T'AGRADARIA COL·LABORAR AL MANTENIMENT DEL BLOG?

NOTES:

Si deixas un comentari, posa el teu nom i correu, sisplau, i et podré contestar.

Si et vols descarregar alguna foto, endavant!
Només et demano que si la publiques, citis la font.

Si t'agrada el blog i em vols convidar a un cafè, o contribuir al manteniment d'aquesta pàgina,
(a partir de 1 €), pots fer-ho prement el botó DONAR que hi ha a continuació.

Gràcies!

SI EM VOLS CONVIDAR A UN CAFÈ, O AJUDAR A MANTENIR AQUEST BLOG, CLICA EL SEGÜENT BOTÓ. GRÀCIES !

dimarts, 28 d’agost de 2012

ORQUESTRA LLUÍS ROVIRA




NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Foto nº 1


Foto nº 2


Foto nº 3


Foto nº 4


Foto nº 5
Anys 40 i 50
És poc habitual que a les nostres contrades hi hagi orquestres que portin el nom del seu líder, com és el cas d'aquest clarinetista i director que va fundar l'Orquestra de Lluís Rovira (Luis, en aquells primers temps) que va ser una de les pioneres del jazz a l'estat espanyol. Va debutar al Teatre Urquinaona, de Barcelona, el 25 de Maig de 1939. Cap dels nou músics de  Rovira y su Extraordinaria Orquesta de Jazz, que esperaven trobar-se al seu director amb un rigurós frac, es va saber aguantar el riure quan el van veure entrar a l'escenari, amb els seus 1,88 m d'alçada i prim com un fideu, vestit amb jaqué de casament; i per si fos poc, amb l'emoció del debut, va ensopegar i va caure pel fossat de l'apuntador de l'escenari (la imatge d'aquell dia devia ser molt semblant a la Foto nº 1) ...
Tot això no va impedir que en poc temps l'orquestra fos coneguda i admirada a tot Barcelona. Una sola actuació va ser suficient per rebre ofertes que els hi varen emplenar la resta de la temporada: el Saló de Ball Shang-Hai, el Cine Selecto i el Teatre Romea. La de Rovira va ser la primera orquestra de la postguerra espanyola. Abans de la Guerra Civil, eren incomptables les big band que brollaven per terres ibèriques. Després de la guerra, quan el clarinetista es va llançar a dirigir la seva pròpia orquestra, amb només 22 anys –havia nascut el 21 de Febrer de 1917, en el si d'una família aburgesada, propietària d'una pròspera asseguradora–, el jazz es va començar a tornar un gènere incòmode. “No era una música políticament ben vista ni pels vençuts, que la consideraven capitalista, ni pels vencedors, que havien iniciat una ferotge campanya xenòfoba contra tot el que pogués extrangeritzar els nostres costums”, assegura l' investigador i productor discogràfic Jordi Pujol Baulenas en el seu llibre Jazz en Barcelona, 1920-1965.
Els músics de l'orquestra tornaven a Barcelona després de cumplir servei en bandes de guerra. En un any, a la primera nòmina de nou integrants se n'hi afegiren uns altres 25, sota el nom de Luis Rovira y su Orquesta Sinfónica de Jazz. Eren tants músics dalt de l'escenari que alguns els hi deien amb sorna la “banda municipal”.
Un cartell del Saló de Tè, de l' 11 de Maig de 1948, anuncia la unió estelar entre Rovira i el nordamericà Don Byas, popular des del seu enregistrament del clàssic standard de jazz "Laura". Per alguna raó, el famós saxofonista havia decidit buscar-se la vida a Espanya, però no va tenir gaire sort fins que el mateix Rovira li va plantejar que treballessin junts. I així ho varen fer durant un any per escenaris de Madrid, Barcelona i Lisboa. En altres països d' Europa l'orquestra va poder alternar amb Roy Eldridge, Toots Thielemans i fins i tot amb una de les majors influències d'en Lluís Rovira, Duke Ellington.
