T'AGRADARIA COL·LABORAR AL MANTENIMENT DEL BLOG?

NOTES:

Si deixas un comentari, posa el teu nom i correu, sisplau, i et podré contestar.

Si et vols descarregar alguna foto, endavant!
Només et demano que si la publiques, citis la font.

Si t'agrada el blog i em vols convidar a un cafè, o contribuir al manteniment d'aquesta pàgina,
(a partir de 1 €), pots fer-ho prement el botó DONAR que hi ha a continuació.

Gràcies!

SI EM VOLS CONVIDAR A UN CAFÈ, O AJUDAR A MANTENIR AQUEST BLOG, CLICA EL SEGÜENT BOTÓ. GRÀCIES !

domingo, 3 de junio de 2012

NOIS D'OLESA (abans de l'escissió)




NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Any 1882 (?)
Aquesta orquestra d'Olesa tenia el seu origen en la Societat de Músics d'Olesa*, i tot i que es diu que va ser fundada l'any 1847* per Pau Cortada i Singla, organista de la Parròquia d'Olesa des de 1848, procedent del Monestir de Montserrat i que va ensenyar música a la mainada del poble, la veritat és que és entre 1856 i 1858 que va formar una orquestra de nois que van debutar per Pasqua Florida tocant caramelles amb el cor "Joventut Olesana", del qual Pau Cortada n'era mestre i director. Com que els components de l'orquestra eren molt joves van ser molt ben acollits, i la veu popular els va batejar com l'Orquestra dels Nois, nom amb el quan es van quedar i que va perdurar més de cent anys. Alguns dels joves músics d'aquella primera volada eren: Fèlix Monné i Batallé** ("El Fèlis"), nascut l'any 1840, el seu germà Agustí Monné i Batallé ("El noi Xic"), nascut l'any 1850, Jaume Duran, dos germans Ubach, Llorenç Dinarès, Josep Fabrés, Salvador Alavedra ("Guindo") i Marian Boada ("Xelmo"). En aquest escrit no hi consta el nom de Francesc Sales, que més endavant es va postular com a fundador, escindint-se juntament amb altres músics.
Tota aquesta informació l'extrec de la revista Vida Olesana de Novembre de 1930, publicada en el llibre Músics i Orquestres d'Olesa, de Lluís Duran i Duran.
Es pot llegit més història a la pàgina 2 de la revista barcelonesa El Mirador, edició del dissabte 1 de Desembre de 1934, en un article que parla de molts temes relacionats amb la fí d'un tipus d'orquestra i el començament d'una època en que les formacions comencen a posar-se noms en anglès, a incloure el jazz-band (bateria) i el saxòfon entre els seus instruments, a interpretar una música molt influenciada per la que es fa a l'altre cantó de l'Atlàntic, ben diferenciada de la vuitcentista.
* Sobre la data fundacional, llegeixo a la pàgina 196 del llibre Olesa al segle XIX, de Josep Mª Cobos, on parla de les Societats Recreatives Culturals d'Olesa:
... Hem d'esmentar també la societat més antiga de totes, aquesta sense vinculació política, que fou la Societat de Músics, fundada el 1850 per Jaume Pascual, Antoni Pascual, Ramon Benet, Josep Pascual, Nicolau Bou, Genís Geis i Jaume Casals, i fou embrió [l'any 1856] de l'Orquestra Nois d'Olesa.
Com a curiositat, podem dir que els seus estatuts contenien normes com una indemnització de 60 lliures a la Societat si un membre volia separar-se'n, o com que si un membre tocava amb altres músics quedava desterrat de la vila durant quatre anys
.
En alguns díptics dels Nois d'Olesa (Monné) s'esmenta la data de fundació com 1847 [en alguna tarja es van equivocar i van posar 1874], i a partir dels anys 30 passen a dir alternativament que van ser fundats l'any 1850 o el 1847. Crec que la data de fundació s'hauria d'establir, sense poder precisar-ho més, entre 1856 i 1858.
** No s'ha de confondre amb el seu germà Feliu Monné i Batallé (1864-1935); aquesta brometa dels padrins ha portat no poques confusions.
Aquesta entrada serà relativament curta, doncs parla dels Nois d'Olesa abans de l'escissió de 1916.
I a continuació poso els enllaços a les entrades que he fet de les dues formacions que en van resultar:

L'escissió es va produir l'any 1916, i la nissaga Monné al cap d'un temps es va veure privada de la denominació NOIS D'OLESA, fins que l'any 1930 van recuperar el nom.
Foto: Arxiu Històric d'Olesa de Montserrat.


