T'AGRADARIA COL·LABORAR AL MANTENIMENT DEL BLOG?

NOTES:

Si deixas un comentari, posa el teu nom i correu, sisplau, i et podré contestar.

Si et vols descarregar alguna foto, endavant!
Només et demano que si la publiques, citis la font.

Si t'agrada el blog i em vols convidar a un cafè, o contribuir al manteniment d'aquesta pàgina,
(a partir de 1 €), pots fer-ho prement el botó DONAR que hi ha a continuació.

Gràcies!

SI EM VOLS CONVIDAR A UN CAFÈ, O AJUDAR A MANTENIR AQUEST BLOG, CLICA EL SEGÜENT BOTÓ. GRÀCIES !

diumenge, 21 d’octubre de 2012

NOVA ARMONIA




NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Any 1915 (1)
Cobla-orquestra de La Bisbal d'Empordà, anomenada a vegades també Nova Harmonia i durant una temporada (1919-1920) van prendre el nom (per raons que desconec, però que sospito que devia ser per un posicionament polític) de Constitució Orquestra (veure Any 1919 en aquesta mateixa pàgina).
Present a les hemeroteques ja l'any 1898 a l'Ateneu Igualadí, així com al concurs de cobles convocat a Olot per les Festes de La Mare de Déu del Tura de 1903, on obtingueren el segon premi. Es va dissoldre amb l'arribada de la guerra civil.
Aquí tenim la portada del díptic de propaganda de la temporada 1915-1916.


Any 1915 (2)
Part central del díptic.


Any 1915 (3)
Detall dels components. La font d'on extrec el material no és gaire bona, però sortosament a darrere hi ha els noms dels músics. Poso primer l'instrument d'Orquestra i després el de Cobla.
A dalt, a la dreta: Joaquim Llenas i Rufí (flauta i 2n fiscorn)
Els dos músics de sota: Bonaventura Daró i Olivet (violí solista de gran reputació, incorporat aquesta temporada, i que no tocava a la Cobla) i Robert Renart i Mercader (clarinet i 2n tenor)
A l'esquerra: Jaume Saló i Mercader (cornetí i 2n cornetí)
A baix: Anton Frigola (cornetí solista i 1er cornetí, i representant) i Emili Cerezo (fiscorn solista i 1er fiscorn, que també s'incorporava aquella temporada a la formació)
Al mig: Pere Planas i Mont (violí director i flabiol), Josep Mas i Sellés (clarinet i 1er tible), Josep Llenas i Rufí (flauta i 2n tible), Manel Sánchez i Solà (viola i 1er tenor) i Esteve Bataller (contrabaix).


Any 1915 (4)
Part posterior del díptic, amb el personal artístic.
Era una Cobla-orquestra molt ben considerada a l'època, que interpretava concerts amb programes de qualitat, i els seus integrants tenien una molt bona reputació. En aquesta formació, per exemple, hi ha dos músics que podem trobar en la foto més antiga de la Cobla-orquestra Montgrins: Josep Mas i Manel Sánchez; Robert Renart i Anton Frigola serien fundadadors de la Cobla-orquestra Barcelona i la resta tenia un currículum ben prestigiós, com per exemple Bonaventura Daró i Emili Cerezo i Salvat, que procedien d'una altra formació de prestigi a l'època, la Cobla-orquestra Sendras.
Per cert, Robert Renart, el seu germà Artur que també formaria part de la Nova Armonia més endavant, i Jaume Saló eren familiars de Robert Mercader i Sureda, segon membre d'una gran nissaga celranenca, que va ser fundador i primer director de la Cobla-orquestra La Principal de La Bisbal.


