
Davant: Jaume Riu, Joan Martínez, Pere Camps, Pere Benítez, Desconegut (bolo) i Eduard Mora.

dimecres, 27 de novembre del 2013

ORIENTAL JAZZ (Mataró)

👉  LLEGEIX, SISPLAU :
 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball:






dissabte, 23 de novembre del 2013

ELS TITANS

👉  LLEGEIX, SISPLAU :
 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Any 1942 (1)
Cobla-orquestra de Mataró. En principi era només orquestra, i s'anomenaven Los Titanes. Sota la direcció d'Isidre Miracle i Gibert es van convertir en Cobla-orquestra.
A l'esquerra: Emili Casas (piano) i Miquel Jiménez (jazzband)
Darrere: Joan Cabruja i Aparisi (contrabaix), Enric Serra i Alsina (trompeta), Joan Casas (trompeta) i Joaquim Roig i Puig (trombó)
Davant: Vicenç Badia i Santamaria (clarinet i saxo, i director), Ramon Bartrons (clarinet i saxo) i Juli Torra i Pòrtulas (clarinet i saxo).
Foto: Arxiu David Serra.


Any 1942 (2)
De la mateixa sessió que la fotografia anterior.
A l'esquerra: Emili Casas (piano) i Miquel Jiménez (jazzband)
Darrere: Joan Cabruja (contrabaix), Enric Serra i Alsina (trompeta), Joan Casas (trompeta) i Joaquim Roig (trombó)
Davant: Vicenç Badia i Santamaria (clarinet i saxo i director), Ramon Bartrons (clarinet i saxo) i Juli Torra i Pòrtulas (clarinet i saxo).
Foto: Fons d'imatges del Museu Arxiu de Santa Maria (Mataró).



Anys 50 (1)

Cartell obra de l'artista mataroní Josep Mª Prat i Giné ("Pratginé")*
* Fabricant d'estampats, tenia la seva empresa al Rierot, abans d'arribar al Camí Fondo, on anteriorment hi havia hagut Ca l'Esclop, l'empresa "Julià i Ginestà".
Era membre de la Penya l’ Esplanada.
Josep Mª Prat i Giné va morir el 1995, als 73 anys. Vivia a la Ciutat Jardí. S’havia casat amb Margarida Oliver i Alsina, filla de Benet Oliver i Castor i de Maria Alsina i Fiol.
Signava els seus treballs "Pratginé", i l'empresa que va crear també portava aquest nom.
Foto: Arxiu Xavier Prat.


Anys 50 (2)
Un dels pocs cartells amb les fotos dels músics editats per aquesta formació. Amb la inestimable ajuda de Ramon Julià i Massaguer, estableixo la identitat dels músics.
Columna dreta, de dalt a baix i d'esquerra a dreta: Esteve Roldòs, Joaquim Roig i Puig, Francesc Riu i Vives, Ramon Botey i Corney, Francesc Ródenas, Miquel Hernández i Sanjuán ("Mentes"), Ramon Viader i Viñas, Heribert Bañeras i Turró i Joan Torra i Pórtulas
A baix, d'esquerra a dreta: Esteve Vilarrupla i Bassas, Xxx Viñas [?], Enric Serra i Alsina, Felicià Escarpenter i Jordà, Pere Martínez i Ibáñez i Pere Sala i Floriach.


Any 1965
Habillats de "catalanets".
Darrere: Miquel Hernández i Sanjuán ("Mentes"), Heribert Bañeras i Turró, Esteve Roldós, Ramon Botey i Corney i Joaquim Roig i Puig
Davant: Joan Torra i Pòrtulas, Francesc Ródenas, Felicià Escarpenter i Jordà, Francesc Riu i Vives, Ramon Viader i Viñas i Pere Sala i Floriach.
Foto: Arxiu Ramon Viader.

dimarts, 12 de novembre del 2013

LOS CHAVALES DE ESPAÑA (GRAN CASINO)

👉  LLEGEIX, SISPLAU :
 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball
:


Any 1948 (1) (encara amb el nom de GRAN CASINO)
Nota prèvia: Gairebé tota la informació d'aquesta entrada l'he extret del llibre LOS AÑOS DORADOS DE LOS CHAVALES DE ESPAÑA , 1948 - 1958 , del Tropicana al Waldorf Astoria, de Jordi Pujol i Baulenas.
Aquesta fotografia és de les poques que es conserven de l'Orquestra Gran Casino, de Barcelona, actuant en aquest cas al local "La Bodega del Calderón", a les Rambles de Barcelona. Els músics, que quan es va crear l'orquestra eren tots molt joves i ben formats acadèmicament, són:
Darrere: Manuel Palos i Aruña, Sebastià Morera, Luís Tamayo (era el seu nom artístic, en realitat es deia Lluís Ripoll), Lluís Bona i Pérez, Arseni Jordà i Lluís Trescasas
Davant: Àngel Riera, Ventura Martínez, Manuel ("Chacho") Garcés i Josep Milà.
L'Orquestra s'havia format l'any 1941, amb músics provinents gairebé tots de l'Orquestra Lluís Rovira, que va haver de refer la seva. En una de les seves estades a Madrid, durant la primavera de 1948, concretament a la sala Pasapoga, mitjançant la intervenció del pianista cubà d'origen basc, Adolfo Araco, van establir contacte amb la gran Teresita España que havia estat cantant i ballarina, i que aleshores era la mà dreta i estava casada amb Víctor de Correa, propietari i manager del famós Restaurant i Night Club Tropicana, de L'Havana, i que buscava orquestra: veient la categoria i la varietat de repertori i d'nstruments que dominaven, els hi va oferir un contracte per tres mesos.Quan es van despedir del Pasapoga, el presentador va comentar: "... Y ahora estos chavales ¡se nos van a La Habana! ..." i així es van anomenar al arribar a Cuba, Los Chavales de España, entre d'altres raons perquè a la illa ja existien dues orquestres i un conjunt que tenien la paraula Casino en el seu nom.
Abans d'emprendre l'aventura cubana, van acabar els contractes d'estiu que tenien aquí, començant el 15 de Juny les seves actuacions a la sala de Barcelona "El Cortijo", propietat, així com de "La Bodega del Calderón", dels germans Carbó, que els hi van oferir dos anys de contracte cobrant el doble ... però ells ja estavan decidits a provar els aires caribenys. Durant tot l'estiu es van anar acomiadant de les sales on solien actuar, com per exemple feien per darrera vegada el 13 de Setembre al Casino de L'Aliança del Poble Nou, de Barcelona.


Any 1948 (2)
Primera foto promocional a Cuba, ja amb el nou nom.
Lluís Trescasas i Manuel ("Chacho") Garcés es van quedar a Barcelona per motius familiars; tampoc va poder viatjar el cantant, guitarra i acordió José de Lara ("Pepe" Lara), que estava fent el servei militar i havia estat substituït en el seu moment per Luís Tamayo; es retrobaria amb els seus companys una vegada complertes les seves obligacions castrenses, i es quedarien els dos cantants.
D'esquerra a dreta, drets: Alejandro Ruano [substitut de Manuel ("Chacho") Garcés, saxo alt, clarinet i violí], Ventura Martínez [saxo alt, clarinet, violí i bandoneó], Josep Milà [bateria i contrabaix], Lluís Bona [trompeta, violí, guitarra i cantant humorístic], Luís Tamayo [cantant i acordió], Fernando Porredón [susbstitut de Lluís Trescasas, trombó, violí, acordió i arranjador], Àngel Riera [saxo tenor, clarinet, violí i acordió], Sebastià Morera [contrabaix, bandoneó, acordió i piano] i Adolfo Araco (que tot i no formar part inicalment de la Gran Casino, es va incorporar com a segon pianista, per aprofitar el viatge cap al seu país)
Davant: Arseni Jordà [trompeta i violí], recolzat sobre el piano, i Manuel Palos [piano, acordió, cantant, director musical i arranjador], tocant.
Tots eren catalans, excepte Alejandro Ruano (basc) i Ventura Martínez (valencià). Lluís Ripoll (Luis Tamayo) era de Torroella de Fluvià.
Com es pot veure, eren multi-instrumentistes, que a més a més, tocaven tot de memòria (van arribar a tenir en repertori més de 400 arranjaments!), amb una elegància extraordinaria a l'escenari, vestuari molt adequat a la imatge que es tenia d'Espanya aleshores, amb performances constants, sincronització en el moviments, canvis d'instruments i una gran perfecció musical, fruit tant de la seva formació acadèmica al Conservatori del Liceu o a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, com de les hores i hores d'assaig que portaven a l'esquena.


