T'AGRADARIA COL·LABORAR AL MANTENIMENT DEL BLOG?

NOTES:

Si deixas un comentari, posa el teu nom i correu, sisplau, i et podré contestar.

Si et vols descarregar alguna foto, endavant!
Només et demano que si la publiques, citis la font.

Si t'agrada el blog i em vols convidar a un cafè, o contribuir al manteniment d'aquesta pàgina,
(a partir de 1 €), pots fer-ho prement el botó DONAR que hi ha a continuació.

Gràcies!

SI EM VOLS CONVIDAR A UN CAFÈ, O AJUDAR A MANTENIR AQUEST BLOG, CLICA EL SEGÜENT BOTÓ. GRÀCIES !

diumenge, 3 de juny de 2012

NOIS D'OLESA




NOTA PRÈVIA (escric això el dia 8 de Maig de 2015):
Les circumstàncies personals fan que posi a la venda la casa on visc, en una petita urbanització al mig del bosc, a 10 km d'Amer o La Cellera de Ter (comarca de La Selva), anant cap el Pantà de Susqueda; si algú hi està interessat o coneix algú que ho pogués estar, en aquest enllaç trobarà la descripció, forma de contacte, fotos i tota mena de detalls (la muntanyeta que es veu darrere la tercera foto forma part del terreny de la finca, uns 2000 m2)

COORDINADES GEOGRÀFIQUES :
41º 59’ 4.81” N
02º 33’ 5.71” E

COORDINADES GPS:
Latitud: 41.984669
Longitud: 2.551585

Gràcies per la teva atenció, i ara sí, et convido a gaudir del meu treball:


Any 1882
Aquesta orquestra d'Olesa procedia de la Societat de Músics d'Olesa, i va ser fundada entre 1856 i 1858 per Pau Cortada i Singla, Mestre de Capella del Monestir de Montserrat. Un dels músics fundadors va ser Fèlix Monné i Batallé (nascut l'any 1840), que no s'ha de confondre amb el seu germà Feliu Monné i Batallé (1864-1935); aquesta brometa dels padrins ha portat no poques confusions.
Es pot llegit més història en la la revista barcelonesa El Mirador, en un exemplar del dissabte 1 de Desembre de 1934, dins d'un article que parla de molts temes relacionats amb la fí d'un tipus d'orquestra i el començament d'una època en que les formacions comencen a posar-se noms en anglès, a incloure el jazz-band (bateria) i el saxòfon entre els seus instruments, a interpretar una música molt influenciada per la que es fa a l'altre cantó de l'Atlàntic, ben diferenciada de la vuitcentista.
Foto: Arxiu Històric d'Olesa de Montserrat.



Finals del segle XIX: NOIS D'OLESA (1)
Darrere (cinc components, començant pel cornetí): Desconegut, Desconegut, Agustí Monné i Batallé ("Noi Xic"), Desconegut i Pau Bernadí ("traginer oficial" del contrabaix, figura que avui ens és del tot desconeguda !)
Davant (set components, començant pel contrabaix): Màrius Simó i Monné, Desconegut, Josep Monné i Dinarés (fill de Fèlix Monné i Batallé), Agustí Simó i Monné, Desconegut, Feliu Monné i Batallé i Joan Parera (casat amb una filla del "Noi Xic").
Foto: Col·lecció Laia Monné.


Finals del segle XIX: NOIS D'OLESA (2)
Darrere (sis components, començant pel noi que toca el cornetí): Desconegut, Desconegut, Desconegut, Desconegut, Desconegut i Desconegut.
Davant (vuit components, començant pel contrabaix): Josep Monné i Dinarés (fill de Fèlix Monné i Batallé), Desconegut, Desconegut, Desconegut, Desconegut, Feliu Monné i Batallé, Desconegut, Desconegut i Desconegut.
Foto: Col·lecció Laia Monné.


Principis del segle XX - Díptic (1)
Aquest disseny modernista va posar-se de moda a partir de 1900. Jo dataria aquest díptic entre 1900 i 1908.
Foto: Biblioteca Nacional de España.