Any 1919 (1) (aquí prenen el nom de Cobla-orquestra CONSTITUCIÓ, durant una temporada)
Postal amb un disseny força similar a la de 1915. Ignoro per què no van posar l'any ni el nom de la població, i la raó d'aquest canvi temporal de nom. Els retrats dels músics que coincideixen són els mateixos, i els òvals que les emmarquen són iguals.
A dalt: Robert Renart (1er clarinet i 2n tenor), Josep Mas (2n clarinet i 1er tible) i Josep Llenas (flauta, flautí i flabiol)
Al mig: Pere Planas (violí director i trombó), Artur Renart (violí i 2n tible), Joaquim Llenas (violí i 2n fiscorn), Manel Sánchez (viola i 1er tenor) i Salvador Garcia i Bril·li (contrabaix)
A baix: Leandre Torres (cornetí i 2n cornetí), Anton Frigola (cornetí i 1er cornetí) i Tomàs Garcia i Bril·li [veure bio a la pàgina 10 d'aquest enllaç] (fiscorn i 1er fiscorn).
Fent immersió a les hemeroteques he arribat a la conclusió de que aquesta postal és de 1919, per la presència i l'absència de determinats músics, que en altres anys es troben en altres formacions; i la presència concreta d'Artur Renart i Mercader és definitiva, doncs tot i ser un bon concertista de violí s'estava a Gènova on portava la representació de la fàbrica del seu oncle Robert Mercader; l'any 1919 ve a La Bisbal, amb motiu de l'enterrament d'una seva tia, i entra a formar part de la Nova Armonia (és aleshores quan es produeix el canvi de nom), tornant l'any següent a Itàlia.
Pel què fa al nom escollit, llegeixo en alguns articles de 1919 que s'estava preparant la Constitució catalana, com per exemple a El Programa, de data 11 de Gener de 1919:
"... Segueixen els treballs encaminats a projectar l'Estatut de Catalunya. Les ponències encarregades dels diversos aspectes que han d' integrar les bases orgàniques de la Constitució catalana, están a punt d' acabar llurs projectes"
... Això, vist des del mes de Gener de 2016, us recorda quelcom?
On som, després de 97 anys? ...
Durant l'any 1919 trobo quatre actuacions (a La Bisbal d'Empordà) amb el nom de Nova Armonia, una per Carnaval (final de la temporada 1918-1919), una per la Festa Major de La Bisbal, on era lògic que participéssin amb el seu nom, el 19 d'Octubre a la festa major de Gaüses, i a la festa de Santa Eulàlia (Girona), el mes de Desembre; no trobo menció de la Constitució Orquestra enlloc. La meva teoria és que durant un any es van significar políticament, i, o bé no actuaven massa, o bé actuaven per la resta de Catalunya, lluny de l'àmbit local que van conrear sempre.
Foto: Col·lecció Jordi Mestres.


Any 1919 (2)
Revers de la postal anterior.
Foto: Col·lecció Jordi Mestres.


Any 1925 (1) (Aquí ja amb el nom de sempre, NOVA ARMONIA)
Darrere: Joan Poch i Ferrer (cornetí), Ernest Llopart i Romaguera (cornetí), Joan Grau i Capdeferro (fiscorn), Joaquim Llenas (violí i fiscorn) i Pere Planas (contrabaix)
Davant: Josep Llenas (flauta i flabiol), Joaquim Carreras (clarinet i tible), Domènec Mas (clarinet i tible), Manel Sánchez (violí, tenora i representant) i Gonçal Juncà i Bassols (violí i tenora).


Any 1925 (2)
Revers de la postal anterior.


Any 1926
Darrere: Joan Poch (cornetí), Ernest Llopart (cornetí), Joan Grau (fiscorn), Joaquim Llenas (violí i fiscorn) i Pere Planas (contrabaix)
Davant: Josep Llenas (flauta i flabiol), Joaquim Carreras (clarinet i tible), Domènec Mas (clarinet i tible), Manel Sánchez (violí i tenora) i Amadeu Faixó (violí i tenora).


Any 1927
Darrere: Joan Poch (2n cornetí), Ernest Llopart (1er cornetí), Joan Grau (1er fiscorn), Joaquim Llenas (2n fiscorn) i Manuel Nicolau i Vicens (contrabaix)
Davant: Josep Llenas (flabiol), Josep Mas (2n tible), Domènec Mas (1er tible), Manel Sánchez (1er tenor) i Gonçal Juncà (2n tenor).


Any 1928
Darrere: Josep Llenas (flauta i flabiol), Gonçal Juncà (viola i 2n tenor), Joan Grau (1er fiscorn), Manel Sánchez (violí i 1er tenor), Joaquim Carreras (clarinet i 2n tible) i Joan Poch (2n cornetí)
Davant: Ernest Llopart (1er cornetí), Joan Turró (violí i trombó), Domènec Mas (clarinet i 1er tible), Joaquim Llenas (violí i 2n fiscorn) i Manuel Nicolau (contrabaix).
Foto: Arxiu Comarcal del Baix Empordà/Fons Emili Casas/206.


Any 1929
Darrere: Joan Poch (2n cornetí), Ernest Llopart (1er cornetí), Joan Grau (1er fiscorn), Joaquim Llenas (2n fiscorn), Joan Guillaume i Costejà (trombó) i Manuel Nicolau (contrabaix)
Davant: Josep Llenas (flabiol), Domènec Mas (2n tible), Joaquim Carreras (1er tible), Manel Sánchez (1er tenor) i Gonçal Juncà (2n tenor).




Any 1931 (1)
El dia 21 de Juny de 1931, el President de la Generalitat Francesc Macià i Llussà (en el detall de la foto el podem veure a la part superior esquerra, amb el barret a la mà) fa una viatge per terres gironines enmig de grans mobilitzacions. Aquí es troba a La Bisbal d'Empordà, després d'haver passat per Girona, i camí de Palafrugell.
Es pot identificar, d'esquerra a dreta, i de darrere cap a davant: Domènec Mas (tible), Jaume Ponsatí (tenora), Joaquim Carreras (tible), Tomàs Garcia i Bril·li [veure bio a la pàgina 10 d'aquest enllaç] (fiscorn), Ernest Llopart (cornetí) i Joan Poch (cornetí).
Foto: Josep Mª Sagarra i Plana. Arxiu Nacional de Catalunya.