Any 1948 (3)
Van debutar al Tropicana el 27 d'Octubre, amb no massa èxit ni de públic ni de crítica, donat que van intentar fer el què s'esperava d'ells (orquestra típica espanyola), sense deixar-se anar i ser ells mateixos ... Aviat van, però, canviar el rumb, combinant lo espanyol amb un repertori més internacional i novedós a Cuba, una mica com l'Orquestra de Bernard Hilda, que tenia força èxit a Espanya, amb un paper destacat per la secció de corda. Van assolir una gran anomenada en poc temps.
Darrere: Manuel Palos, Sebastià Morera i Josep Milà
Davant: Àngel Riera, Ventura Martínez, Alejandro Ruano, Arseni Jordà, Lluís Bona, Luis Tamayo i Fernando Porredón


Any 1949 (1)
Actuaven regularment en programes de ràdio, i aviat van ser reclamats també per fer-ho en teatres, com és el cas d'aquesta foto. El 28 de Febrer debutaven al Teatro América, on, després de la sessió cinematogràfica intervenia l'orquestra. Va ser tal l'èxit, que la gent anava al Teatre no per la pel·lícula, sino pel seu espectacle.
Darrere: Fernando Porredón, Arseni Jordà, Lluís Bona, Luis Tamayo, Sebastià Morera i Josep Milà
Davant: Alejandro Ruano, Ventura Martínez, Àngel Riera, "Pepe" Lara* i Manuel Palos.
* Durant el mes d'Octubre d'aquell any es va reincorporar a l'orquestra, després d'acabar el servei militar.


Any 1949 (2)
Aquí els veiem juntament amb Xavier Cugat i Teresita España, al mig, i Victor de Correa, propietari i manager del famós Restaurant i Night Club Tropicana, a la dreta.


Any 1949 (3)
Dues fotos en la mateixa sessió, la primera d'elles, signada pels seus components. L'ordre dels músics en la segona foto és:
Darrere: Àngel Riera, Manuel Palos i Luís Tamayo (de qui deien els diaris que s'assemblava moltíssim a l'actor nordamericà de moda Tyrone Power)
Al mig: Lluís Bona, Fernando Porredón, Alejandro Ruano i Josep Milà
Davant: Ventura Martínez, Arseni Jordà, "Pepe" Lara i Sebastià Morera.


Any 1950
Cartell de la pel·lícula "Hotel de Muchachas"* , on tenien una destacada intervenció, essent en Luís Tamayo el galant de la història.
* Si et ve de gust veure-la sencera, pots clicar aquí (hi ha també una extensa sinopsi, així com el repartiment). N'he vist algunes escenes on hi intervé l'orquestra, i cada vegada sóc més del parer de que a les orquestres d'aquí no els hi aniria malament fer el mateix, potser podrien agafar alguna idea ...
En aquesta època, ja desvinculats del segon pianista Adolfo Araco, es constiuteixen en Cooperativa, passant la gestió administrativa d'un músic a l'altre en períodes determinats de temps.


Any 1951
Havent sortit de l'illa per actuar a Miami, després van començar una llarga gira per Venezuela i Mèxic, amb gran èxit; això, però, va provocar que la Sala Tropicana se'n ressentís, i per diverses raons ja no hi van actuar més, passant a ser l'orquestra del local "Montmartre" , propietat dels germans Partierra. De dalt cap a baix:
Quart nivell: Ventura Martínez i Manuel Palos
Tercer nivell: Fernando Porredón i Josep Milà
Segon nivell: Arseni Jordà i Sebastià Morera
A davant de tot: "Pepe" Lara, Lluís Bona, Àngel Riera, Luís Tamayo i Alejandro Ruano.