En aquesta època Lluís Rovira va passar per locals barcelonins com el Principal Palacio, el Club Trébol, Atracciones Apolo, el Club Olimpia, conegut com “el Palacio de la Música Moderna”, El Cortijo i el cèlebre Salón de Té Bolero, en plena Rambla. En algunos d'ells va actuar amb els seus fills: Lluís Jr. al saxo, Joan a la bateria i Lola a la veu (Foto nº 3). L'any 1945 el Rigat els presentava com “Orquesta al estilo Glenn Miller”, i al Windsor Palace eren presentats com “Luis Rovira y sus czardas”.
També val la pena esmentar que a finals dels anys 40 va descubrir a un joveníssim José Guardiola en una orquestra de jazz anomenada The Crazy Boys, i el va incorporar durant un temps a les seves files, girant per Europa (veure foto Any 1949).
Abans d'anar-se'n a Bogotá el Febrer de 1954, passant abans per Cali, també a Colòmbia, l'any 1953, havien recorregut el món (Portugal, Italia, Alemanya, Bèlgica i Egipte, entre d'altres països). Tocant sense partitures ni atrils, s'havien fet famosos com "L'Orquesta de memòria”.
Al anar a Colòmbia, ho feia amb l'intenció de quedars-s'hi 2 mesos, i s'hi va quedar 11 anys !
Lluís Rovira va ser un músic emprenedor i entre d'altres activitats, una vegada els músics que havien vingut només de gira varen començar a tornar cap a Espanya, va formar un grup de jazz (Luis Rovira Sexteto) a l'estil del de Benny Goodman, i essent el primer grup en gravar un disc de jazz a Colòmbia (en aquest enllaç pots escoltar-lo , tot veient un resum de l'estada de Lluís Rovira a Colòmbia). El Luis Rovira Sexteto (foto nº 4) estava format per músics molt reconeguts en els seus països d'origen, essent la formació la següent: León Cardona, de Colòmbia, a la guitarra elèctrica, José María Cigno, d'Argentina, a la bateria, Alberto Lorenzetti, també d'Argentina, al piano, Zdenék Jirak, txec, al vibràfon, i Manuel Molina, de Perú, al contrabaix, tots ells sota la direcció de Lluís Rovira al clarinet. A la foto nº 5 hi tenim en Lluís Rovira amb músics locals, dels quals puc identificar (gràcies a Jaime Andrés *) al bateria, que era el percussionista Germán Chavarriaga , i a la dreta de la imatge, el pianista Joe Madrid . Podem veure aquests dos grans músics en aquest video .
De com va tornar a Esapanya i a Europa en general, i de molts més detalls de la seva interessant vida i carrera, te'n pots fer càrrec si tens la paciència (i el goig, ja veuràs) de llegir les set pàgines d'aquest article * per exemple, t'assebentaràs de que l'any 1988 va formar una Big Band amb jovent de Santpedor ...
* Article anomenat "Luis Rovira y el primer disco de Jazz en Colombia", de Jaime Andrés Monsalve , investigador musical, Cap Musical de la Radio Nacional de Colombia, del qual està extreta bona part de la informació del text precedent. Aquest article li va valdre al seu autor la Menció d'Honor al Premi Simón Bolívar en la categoria de "Millor treball en periodisme cultural" .
Les fotos van ser cedides per les famílies Rovira Solano i Beavers Rovira.