Finals del segle XIX (1895?)
Presento aquesta foto amb tres resolucions diferents.
Les identificacions dels músics (molt difícils, perquè hi ha una gran confusió en la nissaga Monné) són fetes a partir de la informació que veig a la pàgina 2 de la revista barcelonesa El Mirador, edició del dissabte 1 de Desembre de 1934, on apareix aquesta fotografia amb els noms d'alguns músics. D'altres els identifico jo, basant-me en el díptic de principis dels segle XX que hi ha més avall. La foto podria ser de 1888, segons posa el llibre Músics i Orquestres d'Olesa, de Lluís Duran i Duran.
Darrere: Màrius Monné i Dinarés [?] (cornetí), Antoni Tarragó i Sanfeliu (cornetí), Agustí Monné i Batallé ["El noi Xic"] (trombó), Desconegut (fiscorn) i Pau Bernadí ("traginer oficial" del contrabaix, figura que avui ens és del tot desconeguda)
Davant: Màrius Simon i Monné (contrabaix), Agustí Simon i Monné (viola), Josep Monné i Dinarés (violí, fill del "Fèlis"), Agustí Monné i Dinarés (violí), Josep Pujol i Batallé [?] (flauta), Fèlix Monné i Batallé ["El Fèlis"] (clarinet i director) i Antoni Parera i Garrigó (clarinet, casat amb Josepa Monné i Casanovas, una filla del "Noi Xic").
L'any 1885 Feliu Monné i Batallé havia marxat dels Nois d'Olesa per formar la seva pròpia Orquestra a Esparreguera: la Cobla-orquestra Moderna Monnés.
Fotos: Arxiu Laia Monné.


Principis del segle XX (1) - Tarja
Aquest disseny modernista va posar-se de moda a partir de 1900. Jo dataria aquesta tarja entre 1900 i 1908. Aquí ja es donen un prestigi, una "solera", indicant que són la Antigua Orquesta ...
Els representants eren Agustí Monné i Batallé ("El noi Xic") i el seu nebot Josep Monné i Dinarés.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Principis del segle XX (2) - Tarja
Una altra tarja, amb disseny una mica diferent.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1905 (1)
Portada d'un díptic, també d'estil modernista, de principis del segle XX.
Foto: Biblioteca Nacional de España.


Any 1905 (2)
A la part central del díptic hi tenim els components i el text de presentació.
Els músics eren: Francesc Sales i Llort (violí solista i director, possiblement un dels fundadors; substituia en la direcció a Fèlix Monné i Batallé ["El Fèlis"], mort l'any 1896), Jaume Rius i Navarro (violí solista), Josep Monné i Dinarés (violí solista 1er), Agustí Simon i Monné (violí solista 2n), Màrius Simon i Monné (contrabaix solista), Antoni Parera i Garrigó (clarinet solista), Feliu Valldeperas i Torné (clarinet solista), Josep Pujol i Batallé (flauta i flautí solista), Josep Boada i Badia ["Selmu" o "Xelmo"]* (cornetí solista), Màrius Monné i Dinarés (cornetí solista), Agustí Monné i Dinarés (trombó: vaja a aquest no el posen com a solista, això que només n'hi havia un !) i Gaspar Costa i Ribot (fiscorn solista).
* Es pot veure una mica de biografia d'aquest prestigiós cornetí, amb foto inclosa, a la pàgina 2 del setmanari El Mirador, edició del dijous 7 de Febrer de 1935, en aquest enllaç.
Foto: Biblioteca Nacional de España.


Any 1905 (3)
Part posterior del díptic, amb expressió dels representants. A diferència de les targes de principis del segle XX, el representant a Olesa és Màrius Simon i Monné en lloc d'Agustí Monné i Batallé.
Foto: Biblioteca Nacional de España.


Any 1915 (1)
Els dies 5 i 6 de Setembre de 1915 van actuar a la festa major de Sant Quirze de Terrassa (actualment Sant Quirze del Vallès), i el programa de la festa incloïa aquesta foto, la més antiga que tinc dels Nois d'Olesa.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1915 (2)
Detall de la foto del programa, que he netejat i filtrat una mica.
Drets: Desconegut, Felicià Boada i Alavedra*, Agustí Monné i Batallé ("El noi Xic"), Josep Torres i Font, Daniel Pujol i Batallé, Desconegut i Francesc Costa i Pascual
Asseguts: Feliu Valldeperas, Josep Pujol i Batallé, Francesc Sales, Pere Tarruella i Josep Monné i Dinarés.
Un dels dos desconeguts és Jaume Rius i Navarro
* Cornetí, fill de Josep Boada i Badia ("Selmu" o "Xelmo").
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1915 (3)
Programa d'actes.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1915 (4)
Pàgina central del programa, amb el repertori dels balls.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1915 (5)
Llista de preus, amb notes ben interessants. També es fa menció de la impremta: Tip. i Lit. Comas, de Sabadell.
Foto: Arxiu Artur Sala i Lladó.


Any 1916
A principis de l'any 1916 encara no havien "partit peres", però el mes d'Octubre d'aquell mateix any ja es va produir l'escissió, de manera que per seguir la història hem d'explorar els dos camins següents:

No hay comentarios:

Publicar un comentario

PER RAONS LOGÍSTIQUES NOMÉS PUBLICARÉ COMENTARIS EN ELS QUALS S'INDIQUI UN CORREU DE CONTACTE (el correu no sortirà en el comentari)

Gràcies!