Any 1952
Van començar una gira nordamericana, actuant al Waldorf Astoria de Nova York (concretament la foto és de la Sala Starlight Roof, d'aquest hotel), i als hotels de la cadena Hilton de Chicago, Washington, Saint Louis, Dallas, Los Angeles, Detroit, New Orleans ... Van seguir anant-hi en els anys següents, aprofitant també per enregistrar diversos discs, participant en shows televisius, de ràdio, etc.
Sense que quedi gaire clar el per què, l'any 1955, estant a l'hotel Riviera, de Las Vegas, van ser obligats pel Departament d'Immigració a abandonar els EE.UU. , potser per pressions dels sindicats musicals, que no eren gaire favorables a la presència d'orquestres extrangeres al país.


Any 1955
A partir del 25 de Juny de 1955 van reanudar les actuacions al "Montmartre" de L'Havana, amb la incorporació de la ballarina Trini Reyes, i s'hi van estar fins el mes de Setembre, que tornen als EE.UU.
Darrere: Manuel Palos, Àngel Riera i Josep Milà
Al mig: Sebastià Morera, Fernando Porredón, Luís Tamayo i Lluís Bona
Davant: "Pepe" Lara, Ventura Martínez, Trini Reyes, Agustí Lizandra (substitut d'Arseni Jordà, que a finals de l'any 1951 se'n havia tornat cap a Catalunya) i Alejandro Ruano.


Any 1956
Retratats davant de l'Hotel Nacional de La Habana.
D'esquerra a dreta: Fernando Porredón, José Luis Martínez de los Arcos (que substiuia a Alejandro Ruano, el qual formaria orquestra pròpia, a Cuba), Manuel Palos, Ventura Martínez, Lluís Bona, Luís Tamayo, "Pepe" Lara, Sebastià Morera, Agustí Lizandra, Àngel Riera i Josep Milà.


Any 1957 (1)
Durant la primavera de 1957 tornen al "Montmartre" i giren per tota l'illa. L'Agustí Lizandra se'n va i és substituït per un altre excel·lent trompetista, el català Ramon Aragay. Tornen després a L'Havana, marxant més tard cap a Veneçuela i Brasil. En "Pepe" Lara decideix prosseguir la seva carrera en solitari, essent substituït per l'argentí Alberto Rochi. Més endavant incorporaran una parella de ball, Isabela i Miguel i a finals d'any fan estada a San Juan de Puerto Rico, on l'èxit de públic va propiciar que els contractessin cada any.
Drets: Fernando Porredón, Àngel Riera, Luis Tamayo, Alberto Rochi, Lluís Bona, Josep Milà i José Luis Martínez de los Arcos
Ajupits: Ventura Martínez, Ramon Aragay, Sebastià Morera i Manuel Palos.


Any 1957 (2)
Programa d'una estada al Night Club Venecia, de Santa Clara (Cuba), del 18 al 24 de Maig de 1957. Me'l proporciona un senyor cubà que es diu Jorge Urquijo.


Any 1958 (1)
El Maig de 1958 comencen gira a Canadà, on toquen al Cabaret "La Porte de Saint Jean" , de Quebec, i inauguren l'Hotel Queen Elizabeth, de Montreal, on s'hi estan un mes. La fotografia és d'aquella estada.


Any 1958 (2)
El mes de Juny tornen per sisena vegada al Starlight Roof, del Waldorf Astoria de Nova York. Després Miami, Nova York (participant al programa televisiu d' Ed Sullivan), Puerto Rico, Chicago ...
Aquesta foto és de Nova York.
Darrere: Àngel Riera, Alberto Rochi i Manuel Palos
Davant: Lluís Bona, Luis Martínez de los Arcos, Sebastià Morera, Ramon Aragay, Ventura Martínez, Josep Milà, Fernando Porredón i Luis Tamayo.


Any 1958 (3)
Foto de la seva estada a Puerto Rico, amb els ballarins Trini Reyes, Isabel i Miguel; la dona de més edat que està al mig crec que és Imperio Argentina .
Van tornar a La Havana per actuar la Nit de Fí d'Any a l'Hotel Capri, que dirigia l'actor nordamericà George Raft. És la seva primera i darrera actuació en aquella visita a Cuba, doncs l'endemà hi va haver ball de bastons, amb l'entrada de la milícia revolucionària de Fidel Castro. Tot i que els hi van requisar vestuari i instruments, els hi van tornar al cap d'una setmana; van abandonar Cuba, i ja no hi tornarien mai més !
Van seguir actuant i enregistrant discs per tota Amèrica en la dècada dels 60. Hi van haver canvis, òbviament, en el personal; per exemple, Félix Caballero (portorriqueny) i més tard José Antonio (valencià), van ocupar el lloc d'Alberto Rochi; Joan Grau (català), va substituir a Ramon Aragay; al mateix temps que s'incorporava un altre trompetista, Josep Gimeno (valencià); ocasionalment també s'hi va afegir el guitarrista flamenc Juan de la Mata .
Van actuar 22 temporades seguides alternant els Restaurants Château Madrid i Lexington Avenue, de Nova York, sense deixar de girar pels EE.UU., Sudamèrica, Austràlia, Nova Zelanda, Filipines, formant part de l'espectacle francès "Follies Bergère!" a l'Hotel Tropicana de Las Vegas, etc.