Principis del segle XX - Díptic (2)
A la part central del díptic hi tenim els components i el text de presentació.
Els músics eren: Francesc Sales (violí solista i director; va ser un dels fundadors), Jaume Rius (violí solista), Josep Monné (violí solista 1er), Agustí Simon i Monné (violí solista 2n), Màrius Simon i Monné (contrabaix solista), Antoni Parera (clarinet solista), Feliu Valldeperas (clarinet solista), Josep Pujol (flauta i flautí solista), Josep Boada i Badia ["Selmu" o "Xelmo"]* (cornetí solista), Màrius Monné (cornetí solista), Agustí Monné (trombó: vaja a aquest no el posen com a solista, això que només n'hi havia un !) i Gaspar Costa (fiscorn solista).
* Es pot veure una mica de biografia, amb foto inclosa, a la pàgina 2 del setmanari El Mirador, edició del dijous 7 de Febrer de 1935, en aquest enllaç.
Foto: Biblioteca Nacional de España.


Principis del segle XX - Díptic (3)
Part posterior del díptic, amb expressió dels representants.
Foto: Biblioteca Nacional de España.


Any 1915 (1) NOIS D'OLESA
Identifico el quart músic per l'esquerra de la fila de darrere: Joan Riba i Trepat, cornetí.
Foto: Col·lecció Jordi Mestres.


Any 1915 (2) NOIS D'OLESA
Revers de la postal anterior.
Informació que se'n pot extreure: Josep Pujol era el representant. El cornetí, Joan Riba i Trepat, que diu que la temporada anterior (com a mínim) ja hi era. El fiscorn, incorporat aquesta temporada, Valentí Prat. Llorenç Sales era el violí, i Ramon Vidal el pianista.
Foto: Col·lecció Jordi Mestres.


Any 1926: NOIS D'OLESA (SALES)
El cas és que he llegit en un programa de festes d'Olesa que l'escissíó es va produir l'any 1925, per diferències irreconciliables entre Llorenç Sales i Tost (davant, en el centre de la foto), nét d'un dels músics fundadors, Francesc Sales, i els germans Monné ... Tot plegat, vist des de la distància que donen els anys, ara té poca importància; però sembla que el litigi venia donat pel tema del registre del nom de l'Orquestra, i com que no van arribar a cap acord, el jutge va decretar (oh, Salomó!) que tots dos podrien portar el nom de ELS NOIS D'OLESA, afegint-hi el seu propi cognom a continuació. I així ho van fer, i aquesta foto pertany a la facció fidel al Sr. Sales (Veure mes info a la pàgina 4 d'aquest document). Observa a continuació un programa de mà d'aquesta època, que es repartia durant el ball (ah, aquells temps, com m'agradaria poder-hi mirar per un forat !)


Any 1926: NOIS D'OLESA (´MONNÉ)
Després de l'escissió.
Davant, primer per l'esquerra: Llorenç Sales.


Any 1926: Programa de mà, anvers, de l'ORQUESTRA NOIS D'OLESA (SALES)
A l'anvers, a més de la fotografia-collage, s'hi dóna una gran quantitat d'informació, fins a un cert punt agressiva (amb la competència del mateix nom), ja veuràs, que passo a detallar, perquè no m'en puc estar, i conservant la redacció i alguna falta d'ortografia (des del punt de vista actual, val a dir):
  • NOIS D'OLESA (SALES) és l'unica acreditada d'Olesa
  • Sempre que els organitzadors dels balls ho creguin convenient, pot modificar-se l'ordre de balls
  • ORDRE PROGRAMA DE BALLS: Tarda: Vals vienés; Pas-doble; Fox; Pericón-Java; Fox-Rumba; Tango; Xarles; Vals-jota.  Nit: 1ª part: Vals lent; Pas-doble; Fox-Slow; Pericón; Poutpurri o xarles; Havanera; Fox; One-step. 2ª part: Marxa; Fox; Xarles; Tango; Xotis; Fox-Rumba; One-step; Vals-galop. Els balls de rams i toies són dintre aquest programa de balls
  • Per les contractes dirigir-se sempre a LL. SALES
  • Gràfiques Olesa - Olesa de Montserrat
  • A la part de dalt de la foto: NOIS D'OLESA (SALES) Formidable orquestra-orquestrina. - Primera Categoria
  • I en el peu de foto: Únic Director-Representant: LL. SALES - Tel. 18 - Olesa de Montserrat
Això són 180 cm2 ben aprofitats! , però n'hi ha més, ara ve el revers:


Any 1926: Programa de mà, revers, de l'ORQUESTRA NOIS D'OLESA (SALES)
Passo a transcriure (sisplau, si t'agrada el tema, no te'l saltis, val la pena !):
Ço que presenta aquesta formidable orquestra-orquestrina
Conjunt admirable per excel-lents professors joves, imprescindible qualitat en la música d'avui dia (rebuscada la frase, no?). Instrumental clássic per concerts, balls antics, sardanes, música religiosa i especialment per funcions de teatre, sarçueles i óperes. Instrumental per orquestrina: Violins-2, Banjos-4, Saxofons-3, Clarinets flauta-2, Trompetes , trombó - Piano - Helicon - Contrabaix - Jazz - Acorde-Bandoneón, exclusiu per Tangos i Javes.
Uniformació amb trajos d'etiqueta, jazz i passeig.
Essent considerada pels públics com l'orquestra-orquestrina millor i que's presenta més esplèndidament, és la màxima garantia per l'èxit de les festes.
Únic Director-Representant LL. SALES
REPERTORI CONCERT PER AQUESTA TEMPORADA
Rapsòdies 2, 6 i 12 - LISZT; Lohengrin - WAGNER; Tosca - PUCCINI; Bohème - PUCCINI; Faust - GOUNOD; Guillermo Tell - ROSSINI; Barbero de Sevilla - ROSSINI; Der Freischutz - WEBER; Giocanda, bailables - PONCIELLI; Egmont - BEETHOVEN; Boris Goudonow - MUSORSKI; Dances P. Igor - BORODINE; Caballería Ligera - SUPPE; Las Walkirias - WAGNER; Poema Sinfònic - GRIEG
Obres Espanyoles
Aires catalans - GIRONELLA; Verbena de la Paloma - BRETÓN; Maruxa - VIVES; Poeta y aldeano - SUPPE; Dogaresa - MILLAN; Canción del olvido - SERRANO; Bohemios - VIVES; Doña Francisquita - VIVES; Golondrinas - USANDIZAGA; Legió d'Honor - M. VALLS; La Euterpense (cants Clavé) - MANEN; El cantar del arriero - G. DIAZ; Leyenda del Beso - SOUTULLO VERT; El Baile de Luis Alonso - GIMENEZ; D. Gil de Alcalá - PENELLA; Luisa Fernanda - TORROBA; La Dolorosa - SERRANO; Talismán - VIVES; Carnaval de Venecia, per corda sola - DANCLA SALES; Navarra, violins - SARASATE i totes les de temporada de més èxit
Jotes de concert d'orquesta (sic) i corda sola, escrites exclusives per aquesta orquestra pel director compositor LL. SALES
NOIS D'OLESA (SALES) és l'única d'Olesa de bon crèdit artístic, no l'ha confungueu (sic)

Això també són 180 cm2 ben aprofitats! I per cert, si el que llegeix aquesta entrada és músic (i fins i tot només aficionat a la música): et pots imaginar tenir toooooooooooot aquest repertori (Ball, però sobretot Concert) en cartera?


Any 1926: Detall de l'anvers
En formació d'Orquestra i d'Orquestrina.


Anys 30 (1): NOIS D'OLESA (SALES)
La foto deu ser després de la guerra civil: han canviat (tan si vols com si no vols!) el català pel castellà.
Foto: Col·lecció Jordi Mestres.


Anys 30 (2): NOIS D'OLESA (SALES)
Revers de la postal anterior.
Foto: Col·lecció Jordi Mestres.


Anys 30 (3): NOIS D'OLESA (SALES)
En un moment o altre també van portar una vocalista, en aquest cas, Mary Tere.


Anys 30: NOIS D'OLESA (MONNÉ)
Pel disseny de Josep Masana i Fargas dedueixo que aquesta postal és de principis dels anys 30.
Amb l'inestimable ajuda de Laia Monné, descendent de la nissaga, identifico les dues noies (una petita revolució, a l'època!):
A dalt a la dreta, al costa de la bateria: Francesca ("Paquita") Monné i Subirana, que tocava el saxo.
A baix, a la dreta: Faustina Monné i Subirana, al piano


Any 1938: NOIS D'OLESA (MONNÉ) (1)
Aquesta postal de propaganda es va fer servir com a carta en algun moment; a baix a l'esquerra s'hi pot llegir, com a comiat: 11/10/38  ¡ VIVA LA REPÚBLICA !
Consten com a representants: Josep Monné (director, la seva foto és a dalt a l'esquerra) i Francesc Monné ("Quico d'Olesa").


Any 1938: NOIS D'OLESA (MONNÉ) (2)
Detall de la postal anterior.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

PER RAONS LOGÍSTIQUES NOMÉS PUBLICARÉ COMENTARIS EN ELS QUALS S'INDIQUI UN CORREU DE CONTACTE (que no sortirà en el comentari)

Gràcies!