Any 1941
El mes de Febrer de 1941 van plegar tots els músics de l'orquestra, els quals sortirien al cap de poc temps amb el nom d'Orquestra Gran Casino. Lluís Rovira va reunir els deu músics que surten a la foto, debutant al Saló Rigat el divendres 28 de Març de 1941.
Aquesta és la foto promocional que feien servir aquell any; en aquest cas correspon a la publicitat que es feia al Centre Industrial de Sabadell per una actuació que va tenir lloc el dia 4 de Juliol de 1941.
D'esquerra a dreta: Joan Puig (saxo alt), Pere Masmitjà (piano), Antoni Colom (saxo alt), Miquel Camprubí (contrabaix), Camil Ventas* (trompeta), Mario Cuartiella i Fontseré (trompeta), Emil Beckman (guitarra), Odon Escoté (trombó), Domingo Forroll (saxo tenor) i Sergio Barreto (bateria)
A davant, assegut: Lluís Rovira.
* Vaig conèixer personalment en Camil Ventas i Rodríguez un estiu de principis dels anys 80; jo tocava sardanes amb la Cobla-orquestra Màxim's a Castelló d'Empúries, i ell es va acostar a saludar-me, doncs el seu germà Adolf Ventas i Rodríguez (veure la seva biografia en les pàgines 14, 15 i 16 d'aquest enllaç), que en aquells moments era el meu mestre (i no poso professor expressament) de saxo, sabia que jo hi tocava tots els dimecres d'estiu i li havia comentat que, com que ell passava les vacances a Castelló d'Empúries (aleshores estava vivint i treballant a França) em vingúes a veure ... Vam xerrar una estona, un home cult i de caràcter afable (com el seu germà), i ja està; simplement una experiència més que em connecta de tan en tant amb gent que forma part de l'història musical d'aquest país.
Foto: Arxiu Jaume Nonell.


Any 1949
Magnífica fotografia del figuerenc Joan Moncanut, pertanyent a l'Arxiu Municipal de Figueres, que em fa arribar en Carles Varela i Marimont, amb l'alineació inclosa, que li indica la família Falgarona.
Van actuar a Figueres durant les Festes de la Santa Creu, el mes de Maig de 1949.
En primer terme: Lluís Rovira, clarinet i director
A l'esquerra, el quartet de ritme: Josep Vicens i Busquets (piano, nét del famós Josep Vicens i Juli, "Xaxu"), Josep Castro (guitarra), Gaspar Sala (bateria) i Andreu Gomar (contrabaix)
Secció de vent-metall (drets): Nicanor Sanz (trompeta), Joan Falgarona i Canadell (trompeta), Desconegut (trompeta) i Joan Recarens (trombó)
Secció de vent-fusta: Aleix Rosell (saxo alt), Josep Paps (saxo alt), Ricard Roda (saxo tenor) i Josep Guardiola (saxo tenor).


Any 1980
En aquesta foto ja és la Nova Big Band de Lluís Rovira.


Any 1983 (1)
Reconec el saxofonista en primer terme, és en Lluís Bazaco, amb qui vaig coincidir els anys 1985 i 1986 a la Cobla-orquestra Atlàntida . Dirigeix el mestre Lluís Rovira.


Any 1983 (2)
Foto de la mateixa actuació que l'anterior. La Big Band es va desfer a la mort de Lluís Rovira, l'any 1990. Els músics restants no vàren poder quedar-se amb el nom i vàren continuar amb el nom de Hamilton Big Band.

2 comentaris:

  1. Querido amigo:
    Me gustaría solicitarle con amabilidad que si va a emplear trozos literales de mi trabajo investigativo, por favor cite mi nombre y ponga entre comillas aquello que dejó exactamente como lo tomó de mi texto "Luis Rovira y el primer disco de jazz en Colombia".
    Cordialmente,
    Jaime Andrés Monsalve
    Investigador musical
    Jefe Musical Radio Nacional de Colombia.

    ResponElimina
  2. Querido Jaime: Debo decirle que en el primer texto de esta entrada ya hay un enlace a su bien documentado y exhaustivo artículo; no obstante, no creo que esté de más la citación que usted tan amablemente me pide, por lo cual paso acto seguido a añadirla.
    Atentamente, Josep Loredo

    ResponElimina

PER RAONS LOGÍSTIQUES NOMÉS PUBLICARÉ COMENTARIS EN ELS QUALS S'INDIQUI UN CORREU DE CONTACTE (que no sortirà en el comentari)

Gràcies!