Any 1931 (2)
Foto i detall del mateix esdeveniment.
D'esquerra a dreta, i de darrere cap a davant: Domènec Mas (tible), Jaume Ponsatí (tenora), Joaquim Carreras (tible), Tomàs Garcia (fiscorn), Ernest Llopart (cornetí), Manel Sánchez (tenora) i Joan Poch (cornetí).
Foto: Josep Mª Sagarra i Plana. Arxiu Nacional de Catalunya.


Any 1936
Darrera foto d'aquesta formació abans de la guerra civil.
Drets: Manuel Nicolau, Joaquim Llenas, Pere Pardo i Rustey*, Tomàs Garcia i Bril·li [veure bio a la pàgina 10 d'aquest enllaç], Joan Poch i Manel Sánchez
Asseguts: Domènec Mas, Josep Llenas, Joan Guillaume, Jaume Ponsatí i Cabarrocas i Ernest Llopart.
En Pere Pardo, a més de joier i rellotger, va ser, com el seu pare Fidel, luthier, construint tibles, tenores i flabiols. Jo vaig tocar més de 30 anys amb una tenora feta per ell, i quan tenia alguna reparació o revisió a fer, anava al seu taller que tenia a sota de la joieria, i mentre feia el seu treball m'anava explicant anècdotes de la seva vida musical, o peculiaritats de la construcció i afinació d'aquests instruments. Era un home de tracte afable quan hi tenies una mica de confiança, i gran conversador.


Any 1940 (1)
Després de la guerra civil van reprendre l'activitat. Tres detalls que vull destacar en aquest cartell d'excel·lent disseny, de la Impremta Gispert, de La Bisbal:
1) Bandera espanyola: calia ser simpàtic amb els guanyadors.
2) Idioma: castellà ... el català, senyores i senyors, per si no ho sabien, estava prohibit en els mitjans escrits, en tots, i a la ràdio també.
3) Aquesta formació no va escriure mai correctament el seu nom (naturalment, el català normatiu, vigent a partir de 1932, no era d'ús corrent): quan es podia fer en català, escrivien NOVA ARMONÍA, i quan ho van haver de fer en castellà, van posar en els cartells NUEVA HARMONIA. Òbviament, no és un retret, sino la constació d'un fet.
Cartell: Impremta Gispert. Arxiu Maria Margarit.


Any 1940 (2)
Detall del cartell. Per les identificacions, hi ha quatre músics a darrere, quatre en segon terme i tres a davant.
Darrere: Gonçal Juncà, Arcadi Margarit i Casadevall, Josep Llenas i Jaume Ponsatí
En segon terme: Desconegut, Desconegut, Desconegut i Tomàs Garcia
Davant: Desconegut, Domènec Mas i Joaquim Llenas.
Foto: Emili Casas. Arxiu Maria Margarit.


Any 1941 (1)
Un disseny ben modern, per l'època !  Tan aquest com l'anterior ens fan saber que es presenten, igual que  la majoria de formacions des dels anys 30, com a Cobla, Orquestra (instrumentació clàssica) i Orquestrina (instrumentació del què aleshores en deien Jazz: saxos, clarinets, banjo, trompetes, trombó, contrabaix i sobretot: jazzband)
Cartell: Impremta Gispert. Arxiu Maria Margarit.


Any 1941 (2)
Detall del cartell. Tal com es pot veure, és la mateixa foto de 1940, doncs no hi devia haver hagut cap canvi. La poso perquè si algú la vol descarregar aquesta té millor resolució que la primera.
Per les identificacions, hi ha quatre músics a darrere, quatre en segon terme i tres a davant.
Darrere: Gonçal Juncà, Arcadi Margarit i Casadevall, Josep Llenas i Jaume Ponsatí
En segon terme: Desconegut, Desconegut, Desconegut i Tomàs Garcia
Davant: Desconegut, Domènec Mas i Joaquim Llenas.
Foto: Emili Casas. Arxiu Maria Margarit.


Any 1941 (3)
Aquesta seria la darrera temporada, passant alguns dels seus membres a formar la Cobla-orquestra Moderna. Tancaven així una trajectòria iniciada a finals del segle XIX i que va sobreviure, encara que breument, als avatars d'una guerra.
Darrere: Desconegut, Desconegut, Desconegut, Tomàs Garcia, Joaquim Llenas i Gonçal Juncà
Davant: Josep Llenas, Desconegut, Jaume Ponsatí, Arcadi Margarit i Desconegut.
Foto: Arxiu Maria Margarit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

PER RAONS LOGÍSTIQUES NOMÉS PUBLICARÉ COMENTARIS EN ELS QUALS S'INDIQUI UN CORREU DE CONTACTE (que no sortirà en el comentari)

Gràcies!