Any 1958 (4)
Alguns dels components, encara a Puerto Rico. Aquesta foto me la proporciona Jorge Urquijo.


Any 1975
Durant els anys 70 van anar modernitzant el seu repertori, encara que mantinguent el seu estil aliè a nous ritmes i modes, que era el què els hi demanava el "seu públic".
En aquesta època s'incorpora com a baix elèctric Jordi Morera, fill de Sebastià Morera, i Luis Martínez de los Arcos passa a tocar la guitarra acústica i elèctrica.
Amb el temps la formació va quedar reduïda a vuit músics, que acompanyats d'un quadre de ball eren els següents: Josep Gimeno (trompeta), José Carlos Alfonso (saxo alt, clarinet i flauta), José Luis López (baix elèctric i saxo tenor), Gerónimo Casanova (bateria i violí), Rafael Alba (cantant), i els tres membres històrics que havien començat l'aventura l'any 1941, i que la portarien a bon port fins a la dissolució de Los Chavales de España l'any 1982: Luís Tamayo, Lluís Bona i Manuel Palos.

I per acabar:
1) Més informació en aquest article escrit pel nicaragüenc Francisco Gutiérrez Barreto.
2) Alguns videos per veure com eren, què feien ... No et deixis enganyar per l'aparent senzillesa ! :

diumenge, 10 de novembre del 2013

MOLTO'S BAND

👉  LLEGEIX, SISPLAU :
 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball
:


Any 1936
Orquestra de Barcelona, amb força components de fora de Catalunya, liderada pel trompetista Andrés Moltó (era de Villanueva de la Serena, Badajoz).
Darrere: Salvador Arevalillos (contrabaix, de La Granja, Madrid), Julio Ramos (piano, de San Fernando, Cádiz) i Mariano de Burgos (bateria i bandoneó, de Tarancón, Cuenca)
Davant: Francisco Cristancho Camargo* (trombó, de Colombia), Francisco Barrios (2n trompeta, va estudiar amb Andrés Moltó), Andrés Moltó (1er trompeta i bandleader, com deien aleshores), José Lara (1er saxo alt, d'Écija, Sevilla), Adolfo Martínez Cifuentes (saxo tenor, clarinet i violí) i Santiago Crespo Antón (2n saxo alt, violí i clarinet, de Madrid).
Podem escoltar-los en el tema "Casey Jones Blues" en aquest enllaç. (magnífic tema, i bons solos, per l'època).
* Biogarfia a partir del capítol 15 d'aquest enllaç.

dissabte, 9 de novembre del 2013

CRAZY BOYS

👉  LLEGEIX, SISPLAU :
 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball
:


Any 1935 (1)
Una gran orquestra creada a finals dels anys 20, com n'hi va haver moltes durant aquells anys de preguerra a Barcelona. Dirigida per Martín Lizcano de la Rosa, que a més de pianista i director era compositor, tant de ballables com de bandes sonores de pel·lícules. Van estar actiu fins ben entrada la guerra, i a partir de 1939 van canviar-se el nom pel de Orquestra Martín de la Rosa.
Podem escoltar com sonaven en el tema "Tom Thumb’s drum" (1932) en aquest enllaç.
L'any 1948 es va crear a Barcelona un altre grup anomenat Crazy Boys, liderat per Ricard Roda i Serrano (saxo tenor), amb Lluís Roda (trompeta) Jesús Moreno Peyrón (contrabaix), Lleó Borrell (piano), Josep Farreras (bateria), Pepín Martínez (saxo alt) i Moncho Martínez (saxo baríton), amb un repertori de swing i ritme trepidant signat per autors com Glenn Miller, Duke Ellington, Woody Herman i Stan Kenton.


Any 1935 (2)
Estudi de gravació de Ràdio Associació de Catalunya, el dia 1 de Febrer de 1935, amb la cantant de flamenc Lola Cabello.
Podem escoltar la cantant amb l'Orquestra Crazy Boys interpretant Un sultán: pregón moro y canción en aquest enllaç.

LOS PINGÜINOS

👉  LLEGEIX, SISPLAU :
 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball
:


Any 1935
Orquestra de Barcelona fundada l'any 1935.
Darrere: Avel·lí Prats (jazz-band), Ramon Domínguez (contrabaix, helicó i manager) i Antoni Udina (piano, arranjador i director)
Davant: Antoni Duque (trombó i violí), Jaume Ribalta (trompeta, violí i piano), Lluís Duque* (trompeta, violí i jazz-band), Joaquim Subirà (saxo, clarinet, piano i violí), Manel Vilasaló (saxo, clarinet, bandoneó, violoncel i vocalista) i Josep Mª Ballester (saxo, clarinet, bandoneó i violí).
* Lluís Duque va tenir orquestra pròpia: Luís Duque y su Orquesta, trobaràs més informació en el blog que li dedica el seu fill, en aquest enllaç .


Anys 30
Aquí van vestits diferent, però són els mateixos components.
Darrere: Avel·lí Prats (jazz-band), Antoni Udina (piano, arranjador i director) i Ramon Domínguez (contrabaix, helicó i manager)
Davant: Antoni Duque (trombó i violí), Jaume Ribalta (trompeta, violí i piano), Lluís Duque (trompeta, violí i jazz-band), Joaquim Subirà (saxo, clarinet, piano i violí), Manel Vilasaló (saxo, clarinet, bandoneó, violoncel i vocalista) i Josep Mª Ballester (saxo, clarinet, bandoneó i violí).

EMPORIUM ORCHESTRA (Barcelona)

👉  LLEGEIX, SISPLAU :
 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball
:


Any 1934
Durant els anys 30 a Barcelona hi havia gran quantitat d'Orquestres i Orquestrines, una mena de febre del Jazz, que es corresponia també amb moltes Sales de Ball i Cabarets, i suposo que devia haver-hi una economia forta, per omplir-los durant la setmana. Aquesta orquestra a vegades era anunciada com Emporyom Orchestra.
El pianista és Salvador Sansa i López. Pianista i compositor que venia de la Seu d'Urgell. A les sales on es feia sessió de cinema (mut) i ball, també acompanyava la pel.lícula amb el piano.
Té registrats a l'SGAE uns 7 o 8 temes, fins i tot va arribar a enregistrar amb l'orquestra Emporium un disc de pedra amb la cantant Mercedes Serós. En algun tema, la música era seva i la lletra de Domènech de Bellmunt. Eren sobretot temes lleugers, amb arranjaments per a saxos, clarinets,  trompetes, trombó, un o dos violins i base rítmica (piano, baix i bateria).
El seu fill també es diu Salvador i havia sigut el baixista d'un grup de la Nova Cançó,  Els 4 Gats (amb Josep Mª París, Quico Pi de la Serra, Artur Bosch, Pep Puvill i Ricardo Maese) a principis dels seixanta a Barcelona.
L'Orquestra Emporium tocava sobretot javas, pasdobles, swings, two-steps i fox-trots... el què estava de moda als anys 30. Es veu que aconseguir partitures d'Amèrica era tot un repte i l'orquestra que podia trobar una via per tenir-ne, gaudia de certa avantatge sobre les demés.
Aquesta informació me la proporciona amablement en Marc Sansa i Colomer, nét del pianista.

MATAS' BAND

👉  LLEGEIX, SISPLAU :
 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball
:


Any 1930
Una més de le moltes (i bones) orquestres que hi va haver a Barcelona durant l'efervescència del Jazz. El líder i pianista era Antoni Matas, a qui veiem dret, en el centre d'aquesta foto de Josep Brangulí, que sembla presa en uns estudis de Ràdio, probablement Ràdio Barcelona. El saxo alt que està més al centre de la foto crec que es deia Josep Domínguez.

divendres, 8 de novembre del 2013

DIMONIS JAZZ

👉  LLEGEIX, SISPLAU :
 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Any 1935
Orquestra de Palamós, fundada l'any 1935. De trajectoria efímera, el mes de Març de 1936 van prendre el nom de Cobla-orquestra Palamós, que seria més efímera encara, doncs amb l'arribada de la geurra civil es va desfer.
Anaven vestits de vermell, d'aquí el seu nom.
D'esquerra a dreta: Llorenç Maspera i Colls (trombó i representant), Josep Moret (trompeta), Rafael Font, Josep Darnés i Ferrer, Pere Costart i Moliner ["Lel"] (bateria), Ramon Casas i Camós (piano i director), Ricard Rosselló i Rotllant (saxo i clarinet), Serapi Lladó, Miquel Roca i Matas (contrabaix) i Pere Vilanova i Roca (saxo).
La foto és de l'arxiu privat de Llorenç Maspera i Colls, recollida a la Vikipèdia per l'historiador i periodista Albert Vilar i Massó.

NAPOLEON'S BAND

👉  LLEGEIX, SISPLAU :
 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball
:


Any 1935 (Cartell)
Orquestra de Barcelona, d'una època daurada pel Jazz, quan hi havia actuacions constants a les nombroses Sales de Ball de la capital, tot i que actuaven també a la resta de Catalunya. La dirigia en Frederic Masmitjà i Dionisio, que és el primer músic per l'esquerra.


Any 1935 (Actuant)
A destacar la presència d'un saxo baix (sona una octava avall del saxo tenor).
Els components eren:
Darrere: Josep Matas (piano), Josep Bellés (jazz-band) i Marià Farré (contrabaix, bandoneó i piano)
Davant: Fernando Porredón (trombó i violí), Magí Munill (trompeta), M. Catasús (trompeta), Josep Laca [el seu nom real era Marcos José Laclaustra] (saxo alt i clarinet), Sebastià Albalat (saxo tenor, clarinet i director artístic) i Joan Aldrich (saxo alt, saxo baix, clarinet, violoncel i manager).

dimecres, 6 de novembre del 2013

ESPAÑA (Montblanc)

👉  LLEGEIX, SISPLAU :
 
Si deixes un comentari, posa el teu nom i correu, i et podré contestar.
 
Si ho prefereixes em pots escriure directament al meu correu:

jlm_54@hotmail.com

Si et vols descarregar alguna foto, endavant! Només et demano que si la publiques, citis la font.

... I ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Any 1939
A Montblanc, acabada la guerra civil, la totalitat dels membres de l'Orquestrina The Yankys Boys i alguns de la Cobla-orquestra Maseras es reuneixen, sans i estalvis, i decideixen continuar amb l'activitat musical, i des del mes de Juny de 1939 actuen "bajo el patriótico nombre de España", en principi sense fer sardanes, per tant només com a Orquestra. La primera foto que tinc en formació de Cobla és de 1944.
En aquest primer cartell aprofiten una de les fotos del de 1934 de The Yankys Boys.
Foto: Impremta Requesens (Montblanc).


Any 1942
Al mig: Ramon Aragonès i Pere (bateria, violí i speacker còmic*)
Començant per dalt i seguint en sentit horari:
Ramon Rué i Perramon (trompeta i contrabaix), Josep Mª Bosch i Baró (saxo i clarinet), Anton Guarro i Cortés (saxo i clarinet), Gumersind Maseras i Bertran (piano, clarinet i director), Maties Escoté i Rué (bandoneó i contrabaix), Josep Maseras i Bertan (saxo i violí), Joan Romeu (violí i trombó) i Jaume Saltó (trompeta i bateria).
* La figura de l'speacker còmic, també dit animador, seria predecessora de l'aparició del vocalista d'orquestra.
Foto: Museu Comarcal de la Conca de Barberà.


Any 1944 (1)
Aquí els veiem en un retrat d'estudi, envoltant el cantant Josep Comes, que té una guitarra a les mans. Començava a tenir força la figura del vocalista a les orquestres. Solia ser un dels músics, normalment un que tingués simpatia i bona presència i una mica de gràcia cantant, i que alternava les dues funcions d'instrumentista i vocalista.
Darrere: Ramon Aragonès i Pere, Albert Sanahuja i Puig, Francesc Ferré i Cervelló, Gumersind Maseras i Bertran, Anton Guarro i Cortés, Anton Masdéu i Ramon Martí i Civit
Davant: Josep Mª Roselló i Garriga, Josep Comes i Huguet i Josep Ciurana i Martí.
Foto: Alfonso. Museu Comarcal de la Conca de Barberà.


Any 1944 (2)
El vocalista, Josep Comes.
Foto: Alfonso. Museu Comarcal de la Conca de Barberà.


Any 1944 (3)
En formació de Cobla.
Darrere: Francesc Ferré, Ramon Martí, Josep Ciurana, Ramon Aragonès i Albert Sanahuja
Davant: Josep Mª Roselló, Anton Guarro, Josep Comes, Anton Masdéu i Gumersind Maseras.
Foto: Alfonso. Museu Comarcal de la Conca de Barberà.


Any 1945
A dalt, a la dreta, Josep Comes, amb el micròfon. La resta de músics, al voltant d'un aparell de ràdio, el mitjà més popular per escoltar música en aquells anys 40 de forma no presencial. Identifico, amb alguna reserva:
Drets: Josep Mª Roselló, Desconegut, Ramon Martí, Gumersind Maseras, Anton Masdéu, Josep Ciurana i Anton Guarro
Asseguts: Albert Sanahuja i Francesc Ferré.
Foto: Museu Comarcal de la Conca de Barberà.


Any 1946 (1)
L'any no és segur ...
Darrere: Francesc Ferré, Gumersind Maseras, Josep Mª Roselló i Ramon Martí
Al mig: Josep Comes, Ramon del Patio (nom artístic que prenia el vocalista Ramon Francesch i Barberà) i Josep Sanahuja i Viñas
Davant: Albert Sanahuja i Maties Escoté i Martí [?].
Foto: Arxiu Maria Maseras.


Any 1946 (2)
Una imatge de caire divertit.
D'esquerra a dreta: Desconegut, Desconegut, Desconegut, Josep Comes i Josep Mª Roselló.
Foto: Fons JR, Mercè.


Any 1947 (1)
Els components semblen els mateixos de la foto Any 1946 (1).
Foto: Fons JR, Mercè.


Any 1947 (2)
El vocalista Ramon del Patio (Ramon Francesch i Barberà, de la nissaga dels Francesch, d'Alcover).
Foto: Fons JR, Mercè.


Any 1947 (3)
Foto i detall d'una sessió de ball.
Foto: Arxiu Mercè Roselló.


Any 1948 (1)
Portada d'un cançoner.
Foto: Arxiu Josep Sanahuja.


Any 1948 (2)
Detall del cartell anterior.
Drets: Josep Mª Roselló, Albert Sanahuja, Francesc Ferré, Ramon Martí i Gumersind Maseras
Davant: Maties Escoté i Martí [?], Martí Martí i Sugrañes, Josep Comes i Josep Sanahuja
Foto: Arxiu Josep Sanahuja.


Any 1950 (1)
Acabada la temporada 1950-1951, dos dels puntals de la formació, Josep Mª Roselló i Josep Comes se'n van a l'Orquestra Excelsior Jazz, d'Alcover, i la resta de músics es fusionen amb l'Orquestra Ritmo y Melodía, de Montblanc.
Aquesta fusió, amb alguns abandonaments i una reestructuració important, implicà la pèrdua de la formació de Cobla que tenia l'España, l'última existent a la comarca.
Foto: Impremta Requesens.


Any 1950 (2)
Martí Martí i Sugrañes, vocalista conegut en aquells moments pel nom artístic de Martín Martí.
Foto: Arxiu Josep Sanahuja.



NOTA:
Aquesta entrada compta amb documentació extreta dels dos llibres següents, de Núria Medrano i Torres, i amb fotografies que m'ha cedit la pròpia autora:


MÚSICS I BALL A LA CONCA DE BARBERÀ
Un segle d'agrupacions instrumentals (1844-1936)
Els casos de Montblanc, l'Espluga de Francolí, Sarral i Solivella
Cossetània Edicions


BALLEM?
Les orquestres a la Conca de Barberà
(1936-1979)
Cossetània Edicions